La química que contamina el Mediterrani (o sobre per què cal enfortir REACH)

L’ONG WWF/Adena va denunciar el 29 d’agost de 2006 que havia detectat per primera vegada la presència d’una classe de retardants de flama bromats (PBDE) en el peix espasa (Xiphias gladius) de la costa italiana del Mediterrani. Tal i com aquesta organització posa de manifest: ?Els PBDE (teres bifenlics polibromats) constituïxen un grup de retardants de flama bromats molt persistents i bioacumulatius que es troben en productes com els ordinadors, els televisors i les catifes. També s’han trobat restes del plaguicida organoclorat DDT i HCB. Malgrat que la majoria d’aquestes substàncies químiques sintètiques tòxiques han estat prohibides, encara es troben les seves petjades en el peix espasa del Mediterrani. Segons l’organització mundial de conservació, aquesta nova evidència confirma la urgent necessitat de reforçar la legislació europea sobre substàncies químiques (REACH).?

Davant d?aquesta denuncia, i donat que la directiva REACH es troba en aquests moments en ple procés de discussió parlamentària a Brussel·les/Estrasburg, he presentat la següent pregunta a la Comissió Europea: (segueix…)

Pregunta: Com valora la Comissió aquests descobriments? És conscient la Comissió que afeblir REACH (és a dir no donar suport de manera sistemàtica a la substitució de totes les substàncies químiques preocupants per alternatives més segures quan aquestes existeixin, i no proporcionar suficients dades sobre el nivell de seguretat de les substàncies químiques subjectes al registre) pot suposar que aquests fets es repeteixin i augmentin?

L’estudi de WWF/Adena ?La contaminació química en el Mediterrani: El cas del peix espasa?, es va elaborar en col·laboració amb el Departament de Ciències Ambientals de la Universitat de Siena, a Itàlia. Es van analitzar 28 substàncies químiques sintètiques de tres grups de químics: els plaguicides organoclorats DDT i HCB, així com els compostos perfluorats PFOS i PFOA (utilitzats en la producció de tèxtils, envasos d’alimentació i revestiments antiadherents) i els retardants de flama bromats (19 tipus de compostos PBDE), en 17 mostres del peix espasa de la costa italiana. D’aquestes substàncies químiques s’ha comprovat o se sospita que interfereixen el normal funcionament del sistema hormonal, associant-se aquestes alteracions amb fallades en la funció neurològica, el comportament i la reproducció dels animals.

Pertanyen doncs a un grup de substàncies que es denominen disruptores endocrines. Els residus plaguicides organoclorats (DDT i HBC)es van detectar en totes les mostres de peix espasa i els retardants de flama bromats en totes les mostres menys en una. No es van descobrir en aquest estudi els compostos perfluorats PFOS ni PFOA. En tractar-se d?un gran predador, el peix espasa se situa al final de la cadena alimentària i, per això, representa un bon indicador del nivell de contaminació química en el Mar Mediterrani. A més del seu valor ecològic, el peix espasa té un alt valor comercial ja que es menja en molts països mediterranis, i és una important font d’aliment per a la dieta humana, ja que proporciona proteïnes i àcids grassos. Al mateix temps, constitueix una de les principals vies d’entrada dels contaminants a l’organisme humà. Aquestes substàncies analitzades resulten altament persistents i bioacumulatives, tot i que actualment les dades sobre la seva presència en les espècies mediterranies són escasses. Les substàncies químiques sobre les quals existeix una preocupació creixent sovint són detectades només per casualitat.

Per altra banda, encara manca molta informació científica i suficients dades sobre el nivell de seguretat d’aquestes substàncies químiques preocupants per tal de poder identificar-les i eliminar-les. En aquest sentit, la legislació REACH resulta fonamental perquè pot ser la solució a aquest problema.

Gràcies a la nova proposta de legislació Europea sobre substàncies químiques REACH les substàncies químiques més perilloses podran ser identificades i eliminades gradualment. No obstant això, només pot succeir en el cas que REACH sigui enfortida, incloent en la fase d’autorització totes les substàncies químiques altament preocupants tals com els disruptors endocrins, i aplicant de forma sistemàtica el principi de substitució sempre quan alternatives més segures existeixin. Malauradament, però, tal i com ja vàrem constatar en la primera votació en el Parlament Europeu, els tres grans grups de la Cambra (PPE, PSE i ALDE), han estat sempre molt més sensibles als interessos de la indústria que al dels consumidors i el medi ambient. Cal veure si aquesta mena d?evidències permet canviar la dinàmica.

Podeu obtenir més informació sobre la campanya internacional sobre substàncies químiques a campanya DETOX, i podeu seguir la campanya de lobby sobre els/les diputats/des europeus/es impulsada per diverses ONG a Chemical Reaction.

 (Font foto: www.sea-stories.net)

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *