I després de les abelles, nosaltres. Sembla que ho va dir Einstein (o potser no). Sigui com sigui anem pel camí.

Se li atribueix a Einstein (tot i que l’autoria de la cita no està clara): ‘el dia que desapareguin les abelles, a la humanitat li quedaran quatre anys’.

Sigui com sigui, el fet és que les abelles estan morint.

Més enllà del fet, ja de per sí dramàtic, que hi hagi espècies animals o vegetals que desapareguin per culpa de l’activitat humana, és necessari recordar que, a més, algunes d’aquestes espècies tenen una funció clau en els ecosistemes, i la seva desaparició suposa una amenaça per a la biodiversitat i la cadena alimentària.

Entre les causes d’aquest fet cal esmentar l’ús de plaguicides neonicotinoides. Aquests plaguicides afecten el sistema nerviós de les abelles, que perden el sentit de l’orientació, i els impedeixen tornar als ruscs, causant-los també paràlisi i fins i tot la mort.

Per això resulta estrany que la Comissió Europea, coneixedora de l’impacte tòxic d’aquests plaguicides, no hagi exigit als Estats membres el compliment de la Directiva 21/2010/UE, que modifica l’annex I de la Directiva 91/414/CEE pel que fa a disposicions específiques relatives a la clotianidina, el tiametoxam, el fipronil i l’imidacloprid, que obliga els estats membres a posar «en marxa programes de seguiment per verificar l’exposició real de les abelles mel·líferes a aquestes substàncies actives en zones comunament utilitzades per les abelles o per apicultors.

A més, el Reglament de la UE (CE) núm 1107/2009 sobre plaguicides estableix que cap plaguicida pot ser autoritzat si té un efecte perjudicial sobre les abelles (article 4, apartat 2, lletra b). L’objectiu d’aquest Reglament és garantir un nivell elevat de protecció del medi ambient i la base d’aquesta regulació és l’aplicació del principi de precaució. No obstant això, avui dia se segueixen autoritzant els neonicotinoides i el Govern de l’estat espanyol, fins ara, s’ha oposat a la prohibició d’aquests productes específics. Si bé és cert que la Comissió s’ha pronunciat sobre això, la mesura continua sent feble.

L’única solució passa per la prohibició total de l’ús d’aquests plaguicides per part de tots els Estats membres.

Les meves preguntes (que he fet arribar també a la Comissió Europea) són: integrarà la Comissió l’apicultura en la categoria d’actius prioritaris, dins de la seva política ambiental? Aplicarà la Comissió el principi de precaució? És conscient la Comissió que canviar els mètodes de producció cap a una agricultura sostenible, a més de garantir la supervivència de les abelles, crearia més d’1 milió de llocs de treball a la UE? Preveu la Comissió incitar els Estats membres a adoptar mesures de protecció de les abelles, no només en el cas dels cultius de colza, blat de moro i gira-sol?

 

Foto: Photo Illustration by The Daily Green / Original Photo: AP

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *