Plans de futur: la tafaneria ‘tres en un’, llargament esperada, de Màrius Serra (Proa/Òmnium, 2013)

L’esperava des que vaig saber que havia estat guardonat amb el Premi Sant Jordi, el vaig començar convençut que seria un bon llibre (un Premi Sant Jordi és sempre una garantia), i en acabar-lo m’he adonat que no és una lliçó magistral… en són tres!

“Plans de futur”, la nova enigmàtica proposta del verbíbor (i des de fa poc insigne membre de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans) Màrius Serra, és un dels títols que sens dubte protagonitzarà innombrables tertúlies literàries i clubs de lectura, si és que no ho està fent ja, esclar. I ho farà per mèrits propis i, insisteixo, per triplicat.

“Plans de futur” és, en primer lloc i sobretot, una novel.la, una ficció, un relat trabat amb manifesta intenció literària. Dotada d’una trama convincent i d’uns personatges sòlids -alguns d’especialment inquietants-, les escenes se succeeixen fent navegar lectors i lectores entre meandres emocionals com només la ploma (o en aquest cas el teclat) d’una ment molt ben moblada és capaç de fer. Només per aquest fet ja val la pena dedicar-li el nostre temps.

Tanmateix, “Plans de futur” és molt més que una ‘simple’ novel.la. És també una descoberta, un record que durant anys ha restat amagat dins del bagul de l’àvia, a les golfes, fins que aquell  trapella infinitament curiós, anomenat Màrius Serra, hi va pujar un dia, a tafanejar-hi, i hi va descobrir el secret. El tafaner empedreït va decidir espolsar-ne la pols, acumulada a base d’anys i de silencis, i ens desvetlla ara aquell misteri. I és llavors quan el personatge conegut com a Ferran Sunyer, que fins aquell moment només era per a molts de nosaltres el nom d’un Premi Científic, d’un carrer, potser d’una plaça, o d’una escola, esdevé humà. La curiositat sense límits de la ment de Màrius Serra ens apropa a la curiosa ment d’un geni que els trascendeix tots, els límits.

I per si això fos poc, “Plans de futur” és també una virgueria literària. Un d’aquells exercicis de virtuosisme que només els més qualificats d’entre els qualificats es poden permetre. El joc amb les diferents veus narratives exigeix, de part del lector o lectora, d’una atenció i d’un esforç que, m’ensumo, potser no tothom estarà disposat a fer. Acostumats cada vegada més a la facilitat en tot, també en la lectura, potser hi ha qui trobarà “Plans de futur” una mica massa ‘complicada’ de seguir, almenys a l’inici. La meva humil recomanació per a aquell lector o lectora que pugui trobar-se en aquesta situació és ben simple: keep calm, keep reading. Poc a poc es deslloriguen les incògnites i l’esforç rep justa recompensa.

Així doncs, “Plans de futur” seria com un d’aquells lubricants que serveixen per a diverses coses alhora, un ‘tres en un’ literari, extraordinàriament eficaç, que compleix amb escreix el que s’espera d’ell.

Sense presses, Màrius, però sàpigues que ja hi ha qui esperem, amb ànsia lectora, la teva propera tafaneria literària.

 

Font foto: PROA

Un pensament a “Plans de futur: la tafaneria ‘tres en un’, llargament esperada, de Màrius Serra (Proa/Òmnium, 2013)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *