Elles i la crisi
Les retallades pressupostàries, i en particular les retallades en la despesa social, afecten les dones més que els homes. Aquesta és, de fet, una de les moltes conclusions d’un dels informes adoptats per la Comissió de Drets de les Dones i Igualtat de Gènere del Parlament Europeu. El text haurà de ser ratificat pel plenari reunit a Estrasburg la setmana vinent.
De fet, les polítiques d’austeritat han tingut, entre d’altres, un efecte especialment dramàtic en la forma de violència contra les dones, podríem fins i tot dir que d’alguna manera l’han institucionalitzada.
La resolució compta amb diverses propostes per fer front a l’impacte de la crisi en matèria d’igualtat. Aquest és un dels temes que vinc treballant des de fa anys, i de fet jo mateix vaig ser ponent d’un informe similar el maig de 2010 (La dimensió de gènere en la crisi financera i la recessió econòmica)
En positiu, cal destacar que el text de la Comissió de Drets de les Dones deixa clar que cal invertir en la formació permanent i crear nous llocs de treball, com ara en el transport públic o en les tasques de la cura. Tanmateix, i malgrat que juntament amb altres col.legues hem treballat per aconseguir un text més contundent, la correlació de forces actual en el PE no ens ha permès anar tant enllà com hauríem desitjat des de postures més progressistes.
Sigui com sigui, era necessari posar èmfasi en el fet que les dones s’enfronten a una crisi silenciosa: les mesures d’austeritat i les retallades en el pressupost públic, la desocupació, el treball temporal i els baixos salaris afecta molt més les dones que als homes.
Les retallades en les prestacions de seguretat social i el pressupost per a infraestructures socials, com l’educació, la cura infantil, la salut i els serveis d’atenció, deixa a sovint les dones en situació d’extrema fragilitat.
Europa s’enfronta de fa temps a un repte estructural: la lluita contra la pobresa, i la pobresa, avui més que mai, té rostre de dona.
Però la pobresa femenina no és només resultat de la recent crisi econòmica. Hi ha molts altres factors que la motiven, i la perpetuen: la discriminació i masclisme contra les dones, les diferències salarials entre homes i dones, les diferència en les pensions, i la restricció de les dones a l’esfera privada.
En l’informe del Parlament Europeu, entre d’altres coses, instem la Comissió Europea a que deixi de promoure les retallades pressupostàries, especialment en el sector públic, en les prestacions de la seguretat social i el benestar social, l’educació i els serveis de cura de nens i nenes. Així mateix reiterem l’exigència de promoure la iniciativa econòmica de les dones, facilitant l’accés de les dones als microcrèdits, així com la millora d’una política de transport públic que permeti a les dones moure’s per les ciutats i pobles sense restriccions.
En síntesi, ja abans de la crisi aspectes com la desocupació, el treball precari o a temps parcial, els baixos salaris i la càrrega del treball en les tasques de cura afectava molt més les dones que els homes, però el fet que avui, a més, com a resultat de les polítiques d’austeritat s’hagi institucionalitzat la violència contra les dones, ja que són les mateixes autoritats públiques les que les discriminen aplicant les polítiques d’austeritat, exigeix una mirada específica amb perspectiva de gènere que malauradament no és freqüent en les institucions.
Jo li pregunto: quines han estat aquestes polítiques d’austeritat? Jo, a l’Estat espanyol, no les veig pas. Sols veig retallades i robatoris soferts per la classe mitjana i baixa en mans de la clase alta i dels polítics (que són qui fan les lleis i els pressupostos).
Potser sería bó parlar amb propietat i utilitzar els mots de manera correcta. Més que res per respecte als ciuatadans.
Atentament