Quatre preguntes sobre corrupció, per a la Comissió Europea
Corrupció a l’Estat espanyol i a Catalunya? Sí, als passadissos de Brussel.les i Estrasburg se’n parla, i la preocupació és alta.
Així doncs, adjunto a continuació les quatre preguntes que acabo de presentar sobre Llei de Transparència, Cas Bárcenas, ITV, i Cas Pallerols. Totes elles amb la confiança que la Comissió sigui més concreta que fa uns dies, i no ho resolgui amb un ‘això és un tema intern’. No ho és. És un problema que afecta a la línia de flotació de la democràcia, també europea. És molt més que una crisi política, és una crisi de sistema, de dimensions mai conegudes.
Pregunta 1: sobre la proposta de Llei de transparència a l’Estat espanyol:
La llei és aplicable per a totes les administracions públiques però no afectarà el patrimoni i assignacions a la Casa Reial. D’altra banda, la sol·licitud d’informació podrà ser denegada per les administracions si argumenten un perjudici per “els interessos econòmics i comercials”, “la política econòmica i monetària” o “la protecció al medi ambient” i l’administració tindrà com a màxim un mes de termini per respondre als, tot i que el silenci és una possible resposta administrativa.
Si bé es pretén sancionar la corrupció i prohibeix als alts càrrecs “acceptar regals que superin els usos habituals, socials o de cortesia, ni favors o serveis en condicions avantatjoses que puguin condicionar el desenvolupament de les seves funcions”, no defineix quantitats ni característiques específiques. Sancions com la destitució del càrrec, la inhabilitació o la no percepció de la pensió d’indemnització, queden a discreció de la interpretació de cada cas.
A l’apartat “El bon govern”, es contemplen sancions a les administracions per incomplir els serveis mínims en cas de vaga, per assumir compromisos de despeses, reconeixement d’obligacions i ordenació de pagaments sense crèdit suficient o la subscripció d’un conveni de col·laboració o una subvenció que no compti amb l’informe favorable del Ministeri d’Hisenda.
Finalment, els partits polítics queden exclosos.
Quina opinió té la Comissió d’aquesta proposta? ¿Considera adequat que no s’inclogui la Casa Reial a la llei de transparència? Creu que la no especificació dels casos de corrupció o conflicte d’interessos va en contra del que exigeix ??la seva comunicació? Creu que Espanya ha d’adoptar mesures més contundents contra la corrupció? Li farà recomanacions específiques en aquest camp? ¿Creu que hauria d’incloure els partits polítics? ¿Considera que les mesures de “bon govern” van exclusivament orientades a garantir l’austeritat, restringint les competències dels ens locals i regionals?
Pregunta 2: sobre el Cas Bárcenas
Fa una setmana diari El País destapava la suposada comptabilitat B del Partit Popular, segons la qual, Mariano Rajoy hauria rebut sobresous en diner negre durant 20 anys, informació desmentida pel mateix president del Govern. En l’anomenat “cas Bárcenas” es revela el finançament irregular d’alts càrrecs del Partit Popular.
En moments on la UE demana a Espanya realitzar enormes esforços pressupostaris per reduir el dèficit i el deute públic, el suposat finançament irregular del Partit Popular i del mateix president, enforteix la desafecció política ciutadana i posa en dubte la capacitat del Govern actual de sanejar els comptes públics i encaminar Espanya cap a la recuperació econòmica.
Segons sabem, el tràfic d’influències i la concessió de permisos públics de manera irregular hauria estat una de les maneres com el PP s’hauria finançat, pressumptament. De ser certes totes aquestes acusacions seria un exemple més de l’alt grau de poder que tenen les corporacions dins el govern i de com algunes empreses tenen un tracte preferent, fet que no només significa un dany moral, sinó la manca de competència en el mercat únic i un cost final per als consumidors.
Quina opinió té la Comissió sobre això? ¿Investigarà, a través de l’OLAF, si hi va haver fons europeus involucrats en el cas Bárcenas? Considera aquestes denúncies de corrupció d’alt risc per a l’estabilitat política i econòmica del país? No hauria la Comissió reforçar la confiança dels mercats garantint institucions transparents i no corruptes, en lloc d’imposar l’austeritat sense límits? Per què la Comissió no va garantir l’assignació justa de contractes públics i preservar el mercat únic, protegint en última instància als consumidors?
Pregunta 3: Cas ITV Tràfic d’influències
El fiscal anticorrupció Fernando Maldonado va demanar, dilluns 4 de febrer de 2013, a la jutge de Barcelona, Silvia López Mejías, la imputació del president del grup parlamentari de CiU i secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Oriol Pujol Ferrusola, així com la inhibició al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La raó de tal imputació tindria a veure amb una suposada trama formada per empresaris i càrrecs polítics per adjudicar, de forma irregular, estacions d’inspecció de vehicles.
Els informes de la Unitat de Vigilància Duanera, dependent de l’Agència Tributària, assenyalen que Oriol Pujol, suposadament, hauria participat com a accionista, mitjançant el consultor Sergi Alsina, a l’empresa Upprime Energy, amb la qual es pretenia aconseguir de forma fraudulenta l’adjudicació d’una estació d’inspecció tècnica de vehicles (ITV) i entrar en el negoci de l’eficiència energètica.
Coneix la Comissió aquest cas de corrupció?
Vista la seva Comunicació sobre lluita contra la corrupció, creu que l’acusat Oriol Pujol ha de dimitir del càrrec per permetre un tràmit judicial just sense influències polítiques? ¿Considera que l’activitat portada per Oriol Pujol viola la Directiva de 2004/17/CE sobre adjudicació de contractes? En la modificació de la Directiva, s’introdueixen mesures per a evitar el tràfic d’influències? Considera que aquest cas de tràfic d’influència perjudica considerablement el Mercat Únic de la UE?
Pregunta 4: Cas Pallerols
El passat dimarts 8 de gener de 2013, es va assolir un acord respecte al procediment del cas Pallerols, pel qual els processats, entre els quals figuren alts càrrecs i militants del partit Unió Democràtica de Catalunya com Josep Antoni Duran Lleida, van acceptar desviar fons de la Unió Europea destinats a cursos de formació per a aturats a través de les societats de l’empresari andorrà Fidel Pallerols.
El pacte ha estat possible després que el ministeri públic, que inicialment sol·licitava per als processats penes de fins a cinc anys de presó -l’Audiència de Barcelona va fer una petició inicial de 11 anys-, s’hagi avingut a rebaixar la condemna a quatre d’ells, retirar els càrrecs a dos més i reduir les indemnitzacions. Concretament, el ministeri públic ha rebaixat a 388.000 la suma defraudada, ja que inclou en aquesta xifra només les quantitats que es consideren totalment acreditades, enfront dels prop de 600.000 euros en què inicialment xifrava el desfalc. D’aquests 388.000 euros, el fiscal reclama a UDC que respongui com partícip a títol lucratiu de 200.000 euros i, en qualitat de responsable civil subsidiària, dels 100.000 que va desviar el seu exsecretari d’organització, Vicenç Gavaldà.
El pagament de la responsabilitat civil per part d’UDC comporta assumir que es va embutxacar part de les subvencions europees. Els acusats han reconegut que entre els anys 1994 i 1999 van concedir a Fidel Pallerols diversos milions d’euros en subvencions del Departament de Treball amb el compromís de lliurar part d’aquestes sumes per al finançament del partit democristià.
El Programa Mundial contra la Corrupció de les Nacions Unides defineix la corrupció com un «abús de poder per obtenir guanys privats». Segons aquesta definició, tant UDC i com el seu líder Duran Lleida, podrien ser considerats corruptes.
Coneix la Comissió aquest cas? ¿Tenia alguna sospita la Comissió del desviament de fons de la UE? Creu que l’OLAF hauria d’haver intervingut prèviament? ¿Considera que la rebaixa de les penes és excessiva? Considera que l’acord és insuficient coneixent la comunicació “UNA POLÍTICA GLOBAL DE LA UE CONTRA LA CORRUPCIÓ”? Quines mesures adoptarà perquè no es tornen a produir aquests fets?