Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Patent Única Europa: massa incerteses

El Parlament Europeu ha aprovat avui la Patent Única Europea. El grup dels Verds /ALE hem expressat la nostra preocupació sobre aquesta proposta legislativa, sobretot pel fet que la decisió concedeix grans poders de propietat intel·lectual a l’Oficina Europea de Patents (i el seu Tribunal). El problema amb això és que tot plegat es manté fora de l’àmbit de control democràtic comunitari.
Per altra banda, també és cert que la proposta comporta que, contràriament al que demanaven PP i PSOE, les decisions sobre patents europees no es quedi, exclusivament, en mans dels governs (tal i com hauria passat si hagués prosperat la proposta d’aquests dos partits). Cal recordar que Espanya i Italia van bloquejar durant molt de temps la patent única europea al Consell, i per això aquesta es portarà a terme via el procediment de cooperació reforçada sense la participació d’ Espanya i Italia.

En altres paraules: avui s’ha fet un pas endavant, tot i que petit, cap a la simplificació dels processos de concessions de patents a Europa. Malgrat que la patent s’hagi de presentar en anglès, francès o alemany, aquest fet no ha de ser un obstacle per a la innovació a Europa.
Tanmateix, tornem al lema de sempre: més Europa sí, però no així. Tenir un sistema de patent únic europeu és imprescindible, però amb controls democràtics.

I és que, en el afany per adoptar aquesta legislació, s’han passat per alt aspectes importants com la inseguretat jurídica dels informes. A més de la incertesa sobre la solidesa jurídica, és preocupant la manera en que es vol controlar i monopolitzar la propietat intel·lectual en Europa. El més greu és que les institucions de la UE estan abdicant competències en matèria de propietat intel·lectual a una organització fora de la UE: l’Oficina Europea de Patents i el seu Tribunal. De fet, no hi ha garanties suficients que la OEP respectarà la legislació comunitària i la legislació dels Estats membres. Esperem que a partir d’aquí s’avanci realment cap a una veritable patent unitària, integrat en les estructures jurídiques i polítiques de la UE.

 

Foto: Seu Oficina Europea de Patents.


  1. A mi, això em sembla greu. D’una banda, perquè em sona a privatització. De l’altra, perquè és indignant aquest trilingüisme forçat, que margina la majoria de llengües europees. Assistim a l’inici de l’oficialització del lingüicidi implicant, fins i tot, llengües estatals, i, segons sembla, amb l’aquiescència dels interessats. Perquè forçar a usar l’anglès, el francès o l’alemany si és que vols registrar una patent significa, ras i curt, anul·lar la irtualitat d’una pila de llengües en un camp d’ús determinat. O sigui, que el neerlandès, l’italià, l’hongarès, el danès, etc., són llengües de segona, a aquests efectes. Com el català, vaja. És la mena de cosa que acostuma de fer l’Estat espanyol contra les llengües oprimides. Que això existia com a tendència, semblava evident. Però aquesta mesura ho duu a terme en la pràctica i amb tota l’oficialitat. Realment inquietant.
     
  2. No em queda clar, però, Raul, si tu l’has votada positivament o no. L’ARA publicita que nomes tres eurodiputats “espanyols”, Tremosa, Sedo i Izaskun ho han fet, amb tota la trepa de PP i PSOE en contra per allò de la llengua imperial. Es cert ?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Drets ciutadania (educació, publicitat, TV, alimentació, ACTA, patents,...) per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent