Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Publicat el 19 de juny de 2012

‘Dolce Far Niente’ o Economia Verda? (de Frederic Ximeno, a ARA, 17.06.12)

Recupero un article que diu coses que no ens haurien de passar per alt. És d’una de les persones que més llegeixo, i que millors anàlisi fa de la situació econòmico-ambiental actual. En Frederic Ximeno.

Ara és a Rio, seguint la Conferència Rio + 20. En aquest article, però, diu quatre coses ben dites sobre com afrontar la crisis econòmico-financera-ambiental a Europa. I en concret a Catalunya.

La idea és senzilla. I diàfana. Podem fer dues coses: eserar asseguts a que passi ‘alguna cosa’ i, miraculosament, tot s’arregli. O bé invertir en un canvi de mentalitat, política i activitat econòmica que ens aporti ocupació i sostenibilitat ambiental. Sí. S’en diu Economia Verda.

Més val que no perdem el fil dels esdeveniments en la seva globalitat i perspectiva intergeneracional. Sinó, potser el dia que ens quedem sense llum serà massa tard per que ja no veiem ni el camí que trepitgem.

Gràcies Frederic, per il.luminar aquesta ruta.


‘Dolce Far Niente’ o Economia Verda? (de Frederic Ximeno, a ARA, 17.06.12)


Els darrers mesos hem fet un màster sobre diferencial amb el deute alemany. Perfecte. Aquesta dada mobilitza histèricament els mercats i aboca els governs a prendre mesures de reducció del deute, amb sacrificis salvatges a Grècia i, de moment, severs a casa nostra. Indiscutiblement hem viscut per sobre les nostres possibilitats i toca reaccionar. Però potser que pensem també com crear nous llocs de treball, mirar on cal invertir els pocs euros que ens queden i veure si hi ha altres vies per a l’estalvi. Per exemple, a Catalunya tenim una demanda elèctrica anual d’uns 50.000 Gwh que ens costen, fent números a l’engròs, uns 6.000 milions d’euros. ¿Podem ser mes eficients? També importem petroli equivalent a més de 100 milions de barrils l’any, que a preu del 2011 ultrapassen els 7.000 milions d’euros. ¿Podem reduir-ne la demanda?

Tenim oportunitats immenses en sectors com ara les energies renovables i l’eficiència energètica; l’ecodisseny i els productes durables; el reciclatge, la reutilització i la substitució de materials; l’agricultura ecològica i de proximitat; el transport públic i la mobilitat sostenible, la conservació del territori i la biodiversitat i la tecnologia al servei d’aquests sectors. Invertir-hi vol dir canviar prioritats i compensar la desinversió que ja s’ha produït per col·lapse del model insostenible. És l’economia verda. Però per si a algú encara li sona a música celestial, vaig al gra amb alguns exemples dels qui ja hi estan treballant. Mango és una de les 47 empreses que han exigit al Consell Europeu que decideixi unilateralment reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle al 30%, situant-se a l’avantguarda europea; Ros Roca, del sector ambiental amb tecnologia pròpia, participa en un projecte a l’Índia, finançat pel Fons de Carboni del Banc d’Inversions Asia-Pacífic; la vallesana Circutor ha dissenyat tecnologia pròpia per recarregar vehicles elèctrics, a més de la seva línia de ginys intel·ligents per a l’eficiència energètica. Per tot plegat factura més de 130 milions d’euros l’any i dóna feina a 900 persones a 70 països.

Avancar és una pime que promou el carsharing (cotxe compartit) a Catalunya. Factura 1 milió d’euros l’any. Per bé que els bons resultats estan per venir, una empresa americana, Zipcar, ha acudit a l’ampliació de capital d’Avancar perquè s’estima un negoci mundial de 2.600 milions d’euros. La coordinadora d’organitzacions de consumidors de productes ecològics (Ecoconsum) aplega més de 1.000 famílies i realitza comandes anuals de 2 milions d’euros de productes de proximitat, sobretot. La cooperativa Som Energia, creada fa poc, comença a comercialitzar i desenvolupar projectes de renovables al setembre. Ja compta amb 700 socis i un potencial d’inversió de 700.000 euros. La cooperativa Abacus acaba d’estrenar la teulada fotovoltaica més gran d’Europa, amb 5.953 panells (4,6 milions d’euros d’inversió), desenvolupat per la pime vigatana Sud Renovables, que factura uns 10 milions d’euros. Aquesta taulada supera per poc la d’Atll a la desalinitzadora del Prat (5.200 panells, 4,5 milions), la qual forma part dels 15.929 panells que l’empresa pública té en total. Entre les dues generaran l’energia equivalent al consum de més de 7.000 persones.

Però, ca! Tot això són bajanades. És molt millor seure a la cadira a gaudir prudentment de la reducció del dèficit públic i l’esgotament del crèdit privat. I si no, sempre ens quedarà un rescat -total, la caiguda dels serveis públics i una taxa del 20% d’atur ja ens la resoldrà la senyora Merkel. També deu ser molt millor esperar tranquil·lament amb els estalvis al mitjó o a Luxemburg, que tornin els temps en què construíem 140.000 habitatges l’any, veníem blat de moro per ferratge, feiem AVEs i autovies a tort i a dret i les subvencions rajaven a dojo. No hi ha pressa: emprendre, innovar i abordar canvis de model productiu és d’ingenus i forassenyats, on vas a parar… Economia verda? Vés, home, vés

 

Font foto: Greenpeace. Del seu informe ‘Renovables 100% Catalunya’.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Economia, Europa social, Joves, Crisi (Respostes) i Green New Deal per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent