Ahir els Gausacs (colla castellera de Sant Cugat del Vallès) vàrem aixecar el primer 4d8 d’aquesta temporada, en una actuació que s’acosta molt a la millor del passat cicle. Es tractava d’una de les cites clau del curs castellístic per als camises verdes: la Diada de Sant Ponç. Ens acompanyaven els Nens del Vendrell i els Saballuts.
Fa menys d’un any, quan vàrem aixecar i descarregar el primer 4d8 de la història de la colla (que, com ahir, també vaig tenir la sort de viure des del rengle) vaig escriure aquests versos:
Tot a punt per la Diada
que els Gausacs volem icònica.
La tensió esdevé crònica.
Concentrada la mirada.
Als baixos falcant l’entrada
els seguim la pinya harmònica.
Segons i terços, la tònica,
quarts i quints, bona pujada.
Dosos col.locats, i a punt,
i ara, la canalla amunt!
Carregat! Ja fa l’aleta!
Vinga, baixa, enxaneta!
Terços fora! Crits i esclat!
És un vuit descarregat!
(Raül Romeva i Rueda
3 juliol 2011
Festa major Sant Cugat, amb motiu del primer 4de8 descarregat dels Gausacs)
Els recupero avui perquè les emocions que vàrem viure ahir al migdia, a la Plaça Octavià, van ser igual d’intenses. Després de tres intents frustrats (dos a Igualada, fa unes setmanes, i un durant la primera ronda d’ahir) hi havia el risc que la sensació paralitzant de la frustració embolcallés la colla. No ho va fer, i al segon intent d’ahir es va aconseguir.
Confesso que, com a pare d’acotxadora que s’estrenava en un vuit, hi havia en el meu cas un motiu addicional de neguit, però superada la prova, i ebri encara de l’exultant esclat per haver-ho aconseguit, només puc dir una cosa: m’agrada ser pare d’acotxadora (i d’enxaneta), m’agrada fer de rengle, o de vent, o del que toqui, m’agrada portar la camisa d’una colla que es fixa objectius ambiciosos, i que treballa molt (i bé) per assolir-los, que no es rendeix quan no surten les coses, i que sap celebrar quan sí surten.
Gràcies Gausacs! Amunt Gausacs!