El cost de les petites equivocacions
L’activitat pública, i més concretament la de caràcter polític, comporta haver d’acceptar ser víctima de petites equivocacions, aparentment innocents, però que en la societat hiperconnectada d’avui poden acabar prenent dimensions colossals.
Sóc clarament partidari de la transparència, i practico tan com puc la rendició de comptes. És la meva obligació respondre públicament de les coses que faig, les decisions que prenc i del sentit del meu vot. Tanmateix, confesso que se’m fa més pesat haver de respondre davant d’afirmacions, tergiversacions, acusacions, insinuacions o directament difamacions personals que poden venir des de fronts molt variats. De vegades són titulars de premsa, de vegades tuits maliciosos, o de vegades comentaris en diferents formats.
Acostumo a prendrem-ho amb paciència, filosofia, i un punt de resignació, però tot i així, si considero que el comentari m’atribueix conductes o expressions que no són certes, crec que és també la meva obligació respondre-hi.
El darrer cas ha estat una ‘Carta als lectors’ en el Diari de Sant Cugat. L’autor de la carta, Oriol Osan, comenta algunes aparicions recents en el mitjà esmentat, en què parlava del meu llibre, ‘Sayonara Sushi’, i seguidament afirmava que havíem coincidit en un viatge a Brussel·les on ell volava en turista i jo… en primera (sic).
L’autor de la carta em demanava que públicament expliqués si allò no em semblava incoherent amb el discurs que practicava en relació a l’activitat política.
Doncs bé, el cas és que l’autor d’aquesta carta simplement s’equivoca: sempre viatjo a Brussel·les amb tarifa Econòmica Flexible. És fàcil comprovar-ho: als avions de Brussels Airlines hi ha un cartellet que separa la tarifa ‘negocis o Business’ (a Brussels Airlines no hi ha Primera) de la resta, i jo sec sempre darrera el cartellet (quan n’hi ha, ja que de vegades no hi ha ningú que hi voli), mai al davant. I la raó és simple: donat que tenim una agenda molt variable, el més barat és comprar amb temps diversos bitllets que puguin ser canviats sense recàrrec. Qüestió de responsabilitat.
L’aparent confusió visual no em semblaria tan greu si no fos que, en aquest tema, m’he significat sovint i vaig ser dels qui en el seu moment va impulsar, juntament amb d’altres col·legues el canvi de criteri en quant als vols i que renunciéssim a viatjar en classe Business, o negocis. Només dos exemples: http://www.publico.es/espana/370216/es-una-cuestion-de-respeto-a-los-ciudadanos o bé a http://www.publico.es/internacional/369963/los-diputados-europeos-se-niegan-a-viajar-en-clase-turista
Així mateix, he de dir que el meu nivell de preocupació en aquest assumpte m’ha portat sovint a renunciar fins i tot a alguns dels habituals ‘upgradings’ que fan les companyies als viatgers habituals en cas que l’avió vagi ple. Tinc molts testimonis de les converses surrealistes que de vegades he mantingut amb personal de les companyies, que no comprenen que algú no vulgui aquest suposat ‘privilegi’, cosa que m’ha passat fins i tot en viatges de caràcter privat.
Tenint en compte que per la meva feina em toca agafar molts avions, en aquells viatges que jo gestiono dedico força temps i energia a fer allò que l’autor de la carta em demana: ‘donar exemple’.
En definitiva, tota aquesta explicació és conseqüència d’una afirmació que, vull pensar, es basa només en una interpretació equivocada del què aquesta persona suposadament va veure, i que no té cap altra intencionalitat malèvola amagada. De fet m’he posat en contacte amb la persona que signa la carta per fer-li arribar personalment tota aquesta explicació. Confio que tot plegat no quedi en res més que en un malaurat error, i que aquestes explicacions l’hagin convençut.
Reitero un cop més: dedicar temps i energia a donar explicacions públiques del què faig, dic o voto, entenc que forma part de la meva actual responsabilitat, dedicar aquest mateix temps i energia a desmentir afirmacions i acusacions falses fa una mica més de mandra, i és, a més, desagradable. Però en fi, també toca fer-ho. Quin remei.
Per cert, Raül, canvio de tema: com veus el moviment de l’Assemblea nacional catalana? Estaria bé que persones com tu, pròximes al sobiranisme, tot i que de formacions que no en són, fessin un pas endavant i s’hi sumessin.