Publicat el 28 de març de 2012
Jo, demà, amb la Vaga General
Des que vaig començar el meu mandat parlamentari, el juny de 2009, que no he faltat a cap sessió plenària del PE. Sempre he considerat que la meva primera funció, en tant que càrrec electe, és dur a terme el programa amb què em vaig presentar a les eleccions, i mirar de condicionar la trajectòria de la institució en la qual treballo, el Parlament Europeu, cap a la línia de responsabilitat social, ecològica, nacional, europeïsta i d’igualtat de drets i oportunitats que defensava en campanya.
Demà, però, 29 de març de 2012, serà el primer cop en aquests ja tres anys de mandat que no assistiré al ple. Considero que la meva obligació és ser a Catalunya, al costat de totes aquelles persones que sortiran al carrer en senyal de protesta per la deriva neoliberal i conservadora, mutiladora de drets, vulneradora de principis bàsics sobre els quals es fonamenta l’Estat el Benestar.
La meva tasca diària consisteix a plantar cara a les polítiques de dreta des de les institucions, però demà vull ser a la manifestació en contra de la reforma laboral del govern del PP i les retallades del govern de CIU.
Aquest és un dia on també cal demanar una altra Europa Social i sumar-nos als moviments socials, sindicats i partits d’esquerra que també s’estan mobilitzant a Itàlia, Grècia i Portugal, entre d’altres .
Com a Eurodiputat faig arribar aquest missatge de lluita a les institucions i líders europeus i crido als altres eurodiputats i eurodiputades progressistes que es sumin a la vaga general.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Economia, Europa social, Joves, Crisi (Respostes) i Green New Deal per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Allà a Brusel·les tard o d’hora se n’adonaran que s’equivoquen quan diuen que el camí cap a la recuperació econòmica consisteix en retallar-nos drets. Precissament Europa ha liderat el mon perquè la gent ha assolit un nivell de benestar social que ha impulsat fins i tot als seus negocis privats. Hauries d’haver vist la quantitat de manifestants només a Sabadell !!!!.
Continua cridant !!!!
Valentí Navarro
Por otra parte te enlazo, la entrevista de Josep Borrell, con quien comparto el criterio de que las condiciones que se les ha aplicado a Grecia tienen como paralelismo los 14 puntos de Wilson que le aplicaron a la Alemania derrotada de la 1ª guerra mundial y que como predijo acertadamente Keynes propiciaron la II guerra mundial. Pero claro, Grecia no es Alemania, y parece mentira que ahora Alemania presione en los mismos términos.