8M: desigualtats salarials entre dones i homes, un tema que cal afrontar i trobar-hi solucions
Un any més, des d’aquell ja llunyà 1911, commemorem el dia de la dona treballadora. Enguany m’enganxa a Brussel·les, i el passo treballant en un dels temes que segueixo amb més entusiasme i tenacitat al Parlament Europeu: la igualtat.
El lema de la reunió interparlamentària que avui té lloc a la seu del PE és tan clar com determinant: “Equal Pay for work of equal value” (a treball d’igual valor, mateix salari).
No és un tema qualsevol, i menys en un context de crisi que s’acarnissa, sobretot, amb les dones.
Un dels càlculs que suscita més controvèrsies és el de la diferència salarial entre homes i dones, ho constato cada vegada que faig servir les xifres que se’n deriven, clarament desfavorables per a les dones.
Alguns dels articles són força raonats (acostumen a estar signats per dones, amb significatives i destacades excepcions) i tan defensen com critiquen alguns de les propostes que es fan per reduir les desigualtats, des de quotes a repartiment de les càrregues laborals/familiars. En efecte, no pel fet de ser dones han d’estar totes d’acord en determinats aspectes de com afrontar la desigualtat.
D’altres articles pretenen tirar d’ironia o desprenen directament ira contra la lluita pro-igualtat (casualment, la majoria els signen homes), contesten qualsevol dada o estadística que posi de manifest l’existent desigualtat, i pretenen ridiculitzar qualsevol mesura destinada a combatre-la, sovint traient-la de context.
No puc, en aquest article, comentar totes i cadascuna de les dades que evidencien la desigualtat, ni les propostes que entenc que cal aplicar per eradicar-la (això ho faig regularment, a través d’aquest bloc, i agrupo els articles en la categoria Gènere i igualtat d’oportunitats). Allò que sí vull fer, però, és centrar-me en el tema de discussió d’avui: la desigualtat salarial.
Anem a l’arrel: com es mesura la diferència salarial entre homes i dones? Segons explica la Comissió Europea, aquesta diferència és un percentatge respecte dels ingressos de la població masculina i representa el promig de les diferències entre ingressos bruts per hora de treballadors de sexe masculí i femení. Els ingressos bruts són els pagaments o salaris que s’abonen directament a un/a treballador/a abans que s’apliqui la deducció (IRPF o Seguretat Social).
Calculat així, en tots els sectors de l’economia de la UE les dones guanyen, de mitjana, aproximadament un 17% menys que els homes (dades per a la UE, http://epp.eurostat.ec.europa.eu/statistics_explained/index.php/Gender_pay_gap_statistics ).
Això és un fet, i mereix una reflexió per si mateix. A partir d’aquí cal avaluar les múltiples variables que composen aquesta xifra, i això és precisament el que estem fent avui al PE, amb arguments, dades i anàlisi.
Especialment important, per a mi, és emfasitzar que aquesta igualtat cal assolir-la en tots els àmbits, siguin aquests de caràcter productiu o reproductiu. En altres paraules, per tal d’aconseguir la igualtat dones i homes en l’àmbit públic/laboral, cal simultàniament treballar per tal que hi hagi també igualtat en les càrregues/tasques familiars i domèstiques. D’això en diem corresponsabilitat.
Sigui com sigui: entenc que la lluita contra les desigualtats com un eix de treball polític i social de primer nivell. L’eliminació de les diferències salarials entre dones i homes contribuiria (juntament amb d’altres mesures) a reduir els nivells de pobresa i augmentaria els ingressos que reben les dones al llarg de la seva vida, reduint així el risc a caure en la pobresa en el moment de la jubilació.
Una major igualtat entre dones i homes, en síntesi, no és només un tema de drets fonamentals, sentit comú i responsabilitat, sinó que suposa també més beneficis per a l’economia i per a la societat en general.