Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

El rol de la dona en l’economia verda

La Comissió de Drets de les Dones i Igualtat d’Oportunitats del Parlament Europeu està treballant en un informe d’iniciativa (INI) relatiu a com afrontar propostes per potenciar l’economia verda que tinguin en compte la perspectiva de gènere. Demà mateix, de fet, tinc previst participar en una de les reunions dels i les ponents a l’ombra que seguim aquest dossier.

Gràcies a la feina de dues de les meves assessores, la Delfina Rossi i la Blanca de Riquer, disposem d’una molt bona guia amb la qual afrontar aquest debat amb els altres grups.

El nostre punt de partida, que ja vaig defensar quan treballava en el meu informe sobre Crisis i perspectiva de gènere (veure per exemple L’Informe Romeva sobre crisi i gènere arriba al ple) consisteix a que l’actual crisi econòmica pot ser una bona oportunitat per canviar la nostra estructura de producció, consum i distribució cap a una economia verda, però que aquesta transició no es pot fer sense la participació de les dones.

L’economia verda ha d’estar intrínsecament lligada amb un canvi social i cultural que deixi de banda l’antropocentrisme i situï a totes les persones en peu d’igualtat.
 
No podem dissociar la visió verda de l’economia de la justícia social i la igualtat de gènere. El sistema econòmic i la visió del mateix ha estat creat sota el vel del patriarcat i, per tant, el canvi d’aquest requereix el canvi del paradigma cognitiu d’anàlisi de la nostra societat.

Que l’economia verda s’apliqui a ella mateixa la perspectiva de gènere implica, per exemple, que ha de tenir en compte que l’augment de llocs de treball verds, generalment tècnics i majoritàriament ocupats per homes, no pot suposar una perpetuació de la discriminació de gènere en l’àmbit laboral.
 
I això com es fa? Proposem una aproximació basada en una estratègia multidimensional que, de manera resumida, parteix del principi segons el qual la lògica dominant per a crear llocs de treball verds i indústries que siguin eco-friendly (disculpeu l’anglicisme) passa per incorporar elements d’acció afirmativa per a les dones que van des de la incorporació de la visió de gènere en les reformes laborals (jornades a temps parcial, etc…) fins a l’establiment de quotes en universitats tècniques o treballs en energia renovable.

Tot plegat però, ha d’anar paral·lel a la transformació del discurs dominant a la vegada antropocèntric i androcèntric.

A poc a poc, les polítiques europees, nacionals i locals han d’anar trencant la lògica patriarcal, promovent l’emancipació i apoderament de les dones. En aquest sentit salvaguardar i consolidar l’estat del benestar és central per garantir que les dones accedeixin al mercat laboral en peu d’igualtat, entre altres mesures.
 
Hi ha tres aspectes clau que cal no perdre de vista per avançar en aquesta direcció:

Primer, cal un canvi en la lògica econòmica. El concepte d’economia ha de canviar per tal de trencar la falsa dicotomia entre esfera pública i privada, treball reproductiu i productiu, pagament o no pagament. Adoptar una visió integral de la vida de les persones i de les seves necessitats és fonamental per crear una nova economia.

Segon, cal un canvi en el concepte de sostenibilitat. L’economia (les seves estructures i les seves activitats) ha de ser sostenible no només en termes mediambientals però també socials. La sostenibilitat entre homes i dones, intra i inter generacional, entre les societats.

I tercer, cal un canvi en el paper de l’Estat i les administracions públiques. L’Estat ha de ser un agent actiu de canvi social i cultural. I ho és a l’hora d’aplicar reformes. En aquest sentit, especialment durant la crisi, és central que les reformes estructurals de l’Estat no vagin en detriment de la igualtat entre homes i dones, al contrari, les reformes han de promoure la mateixa i redistribuir recursos i càrregues de manera justa. Així les polítiques europees de la sortida de la crisi no poden seguir sent “gender blind” (de nou, disculpes per l’anglicisme)

Però tot això es pot concretar encara més en propostes com les que segueixen (i que són les que proposem als nostres col·legues d’altres grups per tal de dotar-nos d’un informe que clarament serveixi per marcar camí, tant a la Comissió Europea com al Consell):

1. Reducció de la jornada laboral. L’economia neoclàssica presenta l’”homous economicous” com un individu totalment independent capaç de treballar tot el temps, sense considerar tot el procés afectiu i de cobrir necessitats bàsiques i sentimentals que hi ha darrere d’una persona. Contra aquesta visió, s’imposa cada vegada més una discussió sobre la distribució del temps. Això vol dir discutir sobre les relacions de gènere i de poder. Lamentablement, el valor que té la vida privada ha estat destruït en les nostres societats, fent que el treball reproductiu realitzat per les dones sigui invisible, la qual cosa fa que s’invisibilitzi també a les dones en general.

2. Impostos partir d’una perspectiva de gènere. Els impostos tenen un paper clau, no només per combatre els efectes de la crisi, sinó que les seves modificacions influeixen molt a la creació de desigualtats. Per això s’imposa eliminar les reduccions d’impostos que afavoreixin les desigualtats i redueixin les redistribucions de salaris (reduccions que per altra banda se solen fer sobretot a les persones amb més ingressos); una redefinició de l’IVA des d’una perspectiva de gènere (determinats productes sanitaris bàsics per a la dones tenen un 8% d’IVA (el mateix que, per exemple, el caviar o refrescos); o la reducció de l’IVA en els serveis de cures a persones.

3. Més democràcia en l’economia financera per més igualtat de gènere. Això passa, per exemple, per la creació d’un banc públic que, entre d’altres coses, permeti concedir crèdits públics a dones amb unes taxes d’interès de zero o per sota del mercat, així com per la creació de productes financers públics destinats a ajudar a les dones accedir a un habitatge. Però no només això, també cal paritat entre homes i dones en les diferents esferes de presa de decisions relatius als mercats financers, o la cancel·lació del deute exterior a països compromesos amb la igualtat de gènere i les polítiques de sostenibilitat mediambiental.

4. Sostenibilitat social i mediambiental de l’economia real. Això passa per fomentar polítiques d’intervenció pública a favor de la igualtat, el rescat o ajuda a companyies condicionat per polítiques d’igualtat de gènere, reducció de la petjada ecològica, la creació de beques per a dones en carreres tècniques, o la inclusió de la perspectiva de gènere en totes les àrees econòmiques (construcció, indústria, turisme, petites empreses, energia, consum privat, mobilitat, transport…)

5. Conflictes i reptes laborals des d’una perspectiva de gènere. Implica definir els estàndards sobre un treball mínim (inclou un salari mínim, més seguretat laboral), l’augment dels salaris mínims (molt rellevant per a les dones) per reactivar l’economia a través del consum, estendre la seguretat social a la gent més necessitada (sobretot a les dones sense feina i amb càrregues familiars), i promoure polítiques actives de creació d’ocupació sense discriminacions.

De tot plegat, veurem què queda al final de les negociacions.

Font foto: greenforall.org


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Gènere i igualtat d'oportunitats per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent