Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

L?Euro: de cara a la paret, i amb els braços en creu (podria ser un conte, però malauradament no ho és)

Ahir es van reunir la Sra. Merk i el Sr. Ozy, Directora i Mestre respectivament de l’Escola Europa. Un cop més havien de parlar de l’Euro, un alumne cada dia més díscol.

—A aquest Euro li cal disciplina, Sr. Ozy— va dir la Directora, una senyora no molt alta però amb una mirada i un to de veu que feia que tothom, fins i tot el Mestre, li tingués un altíssim respecte—. Castigui’l tota la tarda de cara a la paret, i amb els braços en creu.

El Mestre era un home rialler, d’ulls petits i enfonsats i un nas prou característic. Com la Directora, també era petit d’alçada, però ho dissimulava posant-se alces a les sabates.

Directora i Mestre tenien una relació singular. No es pot dir que fossin amics, però donades les responsabilitats de cadascú s’havien de trobar força vegades a la setmana, i al final van establir una sintonia prou estreta que els permetia, de tant en tant, dedicar-se mútuament algunes mostres d’afecte.

La seva relació, però, no escapava a la resta de mestres de l’escola, que se la miraven amb gran preocupació. I esclar, també se n’havien adonat tant l’alumnat com l’Associació de Mares i Pares.

—No és mal noi —va respondre el mestre, compungit—, però és cert que darrerament està una mica despistat. Em sembla que és per culpa d’algunes males companyies. Crec que darrerament jugava massa amb els bessons, el Deute i el Dèficit.

—Ah! —va exclamar la Directora—, ells un altre cop, oi? Doncs ara sí que haurem de prendre mesures dràstiques.

N’Ozy, que es temia el pitjor, amb prou feines va gosar preguntar:

—Què vol dir, exactament?

—Que ha arribat l’hora d’expulsar aquest parell. Ja n’hi ha prou! —va respondre taxativa la Directora.

—Però, i què farem amb l’Ocupació o la Justícia Social? —va preguntar novament el mestre, conscient que les dues noies tenien certes dificultats per seguir el curs i que sovint eren precisament els bessons qui més i millor les ajudaven a sortir-se’n.

—Res, ximpleries, està decidit!

—Però, Sra. Directora —balbucejava n’Ozy—, per fer això caldria modificar el Reglament de l’Escola. No seria millor consultar-ho amb els altres mestres, i fins i tot amb l’AMPA?

—Calla, calla, que encara es pensarien que manen alguna cosa, aquests. Tu fes-me cas, amic Ozy, que si em fas costat en això jo t’ajudaré quan ho necessitis, i no acabaràs com aquests deixats de Berlus i Papa a qui vaig haver de buscar substituts d’urgència. A més, tu pensa que fent això el Sr. Mercat, el lampista que tot ho arregla, veurà que tinc capacitat de lideratge i recuperarà la confiança que tenia en nosaltres, com a escola. I de pas espero que m’arregli aquest coi de gotera que tinc al despatx, noi, que quan plou l’aigua m’ho deixa tot fet un desastre.

Quan l’Ozy ja s’aixecava per sortir i explicar als Pares i Mares la decisió de la Directora, algú va trucar a la porta.

—Endavant! —va dir la Sra. Merk.

La porta es va entreobrir i el mestre nou va treure el cap, tímidament. Encara al llindar de la porta es va haver d’apartar per permetre sortir n’Ozy, que el va saludar amb un cop de cap. Només quan va estar segur que podia entrar va fer passar la resta del cos per la porta. Era alt, amb barba, i parlava pronunciant les esses d’una manera una mica estranya. 

—Bon dia, Sr. Raj —va dir la Directora convidant el nou mestre a asseure’s a la cadira que acabava de deixar lliure n’Ozy, davant l’escriptori.

—Oh, si us plau Sra. Directora, digui’m Mariano —va fer l’home mentre es deixava caure matusserament a la cadira.

—D’acord —va respondre ella, forçant un lleuger somriure—. Com vulgui. Miri, el cas és que l’he fet venir per explicar-li com van les coses, aquí dins.

—Esclar, esclar, Sra. Directora. El que vostè digui. Sóc tot orelles.

—Així m’agrada, amic meu. Crec que vostè i jo ens entendrem la mar de bé.

Font il·lustració: Plantu


  1. que tot el què passa es per culpa de la Merkel, el Sarkozy o el(s) mercat(s)? Voleu dir que no ens treiem masses responsabilitats de sobre?

    Atentament

  2. El Sr. Rajoy de la mà de Ruíz Gallardón, l’alternativa a Rubalcaba i Tomàs Gómez, amb la seva Santa Constitució espanyola faran per a Madrid el contrari que prediquen a Europa en benefici propi. 

    Am un espoli nacional i en tots els sentits a Catalunya encara més gran. 

  3. Intransigència alemanya i sobiranisme francès … et voilà … Una bona barrega.
    Algú recorda el finançament que va rebre Alemanya per l’unificació del seu país ? 
    Ha pagat els seus deutes amb Grècia ? No, ens al contrari han guanyat molts diners.
    I els nostres veíns donant classes magistrals de com s’ha de fer polìtica sense fer res per endreçar el que passa a casa seva ?
    Sabeu, cada vegada estic més contenta de pertànyer al grup dels PIGS.

    El conte m’ha agradat, Raül. 

  4. A Europa només li resta el capital per mantindre les seves pensions i a dures penes el seu estat social en prejuït de l’activitat productiva i a favor de l’atur.

    És el que té tindre una moneda forta, un sistema fiscal fort amb els febles i feble amb els forts i unes despeses públiques apalancades en contra de l’activitat i l’eficiència econòmica. 

    Per què totes les altres condicions les tenen i ens acabaran superan els països emergents.

     

  5. Saber on és el punt òptim dels eurobos i la seva aplicació més adient.

    Tot és en trobar el punt òptim d’euro bons i el que sembla més complicat és la seva asignació correcta i addient. 

    Abans que es puguen convertir en euro roïns o en convertibles en encara més dolents.

    I pel que sembla a criteri dels alemanys i si fos per ells, ja estariem en el punt òptim després les grans injeccions de capital per estabilitzar el sistema financer i la banca.  

    Els euro bons només són un instrument financer més, i com tot instrument depén de l’ús que s’en fa, poden ser més bons o més dolents a mig plaç.

    Eurobons segos com.

    Si els eurobons es utilitzen per incentivar la reactivació econòmica on cal i es menester o mantindre algunes prestacions bàsiques i amortiguar el negoci d l’especulació dels mercats i pública poden servir.

    Però com Catalunya depén de l’Estat espanyol i els euro bons es reparteixen entre els estats, a Catalunya li faran la guitza sempre fins a Madrid vulguin.

    A l’Estat espanyol la constitució com sempre i els eurobons ara més que mai, els utilitzaran en contra teva i en contra de Catalunya per exercir i augmentar el seu espoli nacional i en tots els sentits.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Economia, Europa social, Joves, Crisi (Respostes) i Green New Deal per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent