Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Publicat el 12 d'abril de 2011

L?emigrant nordafricà no té qui l?escolti a Europa

El Consell de Ministres de l’Interior de la UE es va reunir ahir, a Luxemburg, amb un dels temes més complexos dels darrers anys sobre la taula: la gestió dels creixents fluxes migratoris provinents del Nord d’Àfrica, i especialment de Líbia.

Després de llegir les conclusions em satisfà veure com, entre d’altres propostes, alguns dels Estats membre es van oferir per a rebre contingents de refugiats. Ja era hora!

Tanmateix, el problema és molt més gran que això. Segons l’ACNUR, hi ha més de 8.000 persones refugiades a Líbia, i 3000 que sol·liciten asil. Totes aquestes persones reclamen protecció.

Seria del tot irresponsable per part de la UE desentedre’s de la situació fent-ne exclusivament responsables els països veïns a Líbia. Donat que les operacions militars a Líbia han estat principalment motivades pel deure de protegir (Responsibility to Protect), és imperatiu que els Estats membre n’assumeixin el corolari, és a dir, l’acollida d’aquella gent que en fuig.

Per altra banda, lamento un cop més (l’enèssim) que els Estats membres només es posin d’acord en una resposta comuna: l’enfortiment de l’Agència Frontex.

Com podem demanar que l’Agència emprengui les negociacions d’un acord amb les autoritats egípcies, líbies o tunisianes, quan aquestes es troben en aquests moments en plena transició democràtica? Quin sentit té suggerir el desplaçament d’una nova operació de l’Agencia Frontex a Malta quan aquesta no té cap competència a l’hora d’identificar demandants d’asil (això correspon als Estats)?

Un cop més lamento el joc de pìng-pong entre determinats Estats membre, que no només trobo inacceptable tenint en compte la situació extremadament preocupant de les persones migrants, sinó que, a més, considero que les amenaces que alguns fan apel·lant a la reintroducció de controls a les fronteres internes suposa un atemptat a les ambicions del projecte europeu i a la solidaritat que se li associa.

En canvi, seria molt més pertinent la concessió de permisos d’estada i de treball temporals, així com l’aplicació rigorosa del dret al reagrupament familiar, sobretot dels tunisians. Això, a més de molt més humanitari, suposaria un senyal més fort en favor les legítmes aspiracions de llibertat que flueixen per aquella zona.

Foto: emigrants tunisians arriben a Lampedusa. Font: LePoint



  1. Raul Romeva, esteu fent res per tal de revertir que la davallada de sous i la pujada de la renda de capital que suposa l’augment de l’stock de ma d’obra per a un stock de capital constant fruit de la inmigracio massiva.

    Pagareu tu i els teus acolits del vostre sou la davallada de sous que ve experimentant la classe obrera durant els darrers en un contexte de creixement fruit de la inmigracio.

    Que no sera que defenent la inmigracio massiva defens la veu del teu amo, l’Imperi del Capital? 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Migracions per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent