Tendències sorprenents

Hi ha dies que, no saps perquè, els planetes s’alinien i allò que havia de ser un dia normal de feina (en el meu cas a Estrasburg, seguint el ple del Parlament Europeu), esdevé una ‘tendència’, concretament una tendència tuiteriana.

Això és el que va passar ahir, després que al PE votessim les previsions pressupostàries pel 2012. En el text hi havia, entre d’altres, una esmena que havíem presentat els grups Verds/ALE i GUE. Es la següent:

13 bis. Invita a la Mesa a modificar la reglamentación relativa a los gastos de viaje (partida 1004) incluida en su Decisión PE 422.536/BUR, con el fin de establecer como regla general la compra de billetes de avión en clase económica para los vuelos de duración inferior a 4 horas; considera que esta nueva forma de aplicar el Estatuto de los diputados debe permitir excepciones, teniendo en cuenta la edad de los distintos diputados y su estado de salud; pide que esta norma se aplique asimismo al personal del Parlamento;

Diversos MEPs (diputats/des), a més dels qui la van presentar, hi van votar a favor (concretament vàrem ser 216, entre els quals Tremosa, Junqueras, Estaràs i Romeva), mentre que 402 col·legues van votar en contra, i 56 més es van abstenir (per exemple, Badia).

Aquestes dades segurament variaran durant el dia d’avui ja que la campanya que es va desencadenar via Twitter ha fet que, entre d’altres el PSOE, diguessin que canviarien el seu vot (de contrari a abstenció).

Permeteu-me dues reflexions: La primera, malgrat el resultat de la votació, personalment ja m’aplico aquesta mesura de fa temps, i afegeixo que no deixen de ser còmiques algunes discussions que mantinc amb el departament de Bitllets, que no sempre entenen que no vulgui un bitllet en Business.

La segona, que tal i com està el pati convé explicar les coses amb rigor. Personalment em va disgustar que, almenys en un principi, els titulars fossin ‘ELS eurodiputats voten per mantenir els seus privilegis’, quan en realitat, eren ‘ALGUNS’. Sort de Twitter, i de molta gent que va reaccionar i va començar a posar noms i cognoms al costat de qui havia votat què. De fet és molt fàcil, ja que tot allò que fem és públic, i alguns, a més, dediquem una part molt important del nostre temps a comunicar què fem, i perquè ho fem. En aquest sentit, vull agraïr les mostres de suport que he rebut al llarg de les darreres hores, així com aquells qui, aplicant un rigor informatiu que aprecio, han donat la noticia especificant qui havia fet què.

Tal i com vaig expressar ahir via twitter, ‘alguns lluitem per mantenir els peus al terra‘. Per tant, crec que és sinó just sí almenys correcte, que en temes de  tanta sensibilitat no es caigui en les generalitzacions fàcils. Són comprensibles, no dic que no, i responen a una indignació justificada, però també poden construir una imatge borrosa de la realitat.

Contràriament a la percepció que el PE ens queda lluny, la realitat mostra que avui els i les que hi treballem estem més aprop que mai (per sort, i per bé), gràcies a les xarxes i a Internet. Per exemple, si voleu saber què fem els MEPs teniu moltes opcions: el MEP Ranking (extraordinari lloc web creat per Miquel Català), el completíssim Vote Watch, o les pàgines d’activitat de cada MEP, al lloc web del PE.

Ser tendència a Twitter, si és per un fet positiu, sempre satisfà. Tanmateix confio que aquest fet, simbòlic i important (no ho nego) serveixi per adonar-nos que la millor manera de regenerar la política és fent tothom responsable d’allò que diu i fa (per bé o per mal) i no posant tothom sempre, per sistema, en un mateix sac.

Contràriament a allò que segurament molta gent opina, de manera legítima, i amb raons i arguments de sobra, jo sóc dels qui pensem que la política, la democràcia, la possibilitat d’elegir representans, és un valor en ell mateix, i convé que el protegim i el preservem.

Benvinguda sigui la xarxa si serveix perquè tothom (electors i representants) siguem més conscients d’això.

Foto: Manllevada del bloc d’Albert Medràn (E-campanya).

6 pensaments a “Tendències sorprenents

  1. Gràcies. Em sento orgullosa del representant que vaig votar. Tat de bo algun dia les idees de la minoria arriben a ser majoritàries. 

  2. Hola Raul,

    Que pena que no hagas tu blog en castellano, parece muy interesante y por desgracia no hablo catalán…

    Un saludo, y gracias

  3. Hola, Nicolás.
    Efectivamente, los post de Raül suelen ser muy interesantes. Pero no hace falta que hables catalán para poder entenderlos, ni tan sólo que lo hables o escribas. Basta con entender el catalán escrito. No es tan difícil. Ambas lenguas derivan del latín y son muy parecidas.
    Entender otra lengua por escrito suele ser el primer paso para entender una lengua que no es de las que uno conoce. Prueba y verás como es un camino que aporta satisfacciones. ¿Conoces alguna otra lengua aparte del castellano?
    Si, por ejemplo, pruebas con el alemán o con el japonés, verás que son más difíciles que el catalán.

  4. Hola Raül, 

    gracias por las muestras de decencia que das día a día en el Parlamento y fuera de él.

    No estoy siempre de acuerdo contigo en todas las cuestiones (ni falta que hace), pero eres de los pocos eurodiputados a los que respeto y de los que me siento orgulloso como ciudadano.

    Con respecto al tema de los asientos, me sorprende al leer esta entrada, además, el añadido de mesura y sentido común en la iniciativa de Verdes/ Izquierda Unitaria: la posibilidad que contemplaba de que por cuestiones de edad, salud… se considerara la posibilidad de la clase “bísnes” para algunos diputados. 

    No es que me parezca necesario, teniendo en cuenta que con el sueldo de eurodiputado, que el que necesitara clase bísnes se la pagase de su bolsillo no me parecería desde luego ningún atropello (a Estrasburgo también se puede ir muy cómodamente en tren, por cierto)…  pero termina de quitar razones al discurso “”sindical”” de Vidal Quadras sobre el espacio entre asientos en los aviones, que era lo único mínimamente razonable entre lo que han dicho los del NO que he escuchado (al menos el tipo ha sido coherente con lo que ha votado, no como los diputados socialistas que han sido unos cobardes y ahora intentan la cuadratura del círculo para justificarse).

    Un afectuoso saludo desde el sur,

  5. Benvolgut senyor,

    Amb motiu de la polèmica sobre els viatges en avió dels Eurodiputats, l’escric per manifestar-li el meu respecte i felicitar-lo per haver votat a favor de viatjar en classe turista. Actes com aquest fan que alguns encara mantinguem viva l’esperança de que la classe política pugui exercir el lideratge que li correspon.

    No defalleixi, si us plau. Hem de tirar això endavant com sigui (corredor mediterrani, excel·lència en l’educació, sortir de la crisi, etc) malgrat tots els polítics que es prenen la seva activitat com una font d’ingressos i no com un servei als ciutadans.

    Moltes gràcies per mantenir la dignitat

    Ben cordialment,

    Jordi Romà i Vega
    Degà – President
    Col·legi i Associació de l’Enginyeria de Forests a Catalunya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *