Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Berlusconi, el lampedusià

Si tingués cabells, aquest matí se m’haurien posat de punta en llegir la crònica del corresponsal d’El Pais a Itàlia, Miguel Mora, relativa a la visita de Berlusconi a Lampedusa (Berlusconi fabrica la realidad en Lampedusa).

Si no fós perquè sóc més que conscient que es tracta d’una noticia, podríem arribar a pensar que l’escrit del periodista és un relat que va d’un president caricaturitzat. 

El drama, però, és que no és ficció, sinó realitat, la crua realitat.

L’escenari: la plaça de l’ajuntament de Lampedusa, prèviament netejada per a l’ocasió d’escombraries, orines i defecacions.

El context: la crítica situació que viu l’illa italiana després de l’arribada (comprensible i esperada a la vegada) de gairebé 18.000 immigrants des de principis d’any.

La resposta de Berlusconi?, aquesta: 

“En 60 horas Lampedusa estará limpia de inmigrantes. Ya han empezado a llegar los barcos que se los llevarán. Hoy me he comprado una casa en la isla que he visto por Internet. He pagado 1,5 millones de euros y he ido a verla con el prefecto de la emergencia. No me gusta mucho, tendré que hacer unas obras. Así que ahora seré yo también lampedusiano. Uno de los vuestros”. En ese momento, se oyó a una señora del público comentar:” “Si le facilitamos también una jovencita, seguro que vuelve”.

Berlusconi prosiguió: “He visto que tenéis poco verde, haremos un Plan Verde con flora mediterránea el próximo otoño y un campo de golf. Los colores de las casas del puerto los cambiaremos, haremos un Plan Colores. Además, daremos gasoil gratis durante un año a los pescadores. Y os quitaremos los impuestos durante 12 meses. He decidido además proponeros para el premio Nobel de la Paz, porque sois la frontera entre la civilización africana y el bienestar europeo. He comprado los pesqueros de los tunecinos, para que no puedan volver a usarlos. Y he dado orden a RAI y Mediaset para que emitan anuncios y reportajes sobre Lampedusa, con el fin de que vengan muchos turistas italianos”.

Quina sort que tenim, pensaran alguns, que Berlusconi és italià, i no català. Malauradament, escolto i veig coses per aquí (parlo de Catalunya) que semblen, sinó copiades almenys sí inspirades en Berlusconi, el lampedusià.

Foto: Berlusconi es dirigeix as habitants de Lampedusa. Font: Massimo di Nonno (GETTY IMAGES)

 



  1. Si el personatge en si mateix o la gent que el vota que no és poca precisament.

    Sobre el tema en qüestió, opino que el problema de l’allau de refugiats (més que immigrants són refugiats pel que tinc entés) és més europeu que italià. No hauria d’haver una coordinació europea per a solventar-lo? En cas que no l’hagi, és clar.

  2. Normal que votes a favor de la guerra i l’extermini del poble Libi llegint el Pais, ets receptor i difusor de la propaganda imperial.

    Per altra banda, hi han forces darrere del tema de les xiquetes de Berlusconi que tenen l’imperi darrere perque Berlusconi amb relacions estretes amb Russia, vol construir un gasoducte cap a la mediterrania des de Russia que evite europa occidental, es igual que en el cas de Lybia, que llevat de la retorica a Italia li convenia el Coronel Revolucionari antimperialista Gadafi.

    Raul, ets un lacai de l’Imperi, calvo, lleig lider dels Gafapastes.

  3. La meva esposa que és intèrpret d’història, del sentit filosòfic i trascendent de la història, ja m’ha avisat que ens anem preparant perquè tornen els feixismes amb molta força…Potser perquè tots plegats (o la majoria d’humans contemporanis) ens estem encomanant del virus “Nocalpensar” l’efecte principal del qual és això, una mandra grossa a utilitzar la matèria grisa. Fa por, oi?

    Àngel

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Migracions per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent