Qüestió de prioritats: governs que fan o desfan

Recordo fa set anys, quan per primera vegada va ser possible formar un govern diferent al que durant 23 anys havia ocupat la Generalitat. Recordo com els companys i companyes que van rebre l’encàrrec de gestionar algunes àrees concretes, en funció de l’acord d’esquerres i catalanista, ens explicaven amb il.lusió les moltes coses que tenien ganes de fer, en positiu. Recordo les ganes amb què aquella gent va començar a treballar, i com poc a poc anaven descobrint els mecanismes governamentals (que són ben diferents als de la feina parlamentària d’oposició). Aprenien i innovaven.

Parlaven d’impulsar una Nova Cultura de l’Aigua, o una nova Cultura de l’Energia, per exemple, o de millorar la qualitat de l’aire, o de de promoure habitatge protegit per garantir sostres dignes, o de recuperar la Memòria històrica, o…

Eren coses que no s’havien fet fins llavors, i que segurament no s’haurien fet si haguessin continuat governant els mateixos o, si més no, no de la mateixa manera. Aquest nou equip, amb idees pròpies i diferents, va voler posar en marxa un nou projecte, amb la mirada fixada en el futur, construint, sense cap ànim de venjança ni voluntat de purga. Era gent amb ganes de fer, a favor del país i no pas contra ningú, i encara menys contra els qui havien gestionat la institució en el passat. Algunes de les coses que proposaven no les feien enlloc més de l’Estat, ni tan sols a d’altres llocs d’Europa, o almenys a ben pocs. I què? Es defensaven. Que potser som pitjors, o inferiors? Oi que no? Doncs fem-ho nosaltres primer, que ja ens copiaran d’altres. I així va ser.

Però miro ara el govern, legítim, democràtic, novament a mans de qui hi va ser durant 23 anys,  i allò que hi veig, preocupat, són moltes ganes de desfer, d’anul.lar, d’el.liminar, d’esborrar… Per què hem de fer nosaltres alguna cosa que no fan els altres? Es pregunten, atrapats per un discurs construit per fer una campanya i per guanyar unes eleccions, però no per governar mirant cap al futur.  I això, em sembla, se’ls està girant en contra.

Alguna cosa ha canviat, alguna cosa de fons, de principis. I és que, personalment, prefereixo un govern que fa -encara que això pugui comportar que de vegades s’equivoqui o que es quedi curt-, que no pas un que desfà.

Qüestió de prioritats, em direu. I tindreu raó, ja em perdonareu.

Font foto: Commons Wikimedia

Un pensament a “Qüestió de prioritats: governs que fan o desfan

  1. In 1935, Peiping students starting in December, “December 9” resisting Japan and
    movement. MBT
    Voi
    Taiyuan students in support for the students struggle, two beiping in 15
    days in front of haizi edge in taiyuan middle school set street demonstrations
    park. MBT
    Kisumu Chocolate
    The school students attend school not frown, the fire, the
    school flung wide them joined the parade. MBT Sale Blunt school students
    have HuangHongJi, this is his first time to join the student movement.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *