El chaval le ha hablado en catalán, y al cabo se le ha ido la mano
Mallorca. És
divendres. Agost. Dos joves es disposen a viatjar de Palma a Londres, amb avió,
per passar-hi uns dies de vacances. Dos guàrdies civils uniformats els aturen i
els demanen la documentació. Els entreguen el DNI i el passaport,
respectivament, i acte seguit els demanaren el número d’identificació i
l’adreça. Els joves els la faciliten sense vacil·lar, amb normalitat i en
català. Els la fan repetir i la donen, un altre cop, en català. Un dels guàrdia
civils, visiblement ofès, diu amb to agressiu: “háblame en español”. El noi
repeteix les dades, per tercer cop, ara en castellà.
L’altre guàrdia, el
que atenia la noia, es gira cap al noi i li diu alguna cosa que el noi no
entén. Aquest li demana que li ho repeteixi. -“¿Cómo dice?”. Respon l’agent, irat.
-“¿Que cómo?, ¿que cómo?, vas a verlo”. A la força, entre tres agents, duen el
noi a un quartet proper on hi havia equips de seguretat de l’aeroport que en
veure’ls entrar van decidir abandonar la sala. I allà, sense càmeres ni altres
testimonis que els mateixos protagonistes (noi i guàrdia civils) els agents
comencen a increpar i colpejar el noi.
De sobte entren dos
guàrdies civils més demanant què havia passat. Un respon: “Que el chaval le ha
hablado en catalán y al cabo se le ha ido la mano”.
No, no estic parlant dels anys seixanta, ni tan
sols dels setanta. Es tracta d’uns fets que han tingut lloc a la Palma de
Mallorca de 2009.
El noi va tenir els reflexes d’anar a un
centre mèdic i demanar un informe de les lesions amb el qual va presentar la
denúncia.
Ahir, 10 de febrer de 2011, havia de tenir
lloc la vista, al jutjat d’instrucció número 8 de Palma, però va ser suspesa (és
el segon cop) fins al 31 de març. El motiu que va donar el jutge al jove
denunciant, n’Ivan Cortés, per aquest nou ajornament del judici és que no podien fer la connexió amb
vídeconferència per parlar amb els agents, que ara estan destinats fora de les
Illes.
Obra Cultural Balear em va venir a exposar el cas, a
Brussel.les, i vaig decidir desplaçar-me a Mallorca per acompanyar els joves en
la seva denuncia, i és que trobo altament greu que això passi encara avui, i és
preocupant no només per l’estat espanyol sinó també a escala europea. No es
tracta només del fet que una persona no pugui usar la seva pròpia llengua a
casa seva davant d’un representant de les administracions, sinó que la resposta
del representant en qüestió sigui la violència verbal o física.
Ara com ara només disposem de les versions d’uns i altres. Cap altra prova que demostri, però tampoc que exculpi. Precisament per això és important fer el judici, i que tothom pugui donar la seva versió dels fets.
Des d’aquí reitero el meu suport als dos joves, a qui vaig veure cansats i
decebuts, lògicament, per la tardança que la justícia està demostrant en un fet
com aquest, però convençuts que tenen raó, i decidits a demostrar-ho.
Foto: Ivan Cortés. Font: DBalears.
Després hi ha qui diu que el castellà està perseguit, que els catalanoparlants sóm uns nacional-socialistes, que bla bla bla…
Si això passés al revés estaria sortint per tots els mitjans de comunicació “liberals” i “no nacionalistes” (neofatxes i nacionalistes excloents espanyols).
Digue-ho a Europa, que se n’adonin! Ara més que mai hem de tenir una veu pròpia!
Hola Raul,
Me llamo David. Desgraciadamente, no hablo catalán. Así que te pido disculpas por comentar este artículo en otro idioma distinto.
Creo que tu artículo es profundamente erroneo, partidista y tendencioso. Si hubieras contado el hecho la anecdota hubiera estado bien. Si hubieras hecho una defensa cerrada del catalán y del -en tu opinión- “ataque sistemático que el estado español realiza sobre dicho lenguage”, también hubiera estado bien.
Pero vincular la anecdota, la noticia con una ideología y generalizar una política nacional en base a un comportamiento individual es manipular y faltar a la verdad.
Yo aún recuerdo como, en unas vacaciones en Cataluña con unos amigos, en medio de una excursión en coche, el conductor paró y me dijo “si vuelves a decir que Cataluña no es un país, te bajas del coche” … y jamás se me ha ocurrido decir que los catalanes son fascistas, ni ultranacionalistas ni ninguna sandez por el estilo.
“és
preocupant no només per l’estat espanyol sinó també a escala europea. No es
tracta només del fet que una persona no pugui usar la seva pròpia llengua a
casa seva davant d’un representant de les administracions, sinó que la resposta
del representant en qüestió sigui la violència verbal o física.“
Esta frase es de las que generan odio. Es mezquina y mediocre. Es falsa.
Soy de Madrid y, me voy a sincerar contigo: aunque te parezca increible, aquí a NADIE le importa si en Mallorca se habla en mallorquín, catalán, castellano o retorromanico. Bastante tenemos con lo nuestro.
Espero que sigas con tu defensa cerrada de tu lengua, pero por favor, no vincules la acción de un idiota a lo que piensa y hace un Guardia Civil de Burgos o un tornero fresador de Santander. Sería igual de estupido que pensar que todos los mallorquines se apellidan Nadal y juegan o al futbol o al tenis.
Un saludo,
David