Raül Romeva i Rueda

A mitjans de desembre la Fundació per la Pau i d’altres organtitzacions vinculades a la campanya Armes sota control denunciaven que la crisi econòmica podria incrementar la venda
d’armes a destins preocupants. En concret feien notar que l’Estat espanyol va exportar armes per un import de més
de 900 milions d’Euros el primer semestre de 2010, més del doble del que es va
exportar en el mateix període de 2009. Malgrat que aquest no és un tema en el qual el Parlament Europeu hi tingui una competència específica, he seguit amb atenció l’assumpte, primer, des de 1994, formant part de les campanyes de les ONG denunciant els fets, i després, des del Parlament Europeu, a partir del 2004, en tant que ponent durant diversos anys de l’informe anual de les exportacions d’armes de la UE.

Un cop més, em vull fer ressò del fet que la campanya Armes sota control alertava que,
davant el descens de les vendes internes, les indústries de defensa busquen,
amb el suport del govern, incrementar les seves exportacions. Aquest fet
augmenta el risc que les armes i material de doble ús arribin a països que
estiguin en conflicte armat, on es cometin violacions dels drets humans o que sofreixin
situacions de greu inestabilitat interna.

A través d’una nota de premsa conjunta, la campanya “Armes
sota control” alerta que la situació de crisi que viu l’economia espanyola
està generant una clara tensió entre els interessos de la indústria espanyola
de defensa i la Llei 53/2007 sobre comerç d’armes, que estableix limitacions
per a exportar a països i territoris on les armes puguin ser usades per violar
els drets humans, o ser emprades en accions que pertorbin la pau, l’estabilitat
o la seguretat, exacerbar tensions o conflictes.

Davant el descens de les vendes internes, les
indústries de defensa busquen, amb el suport del govern, incrementar les seves
exportacions, fet que augmenta el risc que aquestes armes i material de doble
ús acabin arribant a destinacions preocupants (països que estiguin en conflicte
armat, sofreixin situacions de greu inestabilitat interna o en els quals es
cometen greus violacions dels drets humans).

Amb l’assistència tècnica de l’Institut
d’Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària (IECAH), Amnistia Internacional,
la Fundació per la Pau, Greenpeace i Intermón Oxfam han analitzat les
exportacions realitzades de material de defensa i doble ús en el primer
semestre de l’any, segons les dades estadístiques de l’Agència Tributària. Les
conclusions de l’anàlisi de les xifres i de l’actual context del sector són
preocupants.

La crisi econòmica i el context actual
d’austeritat pressupostària, s’estan traduint en que el Ministeri de Defensa té
menor capacitat per adquirir armament i absorbir una part significativa de la
producció del sector. No obstant això, i davant l’interès a consolidar aquest
entramat empresarial que agrupa unes 850 empreses, amb una facturació anual que
supera els 3.600 milions d’euros i que genera 18.000 ocupacions directes, el
govern i les empreses estan apostant per l’increment de les exportacions.

Aquesta tendència suposa un risc que els
interessos comercials tinguin prioritat per davant del que determina l’article
8 de la Llei 53/2007, que regula el comerç exterior de material de defensa i
doble ús, i que estableix límits a la venda d’aquests productes.

Les ONG han expressat la seva preocupació pel
fet que fer prevaldre les exportacions augmenti el risc de vendes que puguin
violar l’article 8 de la Llei espanyola de venda d’armes. que estableix que
“les sol·licituds d’autorització d’exportació d’armes seran denegades i les
autoritzacions suspeses o revocades quan existeixin indicis raonables que
puguin ser emprats en accions que pertorbin la pau, l’estabilitat o la
seguretat o poden emparar-se per a cometre violacions dels drets humans”.

Anàlisis de les dades semestrals

Segons les dades de l’Agència Tributària, les
exportacions realitzades de material de defensa el primer semestre de 2010 van
ser de 907,6 milions d’euros. Encara que la tendència podria no mantenir-se en
el segon semestre, si fos així suposaria un nou rècord de vendes al final
d’any, acostant-se als 2.000 milions d’euros (un 33% més que en l’any 2009). Un
42,3% d’aquesta xifra correspon a vendes a països de la UE i de l’OTAN, mentre
el 57,7% restant es reparteix entre 60 països.

Tres anys després de l’aprovació de la Llei,
segueixen existint importants volums de vendes a destinacions considerades
preocupants i que dubtosament compleixen les restriccions que estableix
l’article 8 de la llei. Entre elles figuren l’Aràbia Saudita, Colòmbia, Israel,
Ghana, Pakistan o El Marroc. Alguns dels principals serien els següents:

    * Aràbia Saudita va rebre el primer semestre de
2010 productes de defensa espanyols per valor de més de 453.000 euros,
especialment en munició i paracaigudes. A més, i tot i que encara no s’ha pres
una decisió, hi ha en marxa un esforç de les autoritats espanyoles per assolir
una operació de venda de carros de combat Leopard 2E a aquest país (fabricats
per Santa Bàrbara Sistemes, del grup General Dynamics). Fins on se sap,
l’operació podria suposar el lliurament de 200 d’aquests carros (50 d’ells, ja
durant 2011), i es tractaria de la major operació de venda d’armes de la
història espanyola, per valor de 3.000 milions d’euros. Les organitzacions han
expressat la seva preocupació per aquesta possible operació, atès que Aràbia
Saudita és un país amb greus violacions dels drets humans, i exigeixen que es
condicioni a l’establiment de forts salvaguardes, per evitar que siguin usades
per a violar els drets humans o el Dret Internacional Humanitari (especialment
en el nord d’Iemen). Les organitzacions es van adreçar al president Zapatero en
aquest sentit en una carta el passat 12 de novembre de 2010, fins a data d’avui
no s’ha rebut resposta. 

    * A més, durant el primer semestre s’ha venut
material a Colòmbia per més de 285.000 euros, malgrat el seu greu conflicte
armat intern en el qual totes les parts implicades han comès violacions dels
drets humans i del Dret Internacional Humanitari. Israel ha rebut més de 3,2
milions d’euros en diferents tipus de material, incloent projectils i
municions. El Marroc ha adquirit material de defensa per 4,1 milions d’euros.
En la llista també figuren més de 215.000 euros venuts al Pakistan; gairebé
115.000 a Tailàndia i 38,9 milions a Turquia (la majoria corresponent a un
avió).

Davant aquesta situació, les organitzacions
recomanen:

    * Facilitar informació sobre les exportacions
amb antelació suficient, per assolir un avenç en la compareixença del govern
per a informar sobre operacions efectuades o en marxa, millorant així el
control parlamentari.

    * Reforçar el control de les exportacions a
destinacions considerades preocupants, amb una millor aplicació dels criteris
necessaris per aprovar o denegar transferències. Això implica un estudi cas a
cas de la situació del lloc de destinació, així com millorar la implicació del
Congrés en aquest procés (facilitant-li els criteris utilitzats i les fonts
d’informació).

    * Aplicar la dimensió preventiva de la Llei,
millorant els mecanismes per suspendre una exportació, fins i tot una
autoritzada amb anterioritat, si la situació del lloc de destinació és
preocupant o empitjora.

    * Millorar els mecanismes pel seguiment del
material en el país de destinació. Les organitzacions demanen al Govern que
doni instruccions als agregats de Defensa de les ambaixades espanyoles perquè
facin seguiment del material exportat, tal com va demanar el Parlament al
Govern en 2008

    * Avanços
concrets en la transparència de la informació sobre les transaccions
realitzades, amb informació sobre el tipus de producte i usuari final per a
totes les transferències d’armes espanyoles, així com sobre les denegacions
d’autoritzacions d’exportació i evitar la discrepància en les dades
d’exportacions entre les xifres oficials i les del sector industrial espanyol
de la defensa.
Foto: acció de destrucció de milers d’armes colombianes, l’any 2007. Font: EFE