Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Marroc a la UE sobre el Sàhara: “si vols que els deixi de pegar, paga’m”

Extraordinària l’Aminatou Haidar un altre cop, aquest migdia al Parlament, acompanyada de Francesco Bastagli (antic enviat de Kofi Annan per al Sàhara Occidental) i Carlos Ruiz Miguel (professor de dret de la Universitat de Santiago de Compostel.la), parlant sobre la relació entre la UE i el Sàhara Occidental. El títol del seminari, que hem co-presidit el col.lega d’ALDE Ivo Vajgl i servidor, era: EU and WS: fish before Peace?, i estava previst ja fa molt de temps. Tanmateix, les actuals dramàtiques circumstàncies li han donat un caire completament nou que calia tenir en compte, tal i com ha posat de manifest l’enorme presència de mitjans de comunicació presents abans, durant i després de la sessió, així com nombrosos representants tant de mitjans com dels serveis secrets marroquins, que a hores d’ara val a dir que ja no són tan secrets, per cert.

Per altra banda, finalment sembla que la setmana vinent tindrem no només debat, sinó també resolució sobre el Sàhara al Parlament Europeu. Ha hagut de succeïr una massacre per tal que alguns /es col.legues d’alguns grups polítics assumissin que és un tema important i que el silenci de la UE ens en fa còmplices.

Segueixo sense entendre les declaracions de dirigents del PSOE afirmant que hem de mantenir les bones relacions estratègiques amb el Marroc, i em sembla perversa l’argumentació segons la qual pressionar el règim del Marroc en relació al Sàhara significa desestabilitzar el govern marroquí i obrir la porta a l’establiment d’una base d’Al Qaida. Això no és res més que un xantatge inacceptable de la part del Marroc de l’estil de ‘si vols que els deixi de pegar, paga’m, i calla‘. Però el més trist és que sembla que la UE i el govern espanyol hi cauen, en el xantatge.

I és que tenint en compte els enormes privilegis que la UE concedeix al Marroc en termes de comerç i ajudes diverses, em sembla del tot inacceptable que el govern espanyol i les institucions europees claudiquin, com porten fent des de fa anys, davant d’aquest xantatge.

Veurem què en surt de la negociació la setmana vinent, però coneixent les postures d’alguns/es col.legues, i la pressió dels serveis secrets marroquís, caldrà estar vigilants.

Foto: D’esq a dreta: Bastagle, Vajgl, Haidar, Romeva, Ruiz.



  1. Bon dia
    Hi ha algun lloc web on obtenir més informació sobre el seminari? vídeo, intervencions….
    En les relacions amb Marroc, entenc que se li aplica la condicionalitat, no? és a dir, se li hauria d’aplicar la condicionalitat política (respecte dels drets humans: llibertat expressió, llibertat de les persones). Si la condicionalitat s’apliqués de forma rígida, potser seria una via?
    Espero que la resolució de la propera setmana sigui força contundent.
    Gràcies

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.