Catalonia: More than one million demonstrators is reason enough to think that something is moving
Dear colleagues,
many of you probably have followed the extraordinary media coverage about the Spanish team victory in Southafrica. To be honest, for those who, like me, are big fans of sports, the Spanish team deserved the cup. If the Dutch had of triumphed, it would have been bad for the game because there is no place for the way they approached the match. I hope I will not be accused of localism if I say that Spain won playing like the Futbol Club Barcelona has being doing for the last two seasons, specially since Josep Guardiola is its coach. The paradox is that this tremendously effective style came from the Netherlands. First Mitchells and then Cruyff inspired this way to understand the football. Nothing to do, I have to say, with the Netherlands we saw yesterday, more willing to destroy than to create, more willing to break than to enjoy and make others enjoy. Thus, talking about football, no doubt, yesterday Spanish team deserved to win.
Nevertheless, I also request you to take note of another circumstance that took place in Barcelona just 24 hours before. It was the biggest demonstration that have taken place probably ever. The demonstration came a day after a constitutional court declared that there was no legal basis to recognise Catalonia as a nation, among other things.
More than one million people joined in saying ‘Enough is enough’. I admit it is sometimes difficult to understand this from abroad.
To make a long story short, it all started in 2004, when the former Catalan government felt the need to create a new constitutional law of Catalonia (Estatut), in which Catalans would describe how they want their country to be and what they want for their country.
The result has been 5 years of negotiations. The Estatut was first approved by the Catalan Parliament. The Spanish government did not agree with it and changed some things. Then there came a referendum. The Catalan citizens voted yes to this changed Estatut.
Right after that the PP (Spanish right wing party) and the figure of the defender of the people brought the Estatut to court as they thought that it was against the Spanish constitution.
Now the Spanish Constitution Court has begun to show the results of the verdict:
1. Catalonia is not allowed to call itself a nation,
2. The Catalan language is not allowed to have any kind of preference in Catalonia,
3. Catalonia is not allowed to have an entity to control independently the laws created by the Catalan Parliament, they are always subject to Spanish supervision.
4. Catalonia loses the competence on the Catalan banks, only the Spanish government has control over banks.
5. Catalonia cannot take any decisions on the creation and supervision of Taxes. The Spanish government decides.
6. The historical rights of Catalonia are neglected. As Catalonia is not allowed to be a nation it can neither posess any national symbols such as a national flag or a national anthem.
7. Catalonia is not allowed to have any control or supervision on immigration and how to deal with it (the last 15 years the population of Catalonia has increased by 16%, from 6 to more than 7 million inhabitants)
8. The Spanish government decides how Catalonia shall be structured in regions and councils.
9. Parents who want their children to fully study in Spanish language in Catalonia must be able to study in Spanish language (but if Catalan children in Spain want to study in Catalan that is not necessary).
You might think that all this does not deserve such a mobilization, that we should simply be happy with what we have already. I perceive regularly this feeling when I claim, for instance, to be able to speak in Catalan in the European Parliament (explaining for instance that being 10 million Catalan speakers in Europe, and more that 12 MEPs of that language community, it is a really bizarre situation that we cannot use that language, at least, in plenary).
Maybe this demonstration can show you how important is such a debate. I can understand that many of you don’t share this feeling, but what I ask you is simply to develop a bit of empathy and try to understand why so many people that not so long time ago were defending a pluralistic model of Spain, today have become proindependence, claiming for a Catalonia becoming a new European State.
You might agree or not with this approach, but, isn’t more than ONE MILLION of people a sufficient reason to believe that something is changing socially and politically in Catalonia?
Some comments in the international press about the fact:
Catalans rally for greater autonomy within Spain The Washington Post
Catalan protest over Court ruling Sunday Express
Manifestation pour la “nation catalane” Le Figaro
In South Africa, Catalans Lead Spain; In Spain, Catalans Want (More) Freedom. Time
Protest for independence in Spain. CNN
Multitudinaria marcha por la independencia de Cataluña. Clarín. (Argentina)
Mais de um milhão de pessoas pedem ‘independência’ em Barcelona IOL (Portugal).
Million march for Catalonia’s right to autonomy. The Sidney Morning Herald (Austràlia)
Catalans march to assert nationhood Al-Jazeera.
Un million de personnes pour la Catalogne. Radio Canada.
Hunderttausende Katalanen fordern mehr Autonomie Tagesschau (Alemanya) (vídeo).
1.1 million people rally in Barcelona in favor of greater Catalan autonomy within Spain Los Angeles Times
Millionenprotest in Katalonien: ‘Adéu Espanya‘ Der Spiegel.
Manifestation monstre à Barcelone pour défendre l’autonomie Euronews (vídeo).
Barcellona e la Catalogna sul piede di guerra contro la Spagna Giornalettismo (Itàlia).
1.1 million people rally in Barcelona in favor of greater Catalan autonomy within Spain Fox News.
Miljoen Catalanen betogen voor autonomie Het Journaal, De Redactie (Flandes) (vídeo)
‘Wir sind eine Nation’ Neue Zürcher Zeitung (Suïssa).
Za nezávislost Katalánska protestovalo v Barcelone pres milion lidí Lidovky (Txèquia).
Catalunya proclama que es una nación Público.
Hunderttausende Katalanen fordern Unabhängigkeit i Katalonien will nicht mehr für arme Spanier zahlen (amb vídeo) Der Standard (Àustria).
Catalan protesters rally for greater autonomy in Spain BBC.
Manifestação enche Barcelona em luta por mais autonomia RTP (Portugal) (vídeo).
Erantzun historikoa Berria.
Catalonië protesteert tegen Spanje De Telegraaf (Països Baixos).
Un million de personnes manifestent à Barcelone pour défendre l’autonomie catalane France 24 (vídeo)
Protestowa?o ponad milion Katalo?czyków Onet.pl (Polònia)
Nota: El recull de la premsa internacional és obra de Vilaweb.cat a qui agraeixo la tasca.
Font foto: El Punt.
Chapeau Raül!
Serè, breu i clar. És una bona eina per aquells que moltes vegades hem d’explicar el fet català a l’extranger.
Una abraçada des de Berlín,
Arnau
Et deixo algunes idees que em venen al cap al voltant de la sentència de l’Estatut i les seves consequències:
1. Si el preàmbul de l’Estatut no té validesa jurídica, el Tribunal Constitucional podia estalviar-se tot comentari o limitar-se a dir això mateix. El fet que vulguin deixar clar que per a ells no som una nació, passant per davant del Parlament i del Congrés demostra ja d’entrada que és una sentència política, a banda de la voluntat d’humiliar-nos.
2. Si l’estatut és reinterpretable de cap a peus (800 pàgines!), i molts articles són de fet buidats de contingut o se’ls fa dir el contrari del que diuen, perquè no podien fer el mateix amb la Constitució? Però no, és clar, la Constitució no només és intocable sinó que no és ni interpretable. Ens prenen per rucs?
3 . Saben que ens tenen el peu a coll i no afluixaran fins que acabem sent com València o millor com el Rosselló. Davant d’això, la única sortida pels que ens sentim part d’un poble amb història, el català, és la independència. Que ells es quedin amb l’estatut i nosaltres amb la llibertat de decidir per nosaltres mateixos.
4. Caldrà unitat polítca catalana en aquest punt., perquè la seva política serà la de “divideix i venceràs”.
5. Cal deixar de mirar cap a Madrid i apostar per per una Europa federal, un nou euro-catalanisme. Llavors per a molta més gent serà clar que el camí de Barcelona a Brusel.les no passa per Madrid.
Excel.lent resum del què significa la retallada del Tribunal Constitucional.
La forma com ens diuen que Catalunya no és una nació és, a més, una manera de tractar-nos d’imbècils als catalans: podem posar que som una nació en el preàmbul, però això no té valor jurídic. En tot cas hem de ser una nació que no té dret a decidir, que no té dret a l’autodeterminació. Parlar d’una nació sense dret a l’autodeterminació és com parlar d’un cercle quadrat.
En tot cas, els manifestants de dissabte vam demostrat que no som imbècils.
AGbcO, dit altrament, clar i català. Les teves propostes són sempre d’una claredat meridiana que no es limita tan sols a dir, sinó a fer pedagogia, a explicar. I de quina manera. I quina falta que fa la gent d’aquesta mena enfront de tants mestretites que només saben moure’s entre el pamflet i la divagació.
No comparteixo, però, l'”entusiasme” per la victòria d’Espanya en futbol, ni que fos gràcies a un equip català i a un joc relativament semblant al que desplega el nostre Barça. L’explosió d’espanyolisme cru i brutal que va desencadenar aquesta victòria va possiblement “evaporar” o com a mínim aigualir la contundència de la demostració del disasabte. A Espanya (als poder de tota mena que la mouen, ocupen i interpeten) li va anar de conya. Els crits multitudinaris de “soy español, cojones”, “estoy loco de ser español”, “viva España una”, “soy español, español, español”, i d’altres, fins i tot en català, encara ressonen a les meves orelles. Almenys aquí a Girona.
La veritat és que si algú creu, com he vist a molts llocs, que aquest únic camí que ens queda, el de la independència, és planer i curt, està molt equivocat. Vénen temps durs per als qui caminem aquesta ruta. Convé fer-s´hi a la idea per avançar en el nostre convenciment i el dels altres que resten per convèncer, que són molts i molts. I a més, segurament, fer-ho amb el casc posat.
Però per això mateix és tan important la feina d’explicar amb claredat i convenciment que fas. La sobirania serà necessàriament social i cultural abans que política.
Repeteixo el que ja he dit en alguna altra ocasió: cal un independentisme, organitzat, de color roig i verd.
Salut, Raül, ets un líder.
Manel
Referiré els meus amics nord-americans al teu apunt, Raül. Sovint en pregunten per Catalunya, i aquest resum de la situació m’anirà de meravella. Jo també crec que el millor federalisme és amb tota Europa i com a Estat membre. No em sento menys amic dels grecs o dels holandesos que dels castellans/espanyols (l’única diferència és que els últims ens neguen el pa i la sal).
Des dels Estats Units, una abraçada.