Els homes han d’agafar el gust per a les feines domèstiques

Malgrat que no hi podré assistir, ja que em trobo a Brussel.les, recomano molt una xerrada prevista per avui de la Presidenta de l’Ateneu Barcelonès i flamant nova Presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, i de l’editora Anna Monjo. Ambdues presenten, a les 19.00, a la seu de l’Ateneu (Carrer Canuda, 6) el llibre ‘Història del treball’, de Cristina Borderías i Montserrat Llonch (Editorial Icaria).

 

Adjunto l’entrevista que publica avui El Periodico a la Muriel.

 

 

 

26/4/2010 PROFESSORA D’ECONOMIA DE LA UAB|AL GRA // ENTREVISTA

Muriel Casals: «Els homes han d’agafar el gust a la feina domèstica»

COL·LECCIÓ ‘HISTÒRIA DEL TREBALL’. Ateneu Barcelonès. Canuda, 6. A les 19.00 hores.

 

SONIA GARCÍA GARCÍA
BARCELONA

La historiadora Muriel Casals (1945) ha estat vicerectora de la UAB i actualment és presidenta d’Òmnium Cultural. Avui presenta, amb Anna Monjo, Història del Treball (Icaria Editorial), de Cristina Borderías i Montserrat Llonch.

–¿Què explica aquest llibre?
–Forma part d’una col·lecció. És a dir, hi haurà més llibres. I tracta de les circumstàncies que envolten el procés de la feina a Catalunya, i concretament, la de les dones.

–¿Quina relació hi ha entre feina i identitat de gènere?
–Les condicions laborals de les dones són com les de tots però normalment més dures. Fan feines més mal pagades i menys qualificades.

–¿Per què hi ha tant de desocupat?
–La indústria ha canviat i amb menys temps de treball es pot obtenir el mateix resultat.

–¿S’acaba la feina?
–No sabem organitzar-nos i el progrés es gira contra els treballadors. El que es necessita és exportar, vendre més, produir i canviar.

–¿A qui afecta més aquesta situació?
–Les dones, que estan en una baula feble de l’escala laboral i sindical. És més fàcil prescindir d’una dona que d’un home, que sempre han oposat resistència.

–¿Què passa amb la feina a Espanya?
–Curiosament, en aquesta última crisi l’atur afecta més els homes que les dones. Sobretot els immigrants, una altra vegada els més febles.

–¿La legislació avança?
–S’han fet passos, però falta molt. Fa falta sensibilitat per part de les administracions, que han de crear ocupació i jugar un paper d’àrbitre en la negociació entre empresaris i treballadors.

–¿Reorganitzar la feina?
–Segurament. Alguns treballen moltíssim i paguen impostos per sufragar els que no treballen. El que hem de fer és treballar tots, però molt menys.

–¿Molt menys?
–Països més desenvolupats treballen menys hores. Jornades més curtes amb més gent treballant.

–Cal revaloritzar la feina domèstica, els oficis.
–Sí, però alerta. No m’atreviria a dir que s’ha de pagar a les mestresses de casa. S’ha de tenir temps per cuidar-nos els uns als altres. Els homes necessiten trobar-hi el gust a la feina domèstica.

–¿I les dones?
–Potser, intel·ligentment, prefereixen menys promoció professional i més vida familiar.

 

 

Foto: Muriel Casals. Font: Joan Puig

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *