Escàners escanejats
Un dels temes que hauran de debatre a fons els Ministres de Justicia i Interior de la UE durant la Presidència espanyola serà la dels escàners corporals per als aeroports. Ja he expressat reiteradament la meva oposició a la mesura per quatre motius: és desproporcionada, genera molts dubtes en relació als impactes sobre la salut (veure per exemple nota de Miguel Jara, Los escáneres son peligrosos), si es fa de manera unilateral (només a alguns aeroports i a alguns països) genera una sensació d’inseguretat i discriminació més que no pas el contrari, i, finalment, suposa una nova mesura enutjosa, incòmoda i perillosament vulneradora de la privacitat.
La meva opinió, tanmateix, no és més que una opinió entre moltes d’altres, però en tant que coordinador del Grup Verds/ALE a la Comissió de Llibertats, Justicia i Interior del Parlament Europeu (LIBE) és el meu deure informar-me i fonamentar la meva postura escoltant les reflexions que facin la gent més coneixedora i experta en el tema que jo mateix.
Tres exemples, entre d’altres, els hem pogut llegir a la premsa ahir i avui. Si ahir era a El País (La seguridad al desnudo, d’Esther Mitjans Perelló (directora de l’Agència Catalana de Protecció de Dades) i Una dicotomía compatible, d’Enric R. Bartlett, professor de Dret Públic i degà de la Facultat de Dret d’Esade), avui era a La Vanguardia, amb Una verdadera seguridad aeroportuaria, d’E. N. Luttwak, expert del Centre d’Estudis Estratègics de Washington. Tots ells experts en els seus àmbits, i tots ells argumentant en una mateixa direcció: ara com ara, massa ombres, massa dubtes, massa incomoditats, massa incerteses, com per seguir endavant amb la proposta.
De moment, els dubtes inicialment exposats es van ratificant a mida que vaig llegint opinions i valoracions de gent que en sap molt més que jo. Així doncs, mantinc la meva postura.
Font foto: EFE
Hola,
ara s’ha obert la polèmica sobre aquests scànners. A mi, personalment, em sembla que es fa un gra massa amb l’excusa de la seguretat. Ara què, s’implementaran aquests scànners (vulnerant tot tipus d’intimitat) i d’aquí un temps? hi haurà una altra possible manera d’atemptar i què, ens faran viatjar despullats? hi ha límits!
El que em preocuper però, és que això dels escàners no em sembla que sigui relmanet nou. Fa un any i mig, l’estiu del 2008, la meva companya i jo vam vitjar a l’Índia. Vam volar a Delhi via Amsterdam. Al fer l’escala (a l’anada), el moment d’embarcar en el segon avió (Amsterdam-Delhi), ens van fer passar, a quasi tothom!, per una cosa que, sinó eren aquests scànners, no sé què era. Eren idèntics!!!
La cosa està en que ara s’ha dit que aquests aparells s’han provat en algun aeroport, amb gent sospitosa i/o que voluntàriament ho volia fer, i sempre eren avisat del què. A nosaltres ni se’ns va informar ni preguntar res! com he dit, quasi tot el passatge va passar per aquesta màquina i no ens van donar cap mena d’explicació ni dret a protesta.
És normal això?
Merci!
Les mesures existents en l’actualitat, si s’haguessin aplicat correctament, haurien pogut detectar ràpidament l’individu que va provar de fer l’atemptat de Nadal de Detroit. Si s’haguessin aplicat correctament. Com que no s’apliquen correctament, ara, per comptes d’aplicar-les correctament, el que fem és afegir noves mesures de seguretat que, com que no s’aplicaran correctament, no serviran de res.
El que realment va impedir l’atemptat de Detroit és:
– mesures de blindatge de la cabina.
– el passatge és a l’aguait de possibles moviments. Fou un passatger qui blocà l’individu.
L’atemptat de Madrid fou en un tren de rodalies. L’atemptat de Londres fou en un autobus. Per què no introduïm escàners corporals en cadascuna de les estacions de TMB i de FGC? Per què? Perquè fóra inviable. Però com que als avions és viable, la comanda es farà, i tots a sucar-hi.
… a Ascó t’hi esperàvem… O, si més no, esperem algun post al respecte.