Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Road to Copenhague II: Ministres sota el mar

Em pregunto què passaria si fóssim un estat illa, o format per illes, com les Maldives. Em pregunto de quina manera els nostres mitjans, ministres, experts, totòlegs i opinadors diversos estarien enfocant el debat previ a la Cimera sobre el Canvi Climàtic de Copenhague 7-18 de desembre). Em pregunto si hi hauria tantes reticències a afrontar mesures dràstiques en termes de transport, indústria, agricultura o energia si el perill a curt termini fós, tout court, la desaparició sota les aigües de tot el país. Em pregunto si tanta gent que s’autoetiqueta de ‘realista’ i ens acusa a algunes persones i maneres de pensar de ‘radicals’ (simplement per mirar d’aplicar el sentit comú) serien tant viscerals. Em pregunto si en les eleccions seguirien guanyant aquelles opcions que tan clarament s’obstinen a no veure la magnitud dels reptes, ni la virtut de determinades decisions. Em pregunto què passaria si els i les nostres ministres fossin convidats/des a reunir-se sota l’aigua, literalment, com els ha passat als de les Maldives. Em pregunto quines serien avui les portades i les editorials dels nostres diaris si estiguéssim a punt de convertir-nos tots plegats en un derelicte.

És cert, nosaltres no som les Maldives, però quan les Maldives hagin desaparegut, esdevindrem els següents en la llista, començant pel Delta de l’Ebre. No ens en separen tantes coses. Bé, una sí, i ben important, la percepció que tenen els respectius governants sobre la dimensió i la urgència de fer front a l’escalfament global. Allà els hi va la vida, literalment. Però no ens equivoquem, aquí no tenim tant marge de maniobra com alguns pensen. Malauradament, em temo que no tenim ni els equips directius i governants que reclama aquesta situació (no oblidem però que són les eleccions les que determinen les majories i minories respectives), ni la capacitat informativa que ens hauria de permetre, almenys, plantejar el debat amb la seriositat i la urgència que mereix. Seguirem amatents a les negociacions pre-Copenhague. I els nostres ministres en sec, però per quan de temps? (segueix…)

TOC D?ATENCIÓ MEDIAMBIENTAL A L?ÀSIA

El Periódico, 12/10/2009

Ministres sota el mar

El Govern de les Maldives convoca una reunió al fons de l?Índic per denunciar l?escalfament global

El país comprarà terreny en altres estats per afrontar-ho

ADRIÁN FONCILLAS
PEQUÍN

L?escalfament global no és a les Maldives un assumpte de tertúlies de cafè, sinó de supervivència: té tots els números per convertir-se en el primer país a ser engolit per les aigües. I aviat. Per això el pròxim Consell de Ministres ha estat convocat sota l?oceà Índic. No abaixarà les aigües ni un mil·límetre, però potser conscienciarà la comunitat internacional dels riscos de perpetuar els debats filosòfics. «Volem cridar l?atenció sobre la gravetat de les amenaces de l?escalfament global al món i, en concret, a les Maldives», va aclarir el Govern.
Aquesta reunió tindrà lloc el 17 d?octubre a l?illa de Girifushi, a sis metres de profunditat. Els 14 ministres estan fent durant aquestes setmanes classes de submarinisme i de mímica, davant la impossibilitat de realitzar les deliberacions orals. Els documents de treball estaran embolicats en làmines impermeables i enganxats amb xinxetes a la taula.
De la reunió se n?espera la firma d?un document que demani al món retallar les emissions de CO2, aprofitant que d?aquí dos mesos es negociarà a Copenhaguen l?acord successor del protocol de Kyoto. Malgrat que les Maldives s?han convertit en un símbol de la lluita contra els gasos contaminants, el Govern havia anunciat recentment que no aniria a Copenhaguen «per falta de diners». Les Maldives han promès que el 2020 seran el primer país a no utilitzar cap combustible fòssil.
Les Maldives són un arxipèlag de 1.192 illes de coral al sud-oest de l?Índia, en ple Índic, amb una població de 400.000 persones. Moltes illes ja van quedar submergides durant minuts en el tsunami del 2004, però l?amenaça ara és que el mar les engoleixi per sempre. El punt més alt està situat a 2,4 metres sobre el nivell del mar. El 80% de les illes sobresurten poc més d?un metre. Aquestes seran inhabitables el 2050 i, abans que acabi el segle, les Maldives ja seran la nova Atlàntida, si la tendència no canvia. Són càlculs recents del Congrés de Canvi Climàtic.
L?únic motiu d?optimisme a les Maldives és Mohammad Nasheed, el nou president, que va posar fi el 2008 a tres dècades de dictadura. És comparat amb Nelson Mandela: la seva lluita pels drets humans li va causar 23 empresonaments, però en la seva presa de possessió va fer una crida a mirar cap endavant sense rancor. Nasheed ja ha advertit que serà més difícil derrotar l?aigua que la dictadura.
Més densitat mundial
La densitat més gran del món es localitza a Male, la capital administrativa, on s?apilen 100.000 persones. L?illa està envoltada d?un mur artificial de tres metres d?alt format per tetràpodes de formigó. És inviable aplicar la mateixa solució al miler d?illes, algunes d?escasses desenes de metres quadrats. Està previst que gairebé la meitat de la població es desplaci a Hulhumalé, una illa artificial de ciment que la dictadura va fer construir. Però la resta s?enfronta al risc real de quedar-se sense gens de terra ferma, i Nasheed va pensar des del principi en solucions.
Una possible solució vindria del turisme. Les platges de sorra blanca atrauen els occidentals més acabalats, que paguen fins a 10.000 euros per nit en alguns dels millors hotels del món. Una part d?aquests beneficis es destinaria a comprar terra per albergar la població. «Invertirem en terra, no volem acabar com a refugiats a qualsevol banda», va justificar Nasheed. Les pròximes Sri Lanka i Índia s?han mostrat receptives i ajuda que comparteixin el clima i la cultura. Una altra opció és Austràlia, a causa del seu ampli territori.

Foto: Ministres de Maldives fent pràctiques per a la seva reunió submarina. Font AP/ The Guardian.



  1. Benvolgut Raül Romeva,

    Avui s’ha fet
    públic que la formació política alemanya Els Verds farà president de l’estat de
    Sarre al candidat de la formació conservadora CDU. La formació havia d’escollir
    entre una coalició amb el SPD i Die Linke i una amb la CDU i la formació
    neo-liberal FDP. Ha escollit la segona opció. En vista d’això voldria saber
    quin és el partit de referència d’ICV a Alemanya (Die Linke o els Verds?). Més
    a llarg termini, voldria saber si en el cas que aquesta aliança amb la dreta es
    consolidi i s’estengui, si això tindrà efectes en la decisió d’ICV d’integrar l’europarlamentari
    que fins ara ha obtingut en coalició amb EUiA al grup parlamentari dels verds
    europeus i no al de l’esquerra unida europea.

    Cordialment,

    Aitor Carr

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.