Consultar, opinar, decidir
Consultar, opinar, decidir (article de Raül Romeva i Rueda per a Crònica.cat)
Em sembla més que comprensible que, als voltants de l’11 de setembre, proliferin iniciatives de tota mena situant l’eix nacional al vell mig del debat. No oblidem que l’eix Catalunya-Estat espanyol és, conjuntament amb l’eix esquerra dreta, un dels dos aspectes que més mobilitza i dinamitza la vida político-social catalana. Allò que sí sorprèn, però, és la visceralitat amb la qual alguns actors, inclòs el govern de l’Estat o l’Abogacia, s’han pres alguna d’aquestes iniciatives (llegeixi’s consulta a Arenys de Munt).
Demanar, i exercir, el dret a consultar i ser consultats no hauria de ser motiu de controvèrsia en democràcia, almenys no en els nivells als quals s’ha situat les darreres setmanes.
El dret a consultar i a ser consultats és un dret democràtic. Un dret que cal exercir dins dels marcs legals existents, d’acord. Però un dret al cap i a la fi.
La reacció de l’Abogacia de l’Estat davant la proposta de consulta és del tot desmesurada i desproporcionada. És legítim que hi hagi qui pensi que és innecessari, fins i tot absurd, fer una consulta similar, però en cap cas pot ser motiu de censura ni, encara menys, de persecució judicial.
Sigui com sigui el context en el qual té lloc aquest debat no és qualsevol. És evident que estem vivint moments de calma tensa, expectants com estem d’una sentència que es fa pregar i que, segons cap a on apunti, pot desencadenar un seguit de reaccions de resultat impredicible.
Tant de bo la sentència sigui positiva i que procedim a un desplegament ple i sense traumes de l’Estatut, el qual considero un nou punt de partida, i en cap cas un punt i final de res. Hi ha moltes urgències, tan socials com institucionals, que reclamen diligència i responsabilitat, sense que això signifiqui que hàgim de renunciar a poder seguir parlant de tot, també de models d’Estat i de perspectives de futur.
Tanmateix, si ens trobem amb una sentència negativa, és evident que caldrà respondre de manera ferma, massiva i unitària, i possiblement suposarà un nou punt i apart en les relacions Catalunya-Estat.
Mentrestant, si una entitat vol organitzar una consulta al seu poble sobre aquestes qüestions, o d’altres, ho ha de poder fer, sense pors, ni coaccions, ni falsos debats. Al cap i a la fi serà la gent qui decidirà la importància o l’encert de la iniciativa, participant-hi amb més o menys entusiasme o, simplement, no participant-hi. Però això, insisteixo, ho ha de decidir cadascú.
Font foto: Crònica.cat
Completament d’acord, el dret a autodeterminar-se, individualment i col·lectiva, és irrefusable i segurament irrenunciable, al marge de l’opció determinada que triï cadascú.
D’altra banda, el moment és oportú, perquè (gairebé) tots els moments són bons per profunditzar, d’una manera real, la democràcia.
Las resta és hipocresia pura de la pitjor mena, sobretot si tenim en compte la situació de “segrest” en què està el Tribunal Constitucional, com molt bé apuntrava avui en el seu article a El País l’Enric Company.
Salut.
Però no podem caure en el parany de CiU, que diu “no promourem cap consulta, però les acompanyarem allà on siguin”. És com dir “no promourem la democràcia però la acompanyarem allà on sigui”.
Cal que ens comencem a mullar i a parlar clar. Cal que ICV impulsi consultes populars arreu. Aquesta ha de ser la nostra democràcia.
Raül, espero que no et quedis de braços pelgats i facis reaccionar els companys de partit, sempre tan idealistes i ara tan pragmàtics que, tal com deia Laia Ortiz, estan en contra de “fer volar coloms”… ¿IC està a favor de la democràcia, la llibertat i el dret a l’autodeterminació o la por a perdre la poltrona governamental li taparà la boca? Et conec i sé que els faràs reaccionar. Recolzeu els referèndums!
Raül,
les properes setmanes poden ser claus per al país en la configuració d’un escenari de referèndums massius en molts ajuntaments. ICV té una posició històrica ambivalent en la qüestió nacional i ara té una oportunitat molt bona. La instrucció que doni ICV als seus grups municipals són molt imoportant, sobretot per la seva presència significativa en molts ajuntaments de l’àrea metropolitana de catalunya on, fins i tot, el seu vot pot ser decisiu.
En aquest sentit, considero un gran error que els grups d’ICV apostin pel no i s’aliniin amb el PP i el PSOE. Per això et voldria demanar que redoblessis els esforços per aconseguir una posició coherent. Entenc que ICV es comprometi a no impulsar mocions d’aquest estil però que almenys recomani (recomanar i no obligar) als seus grups municipals a donar-hi suport, tenint en compte que no és un sí a la independència, sinó un sí a la democràcia i a la participació en un tema no resolt. Justament per tal que cada militant d’ICV pugui fer el que vulgui a la consulta és imprescindible que els grups municipals del partit no entorpeixin la consulta i la participació ciutadana en aquest tema.
El suport institucional és bàsic en aquest tipus de consultes. Espero notícies positives en aquest tema ben aviat.