Per una ‘Grenelle de la mer’ catalana (i més enllà, mundial)
Els mars i oceans entren, poc a poc, en l’agenda política. I tocarà que
ho facin més, donada la delicada situació en què es troben. La imminent
projecció de la pel·licula ‘Oceans’, de Jacques Perrin, se
sumarà aviat a la llarga llista de pel·licules que mostren l’absurditat
de la nostra ceguesa front la situació de mars i oceans, i la urgència
per reaccionar. ‘Le monde sousmarin’, mítica sèrie de Jacques Cousteau, ‘The Uncomfortable Truth’, d’Al Gore, la cada vegada més vista ‘The End of the Line‘, basada en el llibre homònim de Charles Clover, o la famosa sèrie de la BBC, The Blue Planet,
en són només alguns exemples. En tant que bé comú, el mar és
responsabilitat de tothom, cosa que massa sovint s’interpreta com que
no és responsabilitat de ningú. Les pressions socials i mediàtiques han
estat sempre claus per moure les institucions polítiques. En aquest cas no ens trobem davant de cap excepció. A França ja s’han activat, i de
valent. Acaben de concloure un exercici ciutadà i democràtic extraordinari: Le Grenelle de la Mer. Després de setmanes de debats i consultes a tots nivells, inclòs internet, en què ha participat tota mena de gent amb interessos i passions bens diferents, han establert un catàleg de 138 mesures urgents, entre les quals hi ha l’establiment d’una xarxa marina que vinculi els diferents estuaris, l’ampliació de les àrees marines protegides (el 10% de la Zona Econòmica Exclusiva, ZEE, el 2012, per arribar fins el 20% el 2020), la inclusió de la tonyina vermella i del tauró mako a la llista d’espècies protegides de CITES, …
Mentre a nombrosos
països el mar és un tema recurrent i central en les campanyes
electorals i en el llistat de prioritats polítiques, socials i mediàtiques, a Catalunya, malgrat els 700
kilòmetres de costa, és un tema sovint massa absent del debat polític i social. Comptem amb excel.lents professionals en tots els àmbits relacionats amb la mar (ciència, periodisme, cinema, esport, nàutica i navegació, submarinisme, pesca, literatura, art…), i amb magnífics programes de televisió com, per exemple, Thalassa. Així doncs, si som conscients del problema, si tenim la matèria prima, si veiem que a d’altres països, com a França, ja s’hi han posat, si constatem, com ho fem, que el rellotge
biològic corre de pressa, i que quan vulguem despertar potser ja serà massa
tard, no és hora ja de posar-nos a la feina i sumar-nos a la gran xarxa mundial que està reaccionant en favor de defensar més i millor aquest Planeta Blau en el qual vivim? Jo crec que sí. És el moment, per tant, d’impulsar una Grenelle de la mer a la catalana, i per què no, contribuir a impulsar-ne una de mundial. Jo m’hi apunto, amb entusiasme, amb convicció, i amb l’esperança que encara hi siguem a temps.
Font: Oceans