Raül Romeva i Rueda

Com cada any he aprofitat el mes d’agost per aturar uns dies la meva activitat blocaire i passar de cronista a simple espectador. Constato, novament, que és un exercici molt sa, físicament i mental. Tanmateix tot s’acaba, també el descans i la desconexió, per molt que aquesta sigui ‘relativa’, tot i que enguany reconec que he aprofitat de valent aquests dies ‘diferents’, especialment per què amb dues criatures, d’un i tres anys respectivament, poc temps queda per fer alguna altra cosa que anar-los al darrera. Sigui com sigui ahir vaig tornar a Brussel.les per iniciar un nou curs polític. Entrant al Parlament per la porta de la Plaça Luxemburg, la mirada d’Aung San Suu Kyi em recorda un cop més l’absurda, injusta i criminal situació que pateix a mans de la Junta Birmana. Un exemple més, un símbol, entremolts d’altres, de les moltes coses que no funcionen en aquest món. I un dels motius, també entre molts d’altres, pels quals vaig acceptar el repte d’entrar a fer política institucional: la lluita pels drets humans. El retorn després d’unes vacances, diuen aquelles i aquells que en saben, ha de ser suau i escalonat. Hi estic d’acord, tot i que sovint això és més fàcil de dir que de fer (sobretot quan a la bústia de correu t’esperen centenars de missatges, tots urgents). Per si de cas, avui he mirat de tornar ràpidament a la rutina habitual de quan sóc a Brussel.les: cafè matinal, lectura premsa i revisió de l’agenda setmanal. Som-hi doncs, la feina ens espera, i la començo amb aquest nou apunt al bloc.
Foto: Entrada al Parlament Europeu, aquest matí, a les 9.00. Font: Des de la meva Blackberry.