Raül Romeva i Rueda

L’ambient del 14 de juliol no passa desaparcebut en aquest primer dia formal de la nova legislatura europarlamentària. Vàrem arribar ahir al vespre a Estrasburg, cadascú des del seu lloc de residència habitual, i vàrem tenir l’habitual reunió de Bureau i de Grup. Ahir va concloure formalment la legislatura 2004-09 i avui comença la 2009-14, la meva segona i darrera aventura europarlamentària. El fet de ser ‘repetidor’ em permet prendre’m aquests primers dies amb una tranquil.litat que no tenia fa cinc anys. La familiaritat amb l’espai i amb els procediments comporta, certament, una confiança que ajuda molt en moments de desconcert (i de cert caos) com aquest, i que de fet em permet donar un cop de mà als nous companys com, per exemple, n’Oriol Junqueras o en Ramon Tremosa, ni que sigui per indicar-los on són els restaurants. Aquest primer ple és, lògicament, una mica especial. És el ple d’investidura.

6.30. Em llevo a les 6.30, faig els meus exercicis de rigor, i arribo al Parlament, com sempre que sóc a Estrasburg, al voltant de les 8.00. Habitualment tinc classe d’italià a aquesta hora, però aquest ple encara no hem iniciat la rutina lingüística (l’Angelo, el meu ‘profe’, està fent tasques de suport als/les nous/noves diputats/des), així que vaig a prendre un cafè amb alguns antics i nous col.legues, abans d’anar a rebre un grup de visitants italians.

En tant que membre del Bureau de Verds/ALE, el meu escó, el num. 92, es troba ara en la ‘zona baixa’ de l’hemicicle (el passat mandat era a la ‘zona alta’, des d’on he de dir que tenia una bona perspectiva, però poca centralitat política). Em trobo just darrera dels co-Presidents del Grup, Dani Cohn Bendit i Rebeca Harms, i fronterer amb el grup socialista (ara es diuen Socialistes i demòcrates). De fet, tinc per veí en Fernando López Aguilar (PSOE). El grup Verds/ALE és ara el quart de la cambra, amb 55 membres.

11.30. Comencem a votar la mesa (Bureau) del Parlament (President i Vicepresident). Pel què fa a la Presidència hi ha finalment dues candidatures: Buzek (PPE) i Britt Svenson (GUE). Tal i com ja vaig argumentar fa uns dies (PP i Socialistes pacten, també, la Presidència del Parlament Europeu), el meu vot ha anat a la candidata sueca de la GUE. El procediment d’elecció és molt clàssic: papareta amb dos noms, hem de marcar un dels dos (o cap si vols votar en blanc), introduir-lo en un sobre i dipositar-lo en una urna. El resultat ha estat: 644 vots vàlids. Buzek ha obtingut 555 vots (la majoria absoluta era 323), i l’Eva Britt Svenson n’ha tret 88 (entre ells el meu). Ja tenim nou president pels propers 2 anys i mig, polonès i del PPE. Toca atorgar-li, ara, el benefici del dubte, i confiar que estarà a l’alçada de les circumstàncies.

12.00. Fa el discurs d’investidura. Parla de com un dia somniava a ser membre del Parlament polonès, i ara és president del Parlament Europeu. Menciona la seguretat energètica, el canvi climàtic, els drets humans, l’Est, Amèrica Llatina, Mediterrània, Estats Units, Tractat de Lisboa, agaraeix a Pöettering el seu mandat… Des de l’escó de la Comissió Europea l’escolta, amb atenció, José Durao Barroso, candidat a presidir novament l’executiu, probablement nerviós perquè ell també hauria volgut ser elegit en aquest ple, i en canvi hem posposat la votació d’aquest càrrec fins a la tardor. De fet, alguns encara confiem en què és possible construir una alternativa a la seva candidatura, i en això treballem. Ara queda votar les vicepresidències. Pel què fa a les vicepresidències, n’hem d’escollir 14 (entre elles la que presentem com a Verds/Ale, Isabelle Durant). Ho farem a les 15.00.

Font foto: Parlament Europeu