Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Garoña i ILP Transgènics: tot va de lobbies, sí, però no tots escoltem i fem de portaveus dels mateixos.

Avui hem viscut dues decepcions importants: la primera, la perllongació de la vida útil de la central nuclear de Garoña quatre anys més, la segona, el rebuig del Parlament a ni tan sols debatre sobre la qüestió dels cultius modificats genèticament. En ambdós casos ens trobem amb un important precedent que pot tenir importants conseqüències en termes de democràcia i, per descomptat, pel medi ambient. Ambdós casos posen de manifest com el poder dels lobbies econòmics són prou poderosos com per condicionar les decisions guvernamentals o dels grups majoritaris, però també queda clar com, encara que minoritaris, hi ha grups amb voluntat d’escoltar i fer d’altaveus d’altres lobbies, els de les organitzacions no governamental i de les agrupacions ciutadanes. La doble decepció d’avui ens hauria de fer reflexionar sobre la necessitat de fer créixer la presència a les institucions d’aquells grups que pretenen fer d’altaveus de les peticions que, legítimament, provenen de la ciutadania. En el cas de Garoña, per exemple, Joan Herrera fa temps que reclama al Congrés de Diputats, al costat de Greenpeace, Amigos de la Tierra, Seo Birdlife, WWF i d’altres col.lectius, un tancament al qual Rodríguez Zapatero s’havia compromès i ha incomplert. En el cas del Parlament de Catalunya, en Francesc Pané ha estat un clar abanderat de la causa impulsada per Som lo que Sembrem (la ILP presentada per aquesta plataforma comptava amb més de 100.000 signatures que el PSC, CiU i PP han menyspreuat). En definitiva, tot és qüestió de lobbies, sí, però no tots els grups amb representació parlamentària, que són els que poden fer avançar ara com ara les lleis (o aturar-les, com s’ha vist avui), escolten el mateix tipus de lobbies. La qüestió és aturar-nos a pensar quins són els lobbies que volem que siguin més escoltats, cosa que ens ha de permetre decidir també, a l’hora de votar, quina ha de ser la correlació de forces als diferents Parlaments que convé més en funció de quins lobbies considerem prioritaris. D’això va la democràcia, avui. Jo, almenys, fa temps que vaig fer aquesta reflexió, i per això ara, sóc on sóc, i treballo amb qui treballo. Confio que les dues grans decepcions d’avui serveixin, almenys, com a punt d’inflexió per tal de canviar la correlació de forces.

Foto: Campaña de Greenpeace, WWF, i d’altres organitzacions a favor de tancar Garoña.



  1. Totalment d’acord amb el que dius, però també m’agradari aprofitar per recordar lara a ILP per l’autodeterminació.

    La ILP per un referèndum d’autodeterminació també ha estat rebutjada, i en aquest cas per TOTS els partits del Parlament. També ha estat una llàstima aquest menyspreu, i que el Parlament no s’hagi dignat ni ha fer un debat polític sobre el tema. La democràcia també hauria d’anar d’això, de debatre, de parlar els temes que preocupen a la gent, i desprès que puguem decidir el que ens sembla millor. Però si ja ens neguem a fer el primer pas que és simplement “debatre”, què en podem esperar de la democràcia que tenim?

    Lobbies o no lobbies, la democràcia al nostre país no té la qualitat que hauria de tenir i que els ciutadans ens mereixem.

    Les crítiques no són personals, sinó de decepció general de la política del nostre país.

    Salutacions!

  2. El menyspreu a 100.000 firmes en el cas dels tarnsgènics, o l’incompliment d’una promesa electoral com el cas de Garoña són una vergonya. Desprès ens parlaran de desafecció i de que la gent no participa a les eleccions, si no ens fan ni puto cas de que serveix. Potser que ens deixin votar els consells d’administració de les multinacionals de l’alimentació o de l’energia, a ells si que se’ls escolten.

  3. A més de les dues noves decepcions importants d’avui, hem d’afegir la decepció permanent de veure ICV associada a un govern de centre-dreta i practicant constantment la política de l’estruç. Per a la propera vegada m’entretindré una bona estona cercant entre les prop de 30 candidartures que no coneix ningú i que no tenen veu als mitjans de (in)comunicació per tal de votar alguna que representi millor els meus ideals. Serà preferible votar una opció sense possibilitats d’obtenir representació que sentir-me traït constantment pels meus representants.
    S’agraeix, en qualsevol cas, la magnífica feina que estàs fent al Parlament Europeu (fas més falta a casa, la veritat…).

    Una abraçada

  4. Doncs el poder que te a catalunya els lloby no els tenen arreu? Com s’explica la snetencia a França contra mon-850. La prohibició a alemanya en govern SPD-CDU.
    Es un govern sense agenda politica, sense idees, sense capacitat d’identificar els problemes del pais. No es un problema de lobby. Es un problema d’inteligencia.
    Que pasaria si França considera que els productes no etiquetat del nostre paisatenta contra la slaud publica. Prohibit passar. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.