Stop Barroso
La primera batalla política en el sí del nou Parlament Europeu serà d’alta volada. Es tracta d’impedir que Jose Manuel Durao Barroso, l’únic supervivent del quartet de les Açores, sigui novament el President de la Comissió Europea. El problema amb Durao Barroso és doble: primer, la manera com es decideix (imposició del Consell enlloc de proposta del Parlament Europeu), i segon el personatge mateix i la seva ideologia. Pel què fa al mètode, la perversió dels governs en aquesta matèria és tal (apel.lant al vigent Tractat de Niça quan els convé i quan no al de Lisboa, pendent de ratificació encara) que, o bé el Parlament Europeu es planta des del primer moment, i es fa respectar ja durant els cinc primers minuts de partit, o bé durant tot el partit, és a dir, durant tot el mandat, hi haurà una falta total de respecte cap a l’Eurocambra de part dels Governs. En altres paraules, si per algunes coses ja val el Tractat de Lisboa, encara que no estigui vigent, per a la nominació del President de la Comissió, també hauria de valdre, de manera que ha de ser el Parlament Europeu qui el proposi, i no els governs. Pel què fa al personatge, la llista de motius per no donar-li suport és llarga, n’hi ha d’econòmics (contribució a la crisi financera), socials (deteriorament de la protecció social), comercials (liberalització a qualsevol preu), mediambientals (abandonament total dels afers mediambientals) i democràtics (‘oblit’ dels drets fonamentals). En el lloc web http://www.stop-barroso.eu , promogut pel Grup Verds-ALE, trobareu molta més informació al respecte. De tot plegat, però, allò que em sorprèn més és el suport explícit que el President del Govern, Rodríguez Zapatero, ja ha donat a la candidatura de Barroso, primer per què suposa una falta de respecte cap el Parlament Europeu (i una mostra més de la poca credibilitat del PSOE quan parla de la necessitat de construir més i millor Europa i unes institucions més creïbles i democràtiques), i dos pel perfil del candidat, escorat clarament cap a les bandes més neoliberals de la política europea actual. Fa uns mesos ja vàrem advertir al President del Govern de l’error que significaria aquest suport (veure apunt Si us plau, Sr. Zapatero, no més Barroso), i me n’he fet un tip de parlar-ne durant la campanya. Les coses, de moment, segueixen igual.
Font foto: www.stop-barroso.eu
Si no vaig errat el PSOE és el vostre soci prioritari, perquè són “d’esquerres i progressistes” segons vosaltres. Doncs menys protestar.
Sembla que els europeus ens haguem guanyat una penitència, d’alguna manera.
En primer lloc pels propis dirigents dels països: Zapatero, Berlusconi, Brown, Sarkozy, Barroso en són bons mals exemples, i ara acabarem posant el darrer al capdamunt de la representació europea.
No me’n puc queixar, però si dir que no m’extranya gens
He estat rumiant sobre el tema i crec que caldria un candidat alternatiu per poder dir, positivament: no volem a en D. Barroso, volem a en/a XXXXX.
A més de fer oposició, donar una alternativa. Una alternativa engrescadora, si és possible.
Em penso que l’acció així seria més lògica i la gent respondria millor.