Del Sud

Crònica d'un llibre

27 d'octubre de 2008
2 comentaris

Viatge al cor de la Noguera (Primera part)

A trenc d’alba, els carrers de Benimaclet dormitegen en la tranquil·litat d’un dissabte pel matí. El cel es dibuixa cendrós i ennuvolat, però l’ambient límpid, gairebé transparent, dóna un aspecte net i agradós a aquest racó del nord de València. A un costat del carrer Dolors Marqués, buit, fantasmal, el cotxe que ens ha de dur fins al cor de la Noguera ja calfa motors.

El viatge comença a posar-se interessant un poc abans d’arribar a Reus, quan deixem de banda l’avorrida autopista i ens endinsem cap a l’interior de Catalunya. El destí final és Artesa de Segre, un municipi de la Noguera on anem a fer l’enèsima presentació de Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas junt amb els companys Xavi Sarrià i Miquel Ramos. Abans, però, aprofitarem l’avinentesa per practicar el nostre esport favorit: viatjar i descobrir nous llocs o bé assaborir més intensament els ja coneguts.

La primera parada és a Montblanc, a la Conca del Barberà. No fa massa temps ja vam estar en aquest bonic poble medieval per presentar el llibre a l’institut Martí l’Humà però, en aquella ocasió, gairebé no vam tindre temps de veure el poble. Ara, en canvi, tenim l’oportunitat de recórrer el laberint de carrers i carrerons empedrats vora la muralla que tanca el cente històric montblanquí i de tafanejar per les botigues farcides de xocolates, atmelles, carquinyolis i altres delícies. Finalment, la temptació és més forta que nosaltres i tant Hèctor com Antoni tornem al cotxe amb dues ampolles de ratafia de la Segarra -“la més catalana de totes”, segons l’etiqueta- i moltes ganes de tastar-la.

De camí, ens fixem en alguns detalls, com el mural de rajoles que explica convençut que el llegendari episodi de Sant Jordi matant el drac es produí allà mateix, a les portes de la muralla, o la làpida amb un fragment del Llibre dels feyts, de Jaume I, on el rei català explica com va plorar després de conquerir aquesta gran vila. Val a dir que, en l’època medieval, Montblanc era un dels nuclis de població més importants i que, fins i tot, arribà a ser la setena ciutat catalana.

(Clicka per seguir llegint la crònica del viatge a la Noguera)
(A la imatge, una vista de l’entorn de Montsonís, un gran lloc per passar un bon cap de setmana)

Deixem a l’esquena Montblanc i enfilem per la carretera d’Artesa cap a la Noguera. Les opcions per dinar són moltes i variades, però Antoni suggereix fer la parada a Guimerà, un poblet medievalt de la comarca de l’Urgell encastat a la muntanya que, de petit, quan estiuejava a Santa Coloma de Queralt, solia visitar amb la seua família. El veredicte és inapelable: venint per la carretera de Vallfogona, la vista és impressionant.

Sense que es trenque l’encís, els quatre viatgers (Anna, Elena, Hèctor i Antoni), enfilem cap al castell del poble, dalt del cim, per uns carrers impossibles que semblen portar vuit segles sense canviar ni una pedreta de lloc. Uns cartells de fusta o bé unes rajoles sobre el llindar de la porta ens expliquen qui viu a cada casa: Cal Ferrer, Ca la Maria, Cal Negre… Una volta arribem a dalt de tot, cal pujar a la torre i restar badant davant l’espectacle que se’ns ofereix. Respirem tan pregonament com podem i desfem el camí. Baix, l’hostal Sant Jordi ens espera per dinar: llonganissa amb seques, conill, escalivada… L’àpat és tan generós que ni tan sols ens queden forces per tastar els orellons, especialitat local; caldrà tornar-hi, doncs.

La tercera etapa ja és Artesa. L’amic Moisès Martí ens rep junt al pavelló poliesportiu del poble (on, hores després, ple a vessar, tocaran els Obrint Pas) i ens condueix cap a Montsonís, una vila de Foradada on tenim el nostre allotjament. Montsonís, a uns dos quilòmetres d’Artesa, és un llogaret molt petit però, com tots els pobles de la zona, té el seu castell amb una curiosa senyera groga amb la imatge d’un cérvol onejant sobre la torre.

En aquest lloc domim de luxe i, a l’endemà, ens donem un homenatge en forma de desdejuni que tardarem a oblidar: “l’esmorzar del país”, com l’han batejat, està fet d’ous, bacon, embotit de tota classe, llonganissa, mantega, melmelada, llesques de pa torrat, magdalenes, suc de taronja, café i llet. Quina bogeria! I encara vam tindre forces per comprar xocolata d’Agramunt -això sí, per a dur a la família. No obstant això, no vam comprar mel de romaní cassolana, malgrat la bona pinta que feia… Haurem de tornar també, doncs.

El mateix diumenge, dia de tornada a València, no ens podem estar de donar un tomb per la Noguera. Passem per pobles com Foradada, Rubió, Camarasa o Balaguer i, finalment, desemboquem junt al riu Segre per fer un passeig per Lleida. Pugem a la seu i tafanegem una estona per un mercat on n’hi ha divereses parades amb llibres antics. Entre pàgines polsoses i enquadernacions mullades -ens va ploure una miqueta-, fem algunes compres: Thomas Mann, John Dos Passos i Josep Pla són alguns dels autors que faran la ruta Lleida-València.

De tornada al Sud, tornem a parar en Montblanc per dinar i, després, enfilem cap a València. Poc a poc, tots ens refugiem al nostre cau: Elena i Antoni, a Benimaclet; Anna, a Alcàsser; i Hèctor, als barris del sud de la ciutat. La veritat és que viatjar és una meravella però tornar a la llar tampoc té preu.

  1. Se sol donar per fet que els nom que gràfivcament comencen amb bei o bini  o per Al son noms moros o àrabins.  Però moltes vegades no es pas així. Igual que els romans quan vingueren ja hi erem nosaltres – una gent i una cultura , i segurament un  regnes –  quan vingueren els berbers  com a àrabs del califat ja hi erom i els llocs, pobles  ja tenien nom.

    Hi ha benilloba albelda almacelles almenar

    beni maclet  ?  fill de maclet . Abans del califat o de la reconquesta ja hi havia mes  i clet ?  

    Especulo alb els jocs de paraules   i paraules antigues que no sabem que volen dir.

    Jordi carrera d’Esterri

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!