Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

La UE prepara el certificat de defunció per a la tonyina

En el marc del debat que ha tingut lloc a Estrasburg aquesta matinada (el debat va ser al voltant de les 12 de la nit) en relació a la proposta de Reglament del Consell pel qual s’estableix un pla de recuperació plurianual per a la tonyina vermella de l’Atlàntic Oriental i el Mediterrani, i en tan que membre de la Comissió de Pesca del Parlament Europeo, participant en las negociacions de ICCAT a Marraqueix de noviembre del 2008, i actualment ponent del Parlament Europeu sobre la proposta de Reglament per a la implementació de las mesures de control en el marc de la Política Pesquera Comunitària, he fet la següent intervenció: 

Intervención pleno de Raül Romeva, ICV (Greens/ALE), 10 marzo 2009, Plan de Recuperación del Atún Rojo

Ha llegado el momento de hablar claro y de actuar sin temblores. A la vista de como han afrontado los gobiernos esta cuestión, el supuesto plan de recuperación del atún rojo es más bien un ‘certificado de defunción’, La falta de responsabilidad política y la ceguera, casi suicida, de una parte del sector, nos aboca a un escenario en el que la pregunta ya no es si podremos recuperar los estocs de atún sino cuando dejaremos de verlo en nuestros mares y océanos. Y no hablo de una década, sino de un lustro a lo sumo. En este contexto debo lamentar una vez más la falta de visión de la Unión Europea (sobre todo de los gobiernos, pero también de la Comisión). (segueix…)

La Comisión Internacional para la Conservación del Atún del Atlántico (CICAA, o ICCAT según siglas en inglés), debería llamarse la Comisión Internacional para la Captura de Todo el Atún.

Gobiernos y Comisión han  desoido las recomendaciones científicas alertando de la inminencia del colapso. La UE se ha dedicado más bien a maquillar la enorme sobrepesca que han provocado sus flotas (sobre todo la francesa e italiana) y a buscar mecanismos para no pagar las compensaciones que debería por haber actuado incorrectamente.

La consecuencia de esta actitud, no nos engañemos, supone un paso más hacia el abismo.

Quedaba un pequeño margen, el que entreabrió Japón a última hora en ICCAT proponiendo que sus miembros reduzcan voluntariamente su contingente nacional para 2009. Marruecos (de manera simbólicas), Islandia y Argelia, por lo menos, han hecho reducciones voluntarias, mientras que la UE ha hecho lo contrario.

Llegados a este punto me temo que sólo nos queda un último recurso, trabajar para que el atún se incorpore a la lista de CITES en tanto que especie en peligro de extinción, y se prohíba, por tanto, su comercialización.  

Nota1: En 2007, las flotas de la UE (especialmente la francesa pero también la italiana) sobrepescaron 4.440 toneladas más de atún de las permitidas. En la reunión de ICCAT de noviembre de 2007, la UE negoció un plan para deducir de su cuota dicha cantidad a lo largo de tres años (ello a pesar de que la norma en ICCAT especifica que la sobrepesca debe compensarse en el año inmediatamente siguiente). En 2008, la UE admitió en ICCAT que la sobrepesca finalmente realizada ascendía para 2007 hasta las 5.022 toneladas. Sin embargo, en las negociaciones para el nuevo plan de recuperación en 2008, la UE negoció de nuevo para no tener que asumir su responsabilidad y consiguió no tener que devolver, en forma de deducción de cuota, las 5.022 toneladas sobrepescadas, y ni siquiera las 4.440 ya reconocidas en 2007, sinó que consiguió que le redujeran la ‘deuda’ hasta 4.020 toneladas a devolver en forma de deducciones de cuota a lo largo de  ¡cuatro años!.

Nota2: Raül Romeva es miembro de la Comisión de Pesca del parlamento Europeo, estuvo presente en las negociaciones de ICCAT en Marraqueix en noviembre de 2008, y es actualmente el ponente del Parlamento Europeo sobre la propuesta de Reglamento para la implementación de las medidas de control en el marco de la Política Pesquera Comunitaria.

Font foto: AFP / Gavin Newman

Notes de premsa:

COMMUNIQUÉ DE PRESSE – Strasbourg, le 10 mars 2009.

Politique de l’UE en matière de pêche

“L’UE donne le coup de grâce au thon rouge”

Dans le cadre d’un débat, ce mardi soir au Parlement européen, sur une proposition de réglementation du Conseil pour un plan de récupération pluri-annuel sur le thon rouge, Raul Romeva, eurodéputé du Groupe des Verts/ALE a estimé que:

“Vu la manière dont les gouvernements se sont confrontés sur cette question, le supposé plan de récupération du thon rouge est plutôt un “certificat de décès”. L’absence de responsabilité politique et la cécité dont font preuve les gouvernements, l’attitude suicidaire du secteur me font penser qu’il ne s’agit plus de savoir comment récupérer les stocks de thon mais quand nous cesserons de le voir dans nos mers et dans nos océans. Il est une fois de plus regrettable de constater le manque de vision de l’UE.

Dans ce contexte, la Commission Internationale pour la Conservation des Thonidés de l’Atlantique (I.C.C.A.T), devrait s’appeler “la Commission Internationale pour la Capture de Tout le Thon”.

Les gouvernements européens, tout comme la Commission européenne, ont été incapables d’écouter les recommandations scientifiques qui demandaient des mesures visant à freiner l’imminence de l’effondrement des stocks. Au contraire, l’UE s’est contentée de maquiller l’énorme surpêche qu’ont provoqué ses flottes (surtout les flottes française et italienne) et à chercher des mécanismes afin d’éviter de payer les compensations pour avoir mal agi. La conséquence de cette attitude irresponsable laisse entrevoir un pas supplémentaire vers l’abîme.

Il restait une petite marge de manœuvre, celle entrouverte au dernier moment par le Japon dans le cadre de l’I.C.C.A.T, conférence à laquelle j’ai d’ailleurs participé en novembre 2008. Le  Japon proposait que tous les membres de l’ICCAT réduisent volontairement leur contingent national pour 2009. A des degrés divers, le Maroc, l’Islande et l’Algérie, au moins, ont  procédé à des réductions volontaires, même parfois elles simplement symboliques, force est de constater que l’UE a fait le contraire.

Il nous reste à ce stade dernier recours: œuvrer pour que le thon s’ajoute à la liste de la CITES en tant qu’espèce en danger d’extinction ce qui  permettrait d’interdire son commerce au plan international.” 

Notes:

L’UE a reconnu, à l’occasion de la réunion d’ICCAT de 2007, que les bateaux de la Communauté avaient bien dépassé leurs quotas de 4.440 tonnes en 2007. Elle a négocié une diminution du quota de l’UE pendant 3 ans afin de rembourser cette surpêche.

En 2008, l’UE a déclaré qu’en fait, la surpêche en 2007 était 5.022 tonnes, selon les chiffes finaux. Selon les règles d’ICCAT, le remboursement aurait dû augmenter jusqu’à 5.022 tonnes, mais l’UE a négocié une réduction jusqu’à 4.020 tonnes.

Réductions volontaires: L’Islande, 49 tonnes sur une quota de 49,72 tonnes – L’Algérie, 90 tonnes sur une quota de 1.117,42 tonnes – Le Maroc, 15.26 sur un quota de 2.088,26 tonnes

PRESS RELEASE – Strasbourg, 10 March 2009 

Bluefin tuna

EU delivers death blow to ailing bluefin tuna  

This evening the European Parliament will debate a proposed regulation to Council concerning “a multi-annual recovery plan” for dwindling bluefin tuna stocks in the eastern Atlantic and Mediterranean. Green MEP Raül Romeva is a member of the EP fisheries committee, draftsman for the proposal for a new control regulation for the Common Fisheries Policy and attended the most recent meeting of the International Commission for the Conservation of Atlantic Tuna (ICCAT) in November last year. He commented:

“Let’s not pretend otherwise the so-called recovery plan for bluefin tuna stocks will actually sound a death knell for these fish in our seas and oceans. This was the inevitable conclusion of a blind lack of political responsibility by EU governments and the EU Commission and the near suicidal policy by parts of the fishing sector. The question is no longer if bluefin stocks can recover but when exactly the last of these fish will disappear from our waters.

ICCAT has well earned its nickname as the International Commission to Catch All Tuna and the EU has played its part in today’s dire situation. While scientific advice was warning of the impending collapse of bluefin stocks, the EU busied itself only with covering up the huge overfishing in its waters and finding ways to avoid paying compensation. (1)

The last chance was missed when the EU ignored the suggestion at ICCAT to make voluntary reductions beyond the agreed and woefully inadequate reduction in fishing quotas. Our last recourse is to try and include bluefin tuna in the CITES (2) list of species at risk of extinction and see if this can put an end to the international trade of this fish.”

Notes to editors:

(1) According to ICCAT rules, the EU should have had to reduce its quota for 2009 by 5,022 tonnes as “payback” for over-fishing in 2007. Instead, the EU quota has been reduced by 4,020 tonnes over four years.

(2) Convention on International Trade in Endangered Species of wild fauna and flora.

 

 



  1. Real HuangHongJi arrant induced to go to revolutionary team, MBT Fanaka GTX
    should say zhou enlai’s interview. MBT Lami 1937
    taiyuan fort, zhou enlai evacuation time from taiyuan eve, HuangHongJi teacher
    met alone after LiangPinQing ChengZiHua, LiangPinQing in, accompanied by taiyuan
    secondary school students met representatives also participated in HuangHongJi.
    MBT A great temple in local
    students standing, zhou enlai also stood talking.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Mars i oceans (pesca, tonyina, controls, Estratègia marina,...) per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent