Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Pla Europeu de Recuperació: fórmules antigues, objectius equivocats. Solució? un veritable Green New Deal Europeu

A les properes eleccions europees ens juguem, sobretot, com enfocarem des de les institucions europees, i amb quines majories i minories, sortir de la triple crisi en la qual ens trobem immersos (econòmica, ecològica i energètica). El tema no és menor. Recomano a qui encara cregui que el debat entre esquerres i dretes està superat que faci un cop d’ull als debats que tenim al Parlament Europeu. I és que front la crisi que afecta milions de famílies i petites economies hi ha moltes propostes, però no totes són igualment efectives, ni, diguem-ho clar, totes tenen les mateixes intencions. Ahir, per exemple, el President de la Comissió Europea enunciava que dotarà amb 5.000 milions d’Euros el Pla de Recuperació de UE. D’aquests 5.000 milions, està previst que 3.500 es destinin a finançar projectes relatius a l’àmbit energètic. El diable, però, es troba en els detalls. I és que el finançament proposat per fer front a la dimensió energètica de la crisi és insuficient i desequilibrat a parts iguals. Els 3.500 milions d’Euros del paquet energètic es divideixen de la següent manera: 3.000 milions per a carbó i gas (clarament excessiu i contraproduent) i uns 500 milions per a la eòlica. No totes les apostes energètiques són igualment eficaces per fer front a la crisi econòmica, així com no totes són igualment adequades per tal de fer front a l’altre gran repte mundial actual: l’escalfament global. Per altra banda, no existeixen respostes exclusivament catalanes per aquest dilema, és cert. És en el marc europeu que hem de treballar. Però no podem negar que hi ha manifestament una aportació catalana específica que cal fer sense complexes (entre d’altres, per exemple, les 73 mesures per fer front a la contaminació que inclouen els tan controvertits 80 km/h o la velocitat variable). Les propostes catalanes per fer front a la triple dimensió de la crisi (econòmica, ambiental i energètica) s’han de fer sentir en l’àmbit europeu, també en l’europarlamentari. No obstant no oblidem una cosa essencial: tant l’aportació catalana com la dimensió europea responen, fonamentalment, a la correlació de forces que tenen els diferents projectes polítics, resultants, uns de les eleccions al Parlament de Catalunya (previstes novament pel 2010) i al Parlament Europeu (juny 2009). I és que, malgrat que són dues eleccions diferents, estan altament relacionades. En ambdues ens juguem qui, i de quina manera, haurà de liderar la sortida de la crisi. A escala europea, el meu negociat, portem anys patint les conseqüències del predomini de certes lògiques dretanes i lliberals. El darrer exemple el tenim en la proposta d’ahir de Barroso en relació al Pla de Recuperació: (segueix…)    

En termes
globals, la proposta de Pla és més una eina en favor d’energies caduques i
contaminats, i a les empreses que se’n beneficien, que no pas una aposta de
recuperació socialment i ambientalment coherent i responsable.

L’aposta clara en favor del gas i el carbó, en detriment de les eòliques, posa
de manifest el compromís de Barroso, i de la majoria que mana avui a les
euroinstitucions (Comissió, Consell i Parlament Europeu) en favor de
tecnologies que, de fet, haurien de trobar-se en clara retirada, i deixa en
paraules buides el suposat compromís europeu en favor de l’estalvi energètic i
les energies netes i renovables. 

Així mateix, Barroso també desaprofita l’oportunitat de fer que els diners
arribin més lluny. El finançament de les infraestructures energètiques seria
molt millor que vingués de participacions al Banc Europeu d’Inversions. Això
convertiria aquest finançament en una veritable inversió que es podria
recuperar una vegada els projectes ja estiguin engegats, en comptes de concedir
una donació estatal sense retorn.

A banda, uns 1.250 milions euros (una xifra clarament exagerada) estarà
destinada a projectes de captura i emmagatzematge del carbó (CCS), mesures que
alguns i algunes ja hem assenyalat de via equivocada per tal de fer front a l’escalfament
global.

Considero que seria molt més adequat que el finançament es destinés a potenciar
l’ús i la modernització d’energies netes i de futur, enlloc de potenciar
aquelles del passat que, a més, hauríem de deixar d’usar per
contaminants. 

Per altra banda, hi ha aspectes que es fan notar precisament per no ser-hi. És
el cas del projecte de 500 milions d’euros per a les ‘ciutats intel.ligents’
(smart cities). Actualment més del 40% de l’energia que consumim es a través
dels grans edificis, i malgrat aquesta evidència la Comissió ha preferit
‘obviar’ aquesta necessitat.

Afortunadament la proposta de Barroso és el començament i no el final del
procés polític. Amb aquesta lògica el Grup Verds/ALE, i ICV en particular, volem
contribuir a construir una coalició que ens permeti transformar aquesta visió
distorsionada de la realitat i de les necessitats en el marc del procés de
co-decisió, i posar novament de manifest la importància d’apostar per un
veritable Green New Deal Europeu. 

Però per això cal recordar, un cop més, que el problema no és Europa, ni les
institucions europees, sinó qui les comanda i que hi és majoritàriament
representant.

Que ningú s’equivoqui: les eleccions al Parlament Europeu seran importants per
a Catalunya, certament, però sobretot en la mesura que, desde Catalunya, poguem
fer valer la nostra aposta i voluntat d’intervenir en la presa de decisions
polítiques a escala europea, també, en clau econòmica, social, ambiental i
energètica
.

Font foto: Green New Deal



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Economia, Europa social, Joves, Crisi (Respostes) i Green New Deal per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent