Bolonya a debat
Bolonya a debat (per a Crònica.cat)
El procés de Bolonya és el nom amb què es coneix l’intent (per què de moment és només això, un intent) per configurar un Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Es tracta d’una d’aquelles qüestions amb les que molta gent hi està d’acord o en desacord sense saber massa bé per què, i és molt possible que en alguns casos, els motius coincideixin. Sigui com sigui, coneixem millor el nom que la cosa. I aquest és de fet un dels principals problemes. Ni tan sols en els àmbits universitaris s’ha fet un debat a fons sobre el què, el per què i el com d’aqeust procés, de manera que molta gent, davant de les nombroses incerteses, ha decidit plantar-se i dir prou. Per a mi és més que legítima aquesta actitud. És més, és enriquidora, ja que ens permet precisament posar sobre la taula el tema i parlar-ne, amb les seves virtuts i defectes. Per això reconec que no comprenc l’actitud del Conseller Huguet qui, en la presa de possessió del nou rector de la Universitat de Barcelona, va afirmar sobre que la reforma de Bolonya que aquesta és “irreversible” perquè “no té cap alternativa” si no és “el retorn al franquisme”. (segueix…)
Precisament per què quan tocava parlar-ne no es va fer, és comprensible que encara hi hagi, en molts àmbits, inquietuds més que justificades sobre com s’aplicarà (o de fet, com s’està aplicant) Bolonya. Inquietuds que no només provenen de l’estudiantat, sinó també de bona part del professorat. En cap cas penso que el fet que la Generalitat no tingui la total competència al respecte (cosa que és certa ja que aquesta correspon al Ministeri d’Educació) pot esdevenir excusa per inhibirnos-en, ni del debat, ni de les conseqüència d’una mala implementació. En altres paraules, malgrat no tenir competències, és possible crear els mecanismes necessaris, de mutu acord amb els espais representatius, per tal que l’aplicació de Bolonya no sigui traumàtica com actualment.
Per exemple, cal recordar que la compatibilització dels estudis universitaris amb la feina o qualsevol altra activitat és pràcticament impossible amb l’actual aplicació expansiva de Bolonya.
Per altra banda, tampoc hem de perdre de vista que, a banda de no haver-se treballat suficientment en aquesta línia d’explicació, debat i consens en l’aplicació, tot plegat s’ha vist fortament agreujat per la manca de finançament amb què es pretén aplicar l’EEES i la necessitat urgent de millorar la qualitat i la quantitat de les beques.
La reclamació que la universitat pública compti amb un finançament just vé de lluny. És així (i de fet no hi veig altra manera) com es pot aconseguir un model de qualitat i que formi la gent joves amb les millors condicions docents, econòmiques i d’infraestructures.
És hora, per tant, de parlar-ne obertament, cadascú des de la responsabilitat, i des de les seves competències, però amb total transparència i voluntat de diàleg.
Foto: mobilitzacions contra el Procés de Bolonya del passat mes de febrer. Font: Marta Pérez/AVUI