Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Tricastin, nuclears, verds, UE

Primer: Les fugues radioactives a la central nuclear francesa de Tricastin posen novament en entredit els arguments pro-nuclears. Segon: la manca de polítiques europees més clares i consolidades, i basades en principis d’estalvi energètic, sostenibilitat i seguretat, fan que la Comissió s’escudi en les competències estatals per desentendre’s de l’afer (ho explica, entre d’altres, Andreu Missé, per a El País, o Narcís Genís a El Punt). Tercer: ningú diu res? fals. Els Verds al Parlament Europeu, novament, sortim públicament a exigir responsabilitats i reclamem, novament, un canvi de polítiques i de majories parlamentàries i governamentals a escala europea en relació a les qüestions energètiques. Així, en una pregunta presentada a la Comissió Europea per la nostra companya de Grup i responsable dels afers nuclears, Rebecca Harms, exposem el següent:

Normal
0
21

MicrosoftInternetExplorer4

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:12.0pt;
font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;
mso-bidi-language:AR-SA;}
h1
{mso-margin-top-alt:auto;
margin-right:0cm;
mso-margin-bottom-alt:auto;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
mso-outline-level:1;
font-size:24.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
font-weight:bold;}
p
{mso-margin-top-alt:auto;
margin-right:0cm;
mso-margin-bottom-alt:auto;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}

Nucléaire-Tricastin: Les Verts européens interpellent la Commission
européenne sur les conséquences de l’incident de Tricastin


La pollution à l’uranium survenue le 7 juillet  2008 sur le site de Tricastin
en France suscite de nombreuses inquiétudes y compris auprès des Verts/ALE
au Parlement européen. Ils ont pris l’initiative, ce vendredi 18 juillet 2008,
d’écrire à la Commission européenne dans l’espoir d’obtenir
des réponses aux questions que soulèvent cet incident. Rebecca HARMS, vice présidente du Groupe des
Verts/ALE
, estime que des erreurs ont été commises,
notamment par le groupe Areva, et qu’il est crucial de faire toute la
lumière sur les conséquences de l’incident de Tricastin. Voici le texte envoyé
ce matin à la Commission européenne.  

Question écrite à la Commission européenne de Rebecca Harms

Objet : Pollution de l´eau à l´uranium à Tricastin, France

Dans la nuit du 8 juillet 2008, un liquide contenant environ 74 kg
d’uranium s´est déversé sur le site nucléaire de Tricastin dans le sud de
la France. Dans les environs du site, encore dix jours après l´accident,
l’utilisation d’eau reste interdite. L’Institut de radioprotection et de sûreté
nucléaire (IRSN) a constaté, lors de prises d´échantillons d´eau, des
concentrations en uranium particulièrement élevées. Le représentant de l´IRSN,
Jean-Christophe Gariel, déclarait au “Monde” que la pollution
d´uranium dans l´eau potable est probablement due à un accident plus
ancien. De plus, les écologistes critiquent depuis longtemps le fait
que le groupe nucléaire français Areva n’ait jamais donné suite à son
obligation de stocker de façon sûre des déchets d’uranium provenant
de l’enrichissement militaire.

1.      De quelles informations dispose la Commission concernant la situation
actuelle à Tricastin?

2.      De quelles informations dispose la Commission concernant la pollution de
l’eau potable dans la région de Tricastin avant l´accident du 8 juillet 2008?

3.      Quelles dispositions sont prises par la Commission afin de s´assurer que
les déchets d´uranium soient stockés de manière sûre et qu’une nouvelle
pollution à l’uranium de l’eau potable soit écartée?

4.     Y a-t-il des démarches entreprises à l’encontre du groupe nucléaire Areva
pour avoir manqué à son devoir de stocker les déchets radioactifs de façon
sûre?

5.      Est-ce que la Commission compte faire une inspection à Tricastin selon
l’art. 35 du Traité Euratom? Dans la négative, pour quelle raison?

6.      Quelle est la position de la Commission par rapport à la décision
de contrôler les nappes phréatiques à proximité de toutes les
centrales nucléaires françaises?

Question traduite de l’allemand vers le français

Foto: mapa de centrals nuclears franceses. Font: El punt.



  1. Massa sovint, les noticies relatives a la seguretat nuclear, plantegen preguntes que fan sospitar que entre els fets i el que arriba al públic hi ha una pèrdua enorme d’informació.

    És versemblant que s’escapi d’una central un líquid que conté 74 kg d’urani? No gaire, a les centrals l’urani o és metàl·lic o òxid, ambdós fortament insolubles, si una aigua entrés en contacte amb l’urani d’una central i en dissolgués 74 kg, calculo que estaríem parlant d’un ordre de magnitud de 100.000 metres cúbics d’aigua, que no és una cosa que s’escapi així com així.

    I preguntes d’aquestes fins l’infinit.

    Per exemple, partícules amb cobalt 60 a la central d’Ascó. Que provinguin del reactor no té sentit, el cobalt 60 només es pot produir a partir d’irradiar amb neutrons cobalt 59, i el cobalt està eliminat de qualsevol material d’una central. Qualsevol que trobi Co60, pensaria que és una font de rajos gamma trencada, però en aquests cas que hagi estat en una central nuclear, en un hospital o un zoològic, seria irrellevant.

    I ja tinc anys per recordar l’afer de l’urani d’Osona. Ni jo, ni cap geòleg o geofísic que ho hagi parlat troba versemblant que algú fes prospeccions serioses en aquella zona per buscar urani, haguessin parlat de ‘Anoia o la Vall d’Aran, potser…

    En definitiva, tot plegat maniobres de diversió amb tot ple de còmplices de bona fe, per amagar el problema greu i no resolt de les nuclears que son a llarg termini les residus de BAIXA activitat. (La proliferació d’armament també pot ser greu, però al menys hi hauria procediments coneguts per evitar-ho, o sigui que és un problema polític i no de físics)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.