Massa sovint, les noticies relatives a la seguretat nuclear, plantegen preguntes que fan sospitar que entre els fets i el que arriba al públic hi ha una pèrdua enorme d’informació.

És versemblant que s’escapi d’una central un líquid que conté 74 kg d’urani? No gaire, a les centrals l’urani o és metàl·lic o òxid, ambdós fortament insolubles, si una aigua entrés en contacte amb l’urani d’una central i en dissolgués 74 kg, calculo que estaríem parlant d’un ordre de magnitud de 100.000 metres cúbics d’aigua, que no és una cosa que s’escapi així com així.

I preguntes d’aquestes fins l’infinit.

Per exemple, partícules amb cobalt 60 a la central d’Ascó. Que provinguin del reactor no té sentit, el cobalt 60 només es pot produir a partir d’irradiar amb neutrons cobalt 59, i el cobalt està eliminat de qualsevol material d’una central. Qualsevol que trobi Co60, pensaria que és una font de rajos gamma trencada, però en aquests cas que hagi estat en una central nuclear, en un hospital o un zoològic, seria irrellevant.

I ja tinc anys per recordar l’afer de l’urani d’Osona. Ni jo, ni cap geòleg o geofísic que ho hagi parlat troba versemblant que algú fes prospeccions serioses en aquella zona per buscar urani, haguessin parlat de ‘Anoia o la Vall d’Aran, potser…

En definitiva, tot plegat maniobres de diversió amb tot ple de còmplices de bona fe, per amagar el problema greu i no resolt de les nuclears que son a llarg termini les residus de BAIXA activitat. (La proliferació d’armament també pot ser greu, però al menys hi hauria procediments coneguts per evitar-ho, o sigui que és un problema polític i no de físics)