Controlar més i millor les transferències d’armes i equipaments militars, també, dins de la UE

En una setmana tan plena de temes importants com és aquesta (Directiva Temps Treball -65 hores-, discussió Consell UE sobre Paquet Clima i mesures reactivació econòmica, visita President de la RASD –Abdelaziz-) el tema d’aquest apunt, l’harmonització i increment dels controls en la circulació dins dels Estats de la UE de material i equipaments militars, corria el risc de passar desaparcebut, i en canvi és d’una importància cabdal, especialment després que, de manera sorpresiva però ben rebuda, la setmana passada el Consell va adoptar la Posició Comuna sobre exportacions d’Armaments, responent així a una de els demandes que li hem fet reiteradament des del Parlament i des de la societat civil. Mentre la Posició Comuna afecta les exportacions d’armes i equipaments militars fora de la UE, l’informe Rühle que vàrem debatre ahir i que votem avui (Informe sobre la simplificación de las transferencias de productos relacionados con la defensa), i que té a veure amb el ‘paquet legislatiu relatiu a la defensa’, afecta la transferència intra UE d’aquestes armes i equipaments militars. (segueix..)

¿Un mercado único de equipamientos militares?

Libre circulación de mercancías – 15-12-2008 – 12:46 

La existencia de un mercado único de equipamientos militares transparente y eficaz es imprescindible para el desarrollo de una política europea de seguridad y defensa sólida. Así lo creen los eurodiputados miembros de la comisión de Mercado Interior del Parlamento Europeo, que en octubre aprobaron un informe sobre la simplificación de las transferencias de productos relacionados con la defensa. El texto será debatido por el pleno de la Eurocámara el lunes y sometido a votación el martes.

El diciembre de 2007, la Comisión Europea presentó el llamado “paquete defensa”, una propuesta legislativa por la que se pretende reducir los obstáculos actuales para la circulación de los productos relacionados con la defensa en el seno de la Unión Europea. Uno de los puntos principales de la propuesta es el relativo a la transferencia de estos productos, en el que se apunta la necesidad de simplificar los procedimientos nacionales de autorización.
 
Reforzar la seguridad
 
Para los eurodiputados de la comisión de Mercado Interior del Parlamento Europeo, “la simplificación de las transferencias intracomunitarias de los equipos de defensa reforzará la seguridad del suministro para los Estados miembros”, aseguran en un informe sobre la materia que será sometido a votación por el pleno de la Eurocámara este martes.
 
El texto, elaborado por la alemana del grupo de Los Verdes Heide Rühle, se centra la armonización de las normas para la autorización de las transferencias de estos productos de un Estado miembro a otro. “El mercado europeo de la defensa está fragmentado en 27 regímenes nacionales escasamente coordinados que se caracterizan por la duplicación y el uso ineficiente de los recursos”, subraya el informe.
 
Delito penal
 
Para la ponente, es fundamental que exista un “estricto control” sobre los productos armamentísticos para garantizar que no lleguen a zonas de conflicto. Por ello, Rühle considera que “los Estados miembros deberían tipificar como delito penal la vulneración de las limitaciones a la exportación de los productos relacionados con la defensa”.
 
En su opinión, la razón por la que la creación de un mercado comunitario en el ámbito de la defensa no se haya debatido hasta ahora estriba en “tradiciones históricas”. Además, explica que “hasta ahora, los Estados miembros no habían acordado una política común para el control de las exportaciones”, lo que dificultaba “establecer un instrumento relativo al mercado común, manteniendo al mismo tiempo la soberanía relativa a las exportaciones”.

Ref.: 20081211STO44251

Más información :

Siga el pleno en directo desde las 15.00 horas del lunes

Informe sobre la simplificación de las transferencias de productos relacionados con la defensa

Ficha personal de la eurodiputada Heide Rühle

Comisión de Mercado Interior y Protección del Consumidor del PE

Nota de prensa (en inglés)

Página web de la Agencia Europea de Defensa (en inglés)

Font foto: Telegraph

Coherència

Aquest matí he participat en l’entrega de Premis que anualment atorga l’organització EU Coherence. EU Policy Coherence for Development. La feina d’aquesta entitat consisteix a fer un seguiment de l’activitat que fem els diputats i diputades i premiar amb estrelles algunes iniciatives que busquen posar en evidència algunes incoherències en el marc de les polítiques comunitàries en termes de Desenvolupament, Cooperació i Política Exterior. En el meu cas, els temes que han valgut algunes d’aquestes estrelles tenen a veure, sobretot, amb la qüestió de la lluita contra la proliferació de les exportacions d’armes, l’exigència de més coherència en el marc de les negociacions i implementació dels Acords d’Associació, el debat en relació a les patents de medicaments, així com algunes accions relatives a la Pesca (tonyina, acords de pesca UE-Marroc en relació Sàhara, etc…). Finalment el guardó se l’ha endut un col.lega del grup dels Socialistes, l’holandès Thijs Berman, amb qui hem coincidit sovint en moltes d’aquestes iniciatives. És, per tant, un premi ben merescut. Personalment em quedo més que satisfet amb la nominació ja que, donada la gran dificultat que tenim alguns grups per fer passar el nostre missatge i les nostres propostes (que són les d’una part molt important de la població), és molt d’agraïr que, almenys, es visualitzi d’alguna manera l’esforç. I, de tant en tant, a més, tenim algunes petites victòries que ens motiven a seguir endavant, tal i com explico en la nota de més avall relativa a l’adopció per part del Consell de la Posició Comuna sobre Control de les Exportacions d’Armes, una de les meves obsessions des que vaig arribar a aquesta casa l’any 2004. (segueix…)

EU arms exports

Council agrees on binding rules for EU arms exports

To the surprise of many, the Council of the European Union has finally agreed to adopt a long overdue ‘common position’ to transform the existing voluntary EU code of conduct on arms exports into a legally binding instrument for governments to grant or reject authorisations to export arms to countries outside EU territory.

Raül Romeva, Green MEP and European Parliament rapporteur on this issue, commented:

“I am delighted that after years of pressure by the European Parliament and non-governmental organisations, an agreement has finally been reached in Council. In the 11th hour of its EU presidency, the French government deserves credit for succeeding where so many previous presidencies have failed. Now that the reticence of some Member States has been overcome, the path is clear for EU-wide binding rules that will not tolerate dubious national commercial or political justifications for irresposible arms sales.

“For too long, arms stamped “Made in EU” have fallen into the wrong hands in violent conflicts or used by oppresive regimes that do not respect human rights. The binding code of conduct will mean that EU arms can neither directly be sold to regions where they will be misused, nor indirectly to such areas via states that act as intermediaries.

“The challenge now is to integrate this decision into national legislation across the EU and implement it effectively. I hope that member states will note to the common position’s final paragraph stating they have the right to introduce even stronger rules at national level.

“Now, at last, the EU has a solid basis to support a much-needed worldwide regulation of all arms exports in the context of a global arms treaty.”

Foto: Rebent el premi en tant que nominat. Font: EU Coherence

Posició Comuna sobre Control Exportacions d’Armes: FINALMENT / Posición Común sobre control Exportaciones de Armas: FINALMENTE

(en ESP más abajo)

Fa uns dies vaig intervenir en el Parlament Europeu en el marc del debat en relació a una Pregunta Oral sobre la no adopció, encara, de la Posició Comuna relativa a les regles comunes relatives al control de les exportacions de tecnologia i equipaments militars, i que havia de substituir el Codi de Conducta existent en la matèria (veure apunt Bona notícia: stop a les bombes de dispersió. Mala notícia: la presidència francesa tampoc compleix en el tema de la Posició Comuna sobre el Control de les Exportacions d’Armament de la UE ) . En la meva intervenció (veure vídeo de la intervenció) vaig ser especialment crític i vaig lamentar, novament, que la presidència francesa hagués deixat passar loportunitat de fer una cosa que feia molt de temps reclamàvem tant des de la Societat Civil com des del Parlament. La duresa de la meva intervenció, per altra banda, venia enfortida pel fet que en la seva intervenció inicial, el President de torn del Consell, Jean Pierre Jouyet, no va deixar clar en cap moment si finalment adoptarien o no lesmentada Posició Comuna. La sorpresa lhe tingut avui quan, en llegir les conclusions d’ahir del Consell d’Afers Generals i de Relacions Exteriors, hi he trobat la confirmació que, efectivament, la Posició Comuna havia estat adoptada. Va ser el debat al Parlament Europeu el detonant que finalment sincorporés a la llista dacords? Qui sap. De fet, probablement no ho sabrem mai. Sigui com sigui la noticia és molt bona, i, malgrat que hagi trigat nou presidències, finalment sha aconseguit. Confesso que és un dels temes als quals he dedicat més energies els darrers anys i vull pensar que d’alguna cosa haurà servit tot plegat. Això sí, espero encara saber més detalls en relació a la lletra petita, com per exemple si hi han hagut concessions cap a aquells Estat més reticents a ladopció de la Posició Comuna, entre ells França, i que de fet demanaven que aquesta adopció anés de la mà de laixecament de lembargament dArmes a la Xina. Caldrà estar, per tant, ben amatents. De moment adjunto el text de la Declaració del Consell sobre la Posició Comuna: (segueix…)

Hace unos días intervine en el Parlamento Europeo en el marco del debate en relación a una Pregunta Oral sobre la no adopción, todavía, de la Posición Común relativa a las reglas comunes relativas al control de las exportaciones de tecnología y equipos militares, y que debía sustituir el Código de Conducta existente en la materia (ver apunte Bona notícia: stop a les bombes de dispersió. Mala notícia: la presidència francesa tampoc compleix en el tema de la Posició Comuna sobre el Control de les Exportacions d’Armament de la UE ) . En mi intervención (ver vídeo de la intervención) fui especialmente crítico y lamenté, nuevamente, que la presidencia francesa hubiera dejado pasar la oportunidad de hacer una cosa que hacía mucho tiempo reclamábamos tanto desde la Sociedad Civil como desde el Parlamento. La dureza de mi intervención, por otra parte, venía fortalecida por el hecho que en su intervención inicial, el Presidente de turno del Consejo, Jean Pierre Jouyet, no dejó claro en ningún momento si finalmente adoptarían o no la mencionada Posición Común. La sorpresa lo he tenido hoy cuando, al leer las conclusiones de ayer del Consejo de Asuntos Generales y de Relaciones Exteriores, he encontrado la confirmación que, efectivamente, la Posición Común había sido adoptada. ¿Fue el debate al Parlamento Europeo el detonante que finalmente se inorporase a la lista de los acuerdos tomados? Quién sabe. De hecho, probablemente no lo sabremos nunca. Sea como fuere, la noticía es muy buena, y, pese a que haya tardado nueve presidencias, finalmente se ha conseguido. Confieso que es uno de los temas a los que he dedicado más energías estos últimos años y quiero pensar que de algo habrá servido al fin y al cabo. Eso sí, espero todavía saber más detalles en relación a la letra pequeña, como por ejemplo si han habido concesiones hacia aquellos Estados más reticentes al adopción de la Posición Común, entre ellos Francia, y que de hecho pedían que esta adopción fuera de la mano del levantamiento del embargo de armas a la China. Hará falta estar, por lo tanto, bien atentas y atentos. Por el momento adjunto el texto de la Declaración del Consejo sobre la Posición Común:

FR

Technologie et équipements militaires – Règles de contrôle dexportations

Le Conseil a etabli, sous la forme dune position commune, des regles communes regissant le controle des exportations de technologie et dequipements militaires, et remplacant un code de conduite en la matiere (15972/1/08).

En vertu de cette position commune, chaque Etat membre de lUE doit evaluer, au cas par cas, les demandes dautorisation dexportation qui lui sont adressees pour des equipements figurant sur la liste commune des equipement militaires de lUE, selon les criteres suivants:

respect des obligations et des engagements internationaux des Etats membres;

respect des droits de lhomme dans le pays de destination finale et respect du droit humanitaire international par ce pays;

situation interieure dans le pays de destination finale (existence de tensions ou de conflits armes);

preservation de la paix, de la securite et de la stabilite regionales;

securite nationale des Etats membres et des territoires dont les relations exterieures relevent de la responsabilite dun Etat membre, ainsi que celle des pays amis ou allies;

comportement du pays acheteur a legard de la communaute internationale et notamment son attitude envers le terrorisme, la nature de ses alliances et le respect du droit international;

existence dun risque de detournement de la technologie ou des equipements militaires dans le pays acheteur ou de reexportation de ceux-ci dans des conditions non souhaitees;

compatibilite des exportations de technologie ou dequipements militaires avec la capacite technique et economique du pays destinataire, compte tenu du fait quil est souhaitable que les Etats repondent a leurs besoins legitimes de securite et de defense en consacrant un minimum de ressources humaines et economiques aux armements.

 

Cette position commune nempeche pas les Etats membres de lUE de mener une politique nationale plus restrictive dans ce domaine.

VERSIO_ PROVISOIRE 8.XII.2008

16862/08 (Presse 359) 18

Font foto: Greens/EFA

Bona notícia: stop a les bombes de dispersió. Mala notícia: la presidència francesa tampoc compleix en el tema de la Posició Comuna sobre el Control de les Exportacions d’Armament de la UE

Ens despertem avui amb la bona noticia que un centenar de països han subscrit l’acord de prohibir les bombes de dispersió, entre ells l’Estat Espanyol, i malgrat les ja conegudes, i típiques absències de EEUU, Xina, Índia, Rússia i Israel, entre d’altres (per cert, que fa unes setmanes el Parlament Europeu va adoptar una Resolució que vàrem impulsar un grup de diputats i diputades al respecte). Un cop més cal saludar i felicitar la tasca de centenars d’organitzacions que porten anys treballant-hi. Malauradament, no tot són bones notícies en aquest camp ja que sacaba la Presidència francesa del Consell i, igual com va succeir en les vuit anteriors, sha incomplert la promesa dadoptar la Posició Comuna sobre Control de les Exportacions dArmes que convertiria el Codi de Conducta en un instrument jurídicament vinculant. Ja la presidència holandesa (parlo de 2004) es va comprometre a fer-ho. Quatre anys després encara res. El més trist de tot és que ens consta que la feina tècnicaja està feta, ja que el COARM (Grup de Treball del Consell que tracta amb qüestions dExportacions dArmes i Material Militar) fa temps que va fer la proposta que ara espera en els calaixos dalguns ministeris deconomia i exteriors de la UE per tal que el Consell el signi. Ahir, per enèssima vegada, vaig tornar a plantejar la qüestió al Parlament Europeu, en sessió plenària, a través duna Pregunta Oral al Consell, acompanyada duna proposta de Resolució que votem avui (aquesta és la que vàrem preparar com a Verds/ALE, i aquesta la que hem consensuat amb els altres grups). (segueix…)

Intervención en plenaria sobre Código de Conducta exportaciones de Armas presidencia francesa (3 de diciembre de 2008), Raül Romeva, MEP

Les confieso que me siento apenado porque me hubiera gustado mucho poder felicitar al Consejo y a la Presidencia francesa por hacer lo que hace años le pedimos desde este Parlamento y desde la sociedad civil: adoptar la Posición Común sobre control de las exportaciones de armas.Pero no puedo hacerlo porque no he escuchado lo que quería oir, eso es, que la Posición Comun está en la agenda del próximo Consejo de la UE. Llevamos, con ésta, nueve presidencias desde la holandesa en 2004, escuchando promesas sobre lo inminente de esa medida. Y nos consta que el trabajo técnico por parte del COARM está hecho. Pero lo que tambien me descorazona es saber que el motivo por el cual no existe todavía el consenso necesario es porque algunos países, entre ellos Francia, xantajean con vincular dicha Posición Común al levantamiento del embargo de armas a China, algo que nada tiene que ver con la adopción de la Posición Común. El tiempo pasa y su credibilidad cae cada dia que pasa. A qué esperan pues los ministros para firmar el texto? Cuántas Somalias, Ruandas, Burundis, Bombays o Birmanias más tenemos que lamentar para que nos tomemos seriamente nuestro papel en el descontrol de las exportaciones de armas en el mundo? Como pretende la UE liderar el proceso de adopción de un Tratado Internacional de Armas, como a menudo dice que quiere hacer, si ni tan siquiera cumple con sus propios mandatos y compromisos?

Foto: Rifle PSL romanès. Font: www.tactical-life.com

Tractat d’Armes: NNUU es posa mans a la feina (malgrat Zimbabwe i … els Estats Units)

Com que em trobava a Mèxic el dia de la votació, no vaig poder comentar a temps un dels esdeveniments més importants de la setmana passada: la votació a Nacions Unides per iniciar formalment el procés cap a l’adopció d’un Tractat Internacional d’Armament (ATT) (veure apunt de fa uns dies Tractat Internacional Transferències d’Armament (ATT): ara és l’hora dels governs). Només dos Estats hi van votar en contra: Zimbabwe i … Estats Units. Aquesta és una de les coses que espero que la nova administració demòcrata d’Obama canvii. Ara toca seguir atentament el procés intergovernamental. De moment adjunto a continuació la valoració en feia la Campanya Armes Sota Control: (segueix…)

US and Zimbabwe only countries to vote against. Control Arms campaign demands urgent move to end the carnage

On Friday 31st October, 147 states voted overwhelmingly at the
United Nations to move forward with work on an Arms Trade Treaty. This
is an increase on the 139 states which voted to start the UN process in
October 2006, showing increasing global support for the treaty. Support
was particularly strong in Africa, South and Central America and Europe
indicating high demand for global arms controls, both from countries
severely affected by armed violence and from major arms exporters. Only
the US and Zimbabwe voted against, ignoring growing global consensus on
an ATT.

The Control Arms campaign, which represents millions of people around the world welcomes the vote but continues to call for more urgency from states to advance the process quickly and ensure a strong Treaty with human rights and development at its heart.

Every day, over 1000 people are killed directly with firearms and many thousands more die indirectly as a consequence of armed violence, or are driven from their homes, forced off their land, raped, tortured or maimed. Since the UN process started in December 2006, approximately 695,000 people have been killed directly with firearms, illustrating the urgent need for an Arms Trade Treaty. Any further delay means more lost lives.

Brian Wood from Amnesty International said:
This big vote today moves the world closer to an Arms Trade Treaty with respect for human rights at its heart, the only way such a treaty can really stop the carnage. Today’s decision is that the principles of the UN Charter and other state obligations must be considered central to the Treaty. It is shameful that the US and Zimbabwe governments have taken an unprincipled stand today against a Treaty that would save so many lives and livelihoods.

Anna Macdonald from Oxfam International, said:
Most governments now support an Arms Trade Treaty and they must now move forward with urgency. Today’s vote is one step closer to turning off the running tap of irresponsible arms transfers which have flooded the world’s conflict zones for decades, fueling death, injury and poverty, such as is happening now in DRC. However we need leaps forward not steps, as every day lost means hundreds more lives lost.

Mark Marge from the International Action Network on Small Arms said:
This vote is a victory for the millions of campaigners in countries around the world. But we cannot afford to rest. All those against the misuse of arms will continue to pressure their governments to move quickly to implement a strong, legally binding treaty.

Font foto: Campanya www.controlarms.org

Tractat Internacional Transferències d’Armament (ATT): ara és l’hora dels governs

Sóc un dels 2.000 parlamentàris/es que ha signat la petició a l’ONU per tal que s’adopti un Tractat Internacional sobre Transferències d’Armes (veure lloc web campanya Armes sota control). Som membres de parlaments nacionals, estatals, regionals i supraestatals (cas del Parlament Europeu) de tot el món. Ja fa molts anys que molta gent treballem en aquesta direcció, i en el camí hem viscut petites però significatives passes endavant. Ara estem davant d’una gran oportunitat, la votació a Nacions Unides de demà 27 d’octubre de 2008. Voldria veure els governs europeus (especialment l’espanyol) liderant amb un major entusiasme i compromís aquesta qüestió. Malauradament, però, la timidesa, els dubtes i les pors són encara la norma, i no l’excepció, cosa que és especialment cert en el cas del govern espanyol (n’he parlat sovint en aquest bloc, categoria Armes/Desarmament). Així mateix, tampoc ajuda el poc o gens interès que el tema suscita entre nombrosos mitjans (sovint se’ns argumenta que no és un tema prou d’actualitat com per donar-li espai). En aquest context, aprofito per recomanar a totes aquelles persones, institucions i mitjans de comunicació que segueixen menyspreant la urgència que suposa aturar la proliferació descontrolada d’exportacions d’armes i munició per tot el món, la lectura del treball d’OXFAM ‘Minando los ODM a balazos’. Es tracta d’un excel.lent resum de la situació actual en què (segueix…

es pot veure els letals efectes que tenen les transferències irresponsables d’armes, entre d’altres motius pels problemes que comporta de cara a la promoció i compliment dels Objectius del Mil.leni. Aquest document aporta nous exemples de què està succeint a regions d’Àsia, Amèrica Llatina i Àfrica, ja sigui per la manca de recursos públics o bé per alimentar la violència o el conflicte armat. Tot plegat fa que sigui del tot urgent l’adopció d’un TRACTAT INTERNACIONAL SOBRE TRANSFERÈNCIES d’ARMES (ATT) efectiu i jurídicament vinculant.

Adjunto el missatge fet públic ahir per Desmond Tutu en relació a la propera reunió/votació de Nacions Unides del 27 d’octubre.

 

Hoy (pel passat 22 d’octubre), el Arzobispo Desmond Tutu, ha hecho llegar un mensaje contundente a todos los estados miembros de Naciones Unidas, en el que pide urgentemente “terminar con la masacre” que está produciendo el comercio descontrolado de armas. El Premio Nobel de la Paz hace un llamamiento a los países para que apoyen el Tratado Internacional sobre Comercio de Armas (TCA) en la próxima votación que tendrá lugar en Comité de Desarme y Seguridad de Naciones Unidas.

 

La votación, prevista para última semana de octubre, permitirá que el proceso de desarrollo del TCA siga adelante. La campaña Armas bajo Control reclama un Tratado efectivo capaz de detener las transferencias de armas cuando éstas vayan a ser utilizadas para avivar los conflictos, socavar el desarrollo de los países y violar los derechos humanos. Hasta el momento, 85 estados han transmitido su intención de pronunciarse a favor del Tratado y defender la resolución.


El mensaje del Arzobispo Tutu ha sido entregado a las 192 embajadas de los estados miembros en menos de 192 minutos, en una carrera llevada a cabo por activistas de la campaña esta mañana en Manhattan.

 

En su mensaje, el arzobispo Tutu dice:

 

“Ha llegado el momento de poner fin a esta masacre. “En los últimos dos años, han muerto cerca de 750.000 personas a causa de la violencia armada. Mujeres, hombres y niños; hermanos y hermanas, padres y madres. Más de mil personas cada día”.


Ante la proximidad de la votación, el Arzobispo Tutu se dirige a las delegaciones de los estados miembros con las siguientes palabras:

 

“Algunos estados se oponen al Tratado. Su intención es bloquear, retrasar o hacer descarrilar el proceso. Tratarán de convencer a todo el mundo que este Tratado no es necesario y que no puede ser efectivo. No debemos permitir  que salgan triunfantes: el coste humano es demasiado alto”.

 

“En todo el mundo, la gente está pendiente de vosotros, esperando que os pronunciéis a favor de un Tratado efectivo, que respete los derechos humanos. Está en vuestras manos”.

 

“Podéis y debéis actuar para controlar el mortífero negocio de las armas que se oculta tras todas estas muertes. No puede retrasarse más. El mundo no puede esperar”.

 

El voto del próximo paso del Tratado sobre Comercio de Armas tendrá lugar en la Asamblea General de Naciones Unidas en Nueva York durante la semana del 27 de octubre.

 

Contacto

Malcolm Fleming: +1 917 445 2159  o Helen Hughes +1 917 446 0206.

Foto: campanya promoció suports entre parlamentàris/es. Disponible també a través del Facebook. Font: controlarms

Codi Conducta Exportacions Armes: per a quan la Posició Comuna?

S’acaba la Presidència francesa i no veiem que es compleixi la promesa que ens van fer sobre que al llarg d’aquests sis mesos s’adoptaria la Posició Comuna que convertiria el Codi de Conducta sobre Transferències d’Armament de la UE en un instrument jurídicament vinculant. Així doncs, i seguint amb la línia que porto duent des que vaig començar a treballar en aquesta casa, l’any 2004 (i que podeu consultar a la categoria Armes/Desarmament del present bloc), reitero la petició, en format ara de Pregunta Oral al Consell. És la següent:

Oral Question to the Council on the EU Code of Conduct on arms exports, common position must be adopted promoted by Romeva i Rueda, Raul  and supported by Angelika Beer on behalf of the GREEN/EFA Group, Tobias Pflueger on behalf of the GUE/NGL Group, Girts Kristovskis on behalf of the UEN Group, Elmar Brok (in his own name)

Despite the fact that the draft common position to make the EU Code of Conduct on Arms Exports legally binding, has been ready for adoption by the European Council since 2005 (text was prepared under the Dutch Presidency and agreed by the COARM but blocked in the COREPER ), due to French political resistance, no progress had been made by the beginning of the French Presidency. However,  (segueix…)

the French Presidency promised to change its attitude during its period and complete the process. Nevertheless, at the end of September 2008, this progress seems not to become a reality. In between Parliament has been requested to make up its mind on two draft directives on intra community trade of defence-related products, one of them proposing ‘simplifying  terms and conditions of transfers of defence-related products within the community’ .

Foto: Amb l’assessor Ernst Guelcher, davant de la seu de Nacions Unides a Nova York quan vàrem anar-hi a presentar l’Informe Romeva sobre armes lleugeres. Font: Personal

1) Will the French Presidency put the item on the agenda of the General Affairs Council for adoption, if not why?

2) Does the Council agree that no progress can be made with the establishment of the above mentioned directive(s) as long as the EU Code of Conduct has not become a legally binding instrument as foreseen by the draft Common Position?

Qüestió de prioritats

Des que vaig començar a treballar al Parlament Europeu, el 2004, una de les activitats a les que he dedicat més energia i esforços de tota mena ha estat la qüestió del control de les exportacions d’armes (veure categoria Armes/Desarmament), ja sigui en relació a tipus específics d’armes (bombes de dispersió, armes lleugeres, mines antipersones, armes químiques o biològies, …) o en general en relació a millorar i enfortir els mecanismes europeus o internacionals de control. En el marc del 10è aniversari de l’adopció per part del Consell de la UE del Codi de Conducta sobre exportacions d’Armament, he organitzat avui un seminari per, precisament, avaluar aquests instrument, veure quines perspectives tenim sobre que la presidència francesa realment adopti la Posició Comuna que el convertiria en jurídicament vinculant, i sobre com la UE està participant (i liderant) el treball en el si del Grup d’Experts de NNUU en relació a la redacció d’un futur Tractat Internacional sobre Exportacions d’Armes (ATT). Adjunto a continuació la nota de premsa que he fet al respecte, l’ordre del dia del seminari, i algun article de suport per a ampliar informació: (segueix…)

Nota de Premsa:

On the occasion of the 10th years anniversary of the EU Code of Conduct on Arms Exports, this Sunday June 8th, Raul Romeva i Rueda, European Parliament Rapporteur on Arms Exports makes the following statement: “this historical event is an enormous challenge for the EU to show its global role of leadership to make an end to irresponsible arms transfers to areas where they will fuel conflict or lead to even more human rights disrespect. As a first step should the incoming French EU Presidency take the lead to ensure as one of its first policy-acts, to make the long overdue EU Common Position on arms exports a legally binding instrument for all EU member states.”

“As a second step, once this has been done, it should be followed by massive EU support to the proposed global Arms Trade Treaty ATT). That treaty is one of most exciting and important developments in international peace and security in recent years and there is now tremendous momentum behind it. The seven EU Member states that sit on the ATT-UN Group of Governmental Experts must work as hard as possible in securing an effective treaty to be established within the shortest time period possible; with as many states on board as reasonably possible and without any significant loopholes. The example of the coming into being of the treaty to ban clustermunitions which was agreed last month in Dublin demonstrates that international treaties on convential disarmament no longer belong to the area of political utopia but are ready to be negotiated in the open on the basis of concrete proposals. As member of this European Parliament I take pride in its firm position on this issue and in the initiative to organise a roundtable meeting within the House in the afternoon of Monday 9 June for discussion on progress to date and steps that all EU states can take in the coming months.”

*********************************************


Programa: Monday 9 June 2008

European Parliament

Room ASP 5G-2

2.00-2.15pm: Welcome and introduction by Raül Romeva i Rueda, MEP

2.15-3.15pm: Progress towards the ATT

Chair: Raül Romeva i Rueda, MEP

Speakers:

Kari Kahiluto, from Finland: Current discussions of the GGE on the ATT

Sarah Parker: UNIDIR analysis of States’ submissions of feasibility, scope and draft parameters for an ATT

3.15-3.30pm: Coffee break

3.30– 4.30pm: Building an effective ATT

Chair: Paul Pasnicu, from Romania

Speakers:

NGO speaker – Golden Rules for an ATT

David Hayes, representative from the defence industry

4.30– 5.30pm: The EU’s role in the ATT process

Chair: Henry Smith, Saferworld

Speakers:

Dr. Karl Von Wogau MDr, MEP, Chair of Sub-Committee in the European Parliament on Security and Defence

French Government representative: Outreach, Capacity and Support

5.30– 5.45pm: Closing remarks, Henry Smith, Saferworld

*****

Per a més informació sobre el Codi suggeriexo el següent articla del GRIP:

Par Pierre Martinot, Chercheur au GRIP

6 juin 2008

Résumé

Premier accord régional de contrôle des exportations d’armes, le Code de Conduite européen sur les exportations d’armements fête son 10ème anniversaire le 8 juin 2008.

Utile mais imparfait, le Code doit poursuivre son évolution et corriger ses faiblesses pour atteindre son objectif premier : empêcher toute exportation d’armements européens qui puisse nuire à la paix et compromettre la sécurité et le développement durable des pays importateurs.


Dix ans après son adoption, son bilan est mitigé et l’Union européenne rechigne toujours à transformer ce texte politique en une Position Commune, juridiquement contraignante.


Lire ou télécharger :
http://www.grip.org/bdg/pdf/g0918.pdf

****

Font foto: A Nova York, en el marc de la negociació sobre la Revisió del Programa d’Acció sobre Armes Lleugeres, en el moment de fer-li entrega al Subsecretari General de Nacions Unides per a temes de Desarmament de la Resolució del Parlament Europeu en relació a aquest assumpte, la qual cosa vaig fer en tant que Cap de la Delegació Europarlamentària per a la Conferència en qüestió.

Bombes de dispersió: un Tractat històric (homenatge a les organitzacions impulsores)

Portem molt de temps parlant-ne (veure categoria Armes/Desarmament), i finalment hi ha hagut acord. No ha estat senzill, però era necessari. I aquesta necessitat és la que ha fet que moltes organitzacions no es deixessin acovardir per la complexitat, i que tampoc sucumbissin al tan habitual discurs catastrofista del ‘és impossible’, ‘mai s’aconseguirà’, ‘sinó hi ha els Estats Units no servirà de res’. Sí, és cert, hi falten alguns dels més importants productors i exportadors de bombes de dispersió, però seria del tot irresponsable menystenir el fet que són més de 100 els països que han acordat el text del Tractat sobre Bombes de Dispersió que formalment signaran el mes de desembre, a Oslo, a partir de quan només caldrà que 30 països el ratifiquin per tal que entri en vigor. El procés, per tant, està ben encarrilat, almenys molt millor que mai. En aquest sentit, vull des d’aquí retre un petit i sentit homenatge a les organitzacions que com Greenpeace i la CMC Barcelona (CEAR, Fundació per la Pau, Justícia i Pau i
Moviment per la Pau) han contribuït de manera tan decidida a aquest fi. Adjunto a continuació la nota que varen treure amb motiu de la consecució de tan històrica fita (segueix…):

Notícia
del: 29 de maig de 2008

Un
tractat històric

Més
de 100 països han donat suport al Tractat Internacional per a la prohibició de
les bombes de dispersió. El document, acordat durant la Conferència de Dublín
d’aquest dies, es firmarà el desembre a Oslo. Només serà necessària la
ratificació de 30 estats perquè entri en vigor. Les ONG que han participat en
el procés, entres elles la Fundació per la Pau, el valoren com un pas històric.

Nota
de premsa – 29 de maig de 2008
(versió
en castellà)

Més
de 100 governs aproven a Dublín el text d’un tractat internacional per a
prohibir les bombes de dispersió


El document es firmarà el desembre a Oslo i només és necessària la ratificació
de 30 estats per a què entri en vigor


Greenpeace i la CMC Barcelona (CEAR, Fundació per la Pau, Justícia i PAU i
Moviment per la Pau) el valoren com un pas històric


Totes les bombes de dispersió que s’han fet servir durant més de 40 anys,
quedaran prohibides

Més
de 100 governs, van donar arribar al vespre a Dublín un pas històric a
l’aprovar el text d’un Tractat Internacional de prohibició de les bombes de
dispersió. El document, aprovat per consens, prohibeix aquest tipus d’armes de
forma categòrica i fa il·legal, a partir de la seva entrada en vigor, la
fabricació, ús, possessió o venda de bombes de dispersió, per ser armes que
causen danys inacceptables a la població civil.

Totes
les bombes de dispersió que es van usar de Laos al Líban, passant per Cambodja
Iraq i Kosovo, seran prohibides. El Tractat s’obrirà a la signatura dels estats
el pròxim mes de desembre a Oslo i només serà necessari que 30 estats el
ratifiquin perquè pugui entrar en vigor. Tot i les reticències d’alguns països,
no s’han inclòs períodes de transició que permetrien seguir utilitzant aquestes
armes durant un cert temps. Tampoc existeix la possibilitat de que algun país
expressi reserves sobre algunes de les disposicions del Tractat, ja que aquest
ho prohibeix explícitament.

El
Tractat estableix mesures i terminis de destrucció dels arsenals: ha de ser el
més aviat possible, i mai després de vuit anys a partir de la seva ratificació.
Qualsevol possible retard s’ha de justificar amb informació exhaustiva davant
de les Nacions Unides. L’apartat d’assistència a les víctimes, un dels punts
menys forts del Tractat d’Otawa que va prohibir les mines antipersones, ha
sortit en aquesta ocasió reforçat. S’estableix l’obligació de proporcionar
assistència mèdica, rehabilitació i suport psicològic, i de tenir en compte les
consideracions de sexe i edat. Cada estat membre ha de desenvolupar per això un
pla nacional, calendari i pressupost, així com aconseguir, si és necessari,
ajuda internacional.

Els
estats membres, contrauen obligacions clares en matèria de cooperació i
assistència internacional per a les víctimes i els països afectats. Aquesta
ajuda pot ser bilateral o canalitzar-la a través del sistema de l’ONU, i
organitzacions nacionals, regionals i internacionals.

Potser
un dels apartats més ambiciosos és el que fa referència a mesures de
transparència. Cada estat membre, en un termini màxim de 180 dies des de la
ratificació del Tractat, ha de lliurar un informe de situació al Secretari
General de l’ONU. Allà ha de detallar el nombre de bombes de dispersió que té i
les seves característiques tècniques; els programes de reconversió o
desmantellament de les seves instal·lacions i fàbriques; els progressos
realitzats en la destrucció, etc. Aquest informe s’ha d’actualitzar anualment.

Un
dels aspectes més controvertits fins al final de les negociacions ha estat el
de la interoperatibitat, és a dir, les maniobres militars conjuntes entre
estats membres del Tractat i els que no ho són (un tema sensible especialment
pel que fa referència als EE UU i les seves aliances militars). En aquest
assumpte no ha estat possible aconseguir tots els avenços desitjats però les
garanties que serien necessàries per a utilitzar aquestes armes en maniobres i
operacions conjuntes ho fa pràcticament inviable.

La
societat civil, que estava present a Dublín amb més de 200 organitzacions de
tot el món, ha valorat aquest text i la pròpia Conferència com un moment
històric per acabar amb el sofriment que durant 40 anys han causat aquest tipus
d’armes. Molts supervivents presents a Dublín han expressat la seva eufòria.
“Es tracta d’un moment històric que significarà un canvi real en les vides de
molts afectats, i que evitarà que hi hagi més víctimes en el futur. El Dret Internacional
Humanitari (DIH) ha fet avui un pas de gegant endavant”, assegura Eugeni
Barquero
, de la Fundació per la Pau.

l
final s’han sumat al Tractat països que són grans productors com el Regne Unit,
Alemanya o França, entre altres europeus, a més de més de 100 països d’Amèrica
Llatina, Àfrica i Àsia. “Això garanteix el suport polític suficient per a què
el Tractat sigui una norma internacional important, i s’ha aconseguit sense
endolcir el seu contingut. Inicialment, el Tractat contra les mines antipersones,
només va aconseguir el suport de 46 països i avui són més de 160. Per això
creiem que aquest avanç serà decisiu” afirma Mabel González, de Greenpeace.

L’ampli
suport rebut fa que signifiqui no només la prohibició, sinó l’estigmatització
d’aquest tipus d’armament, un fet que condicionarà també el comportament
d’aquells que no el firmin. “La contundència del text permet assegurar que a
partir d’ara aquestes armes queden sotmeses a una condemna moral que farà molt
més difícil el seu ús”, afirma Maria Josep Parés, del Moviment per la Pau.

Espanya
també ha assegurat que li donarà suport. Quan això passi, les dues bombes que
es fabriquen a Espanya (la BME-330 de Expal, i la MAT-120 de Instalaza)
quedaran prohibides i l’exèrcit haurà de desfer-se dels seus aresentals. “Ens
alegrem que el govern hagi demostrat finalment el seu compromís humanitari i el
convidem a posar en marxa el més aviat possible les mesures necessàries perquè
sigui efectiu. Un gest important seria que formés part del primer grup de 30
Estats que és necessari perquè entri en vigor” diu Jordi Calvo, de Justícia i
Pau.

Després
de Dublín, la societat civil continuarà treballant per garantir que el tractat
s’aplica de forma rigorosa i exigent. Tant la CMC a com la CMC Barcelona i
Greenpeace seguiran dedicant esforços a aquest objectiu. El Procés d’Oslo ha
demostrat una vegada més que una pressió conjunta i concertada per part de la
societat civil pot moure voluntats i aconseguir avenços polítics importants.

Font Foto: Greenpeace

Armes xineses cap a Zimbabwe: nou argument en favor d’un Tractat Internacional sobre Armament

Fa dies que circula per internet una petició de IANSA demanant que s’aturi un vaixell xinès carregat de 77 tones d’armes i munició destí de Zimbabwe. Els darrers dies el vaixell no ha pogut descarregar a Durban (Sudàfrica), on tenia previst deixar la mercaderia mortal per tal que fos transportada cap a Harare, perqué els estibadors del port es van negar a descarregar la càrrega. De moment cap altre port africà ha donat autorització per fer-ho i sembla, segons tinc entès, que el vaixell An Yue Jian podria estar tronant cap a la Xina abandonant per tant de fer l’entrega que tenía previst fer. En aquest context ha tingut lloc avui un debat al Parlament Europeu en el qual he manifestat la meva preocupació per la situació i he reclamat, novament, un Tractat Internacional d’Armaments que permeti controlar i evitar millor aquesta mena de pràctiques. Adjunto a continuació el contingut de la meva intervenció: (segueix…)

 


Intervención en plenaria de Raül Romeva para Urgencias: Zimbabwe, 24 de abril de 2008


A la vista de los acontecimientos considero que la situación de Zimbabwe bien merece ser tratada en esta sesión de urgencias. Me sumo, como no podria ser de otro modo, a quienes ya han manifestado su condena hacia las acciones represivas contra grupos opositores, periodistas o defensores de derechos humanos por parte de las fuerzas gubernamentales, y espero que esta resolución sirva para, al menos, apoyar a quienes desde dentro y desde fuera del país están intentando reconducir la situación en favor de un proceso democrático.

                                           

Sin embargo hay un aspecto que quiero destacar especialmente, y tiene que ver con el ya famoso caso del barco chino An Yue Jiang, cargado con 77 toneladas de armas y munición cuyo destino era Zimbabwe, y que se vió obligado a abandonar el puerto sudafriano de Durban después de que los estibadores se negaran a descargar-lo y de que un juez dictaminara que dichas armas no podían ser transportadas a través de sudáfrica.

 

Según mis informaciones el barco busca ahora otro puerto dónde descargar, aunque parece que, frente a la oposición en la zona por aceptar tal cargamento, el barco podría volver a China sin conseguir su propósito.

Una vez más, queda claro que la circulación de este barco no debería haber sido nunca aceptada, y que todos los gobiernos deben conjurarse para conseguir cuanto antes un Tratado Internacional sobre Transferencias de Armas puesto que, desgraciadamente, hay muchos casos en el mundo que, como Zimbabwe, no deberían ser aceptados como destinos de armas y munición de ningún tipo.

Sirva pues este ejemplo como una motivación más en favor de un ATT (Armes Trade Treaty) fuerte y jurídicamente vinculante, tal y como llevan años reclamando tanto ONG englobadas en la red IANSA, como, recordémoslo, este Parlamento.

 

Foto: el vaixell xinès An Yue Jian. Font: AP/ABC News