Sobre energia, Castor, límits,… i més enllà

Aquests dies que parlem tant, novament, d’energia, de pobresa energètica, de Castor, de prospeccions, de lluites i indignacions, m’agrada recordar que aquestes són les raons que em van portar a escriure, en forma de ficció i llibre d’aventures, ‘Retorn a Shambhala’, del qual parlem en aquesta entrevista de només 5′, amb Marta Ballesta (In Situ, BTV)

 

‘Retorn a Shambhala’ al Suplement de Cultura del PuntAvui (via Òscar Montferrer)

novel·la

Comentari d’Òscar Montferrer sobre ‘Retorn a Shambhala’ (Raül Romeva i Rueda, ed. Rosa dels Vents), per al Suplement de Cultura del PuntAvui

Demanda d’equilibri

15/11/13

La segona novel·la de l’eurodiputat Raül Romeva enllaça de manera directa amb la Sayonara Sushi amb què va debutar en el terreny de la ficció. Són dos els fets que les uneixen: la caracterització de la protagonista i l’existència d’un tema subjacent que serveix a l’autor a l’hora d’exposar la seves reflexions.

L’Aina Fàbrega assumeix, a Retorn a Shambhala, el paper que va assumir la Paula Ramos: totes dues són joves periodistes televisives amb tarannàs inquiets.

Aquesta caracterització és especialment útil a Retorn a Shambhala perquè la novel·la defuig la narració versemblant i s’endinsa en el terreny de la ficció pura quan basa la seva proposta en el mite de l’Atlàntida, que ha ocupat la imaginació de força autors i que sovint s’esmenta com a metàfora del procés vital d’una civilització.

Romeva juga la carta de l’Atlàntida des de dos vessants: li atorga una presència física –i així afegeix les necessàries dosis d’aventura a una novel·la que, fonamentalment, és d’acció– però també la té en compte en un sentit ideal.

L’autor s’arrapa en aquesta ocasió al procés de canvi que afecta el consum d’energia. Quan els combustibles fòssils s’acosten al punt de fallida –segons els experts– i l’energia nuclear es manté impotent a l’hora de fer-se veure com una font amable d’energia –la central de Fukushima, alter ego de l’Onagawa que inventa Romeva, recorda tothom aquests dies la seva capacitat de destrucció–, la necessitat de fonts noves amb què mantenir en marxa el món obliga a cercar-les.

En aquest context, un metall inexistent però esmentat en escrits de l’antigor, l’oricalc, és l’element que l’autor situa com a Sant Graal de la recerca que implica els personatges de la novel·la.

Retorn a Shambhala, però, diu alguna cosa més quan reflexiona sobre l’energia: vol transmetre a qui la llegeix que el seu ús correcte té a veure amb com es du a terme aquest ús. Així, la utilització de l’energia –i, per extensió, de tots els recursos naturals– ha de basar la seva eficàcia en l’equilibri, en el respecte envers el lloc en què viu la Humanitat.

Ignorar les conseqüències d’un comportament abusiu té un preu elevat, que, a Retorn a Shambhala, es personifica en les referències a l’Atlàntida i en la volatilització de la central nuclear d’Oganawa que ocupa les seves primeres pàgines.

Possiblement conscient que, avui en dia, el missatge no ha de ser espès si es vol que tingui difusió, Romeva va per feina i embolcalla l’exposició de les seves idees en un seguit d’episodis dinàmics en què les descripcions apareixen reduïdes a la mínima expressió.

Els personatges, doncs, es mouen sense aturador en els escenaris creats per l’autor i això els du sense solució de continuïtat al Tibet, a les illes Canàries, a les restes de l’Atlàntida i a les aigües de Dubai en vehicles tradicionalment novel·lescos com ara el submarí amb què, sense amagar-se’n gaire, Raül Romeva homenatja Jules Verne i el clàssic que va dur el capità Nemo al món. Com 20.000 llegües de viatge submarí, Retorn a Shambhala opta a ser alguna més que una novel·la d’aventures.

Retorn a Shambhala

Raül Romeva

Editorial:
Rosa dels Vents
Barcelona, 2013. Pàgines: 275
Preu: 16,90 euros

 

Font Foto: Òscar Montferrer

Entrevista a l’ARA, sobre ‘Retorn a Shambhala’ (4.11.2013)

Entrevista d’ANTONI RIBAS TUR, per a l’ARA (04/11/2013)

Raül Romeva: “Escric per recordar-me a mi mateix per què faig política”

 

Rigorós “L’autodisciplina em permet trobar estones per escriure” Aventurer”Tot el que hi ha a ‘Retorn a Shambhala’, d’una manera o d’una altra, ho he viscut” Nostàlgic”Volia reproduir les sensacions que tenia quan de jove llegia històries èpiques”

L’eurodiputat Raül Romeva va viatjar al Nepal i el Tibet el 2005. Les notes que hi va prendre són la llavor de la seva segona novel·la, Retorn a Shambhala (editorial Rosa dels Vents). La protagonista, l’exnedadora de sincronitzada Aina Fàbrega, és una metàfora de com “tot canvi col·lectiu exigeix un compromís individual amb el grup” i de com amb els canvis en les consciències individuals es pot assolir una gran transformació global. Com a la primera novel·la, Sayonara Sushi , Romeva fa una crida a prestar atenció a les problemàtiques mediambientals. En aquesta ocasió, el tràfic d’energia i l’explotació dels recursos naturals.

 

Deu tenir una agenda molt plena. Quan troba el temps per escriure?

És senzill, perquè les raons per fer una cosa i l’altra són les mateixes. L’únic que canvia és el registre. Ja tinc la primera matèria. Puc fer-ho gràcies a dos factors. Primer, perquè escriure és una manera d’enfocar la realitat d’una altra manera, ho faig perquè m’agrada. I segon, perquè venir del món de l’esport m’ha permès generar-me una autodisciplina i un control del temps que em permet buscar estones per escriure.

 

Té un lloc predilecte per escriure?

Escric on puc. Aprofito les nits en què estic sol en un hotel, les esperes als aeroports. Si vas sumant són moltes estones.

 

¿S’avenen el Romeva polític i el Romeva escriptor?

Són dues cares de la mateixa moneda. Potser l’escriptor és més el Raül Romeva. La persona és més l’escriptor que el polític. La política és un acció o una funció de cara enfora i l’escriptura és més una reflexió de cara endins. D’alguna manera escric per recordar-me a mi mateix, entre altres coses, per què faig política. Les raons per les quals escric i faig política són les mateixes. La política és un instrument per entendre el món i incidir-hi. El Raül escriptor és més reflexiu, és el del perquè. El Raül polític és el del què, el de l’acció més concreta.

 

¿Li agradaria escriure una novel·la sobre el món de la política?

Ja ho faig, d’una manera subtil. Per fer-ho frontalment, o buscant escenaris més propers als que estic vivint ara, crec que hauria d’agafar més distància temporal i sobretot física. No puc amagar que aquests deu anys m’han permès recollir molt material.

 

D’on li ve el cuquet literari?

La primera vegada, quan vaig escriure Sayonara Sushi , sempre és la més complexa. Sóc molt metòdic i molt disciplinat. El primer que em va preocupar quan vaig començar a escriure va ser crear-me metodologia. Ara les eines ja les tinc adquirides i he pogut anar més al contingut. Sense defugir l’assaig, que és el meu registre natural, ara tinc, per dir-ho així, dues carpetes, la de l’assaig i la de la ficció. La ficció em permet una llibertat de crear-me mons propis que no em permet l’assaig, que està més encotillat. He arribat a la redacció per la vessant fonamentalment lectora. Sóc un devorador de literatura. Aquesta vocació m’ha portat a tirar-me a la piscina.

 

Quins referents té quan escriu? Quines lectures el van marcar?

Amb aquesta novel·la volia reproduir unes sensacions que jo recordava de quan era jove i llegia les aventures èpiques i una mica fantàstiques d’autors com Robert Louis Stevenson, Jules Verne, Michael Crichton, Melville, Dumas. També he anat a autors com Aldous Huxley i fins i tot Manuel de Pedrolo. Seria incapaç de reproduir-ne fragments, però recordo perfectament les sensacions que em van quedar amb aquests llibres. Volia que quan el lector acabés Retorn a Shambhala tingués una sensació similar a la que jo havia tingut quan llegia aquests autors. Més que reproduir-ne l’estil -estic parlant d’autors consagrats, no pretenia en absolut acostar-m’hi-, volia reproduir aquestes sensacions: que el lector pogués dir que s’ho havia passat bé i que, a més, havia après alguna cosa. Aquesta era la meva obsessió.

La llavor de Retorn a Shambhala és un viatge que va fer al Nepal i el Tibet el 2005

Va ser un viatge que feia temps que volia fer. Volia saber què s’hi sentia, perquè molta gent m’havia parlat de l’espiritualitat d’aquests països. Volia saber què implicava. Hi vaig anar amb curiositat. Vaig descobrir que aquesta dimensió espiritual és absolutament subjectiva. Cadascú hi troba coses diferents, en funció de l’estat anímic i de les ganes que tingui de veure la realitat. Quan vaig començar a construir el relat de Shambhala , vaig veure que era un apartat molt significatiu. Tot el que hi ha en el llibre, d’una manera o d’una altra, ho he viscut.

 

Les dues novel·les que ha escrit estan protagonitzades per dones.

Volia reivindicar el paper de l’heroïna. Estem molt acostumats al paper de l’heroi fins i tot una mica testosterònic. En canvi, reivindicava el paper de l’heroïna perquè històricament no ha sigut prou reivindicada i perquè volia també marcar un perfil específic d’heroïcitats que no necessàriament tenien a veure amb la força física. També volia, dedicant-me al que em dedico, que no hi hagués temptacions que se m’atribuís una voluntat d’alter ego . El fet que la protagonista sigui una noia em permet marcar una certa distància amb l’autor.

 

Foto: A la Universitat Pompeu Fabra. Font: Cristina Calderer.
 

“Retorn a Shambhala” a El PuntAvui (per Sergi Picazo)

Llibres

Novel·la ecosocialista

 

L’eurodiputat d’ICV-EUiA, Raül Romeva, presenta el seu segon llibre de ficció amb una vocació pel periodisme compromès

‘Retorn a Shambhala’ és un relat d’aventures que toca qüestions com ara la crisi energètica, la radiació nuclear i les aspiracions del Tibet

Opina que els “problemes globals” afecten Catalunya i critica l’excés de localisme

04/11/13 02:00 – Barcelona – El PuntAvui, per Sergi Picazo

 

“El que reivindico amb la novel·la és que el ciutadà té el poder per canviar els problemes globals”

Els ingredients d’una bona novel·la ecosocialista són: mig quilo de reivindicació política, dues cullerades de crisi energètica –si pot ser Nuclears, no gràcies–, 100 grams d’aspiracions de pobles sense estat –Tibet–, una bona dosi de sensibilitat vers la immigració al Mediterrani i una dotzena de sobreexplotació dels recursos marins –tonyina vermella, ideal–. Tot amanit amb una vocació de canviar les coses. Aquests són alguns dels ingredients de les dues novel·les publicades fins ara per l’eurodiputat d’Iniciativa per Catalunya, Raül Romeva. Dimecres passat va presentar a Barcelona la seva última incursió en la ficció: Retorn a Shambhala, una novel·la d’intriga ambientada entre monestirs budistes, les illes Canàries, el Japó i la profunditat marina.

Romeva, l’eurodiputat que escrivia novel·les de suspens, explica que escriu per la mateixa raó que fa política i, fins i tot, que escriu per recordar per què fa de polític. Als seus 42 anys, vol escriure “per la necessitat de comprendre el món, d’adonar-se que el món té imperfeccions i que les hem de resoldre”. Aquesta consciència és, segons ell, el que el porta a fer activisme ecologista, política a Brussel·les i literatura. L’intel·lectual compromès, a l’estil de Jean Paul Sartre? “No m’agraden les etiquetes, però sí, escric com un instrument per lluitar contra les injustícies; el mètode, però, passa a través de l’entreteniment i l’aventura, perquè no vull que la gent es flagel·li. En lloc d’escriure un assaig dens i feixuc, intento fer una novel·la amena i agradable per captar el lector.”

La llavor de la novel·la, en paraules del mateix Romeva, es va sembrar durant un viatge pel Nepal i el Tibet l’any 2005. “Vaig conèixer una manera d’entendre el món que em va permetre, a més, introduir-me en el pensament budista”, comenta. “Necessitava trobar respostes a preguntes que m’inquietaven.” En les novel·les pot dir amb temps, amb profunditat i en format de suposada ficció allò que no sempre pot dir davant d’un micròfon periodístic. “Amb la ficció, a més, puc trencar la barrera emocional”, admet. L’editorial Rosa dels Vents, del grup Randomhouse Mondadori, li permet arribar a un públic al qual difícilment arribaria amb el Twitter (tot i els seus 17.000 seguidors) o amb articles sobre l’adhesió de Kosova a la UE, la contaminació de les aigües o l’alliberament d’activistes de Greenpeace de l’Àrtic.

Romeva té material a cabassos en carpetes acumulades durant deu anys al seu despatx de Brussel·les i, de tots aquests temes, alguns s’han convertit en relat de ficció. Retorn a Shambhala, tot i incloure qüestions com ara els fons marins oceànics i el conflicte Tibet-Xina, se centra en “el que avui és el principal problema i generador de conflictes del planeta: el conflicte per l’energia, sigui la nuclear, el petroli, el gas, el fracking…” Semblarien uns problemes llunyans per a un ciutadà català? Romeva respon que sí i que no. “Si no tenim una consciència local del que són problemes globals no podrem donar una resposta global a aquests problemes. Sovint hi ha excés de localisme. Aquests problemes ens afecten! El que reivindico és que el ciutadà té el poder per canviar aquests problemes. Que siguin globals ens obliga a pensar com construïm una resposta global des de la perspectiva local.”

La seva primera novel·la, Sayonara sushi, un thriller periodístic de denúncia, també condemna conflictes globals com ara la sobreexplotació dels recursos marins –en aquell cas, de la tonyina– i, de passada, sensibilitza sobre el drama dels immigrants per arribar a Europa. Un dels personatges és una eurodiputada verda que bé podria ser ell mateix. Volia reivindicar, així, a través de la literatura de ficció, que “la política té possibilitats i maneres de posar límits al mercat salvatge”.

Brussel·les

L’eurodiputat, que viu a cavall de Brussel·les i Sant Cugat, és any rere any un dels parlamentaris més hiperactius d’Europa en mocions presentades i preguntes fetes. Paradoxalment, aquesta soledat l’ha ajudat a escriure. El seu secret és senzill: “El fet d’estar sense la família als vespres a Brussel·les o Estrasburg i el fet que no m’agradi anar a còctels ni festes fan que dediqui les hores lliures a escriure i escriure i escriure.”

 

 

 

Foto: Al bar La Llibertària del barri del Raval de Barcelona. Font: JUANMA RAMOS.

Retorn a Shambhala: una aventura, vital i literària, sobre el potencial de la consciència

Un terratrèmol, un tsunami i una tempesta geomagnètica. Una central nuclear que es desintegra. Un tatuatge: el símbol de l?eternitat budista. Una antiga nedadora de sincronitzada, actualment periodista, Aina Fàbrega, dotada d?un misteriós do, que viatja al Tibet per investigar la denuncia d?un metge local sobre contaminació per radiació nuclear. Una persecució al límit. Un monestir, un abat i un extravagant grec. Un descobriment. I una missió: trobar Shambhala. Però, per què Shambhala? I per què ella?

Aquesta és la sinopsi de ?Retorn a Shambhala?, la meva segona incursió en el món de la ficció que arribarà aquest octubre a les llibreries gràcies, novament, a l?equip de ?Rosa dels Vents?.

Una vegada més, recorro a aquest gènere per compartir una reflexió que m?inquieta, al voltant d?un dels veritables debats globals (diguem-li conflicte) de l?actualitat: l?energètic.

És evident que les necessitats energètiques són cada vegada més grans, i complexes. No obstant: Fins on estem disposats a arribar, com a humanitat, per dotar-nos-en? Hem pensat en les conseqüències que té, per a nosaltres, però també per a les generacions futures, la cursa frenètica i sovint lligada a una miopia ecològica i econòmica preocupant, cap al control de qualsevol font energètica? Que sigui possible, tècnicament, fer una cosa, ha de comportar necessàriament que la fem? O bé, ans al contrari, convé repensar ?legalment, però també conceptualment-, determinades pràctiques que s?han demostrat perilloses i contraproduents? On acaba la legítima recerca, i comencen l?avarícia i la gana de poder? I, en tot plegat, quin paper hi pot jugar … la consciència?

A través de l?Aina, la protagonista, m?aventuro a donar algunes respostes a aquests dilemes. Perquè ?Retorn a Shambhala? és, no me n?amago, un crit a canviar de paradigma, un clam a recuperar la utopia, i un prec a fer-ne bandera.

Però que ningú s?espanti, ?Retorn a Shambala? és, sobretot, i abans que cap altra cosa, un llibre d?aventures, d?intriga i de descobriments que, espero, entretinguin, inquietin i, potser, sorprenguin.