El meu pas per ‘Confidències’ (dirigit i conduit per Olga Rodriguez) RNE

Confidències

Diumenge de 16.00 a 17.00h

Confidències – Raül Romeva: “A Europa incomoda Catalunya

12 gen. 2014

L’eurodiputat Raül Romeva ens confessa que a Europa incomoda el procés sobiranista que està vivint Catalunya. Fins i tot persones afins –assegura– retreuen que no és el moment. Afirmacions a les quals Romeva respòn dient que “ni hem buscat el fet ni el moment”, sinó que és resultat d’un desencontre històric i “la relació de parella ja no funciona. Potser –diu Romeva– en la separació hi haurà la reconciliació”.

Escoltar àudioConfidències - Raül Romeva:
 

Raül Romeva, un dels diputats més actius de l’Eurocambra, apura els seus últims mesos a Brussel.les. No es presentarà a les eleccions europees del Maig i diu que encara no ha decidit què farà, però no descarta continuar en Política, encara que no sigui a les institucions, perquè sempre ha fet política –diu.

Romeva creu plenament en el projecte europeu, tot i que reconeix que està en crisi, “en transició”. El problema, segons ell, són les persones que lideren ara mateix Europa.

Raül Romeva fa un balanç positiu dels seus 10 anys al Parlament europeu i reconeix que li farà pena deixar-ho, perquè ha estat una experiència intensa i extraordinària, però ho compensa la il.lusió que li provoca iniciar projectes nous. Com ara escriure. Ja ha publicat dues novel.les, a més de diversos assaijos, i pensa donar continuitat a “Sayonara sushi” i “Retorn a Shambala”, literatura combativa i compromesa on tracta els temes que el preocupen, com la sobrepesca o l’energia nuclear.

Entrevista per a l’ACN. Romeva: ‘La submissió no és una opció; el 2014 passaran coses’

Entrevista per a l’ACN

Autores: Blanca Blay i Laura Pous / ACN (Recollit per Vilaweb)

Romeva: ‘La submissió no és una opció; el 2014 passaran coses’

L’eurodiputat d’ICV diu en una entrevista a l’ACN que la pregunta hauria de ser ‘sobre la independència o l’estat’ i amb resposta de sí o no

L’eurodiputat d’ICV, Raül Romeva, avisa que ‘la submissió i la claudicació ja no són una opció’ a Catalunya. En una entrevista a l’ACN, Romeva reflexiona sobre la literatura -ha publicat el seu segon llibre, ‘Retorn a Shambhala’-, la seva marxa del Parlament Europeu, el seu rol a ICV i el procés pel dret de decidir. ‘Si puc fer alguna cosa amb la que pugui sentir-me plenament còmode tant pel que fa al lloc com pel projecte, endavant. Si pot ser amb ICV o no, ja ho veurem, perquè d’aquí al maig poden passar moltes coses”, admet Romeva, que tot així precisa que no té “cap necessitat de canviar de partit”. Per Romeva, un referèndum amb tres respostes ‘no té cap sentit’.

 “Encara crec fermament que és possible fer una consulta com a mínim amb la legitimitat democràtica que ens donem a Catalunya. Que no els agradarà a Madrid és evident, però això no vol dir que no ho puguem fer. Ho podem fer”, defensa Raül Romeva a la conversa amb l’ACN.
          
L’eurodiputat d’ICV descarta una consulta amb tres respostes. “El missatge és molt clar, no hi caben succedanis”, alerta. Des del seu punt de vista, el referèndum hauria de ser sobre “la independència o l’estat” i amb resposta ‘sí’ o ‘no’. Per Romeva, “no té cap sentit” incloure la tercera via en el referèndum perquè “és una via absolutament solitària”.  
       
“No crec que tingui massa cabuda la possibilitat de fer tres respostes”, destaca. “L’única demanda que hi ha en aquests moments per part d’una majoria de la societat catalana és decidir si volem ser o no sobirans”, remarca l’eurodiputat.  
De fet, Romeva creu que els partidaris del federalisme haurien de “poder votar sí” a la consulta, com va assegurar Dolors Camats. “Jo sóc dels que penso, i ho defenso fins i tot davant dels que aposten per l’opció federalista, que no pots federar-te amb algú si no parteixes de la sobirania”, assegura l’ecosocialista, que creu que el “factor comú denominador” entre independentistes i federalistes és que tots volen “ser país”. 
   
“Hem de fer un procés escrupolós des del punt de vista democràtic, hem d’acumular bones pràctiques i hem de demostrar que ho hem provat tot”, reclama Romeva, que creu que el 2014 serà un any “en què passaran coses a Catalunya, sí o sí”. L’encara eurodiputat d’ICV creu que si Madrid rebutja tolerar una consulta, els polítics no tindran “més remei” que seguir avançant, ja sigui a través de plebiscitàries o amb una declaració unilateral.
          
“En aquests moments la submissió i la claudicació ja no són una opció, ni individualment ni col·lectiva”, destaca. Segons ell, la població tampoc no acceptaria que “tot aquest moviment es quedés en res perquè hi hagués ara una proposta que per la porta del darrere difuminés l’essència de la demanda” independentista. 
          
Per Romeva, a més, seria una “decepció monumental” no poder oferir al poble de Catalunya la possibilitat de decidir el seu futur. Segons l’ecosocialista, cal que els partits polítics a favor del dret a decidir demostrin una “voluntat clara de respectar el full de ruta”. “Tots els que estem en aquest vaixell tenim un deute amb la ciutadania, i no la podem defraudar. Si cometem la irresponsabilitat de defraudar aquesta expectativa, el desastre que podem tenir com a país serà incalculable”, destaca.     

El futur a ICV

Romeva deixarà a partir del maig el seu càrrec d’eurodiputat, després de 10 anys a Brussel·les, però assegura que encara no té “ni idea” de què farà a partir de llavors.

“Faré el que faci, sempre i quan m’hi trobi còmode i n’estigui absolutament convençut”, destaca l’eurodiputat ecosocialista, que diu que no té “cap necessitat de canviar de partit” però que tampoc sap si li correspon “fer de representant d’ICV a les institucions”.
  
“Si puc fer alguna cosa amb la que pugui sentir-me plenament còmode tant pel que fa al lloc com pel projecte o discurs, endavant. Si pot ser amb ICV o no, ja ho veurem, perquè d’aquí al maig poden passar moltes coses”, admet Romeva.

L’eurodiputat és obertament independentista, tot i que la seva formació “no defensa necessàriament” la seva mateixa tesi. “Inciativa de moment defensa la diversitat de visions, entre les quals, la meva. En la mesura en què la meva opció hi càpiga a ICV, fantàstic”, afegeix. “En la mesura en què jo hagi de fer o hagués de fer un discurs que fos representatiu de les diverses opcions potser tindria un problema”, destaca. 
     
“Tinc la sort de no ser del PSC, des d’aquest punt de vista, ho dic així de clar. Si fos del PSC ja hauria deixat el partit”, defensa. “A mi ningú m’ha dit que a ICV no hi càpiga”, reitera, destacant que la formació ecosocialista ha fet “una reflexió molt pertinent” i ha entès que les opcions independentistes com la que ell representa han de tenir “espai” dins del partit. 

La resposta d’Europa

Raül Romeva creu que en cas d’independència de Catalunya “tot està obert” pel que fa a la reacció europea. “Una de les grans virtuts del projecte europeu és que és un projecte dinàmic”, recorda l’eurodiputat, que assegura que la UE sempre s’ha trobat amb situacions que apareixen “de cop i volta i que no estaven previstes”. Amb tot, avisa que Brussel·les no dirà absolutament res fins que no hi hagi “una cosa concreta per opinar”. Romeva assenyala que és molt positiu, però, que fins ara la Comissió Europea mai s’hagi atrevit a dir que els catalans no poden votar en un referèndum. “Estem en democràcia, com pots evitar que la gent opini via una consulta? No es pot dir, i com que no es pot dir, no ho diuen, i aquí tenim la fortalesa i la legitimitat de democràtica per tirar endavant”, destaca Romeva, que creu que això és el que “incomoda més a determinats sectors del govern de Madrid”.

Política ecosocialista també a la seva novel·la      

Per a Raül Romeva, l’ecosocialisme, també surt, d’alguna manera a les seves novel·les ja que la temàtica de fons del seu primer llibre i de l’ara publicat ‘Retorn a Shambhala’ està relacionada amb les problemàtiques medioambientals.

L’eurodiputat reconeix que aquest fet respon a dues coses, d’una banda, aprofitar el material que ja té, i de l’altra, “les ganes” de treballar aquests temes. “També hi ha la voluntat que serveixi per alguna cosa”, afegeix. Romeva assegura que ha intentat que aquesta segon novel·la, “a més de ser una lectura atractiva o digerible, aportés alguna cosa” i, que en aquest sentit, “més que generar respostes generés algunes preguntes”. Amb tot, Romeva explica que, per a ell, l’escriptura és una manera de “canalitzar” la inquietud que el fa ser una “persona inquieta que fa política i escriu”.

 

Font foto: ACN

Entrevista, a El Punt Avui (a càrrec de Sergi Picazo)

Entrevista que publica avui El Punt Avui (a càrrec de Sergi Picazo), on comentem algunes coses d’actualitat

 

I ICV, què?

Raül Romeva, doctor en relacions internacionals, expert en els Balcans i eurodiputat, creu que la posició d’Iniciativa sobre el sobiranisme “ha evolucionat molt els últims quinze anys”. Ha adaptat el seu ideari al que diuen les assemblees del partit. “Fa deu anys, dir que eres independentista i d’ICV era quasi impensable. Avui molts votants, militants i dirigents d’ICV ja s’han pronunciat pel sí”, admet. Romeva és partidari de la independència per poder tenir un debat normal, com tots els països, entre esquerra i dreta.

“Algú pensa que Londres o Berlín ens ajudaran?”

“El que estan vigilant a Europa és que Catalunya faci les coses impecablement en sentit social, polític i democràtic”

“No hem d’esperar que la UE es posi del costat de l’independentisme, ja que és una unió d’estats. Però tampoc hi ha motius perquè sigui un enemic”

“Fa deu anys dir que eres independentista i d’ICV era quasi impensable”

29/08/13 02:00 – Barcelona – per Sergi Picazo

L’eurodiputat d’Iniciativa per Catalunya, Raül Romeva, expressa alhora el seu independentisme i el seu ecosocialisme sense embuts. S’ha passat deu anys a Brussel·les. Al maig, tornarà.

La UE serveix d’alguna cosa?

Europa no és un ens que té opinió pròpia sinó una suma d’estats que depenen d’uns governs. No existeix una opinió europea, ni un govern europeu. Europa és imperfecta i està inacabada, però si no existís s’hauria d’inventar. La necessitem. Però té molts dèficits. Per què? Perquè els estats encara mantenen massa control.

 

Digui’m una decisió de la UE que ens estigui afectant.

Totes les decisions econòmiques que pren avui un govern vénen marcades per Europa. Fins i tot alguna no ve de Brussel·les sinó de Berlín. Un exemple dolent de decisió europea és l’austeritat i el dogma del dèficit zero. Un exemple positiu és l’harmonització fiscal o l’intent de fer un impost sobre les transaccions financeres.

 

Socialistes i populars van vetar l’informe sobre la independència al Parlament Europeu. Ens quedarem sense saber si Catalunya queda fora de la UE?

No. Ho podem saber de moltes maneres. L’informe, si s’hagués fet, hagués respost als interessos dels dos partits majoritaris, i cap dels dos és favorable a processos independentistes. L’informe hagués sigut només una opinió, no una llei. Massa vegades a Catalunya esperem que Europa resolgui qüestions que en realitat no depenen d’Europa sinó de nosaltres o de la relació amb l’Estat. No hem d’esperar que la UE es posi del costat de l’independentisme, ja que és una unió d’estats. Però tampoc hi ha motius perquè sigui un enemic. Per ara no s’hi ha posat en contra. Els europeus no ens han respost mai que no ho podem fer sinó que s’han limitat a dir: “És el vostre problema.” L’únic que ens ha de preocupar és fer un procés políticament i democràticament inqüestionable i, quan ho haguem fet, ja ho podrem portar a Europa.

 

Creu que estem massa obsessionats pel que digui Europa?

No hem d’obsessionar-nos més del compte. No està escrit en cap tractat de la UE que no hi pugui haver un procés independentista. Tampoc diu enlloc que si un país fa una consulta i surt que sí, automàticament serà reconegut per la resta. Tot dependrà de la negociació política. Cada actor tindrà més o menys força de negociar depenent de com hagi fet les coses. El que estan vigilant a Europa és que Catalunya faci les coses des d’un punt de vista social, polític i democràtic impecablement.

 

De països favorables a un procés independentista, n’hi ha?

Algú pensa que París, Londres o Berlín poden donar un cop de mà als independentistes? Si s’han d’aliar amb algú, s’aliaran amb Madrid, perquè és el seu igual. Però això no vol dir necessàriament que hi estiguin en contra. No li hem de demanar més a Europa: ara hem de fer la feina a Catalunya. Després ja ho veurem. El gran error històric de l’independentisme és pensar que, com que a Madrid no ens fan cas, a Europa sí que ens entendran. Molts d’aquests països miren el cas català pensant com els pot afectar a ells. No hem de ser ni optimistes ni catastrofistes. El que he après en deu anys movent-me per la UE és que al final prima un sentit pragmàtic.

 

No repetirà com a candidat a Europa d’ICV-EUiA. Per què?

Per principis. Perquè els càrrecs representatius han de ser temporals, hi ha d’haver renovació i em fa por la casta política. Deu anys d’eurodiputat són suficients. En un moment de crisi de la política, hem de normalitzar coses com aquesta.

 

Com voldria veure’s políticament d’aquí a dos anys?

Fent de pont entre la política i la societat, entre moviments socials i institucions o, fins i tot, entre diferents partits polítics. No sé on ho podré fer, no depèn només de mi, però vull seguir actiu políticament. Té un risc fer de pont perquè els sectaris sovint et trepitgen.

 

Els seus pactes amb Tremosa (CiU) i Junqueras (ERC) a Europa li porten malentesos a ICV?

Ni sí ni no. Hi ha gent a favor i hi ha gent que ho ha viscut malament. La realitat a Catalunya és diferent. CiU va fer una oposició poc lleial i ha ridiculitzat sovint ICV. Entenc l’aversió que té molta de la nostra gent. Però això no impedeix que en un lloc i amb una persona concreta em posi d’acord per fer coses sobre Catalunya o el català. Cal contextualitzar. La vida no és blanc o negre. Em puc entendre amb molta gent i no passa res. La política ha d’estar al servei de solucionar problemes i no al servei d’espais tancats en si mateixos. L’error dels partits és la impermeabilitat. Cal transversalitat. Les actituds sectàries em preocupen i no les comparteixo.

 

Darrera actualització ( Dijous, 29 d’agost del 2013 02:39 )

 

Foto: Durant l’entrevista, en un bar del barri del Raval barceloní. Font: JUANMA RAMOS.

“Los Verdes pedimos la regeneración democrática de Europa” (RNE entrevista a Raül Romeva)

Europa abierta – Raül Romeva: “Los Verdes pedimos la regeneración democrática de Europa”

10 mayo 2013

Empieza en Madrid el Congreso de los Verdes Europeos, en el que se designarán los candidatos para las elecciones al Parlamento Europeo del próximo año.

Hablamos con el eurodiputado Raül Romeva sobre las líneas estratégicas que presentarán los Verdes europeos en esta campaña, con la necesidad de convencer a los ciudadanos para que participen y busquen soluciones políticas a los problemas estructurales de la Unión Europea.

Para Romeva, más importante que la crisis económica es la crisis democrática (10/05/13). http://www.rtve.es/alacarta/audios/programa/europa-abierta-raul-romeva-los-verdes-pedimos-regeneracion-democratica-europa/1812595/

Foto: Amb Núria Sans, d’Europa Abierta, durant l’entrevista.

Entrevista per a El Temps (on parlem de diverses coses d’actualitat)

Entrevista per a El Temps

Raül Romeva: “El dret a decidir és majoritàriament inqüestionable a la UE

POLÍTICA

Nicolás Tomás | ElTemps 1503, 02/04/2013

Raül Romeva i Rueda (Madrid, 1971) és eurodiputat d’Iniciativa des de l’any 2004 i vice-president del grup parlamentari Verds-Aliança Lliure Europea. Una veu desacomplexada dins el seu partit i dins el Parlament Europeu, a qui no li tremola el pols a l’hora d’apostar per un estat propi

Vau enviar una carta a la Unió Europea denunciant una possible intervenció militar de Catalunya. Ho veieu com una amenaça real?

—El que vaig fer va ser denunciar davant les institucions europees una sèrie d’amenaces. No vaig dir que me les cregués. Uns quants diputats vam donar a conèixer una situació, perquè és un moment delicat, de moltes susceptibilitats, i és molt important mantenir el debat en uns termes democràtics. També de discrepància, si es vol, però democràtica. Hi ha determinades declaracions, d’una banda i de l’altra, que no es poden acceptar. El que vam fer, doncs, és informar. No hi base per a creure en una intervenció militar, que vull considerar descartada, però no podem permetre que s’alimenti un discurs que obri aquesta possibilitat. Va ser una simple anècdota, una reflexió pública.

—Seguint amb l’exèrcit, què us van semblar les imatges de militars espanyols a l’Iraq?

—Demostren que el pitjor que pot passar en aquests moments és que no passi res. Aquí hi ha hagut una situació d’impunitat respecte a una de les mentides més flagrants de la història, com són les excuses per a justificar la invasió d’Iraq. No n’hi ha hagut cap conseqüència política, i encara menys judicial. Els qui van perpetrar aquella mentida han passat a la història de manera totalment impune, tot i ser responsables d’una guerra criminal i de milers de morts. És el moment de portar Aznar, Bush, Blair i també Barroso, que era el quart de la foto de les Açores, als tribunals internacionals. És un dels reptes que hem d’encarar sense cap mena de por ni tremolor.

 —Parlant d’imatges, quina en tenen del procés sobiranista els vostres companys eurodiputats?

—És molt diversa, perquè comprensiblement hi ha una tendència a llegir el que està passant a Catalunya en funció del que viuen a casa seva. El que sí que hi ha és una convicció que és un tema que mereix parlar-ne, que des de l’Onze de Setembre ja no és anecdòtic. Volen saber com, de cop i volta, s’ha arribat a aquesta situació. I, des del punt de vista d’una consulta democràtica, la gran majoria entén que qui ha de decidir el seu futur és el poble de Catalunya. Poden no estar d’acord a l’hora d’escollir independència, però no estan en contra que sigui que Catalunya decideixi. El dret a decidir és majoritàriament inqüestionable a la Unió Europea. Al cap i a la fi, la Unió Europea és molt conscient que les realitats són dinàmiques.

—Què voleu dir?

—Dos anys abans de la reunificació alemanya, ningú no pensava que acabaria reunificada. De cop i volta, el 1989 cau el mur de Berlín i has de pensar en una realitat nova i adaptar-t’hi. Dos anys abans de la separació de Txèquia i Eslovàquia, ningú no pensava que allò podria passar. Dos anys abans que Letònia, Lituània i Estònia fossin repúbliques independents, ningú no s’ho imaginava. Òbviament són realitats que no tenen res a veure amb Catalunya, però demostren que els marcs geogràfics, polítics, temporals i mentals evolucionen. Que no s’hagi produït una ampliació interna no vol dir que no pugui passar. Els papers i les constitucions aguanten tant com aguanten, fins que s’han de canviar. 

—Llavors, en el dret a decidir, Catalunya hi trobarà aliats o simplement neutralitat?

—Segons com es faci el procés, podrem trobar més o menys aliats. El primer objectiu és singularitzar el cas de Catalunya, i reivindicar que no és comparable a altres realitats. Si posem al mateix nivell Catalunya i Kosovo, això és un pastitx i no s’aguanta per enlloc. Catalunya és Catalunya, amb la seva història, el seu marc democràtic, la seva realitat socioeconòmica i la seva població. Els suports vindran en funció que puguem explicar aquesta singularitat. També hem de ser conscients que la Unió Europea és una unió d’estats. No serà fàcil que aquells actors preeminents acceptin canviar les regles del joc. La sobirania d’ara no té res a veure amb la sobirania dels estats fa quinze anys. 

—No hi haurà una sobirania plena?

—No hi ha una sobirania estatal en temes econòmics, fiscals o socials. El concepte ha evolucionat. El procés català també està molt lligat a l’evolució del procés europeu. El meu objectiu és que Catalunya pugui tenir el mateix paper que qualsevol altre estat dins la Unió Europea, però sent conscients que els estats han de tenir molt menys poder. No té sentit tenir 27 bancs centrals i polítiques econòmiques i una sola moneda. Al cap i a la fi dependrà de variables que no podrem controlar, i per a això caldrà diàleg, capacitat d’argumentació i consciència de les limitacions. I no serà gratuït: nego la major que la independència és la solució als problemes de Catalunya. La independència no és cap panacea de res, els problemes estructurals seguiran existint. No m’agraden els discursos màgics i simplistes, en cap dels dos sentits.

—Quan dieu que Catalunya no és Kosovo, feu referència a la declaració unilateral que s’ha proposat des de certs sectors del sobiranisme?

 —Catalunya ha de seguir un procés absolutament singular. No oblidem que Kosovo ha arribat on ha arribat a partir d’una guerra i milers de morts. Tinguem una mica de respecte. No ens comparem amb realitats que, per la seva desgràcia, han hagut de patir un procés que no desitjaven. I Kosovo no està a la Unió Europea, és un marc totalment diferent. Una altra cosa és que tu en puguis treure lliçons sobre processos, però no replicar-los. Catalunya està en condicions de fer un procés singular i exemplar. És bo aprendre del que ha passat a altres llocs, però sent conscients que el nostre cas és diferent. Determinats mimetismes amb Kosovo em preocupen si l’objectiu és replicar el procés. 

—Ser un estat de la Unió Europea és una condició sine qua non del procés o contempleu més realitats, com ara la suïssa o la islandesa?

—Hem de ser conscients de la diversitat d’opcions. El millor seria un procés d’autodeterminació democràtic, que acabés amb un reconeixement com a estat dins la Unió Europea. És el que desitjo i és possible legalment, però no vol dir que passi automàticament. De la mateixa manera hi ha la possibilitat de sortir de la Unió Europea i que et vetin l’entrada. Entre aquests dos escenaris, també hi ha múltiples opcions, com sortir de l’euro sense sortir de la Unió Europea o sortir de la Unió Europea sense sortir de l’euro. Per això, el procés és fonamental. Però als altres països de la Unió Europea, Espanya inclosa, els interessaria una Catalunya fora de la Unió Europea? Jo crec que no. Una altra cosa és que surti l’orgull patri de la parella abandonada, però estaríem parlant d’emocions i no de racionalitat. Hem de tenir clar que hi ha molts escenaris i que tots tenen costos. Condició sine qua non? Depèn del preu, i la gent haurà de saber-los quan voti. 

—I què en penseu, de l’actuació europea en el cas de Xipre?

—Ha estat un nyap absolut que, més enllà de crear una manca de credibilitat absoluta en les institucions europees, ha generat desconcert i, fins i tot, pànic. Mai no s’havien tocat els estalvis dels petits estalviadors, és impensable. Ara el desastre financer l’han de pagar ells? Això és creuar una línia vermella que ni tan sols els liberals han acceptat. I pitjor encara: ara sembla que aquesta decisió no la va prendre ningú. Després de la pífia, sembla que ningú no ho ha decidit. El gran problema que té Europa és el dèficit democràtic de les seves institucions. Les decisions es prenen amb un nivell d’opacitat i descrèdit brutals. Això està matant la Unió Europea. El cas de Xipre és un indicador del problema estructural que tenim. 

—Veieu possible el gir que tant demanen en les polítiques d’austeritat?

—No és que sigui possible, és que és necessari. Les polítiques d’austeritat no sols no estan provocant la reactivació econòmica d’Europa, sinó que estan matant gent. Hi ha gent que s’està suïcidant. L’índex de pobresa està augmentant de manera increïble: tres milions de pobres en aquests moments a l’Estat espanyol. Estem parlant d’uns nivells absolutament inacceptables des del punt de vista de la cohesió social i de l’estabilitat territorial i social. Això té a veure amb decisions concretes que s’han pres vinculades a uns ritmes impossibles.

—L’ajustament, doncs, és necessari, tot i que a un altre ritme?

—Ningú està dient que no calguin mesures d’ajustament pressupostari. Baixen els ingressos i has d’ajustar-t’hi. El problema és de ritme: fer la feina de deu anys en un o dos. El dèficit és un instrument que està pensat per a poder acompanyar l’ajustament sense malmetre pilars bàsics de l’estat del benestar. Aquesta obsessió per arribar demà mateix al dèficit zero, sense poder fer polítiques de reactivació econòmica, és un suïcidi individual i col·lectiu. Cal un augment dels ingressos, com ara la taxa sobre les transaccions financeres o la lluita contra la corrupció. Un estudi de la Comissió diu que la corrupció a la Unió Europea li costa uns 120.000 milions d’euros, que equival al seu pressupost anual. Ataquem els verdaders responsables, els especuladors que s’han enriquit amb aquesta crisi, i no gent que sobreviu com pot. Hi ha gent que està morint de càncer a Grècia. No pots fer veure que això no t’afecta. No és un caprici ideològic, és la realitat dramàtica. 

—I aquestes potser ambigües polítiques de reactivació econòmica, en què es concreten?

—Hi ha tres àrees clau en les quals podríem invertir per a recuperar econòmicament, ecològicament i socialment la situació. La primera és la de les energies renovables, econòmicament molt potent. Permet fer front al canvi climàtic, crear ocupació i garantir un model energètic autosuficient. Això vol dir invertir diners públics, creant infraestructures i promocionant l’emprenedoria, amb capacitació i mesures fiscals. La segona és el del treball en xarxa: construïm la Silicon Valley del sud d’Europa. Tenim un gran dèficit en inversió en innovació i recerca. I la tercera àrea són tots els sectors vinculats a la cohesió social. El gran drama és que determinats sectors neoliberals no entenen que la cohesió social no és un caprici. Al contrari, la cohesió social és un pilar del creixement. Si desmantelles l’estat del benestar, i crees desigualtats, al final l’economia se’n ressentirà. Una societat cohesionada és econòmicament més eficaç, més eficient, més rendible i genera més ingressos a través dels impostos. Però tot això no ho pots fer amb una caixa buida.

—Tornem a Catalunya. Us han convençut les explicacions d’Oriol Pujol?

—En absolut. En un moment de descrèdit com el que vivim, els gestos són molt importants. Qualsevol ombra de dubte és perillosa col·lectivament. En aquest sentit, que deixi les seves responsabilitats al partit i mantingui l’escó em sembla, en el millor dels casos, incoherent, i políticament un error. Això genera una imatge preocupant. Quan tu estàs imputat en una causa d’aquestes característiques, el que has de fer és deixar els càrrecs i clarificar les coses per la via legal. 

—Vós sí que deixareu el càrrec i no us tornareu a presentar, però perquè voleu. No us hi sentiu còmode?

—Ja ho vaig decidir el primer mandat. Vaig dir que havia de ser temporal, com a màxim dos mandats. Els mandats són de cinc anys, i en total en són deu. Estic sol, sóc l’únic diputat del meu partit, i això m’obliga a cobrir tots els fronts. Tot plegat té un cost. Per qüestions democràtiques, és bo que els càrrecs siguin rotatoris. És també una qüestió de responsabilitat personal i familiar. Passo quatre dies a Brussel·les, però quan torno aquí tampoc no estic de vacances. És un càrrec de 24 hores al dia i set dies a la setmana. Tinc dos fills que reclamen la meva presència. I jo, que sóc membre de la comissió de drets d’igualtat, crec en el repartiment de les tasques entre home i dona.

 —Teniu pensat què fareu després?

—No ho sé. Un any és molt de temps i dóna per a molt. Ara mateix m’inquieta, la situació és la que és, però queda un any de feina molt intens. Hi ha molts fronts oberts encara que vull guanyar i hi ha moltes batalles que reclamen la meva atenció. El 25 de maig de 2014 serà el dia que canviaré de registre i ja veurem què passarà

Font foto: El Temps.

Raül Romeva: ?El veto a la llei europea contra la discriminació és més de caràcter economicista que no ideològic?

Raül Romeva és diputat al Parlament europeu des de l’any 2004, és vicepresident del grup Verds-Aliança Lliure Europea. És membre també de la Comissió de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere i vicepresident de l’intergrup pels drets LGTB.

En aquesta entrevista concedida a idemTV ens parla de la seva tasca com a diputat i la seva experiència com a defensor de drets de les minories als països miembres.