Profundes fragilitats (publicat a l’ARA, 10/06/15)

 Captura de pantalla 2015-06-10 a les 7.20.11

No el veiem, ens queda lluny, probablement ningú que llegeixi aquest article hi anirà mai al llarg de la seva vida. De fet, la mateixa comunitat científica té encara molts dubtes sobre què hi ha exactament allà baix. I, tanmateix, tot el que hi passa, el que hi fem, en siguem conscients o no, ens afecta, molt, ara, i molt més que ho farà en el futur, si no en prenem consciència.

Parlo de les profunditats oceàniques, d’allà on la llum desapareix per deixar pas a la foscor més absoluta.

No en parlem sovint. De fet, gairebé mai. Però algú n’ha de parlar. Algú hi ha de pensar. I, sobretot, algú hi ha de fer alguna cosa abans no sigui massa tard… (podeu llegir l’article sencer aquí )

[VÍDEO RESUM .TECNO] Recupera el més destacat de la sessió amb Joandomènec Ros i Raül Romeva

Amb poc més de sis minuts podràs conèixer el més destacat de la cita, que va reunir el catedràtic d’Ecologia de la UB Joandomènec Ros i l’eurodiputat Raül Romeva. Amb la moderació de Joaquim Elcacho els dos convidats van anar apuntant els reptes i amenaces que avui afronta la Mediterrània.

 

La Mediterrània, un sistema vulnerable, a debat, a l’Ecotendències del Cosmocaixa (el proper 20 de febrer)

El proper dijous, 20 de febrer, participo en una nova Jornada d’Ecotendències del Cosmocaixa, al costat de Joaquim Elcacho i Joandomènec Ros. Parlarem de l’estat de la Mediterrània, dels perills que l’assetgen i dels reptes que tenim totes i tots plegats per protegir-la.

Adjunto la informació videogràfica que en fa l’organització de la Jornada.

[VÍDEO INFOGRAFIA] Dades i reptes per al futur del mediterrani

A Ecotendències CosmoCaixa reflexionem sobre l’actualitat i els reptes de futur de la Mediterrània, en la vuitena edició del cicle, que es desenvolupa regularment a CosmoCaixa Barcelona des del 2010. Ja teniu disponible el vídeo temàtic que resumeix algunes de les informacions bàsiques a partir de les quals s’articularà el debat que vol propiciar Ecotendències, en aquesta ocasió amb el títol: La Mediterrània: un sistema vulnerable.

Entre aquestes informacions destaquen les següents dades, totes contingudes en l’audiovisual:

– A la Mediterrània hi trobem el 7% de totes les espècies marines del planeta. El 28% de les espèces hi són endémiques. Hi trobem 111 espècies que no hi ha en cap altre indret del món.

– És un mar de salinitat elevada i d’aigua càlida (mai per sota 11 graus). A la costa, hi trobem alzinars, màquies, garrigues…

– Es caracteritza per una riba habitada, productiva, comercial…i greument amenaçada. Intensa industrialització a la part nord i d’agricultura intensiva a la part surt.

– És visitada anualment pel 21% de turistes a nivell mundial, 211 milions, la meitat en vaixell. 

– És un mar contaminat: 129.000 tones de petroli i 60.000 de mercuri, entre d’altres components… La travessen 200 petroliers al dia i hi ha hagut 123 vessaments entre 1981 i 2000.  

– Compta amb espècies marines molt amenaçades, com el vell marí, la més amenaçada del món.

– La sobrepesca és un altre dels reptes: avui té el 95% dels estocs pesquers sobreexplotats. La tonyina n’és un exemple, la població adulta ha disminuït un 80%. La posidònia, planta ecològica d’un gran valor, està desapareixent també.

– S’ha edificat en el 40% costa. 

El Parlament es planta (finalment) per un tema pressupostari davant el Consell i la Comissió #EMFF #FEMP #EUreload #EUdemocracyrevolution

Un exemplar cop d?efecte en defensa de la democràcia europea. Així és com s?ha d?interpretar la plantada que la delegació del Parlament, encapçalada per Alain Cadec (PPE), i composta per Guido Milana (S&D), Nils Torvalds (ALDE), jo mateix (Verds)
i Julie Girling (ECR), ens hem obligat a fer avui a la Comissió Europea i la presidència Lituana del Consell durant les negociacions del Fons Europeu Marítim i de la Pesca (EMFF, segons les sigles en anglès).

La xifra en joc no és poca cosa (6.500 milions d?euros pel període 2014-2020) igual com els objectius de la partida (fer creïble l?ambiciosa nova Política Comuna de la Pesca consolidant el canvi de rumb d?una activitat que, si no canvia radicalment, condemnarà de manera irreversible els nostres mars i oceans, conseqüentment, totes les societats que, d?una manera o una altra, en depenem).

Segurament hi ha qui malgrat tot pensi que aquest no és un tema tan important com per dedicar-hi temps i energia ¿a qui li importen quatre peixots? Deuen pensar.

Fa temps que batallo contra aquesta incomprensió i falta de consciència individual i col·lectiva (que per sort no és universal). I és que només cal fer una mica de prospectiva per canviar el punt de vista.

Un exemple: si les coses segueixen com fins ara, l?any 2049 el 80% del estocs d?interès pesquer de la Mediterrània hauran col·lapsat. Davant d?aquesta evidència, crec que qualsevol persona amb una mínima consciència ecologista, social i universalista s?hauria de sentir concernida. Jo, almenys, m?hi sento, i no només per convicció democràtica i ecològica, sinó sobretot per responsabilitat intergeneracional.

El mandat que just estem a punt de concloure (2009-2014) era el de la Reforma de la Política Pesquera. I val a dir que, gràcies a la feina feta, per primera vegada la nova PPC apunta, sense ser perfecta, cap a un canvi de rumb significatiu.

El paquet financer era la darrera de les tasques que calia acomplir per concretar-la i fer-la efectiva. Tal i com he explicat en altres moments i contextos, la Unió Europea es juga la seva credibilitat, entre d?altres, en la dimensió pressupostària, i més concretament en forma de Marc Financer Plurianual (diga?m on poses els diners, i et diré qui realment ets).

Després de mesos de negociacions, aquest matí, a les 8.00, engegàvem la que semblava que havia de ser la darrera tanda de converses entre el Parlament, la presidència (Lituana) del Consell i la Comissió. Sabíem que seria una jornada llarga. Teníem les agendes bloquejades i la sala reservada fins a les 4.00 de la matinada de demà divendres. Veníem mentalitzats a rematar la feina i deixar-la enllestida abans del canvi de presidència (l?1 de gener comença la grega).

A primera hora de la tarda, però, ha saltat la sorpresa. En un gest clarament premeditat, i executat de manera més aviat galdosa, la Comissió i la Presidència del Consell han escenificat allò que només es pot qualificar de xantatge democràtic.

En resum la història és com segueix: Amb no poques dificultats, havíem arribat a un principi d?acord entre el Parlament i la Presidència en relació al repartiment del pressupost, consistent a incrementar substancialment les partides destinades a accions de Control i Recollida de Dades (és a dir, Ciència).

La Comissió Europea no estava del tot satisfeta perquè, en part, aquest increment suposava una pessigada important en la línia de gestió directa dels fons (la que no és compartida amb els Estats). Els governs, per la seva banda, que volien molts menys diners per a control i ciència, han vist en les reticències de la Comissió una oportunitat per defensar l?indefensable: més finançament per a canvi de motors, inclòs arrossegament, i compensació per a no renovació d?acords de Pesca, entre d?altres. Topaven així amb la línia roja que havíem definit des de l?inici el Parlament (que recordo que és l?única institució elegida directament per la ciutadania, i per tant els representants legítims dels interessos dels ciutadans i ciutadanes europees).

Així doncs, la Comissió ha advertit que s?hi oposava, i que votaria en contra, la qual cosa implicava que el Consell només podia fer passar l?acord si l?acceptava per unanimitat. I la unanimitat, tal i com ha recordat la Presidència, implicava una renúncia espectacular en els principis defensats per part del Parlament en relació al canvi de política pesquera, sobretot en tot allò que té a veure amb la promoció de la sostenibilitat i la reducció de capacitat.

Tot estava, doncs, en mans de la delegació parlamentària. N?hi ha hagut prou amb una mirada creuada entre nosaltres per entendre que allò no tenia recorregut. Ens hem aixecat i el ponent del dossier, Alain Cadec, ha donat per formalment acabada la negociació. Seguidament hi ha hagut encara un intent per part de la Comissió i la Presidència de revisar la proposta. Massa tard, i massa pobra.

La sorpresa dels nostres interlocutors feia evident que no s?esperaven que passés el que mai fins ara havia passat: que una delegació del Parlament es plantés en nom del respecte al mandat democràtic atorgat per la ciutadania. En altres paraules, confiaven que claudicaríem, tal i com tantes altres vegades abans el Parlament ha fet (i he lamentat).

Més enllà de la batalla específica en relació al Fons de la Pesca, o de la importància de preservar un Bé Comú manifestament deteriorat, per tant, el gest d?avui s?ha d?entendre com una revolta democràtica, un clam a fer valer els principis de representació ciutadana per sobre dels interessos governamentals o burocràtics.

El projecte europeu està en crisi perquè no té ja credibilitat democràtica. Avui hem trencat una llança en favor de la reactivació del projecte democràtic europeu.

Aquest gest tindrà conseqüències, sens dubte.

Sovint he criticat en aquesta bitàcola la manca de valor, i de valors, que caracteritza el Parlament Europeu, massa presoner d?una retòrica grandiloqüent que no es correspon amb la creixent desafecció ciutadana. Avui, en canvi, he de dir que hem sento orgullós d?haver format part de la primera delegació que ha tingut el coratge d?enfrontar-se als governs i la Comissió en nom d?un principi democràtic en un tema tan delicat i important com el pressupost.

El tema, de ben segur, no s?acabarà aquí, ni així. Per la correlació de forces definitivament ha canviat, en favor de la democràcia.

Benvinguts i benvingudes al que espero que sigui un canvi d?era, i d?actituds.

(Nota: per a qui tingui interès a conèixer els detalls tècnics de la discussió i el desacord, adjunto a continuació la nota interna que hem enviat a la resta del Grup Verds/ALE explicant el perquè de la nostra plantada. Enjoy!!!)

 

 

FISH dares to do what the Parliament did not – we broke negotiations on the fisheries fund

 

Dear colleagues,

This afternoon, the negotiations in trilogue over the fisheries fund (EMFF) broke down. The EP delegation walked out, after the COM and CSL refused to accept an allocation of funding that the EP and CSL had agreed a few hours earlier.  

Whereas in the EFF negotiations, the EP gave in to all manner of pressure from the CSL, when it came to the fisheries fund, the FISH delegation refused to back down and so we walked out of the negotiations. The CSL and COM assumed we would agree with them and they badly miscalculated. Negotiations may, or may not, resume under the Greek Presidency. The final comment from the Presidency was that a deal would be done by the next Parliament…. We Greens, as well as all other groups prsent (S&D, ALDE, ECR) fully supported this action, and accompanied the rapporteur, A Cadec (FR, EPP), to leave the room.

Ok, for the details. 

We have had a series of negotiations over the EMFF ? European Maritime and Fisheries Fund ? over the past two months. Many points of conflict have been resolved, but significant differences remained. Today began with shadows at 8h00 and was to continue, alternating shadows / trilogue / break until a deal was done (interpreters were foreseen until 4h00 Friday morning. The main issues remaining this morning were:

a) the allocation of the money among the different types of activity to be funded

b) the “delivery systems”, the ability of the COM to verify that the MS are spending the ?? appropriately (a number of delegated acts were involved here)

c) a figure for the reduction in power of a fishing vessel if its engine is to be replaced with public funding (EP wanted 30% reduction, CSL wanted 20%)

In the morning session, we agreed, with CSL, on the following allocation of ?? in the EMFF:

1.       sustainable development of fisheries – ?4.385 million

2.       control of fisheries activities – ?600 million

3.       data collection – ?550

4.       help for ultra-peripheral regions – ?192 million

5.       storage (public funds for putting fish in the refrigerator until a better price is available, stupid of course, but…) – ?45 million

6.       integrated maritime policy under shared management – ?77 million

A fundamental demand of the EP had been to increase significantly the amount of money for both control and surveillance of fisheries activities (point 2), and the collection fo data (point 3). These had been important from the beginning and were among the major achievements of the Greens in the plenary vote in October. On the other hand, it was the CSL who insisted on the figure for sustainable development of fisheries (point 1) as well as for UPRs (point 4) and storage aid (point 5). So, in order to balance the books, we had to cut into the amount available for direct management by the COM (fisheries agreements, various other things including some on control, maritime policy, etc). Before the noon break, we had a deal, with both EP and CSL agreeing on the above figures. The figure for direct management was in the neighbourhood of ?540 million.

After the noon break and a shadows’ meeting to consolidate the EP’s position on other points, we re-convened at 16h00. Cadec read out the figures above, one last time to make sure.

And then the COM / CSL theatre began.

First, the Presidency said they agreed “in principle”. When Cadec asked what that meant, they said the CSL could accept “depending on how the other contentious items were resolved”. The Presidency then added that the COM wanted the floor.

The COM then said that the COM wanted to find the extra money for control (point 2) and data collection (point 3) from both sustainable development of fisheries (point 1) and direct management by the COM. Since this was an important principle for them, the COM could not accept the budget distribution, so the CSL would have to have unanimity.

So, back to the Presidency, who said that the CSL could only have unanimity if the EP accepted a number of other demands, including the CSL positions on delivery systems and engine power mentioned above, plus at least one item that had already been agreed in an earlier trilogue that the CSL didn’t like.

It was so clearly a pre-planned dance…..

At that point that the EP delegation walked out.

So the 5 groups in the meeting put out a joint press statement (attached) and Cadec will have a press conference tomorrow at 10h00.

In our view, the COM did not expect us to walk out. In previous negotiations on fisheries issues, including a number of items in the trilogues for the basic regulation (the reform of the CFP), the EP eventually gave in to the CSL if they refused to budge. So they, and the CSL, simply assumed that we would do so again. They did not expect the EP delegation to unanimously walk out. And to stay walked out.

It was clear that the COM / CSL partnership had assumed that we, the EP would roll over. So, in our view, this refusal of the FISH delegation to accept the budget allocation that the COM and CSL together tried to force down our throat was a necessary step. We have reaffirmed, in the strongest possible terms, the right of the EP to make itself felt in negotiations. As we put in the subject line, in the fisheries file, the EP ? with an EPP rapporteur! ? dared to do what the EP was not able to summon the courage to do in the EFF.

What happens next?

In early january, the FISH team will meet to draft a motion for resolution to put before the pleanry listing all of the EP’s demands. Raul and I shall insist that as many Green wishes are included as possible, of course. Then we intend to vote the legislative resolution which will lock in the EP amendments. Then, it is up to the CSL to decide when they wish to come back to the table.

Michael Earle & Raül Romeva

Foto: Instantània del moment en què la delegació de la Presidència lituana s’incorpora a la negociació

Prohibir l’arrossegament en aigües profundes: una responsabilitat de cara a les generacions futures

Un dels elements clau relacionat amb l’alimentació en l’agenda de la sessió plenària del Parlament Europeu d’aquesta setmana és la votació de l’informe sobre la pesca d’altura a l’Atlàntic nord-oriental.

Les característiques biològiques de les espècies d’aigües profundes i les característiques específiques dels ecosistemes marins profunds els fan particularment sensibles a les activitats humanes. L’entorn en el que viuen aquestes espècies és molt fred i sense llum; tenen un creixement lent i només aconsegueixen la maduresa sexual després de diverses dècades d’edat. El resultat és que aquestes espècies es reprodueixen només molt lentament, i són molt vulnerables a la pesca excessiva.
 
Així ho vaig argumentar ahir, durant el debat en el ple:

  

Les amenaces a les que s’enfronten les poblacions d’aigües profundes, i la fragilitat dels ecosistemes d’aigües profundes han estat aspectes reconeguts tant a nivell mundial per l’Assemblea General de les Nacions Unides i de la seva Organització per a l’Agricultura i l’Alimentació i en el pla regional (per exemple, la Comissió de Pesqueries de l’Atlàntic Nord-est, la NEAFC).
   
 
Aquest vídeo d’Oceana explica molt bé on som, i què pretenem amb la votació d’avui:

 

 

Al juliol de 2012, la Comissió Europea va proposar noves mesures per revisar la regulació inicial dels stocks de les zones profundes. Es considera que les espècies d’aigües profundes s’han de definir formalment una llista. També estableix que els vaixells que pesquen aquestes espècies amb xarxes d’arrossegament o xarxes d’emmallament (els quals poden danyar el fons marins, els seus corals i les esponges) s’eliminarien gradualment després de dos anys. A altres vaixells de captura d’aquestes espècies com la captura incidental se’ls permetria continuar pescant però subjectes a controls més estrictes i a la declaració de provisions.

En altres paraules, la prohibició de la pesca d’arrossegament en alta mar no suposaria la prohibició de la captura de peixos d’aigües profundes. Només consistiria en una prohibició del mètode de pesca més destructiu.

Tot i així, per contrarestar aquesta proposta, la indústria pesquera ha exagerat enormement el nombre de pescadors que es veurien afectats per les modificacions en la regulació. Les reclamacions de la indústria van aconseguir causar la preocupació de la majoria dels eurodiputats sobre l’impacte de la proposta en la seva flota local, fins i tot quan no se’n veurien afectats. Al·leguen que centenars d’embarcacions d’una àmplia varietat dels Estats membres serien expulsats del món laboral. No obstant això, a Europa, com a màxim unes poques desenes de arrossegadors es veurien seriosament afectats, sobretot els francesos i l’espanyol.

Com a resultat d’aquesta acció del lobby, i a causa de l’eliminació de la prohibició, el Grup Verts/ALE ens vàrem abstenir en la votació a la comissió de Pesca. Per a la votació en el ple d’aquesta setmana (el votem en uns minuts) alguns diputats i diputades hem presentat una esmena per restablir la prohibició de la pesca d’arrossegament i xarxes d’emmallament, afegint també un límit de profunditat-es prohibiria aquest tipus de pesca per sota de 600 metres.

Veurem quins interessos defensa cadascú, si els de l’interès comú (la defensa d’un Bé Comú) o els d’un sector que busca fer benefici a partir de destruir un entorn que no els pertany, i privar-ne així a la resta de la societat, i per descomptat a les generacions futures.

Font foto: DeepSea Conservation Coalition

Illegal fishing: Blacklisting of non-compliant states welcome; Commission must not hesitate to sanction other offenders

The European Commission yesterday announced that it is blacklisting three countries for illegal, unreported and unregulated (IUU): Belize, Cambodia and Guinea (1). This is the first time this EU mechanism has been used. The Commission also issued warnings to a further three countries – South Korea, Ghana and Curaçao. These now have six months to improve their fisheries control and surveillance systems to avoid the same fate. Commenting on the decision, as Green fisheries spokesperson and European Parliament draftsman/rapporteur on illegal fishing, I stated the following in a Press Release:

“Blacklisting these non-compliant states for failing to take steps to combat illegal fishing is a significant and welcome move, which shows the Commission is serious about addressing this global problem. EU governments in Council must swiftly endorse this proposal, which would result in trade sanctions on fisheries products, among other measures. Despite intense consultations over the past year, these 3 countries have demonstrated that they are not serious about combatting IUU fishing.

“The pre-identification of South Korea and Ghana as problem states is also a welcome move. There is abundant evidence of their lack of interest in addressing the problem of illegal fishing, with Ghana – in particular – having played a very obstructive role, blocking attempts to reinforce fisheries control measures, at this year’s International Commission for the Conservation of Atlantic Tuna (ICCAT) meeting, which just concluded. If they fail to take steps to improve their fisheries control and surveillance systems in the specified timeframe, the Commission should have no hesitation in adding them to the blacklist.

“Illegal, unreported and unregulated fishing remains a major threat to vulnerable fish stocks, accounting for up to one-third of global catches, and adding further strain to already-vulnerable fish stocks. The EU’s IUU regulation is critical as part of international efforts to combat IUU fishing. However, as we have seen at ICCAT, it is being systematically threatened from many fronts and can only succeed if it is supported both multilaterally and through the adoption by other countries of compatible measures to close down the market for IUU-caught fish.”

(1) See the Commission statement: https://europa.eu/rapid/press-release_IP-13-1162_en.htm?locale=en

These three were among a longer list of eight countries that were given a warning by the Commission in November 2012: Belize, Cambodia, Guinea, Cambodia, Fiji, Panama, Sri Lanka, Togo and Vanuatu.

 

Font foto: Greenpeace

This is how we, Greens, read the final outcome of ICCAT (Cape Town 2013)

ICCAT wrapped up its business yesterday for another year. Compared to other years, this was a rather calm meeting. It felt more like an interregnum, with various interests jockeying for position, skirmishing, before a big confrontation foreseen for 2014.

The most mediatic issue at ICCAT was, as usual, bluefin tuna. The scientists have indicated that a recovery of the stock has begun and so the usual suspects were lined up to call for a big increase in the quota – interests both within Europe and elsewhere. Nonetheless, the European Commission had been given a mandate to resist calls for a quota increase and in that, they succeeded. There is no increase. Moreover, a European proposal to improve certain control measures was approved which, at the last minute, suddenly included a provision to change the fishing seasons. The latter caters explicitly to European fishing interests.

On sharks, unfortunately there was no surprise. It has been five years since ICCAT took any new measures to conserve sharks and many were bitterly disappointed. It was, once again, the Asian countries which blocked any progress,

There was a bit of good news for sea turtles, which get caught in longline fisheries, with an agreement on requirements for the live release of these endangered animals.

The biggest failure, though, concerns the commitment of ICCAT to proper and effective control measures and appropriate sanctions. As described in the previous blog (See Below), ICCAT has become a talking shop which turns a blind eye to any serious problem of lack of compliance. Gone are the days when effective sanctions were applied – this year, several countries received a “letter of concern”, which essentially complains that if they do not improve next year and resolve the problem, they might – just might! – receive a “letter of identification”, which is just as toothless as the first letter. Since most member countries are guilty of one thing or another (failure to submit data, exceeding their quota, poor surveillance systems, etc) they all tacitly agree to limit the actions of ICCAT to these absurd letters. It has been years since trade restrictions have been imposed.

The campaign against illegal fishing can only be won by concerted, multilateral efforts and cooperation. The EU Illegal, Unreported and Unregulated fishing (IUU) regulation cannot solve the problem by itself and must be supported by other complementary measures. Unfortunately, at ICCAT this year it became crystal clear that the international community has very little enthusiasm for what must be done.

That is the real travesty of ICCAT.

 

By Raül Romeva and Michael Earle

Font foto: Marc Care / Marine Photobank

ICCAT i la pesca Il·legal, no documentada i no reglamentada (IUU): atrapats en la trampa del Laissez faire

ICCAT i la pesca Il·legal, no documentada i no reglamentada (IUU): atrapats en la trampa del Laissez faire (per Michael Earle i Raül Romeva)

 

Hi va haver un moment en què ICCAT (la Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica i espècies afins), es trobava a l’avantguarda de la lluita contra la pesca il·legal, no documentada i no reglamentada (IUU), i liderava el debat innovant amb tota mena de mesures i instruments. Així, per exemple, ICCAT va ser la primera organització regional que va prohibir les importacions de països que eren sospitosos de permetre que hi haguessin vaixells que naveguessin amb els seus pavellons (banderes) amb l’objectiu d’esquivar les regles i normes internacionals. Igualment, també va ser la primera a establir una llista negra de vaixells que han estat caçats practicant pesca il·legal o a-legal.

En els seus inicis, la ICCAT actuava de manera realment valenta en relació a les Parts no Contractants (és a dir, els països que no eren parts integrants de l’organització), i adoptava regularment recomanacions que van conduir a un significatiu nombre de prohibicions a les importacions de diversos productes (Tonyina Vermella, Patudo, Peix Espasa,…). Ulteriorment, en un moment donat, i davant les crítiques de ser especialment dura amb les parts no contractants, oblidant-se de les responsabilitats de les parts membre, va començar a actuar, també, contra algunes d’aquestes.

Una de les conseqüències d’imposar sancions a alguns dels països va ser que molts vaixells van optar per canviar de pavelló, una pràctica que, malauradament, resulta extremadament fàcil de dur a terme en l’actual marc (https://www.flagsofconvenience.com/) . ICCAT es va trobar llavors immersa en un singular joc que podríem anomenar: ‘a la caça de la bandera’. Aquest joc consistia a que quan un vaixell deixava un registre que estava essent objecte d’una prohibició a la importació, per un altre, obligant la ICCAT a investigar, trobar i finalment identificar, el país que havia consentit a concedir la seva bandera.

Una altra conseqüència va ser que les Parts no-Contractants van anar esdevenint progressivament en Parts Contractants, de manera que, com que aquells estats dels quals s’havia prohibit importar formaven ara part de l’organització, i a alguns se’ls va aixecar les sancions (amb l’argument que aquests estats havien fet substancials esforços per millorar les seves pràctiques), tot i que no en tots els casos, ja que a alguns dels nou membres de la ICCAT se’ls van aplicar noves sancions en tant que parts contractants.

Amb el temps, però, el nombre de països subjectes a prohibicions a la importació van anar disminuint a gran velocitat fins el punt que actualment no en queda cap en aquesta situació, i que només 40 vaixells es troben en una llista provisional de pesca IUU, la qual ha de ser discutida enguany. Aquesta xifra contrasta amb la llista de l’any 2000, que comptava amb … 345 vaixells!!

D’aquesta evolució dels fets se’n poden extreure almenys dues conclusions. La primera seria que la ICCAT ha estat tan efectiva en la seva lluita contra la pesca Il·legal, que aquesta ha estat pràcticament eradicada. Tanmateix, n’hi ha prou amb donar un cop d’ull a la llarga llista de temes tractats enguany en el si del Comitè de Compliment (Compliance Committee, CoC) per constatar que això no ha estat així. La segona lectura, en canvi, seria que els membres de la ICCAT es van adonar que si es podia sancionar a estats que eren Parts Contractants, es podria donar el cas que algun dia els acabés tocant a ells! Solució? Jo t’ajudo a tu (et perdono les males pràctiques) amb la confiança que quan em toqui a mi tu facis el mateix. En els anys que fa que segueixo el tema, constato any rere any, i de manera fefaentment, que aquesta és malauradament la dinàmica.

La pesca és una indústria global, amb flotes mòbils, capital mòbil i múltiples mercats. És per això que només es pot combatre la pesca il·legal, de manera efectiva, si es fa de manera multilateral. El problema és que, fins ara, les Organitzacions Regionals de Pesca (RFMOs), inclosa la ICCAT, han demostrat ser del tot ineficaces, de manera que ens cal trobar altres aproximacions al problema i mesures concretes que enforteixin els fòrums multilaterals.

Aquest és, de fet, l’enfocament que la mateixa Unió Europea es va veure forçada a adoptar quan va adoptar el seu Reglament IUU, l’any 2008. En efecte, les sancions comercials imposades per la ICCAT van resultar ser les precursores de normes similars que s’han incorporat al Reglament IUU. I és que no hem de menystenir el fet que l’amenaça de prohibir l’entrada de peix en el principal mercat suposa una eina prou important. El problema és que altres mercats igualment importants, com el dels Estats Units i el Japó, han fracassat a l’hora de dur a terme accions i, igual com d’altres mercats emergents, podrien convertir-se en noves destinacions per a les captures il·legals.

 

****

 

VERSION IN ENGLISH

 

ICCAT & IUU fishing: the age of Laissez faire (by Michael Earle and Raül Romeva)

 

There was a time several years ago when ICCAT was at the forefront of the global campaign to fight Illegal, Unreported and Unregulated (IUU) fishing, pioneering innovative and multilateral tools. ICCAT was the first to impose import bans from countries that were suspected of allowing vessels flying their flag to disregard international rules and norms. It also was the first or at least among the first to establish black lists of vessels that had been observed fishing illegally or extra-legally.

Initially, ICCAT took action against Non-Contracting Parties, countries that were not members of the organisation, adopting recommendations that led to a number of import bans for various products (bluefin tuna, bigeye tuna, swordfish). Then, confronted with accusations of bias for only acting against Non-Contracting Parties, it began to act against Contracting Parties as well.

One unfortunate, but inevitable, consequence of imposing a series of import bans against individual countries was reflagging on the part of vessels, an extremely easy exercise (https://www.flagsofconvenience.com/). ICCAT thus engaged in a game that resembled “chase the flag” as vessels would leave one register that was subject to an import ban for another, leaving ICCAT to scramble to find, and then identify, the recipient flag State. Another consequence was that the Non-Contracting Parties became Contracting Parties, and as States that were subject to import bans joined ICCAT, the import bans were lifted – with only limited demonstration that the new Contracting Parties had done anything to clean up their act and could be trusted to implement the rules effectively. Unsurprisingly, in some cases these new members had to be re-identified as Contracting Parties and subject to a new ban.

But after a few years, the number of countries that were subject to import bans, or vessels on the IUU list, dwindled, to the extent that there are currently no import bans and only 40 vessels on the provisional IUU vessel list, to be discussed this year. By contrast, there were 345 vessels on the list in 2000.

There are at least two conclusions that could be drawn from this recent history. One is that ICCAT has become such an effective fisheries management organisation that IUU fishing has been virtually eradicated. One only needs to look at the long list of issues discussed this year by the Committee on Compliance to realise that is unfortunately not the case. Alternatively, it could be that the members of ICCAT eventually realised that if import bans could be imposed on Contracting Parties, then at some point they could be affected themselves! That concern is likely to have played a part in the recent decline in ICCAT notifications as the last few days’ debates in the Committee on Compliance have shown.

Fishing is such a global industry, with mobile fleets, mobile capital and multiple markets, that a multilateral approach to combatting IUU fishing is the only way to be effective. But if the RFMOs, including ICCAT, have shown themselves to be less than effective, other approaches must be found, that hopefully will reinvigorate the multilateral fora.

That is the approach that the EU was forced to take, when, in 2008, its famous IUU Regulation was adopted. Indeed, the trade sanctions imposed by ICCAT were a precursor to similar provisions that are incorporated in the IUU regulation. Preventing IUU-caught fish to access the most important market is a powerful tool. But other major markets such as the United States and Japan have so far failed to take action and emerging markets could well be a new destination for tuna caught illegally.

Font foto: European Commission

Protegir les aigües profundes: el proper repte del Parlament Europeu

El proper 10 de desembre el Parlament Europeu hauria d’acabar el procés que ens ha ocupat força els darrers setze mesos en relació a la protecció dels ecosistemes de les anomenades aigües profundes, espais on habiten poblacions especialment vulnerables. Mentrestant, del Consell Europeu (governs), encara no en sabem res concret, més enllà de la seva tradicional oposició a millorar l’actual marc legislatiu, a instàncies, sobretot (oh, sorpresa!) de França, Espanya i Escòcia.

Mentre esperem, alguns dels ecosistemes més fràgils, molts d’ells centenaris, pateixen danys irreversibles. Cosa de la qual fa anys que ens adverteixen nombroses organitzacions, com Oceana. Vegeu, per exemple, el següent vídeo explicatiu.

Pesquerías de profundidad: La explotación de las especies más vulnerables from Oceana on Vimeo.

I és que, tal i com manifesta Xavier Pastor, director executiu d’Oceana a Europa: “La majoria de la ciutadania de la UE desconeix el dany irreversible que s’està causant dia rere dia a peixos que triguen dècades a reproduir-se o a esculls de corall mil·lenaris. Però els ministres sí que en són conscients, i saben que la causa és la mala gestió, incloent l’ús d’arts destructives com l’arrossegament i les malles de profunditat. Demanem als ministres de tots els estats membres que s’alcin en defensa de les profunditats. Les conseqüències de la seva inacció no s’acaben en les pròximes eleccions, sinó que duraran segles.

En aquest sentit, convé recordar que l’actual reglament d’aigües profundes de l’Atlàntic Nord-est data de 2002, i és un dels casos paradigmàtics de “gestió a les fosques”: no estableix requisits per a l’autorització de vaixells pesquers, ni criteris per fixar les oportunitats de pesca, ni mesures per protegir espècies i ecosistemes vulnerables.

De les 100 espècies de profunditat capturades per vaixells de la UE, el reglament només cobreix 24 i d’elles (s’ha prohibit capturar-ne 18 per sobrepesca severa o risc de patir-la). A més, es permet als arrossegadors pescar indiscriminadament pel fons i destruir ecosistemes marins vulnerables, com els corals i les esponges. A més, els vaixells d’arrossegament i d’emmallament de profunditat generen enormes quantitats de captures accidentals d’espècies vulnerables com els taurons de profunditat.

La Comissió Europea va presentar una proposta al juliol de 2012. L’objectiu era posar remei a les deficiències de l’actual reglament mitjançant un ampli paquet de mesures que milloraria la gestió de la pesca en aigües profundes a Europa. Al llarg de 2013, les comissions de Medi Ambient i de Pesca del Parlament Europeu hem estat avaluant i revisant el text, i hem adoptat la nostra postura (en tant que colegisladors). Els Verds ens vàrem abstenir, per insuficient. La votació final, en plenària, està prevista pel proper 10 de desembre.

A partir d’aquí hauria de començar el diàleg entre els dos colegisladors (Parlament i Consell) per acordar el text legal definitiu. El problema és que el Consell ni tan sols ha començat a estudiar l’assumpte, tot i que fa gairebé un any el va identificar com a prioritari. La raó d’aquesta inacció no és la desídia, que ningú s’enganyi, és la submissió dels governs als interessos del gran lobby explotador de les aigües profundes, un dels més potents i poderosos amb els que he hagut d’enfrontar-me durant el meu mandat parlamentari.

 

Més informació:

-Pesca de profundidad en el Atlántico Nordeste –  Infografía (en anglès)

Mites i dades sobre la pesca de profunditat


Font infografia: Oceana