UE-Colòmbia: negociant amb els drets humans

Acabo de rebre al meu despatx l’amic sindicalista colombià de la CUT, Luis Alberto Vanegas, qui m’ha exposat de manera clara i preocupant la situació de les persones sindicalistes a Colòmbia. Les xifres d’assassinats i desapareguts fan fredar (2734 casos documentats des del 86). Però encara més la impunitat que ampara aquests crims.

El 60% dels sindicalistes assassinat al món són de Colòmbia.

I en tot aquest context, ens trobem aqeusts dies al PE amb una campanya del govern colombià, així com dels grups majoritaris de la cambra (ja sigui PPE, PSE o ALDE) en favor de les negociacions de l’Acord de Lliure Comerç de la UE amb Colòmbia.

Faig meves les paraules del Secretari General de la CES, John Monks, qui ja en una carta signada al juliol de 2009 s’expressava en els següents termes:

‘We would urge your Government (en referència als governs de la UE) to call a halt to the FTA (FRee Trade Agreement) negotiations, which we understand it is planned to conlcude with indecent haste within weeks, and so make it clear to the Colombian authorities that the EU and its Member States do not condone the current situation in Colombia but expect serious change to the better before normal bilateral relations can be resumed’.

M’he compromès a fer arribar novament al Consell i la Comissió la meva oposició al decurs actual de les negociacions.

A més a més, en el debat que hi va haver ahir a la Comissió de Desenvolupament, la nostre representant, Catherine Grèze, va exposar perfectament la línia del nostre Grup Verds/ALE, i que es resumeix en la següent nota de premsa: (segueix…

COMMUNIQUÉ DE PRESSE – Bruxelles, le 26 janvier 2010

Colombie: un véritable génocide politique?
La commission Développement du Parlement européen a reçu l’ambassadeur de Colombie auprès de la Belgique ainsi que plusieurs syndicalistes colombiens, pour revenir sur la situation des Droits de l’Homme en Colombie.

Les tentatives de la Colombie de cacher ses morts et de se présenter comme l’un des grands défenseurs des Droits de l’Homme est vaine devant les multiples témoignages poignants apportés par les syndicalistes colombiens. En 2009, 37 syndicalistes furent assassinés, 19 enseignants furent tués, et le nombre des victimes “collatérales” ne sera jamais réellement décompté. Les syndicalistes colombiens représentent jusque 70% du total des syndicalistes assassinés dans le monde.

Les Verts du Parlement Européen dénoncent la collaboration de l’UE avec un pays ne respectant ni les Droits de l’Homme, ni les conventions en matière sociale et environnementale qu’il a pourtant signés avec l’UE en vue d’obtenir le statut SPG+. (*)

Les eurodéputés Verts demandent à la Commission européenne de cesser les négociations en vue d’un accord de libre-échange tant que la question des Droits de l’Homme n’est pas clairement prise en compte. Ils sollicitent également le lancement d’une véritable enquête sur les violations des droits et libertés en Colombie, comme cela a été fait avec le Sri Lanka dont le statut SPG+ a par la suite été suspendu.

Aux Etats-Unis, ami le plus proche de la Colombie, les démocrates bloquent depuis 2006 les accords de libre-échange. Au Canada et en Norvège, les négociations sont également gelées.

Pour Catherine Grèze, députée Verte européenne :”La Présidence espagnole souhaite bien évidemment conclure des accords qu’elle présentera comme de véritables victoires lors du sommet UE-Amérique Latine des 17 et 18 mai prochains. Mais si l’on parle de “saut qualitatif”, comme indiqué dans le programme de la Présidence, ne parle-t-on pas de bien-être de la population ? de respect des travailleurs ? du droit d’expression ? J’ai honte pour l’Union Européenne, qui se targue d’être la championne de la défense des Droits de l’Homme, d’en faire moins que les Etats-Unis “.

(*) SPG+ : Système de préférences généralisé

Font foto: cartell de denúncia d’algunes empreses multinacionals còmplices amb els assassinats de sindicalistes.

Honduras: sobre ambaixadors, retorns i eleccions

La setmana passada vaig fer un periple per Costa Rica i Panamà on, entre d’altres assumptes, vàrem tractar l’afer Honduras. Vaig tenir l’honor de dinar amb el president de Costa rica i Premi Nobel de la Pau, Òscar Àrias, i de sopar amb el cos consular a ambdós països. Em va sorprendre, negativament, la convicció de la majoria d’ambaixadors (amb l’excepció de l’espanyol, cal dir-ho tot), que no hi havia cap possibilitat que les eleccions a Honduras es fessin sota la premisa, per a mi indiscutible, que Zelaya havia de ser restituït. Deien que no era realista plantejar-ho i que, per realisme i pragmatisme, havíem de renunciar a reclamar-ho, cosa a la qual em vaig negar. Alguns anaven més enllà i ens demanaven als parlamentaris/es que donéssim suport a les eleccions com una manera de passar pàgina. L’estabilitat de la regió ho necessita, deien. No sóc, ni he estat mai, especial seguidor de Zelaya. Sóc molt conscient que el seu mandat ha estat plagat d’irregularitats i, possiblement, de fins i tot algunes vulneracions flagrants de la llei. Però si Zelaya ha comès irregularitats, eren els jutges, en el marc d’un Estat de dret, qui ho havia d’avaluar, i en darrer terme els electors, en unes eleccions que ja estaven previstes, però en cap cas els militars.  Derrocar un president per la via de posar-lo en un avió i deportar-lo és un pèssim precedent per al país, la regió, i el món. I que el món ho avali encara més. Per sort són nombrosos els governs i organismes que van reaccionar condemnant el fet. No ho va fer, però, el Parlament Europeu, malgrat la insitència d’alguns de nosaltres. Es va imposar la majoria conservadora i, tàcitament, còmplice del cop. Coses de les democràcies. Ara, i contràriament a les percepcions dels ambaixadors, resulta que el retorn de Zelaya és més proper, i que es podrien fer eleccions amb l’ordre constitucional reestablert. I em pregunto, quan els ambaixadors (sobretot francès, alemany, britànic, italià, etc..) deien el que deien, era en base a una anàlisi i a una valoració de la situació, o era l’expressió d’un desig, és a dir, que es fessin eleccions i que, sí o sí, guanyés un candidat que tragués Honduras de l’ALBA? Trist precedent per una Europa que en el seu dia va contribuir a derrocar dictadures a llatinoamèrica, que ara impulsi les noves plutocràcies empresarials. No m’agraden la retòrica castrista i chavista, em consta que determinades actituds suposadament revolucionàries sovint són excusa per a flagrants vulneracions de drets i llibertats, però no m’empasso que els Micheletti, Uribe, Martinelli, Calderón, i cia. siguin els paradigmes de la democràcia i les llibertats. Les coses no són blanc o negre, ho sé. Però, precisament per això hauríem de tenir clares algunes prioritats. I una d’elles és que els canvis de govern s’han de fer de manera democràtica, amb la lliure participació de totes les opcions, sense coaccions, i amb els militars a les casernes. I aquest, ara com ara, no és el cas a Honduras.

Foto: revoltes a Honduras. Font: AP/Photo.

Panamà: ampliació del Canal, Indigenes, Hondures, i Eurolat

Seguint amb el periple centreamericà, ahir i avui hem estat treballant a Panamà on ens hem reunit amb els Ministres de Comerç i Afers Exteriors, amb el President de l’Assemblea Legislativa i els diferents grups (Bancadas), tant l’actualment al govern (Por el Cambio, liderada pel multimilionari empresari i ara President, Martinelli) i el derrotat Partido de la Revolución Democrática (del sortint Torrijos). Personalment m’he reunit també amb diferents organitzacions socials que denuncien de fa temps diverses vulneracions de drets fonamentals, tant a grups socials com indígenes, com a poblacions que s’han vist afectades per l’ampliació del Canal. En les discussions, a banda de Panamá i els Acords d’Associació (paradisos fiscals i banderes de conveniència inclosos), un altre tema recurrent és Hondures. No cesso de reiterar que només amb el retorn de Zelaya es podrien donar les circumstàncies per tal de dur a terme unes eleccions més o menys legítimes. Altrament seran un frau flagrant. Per altra banda avui comencem els treballs d’Eurolat, Assemblea interparlamentària entre la UE i Amèrica Llatina. El debat monogràfic matinal és prou sucós: migracions. Recordo que el rerafons és la Directiva del Retorn a la qual alguns/es hem criticat durament i n’hem demanat la retirada. En això tenim una estranya coalició: diputats (d’esquerres i de dretes) llatinoamericans, més Verds i GUE, front a la resta de grups europeus (PSE, PP, ECR i ALDE). Ahir vaig tenir ocasió de parlar una mica de tot això amb la corresponsalia d’EFE a Panamá (Europa dice que Centroamérica necesita acuerdos entre los entes de integración). N’adjunto la nota que en van fer:

CENTROAMÉRICA / UE

Europa dice que Centroamérica necesita acuerdos entre los entes de integración

EFE/Panamá

Una misión de eurodiputados advirtió hoy de la
necesidad de que los países de Centroamérica se pongan de acuerdo en sus
instituciones integracionistas para avanzar en ese proceso y en la
consolidación de la democracia en la región.

“No favorece la causa de la integración
si algunos países tienen unas instituciones y otros países tienen otras
distintas”, dijo a Efe la presidenta de la delegación del Parlamento
Europeo (PE) para Centroamérica, la holandesa Emine Bozkurt, tras reunirse con
diputados de la Asamblea Nacional de Panamá.

El que los países no tengan un consenso sobre
sus instituciones “entorpece el proceso para la toma de decisiones y
también reduce la democracia y la influencia directa del pueblo”, indicó
Bozkurt al ser preguntada sobre la decisión de Panamá de salirse del Parlamento
Centroamericano (Parlacen).

Sobre la intención de Panamá de participar en
las negociaciones de un Acuerdo de Asociación entre la Unión Europea (UE) y
Centroamérica sin adherirse al Sistema de Integración Económica Centroamericana
(Sieca), Bozkurt indicó que esa “opción distinta, un poco a la
medida” deberá ser analizada en Bruselas en noviembre.

“Lo importante desde luego es que sea un
enfoque de integración regional, y espero sinceramente que Panamá esté
dispuesta a asumir (su) responsabilidad para la integración regional en lo que
respecta a la economía como a la política”, afirmó Bozkurt.

Por su parte, el parlamentario español de los
Verdes Raúl Romeva valoró positivamente “la voluntad de Panamá de
incorporarse en el marco regional” y que el “cierto aislamiento”
en el que estaba haya empezado a “romperse”.

También afirmó que, aunque “es muy
legítimo” el interés de Panamá de formar parte de las negociaciones, el
acuerdo de asociación “no es un Tratado de Libre Comercio” e implica
“un diálogo político y de cooperación”.

Los parlamentarios abordaron hoy el acuerdo de
asociación con el canciller panameño, Juan Carlos Varela, durante una visita a
este país que aprovecharán para asistir mañana, jueves, a una sesión de la
Asamblea Parlamentaria Euro-Latinoamericana (EuroLat).

“La realidad es que la única forma de la
cual Panamá participe en esto -el acuerdo de asociación- es si nuestra
propuesta es aceptada. No hay otra alternativa”, señaló hoy Varela en una
rueda de prensa.

Los parlamentarios europeos también visitaron
el Canal de Panamá para conocer las obras de ampliación y se reunieron con el
ministro de Comercio e Industrias de Panamá, Roberto Henríquez.

En la reunión de las comisiones permanentes
del EuroLat analizarán el estado de las negociaciones comerciales entre la
Unión Europea y América Latina, entre otros temas.

 

Foto: Intervenint en l’Assemblea Legislativa de Panamà, acompanyat del Director/Embaixador de la Comissió Europea a Amèrica Central, Goldstein.

Costa Rica: no totes li ponen, a l’Acord d’Associacio

Soc a Costa Rica, participant d’una Delegacio del Parlament Europeu. Vaig arribar ahir al vespre i aquest mati ja he tingut ocasio de reunir-me amb diverses organtizacions critiques amb el proces de l’Acord d’Associacio UE-America Central. No tot son avantatges, reclamen, i certament comparteixo amb elles les enormes llacunes, tant en quant a fons com al proces, que ha seguit la negociacio d’aqeust Acord, massa similar al tan denostat Tractat de Lliure Comerc entre Costa Rica i els Estats Units. En teoria un Acord d’Associacio amb la Ue no es un TLC (inclou, a mes a mes de l’acord de lliure comerc, un capitol de dialeg politic i un de cooperacio), i hauria de ser beneficios per les dues parts, o aixo es el que molta gent creu. En la practica la realitat no sempre es la que voldriem. En el cas que ens ocupa els riscos son enormes, sobre tot per a certes parts de la societat, la gent mes humil, dones, camperols, etcetera. El pes de la negociacio, i per tant les parts mes beneficiades, el segueixen duent els grans sectors indurstials i agroexportadors (pinya, cafe, banana, melo i mango). Fa mesos que demano que se’ns proporcioni als diputats i diputades del PE els estudis d’impacte ambiental, social i de genere d’aquest Acord. Encara no hem rebut res. Sospitem que, simplement, no existeixen aquests estudis. Escric aquestes notes mentre em preparo per a les dues reunions subseguents: la que mantindrem d’aci a uns moments amb la Delegacio de la Comissio Europea a San Jose (Costa Rica i seguidament en el dinar a la residencia del President de la Republica, Don Oscar Arias (com l’anomenen aqui), al qual, a mes a mes de demanar-li sobre l’estat actual de les negociacions de l’Acord d’Associacio (del qual n’es un ferm defensor) li demanare tambe per la situacio a Hondures, de la qual n’es, almenys formalment, mediador.

Aquest vespre, despres de la trobada amb Don Oscar, marxarem cap a Panama, on seguira la visita oficial de la Delegacio, i on tindran lloc diverses reunions de l’Assemblea Eurollatinoamericana (EURALAT).

(Nota: escric sense accents degut a les limitacions del teclat)
Foto: Oscar Arias. Font: EFE

Honduras: business as usual?

Si es confirma la decisió que va prendre ahir el Comitè del Consell sobre Amèrica Llatina (COLAT) de reprendre les negociacions en favor d’un Acord d’Associació amb Amèrica Central, inclosa Honduras, la UE estarà enviant un preocupant missatge. Un cop més, la política del Business as Usual prima sobre els principis democràtics. Mal senyal, molt mal senyal. És per això que avui hem fet ràpidament la següent nota:

PRESS RELEASE – 
Brussels, 2 September 2009

Honduras
– EU

Greens deplore Council moves to reopen Association Agreement negotiations with coup government

Yesterday, the COLAT (Council Committee on Latin Americadecided to lift the suspension of negotiations of an Association Agreement with Central American countries, including Honduras. Raül Romeva, Vice-President of the Greens/EFA Group and member of the European Parliament delegation to Central America, and French Green MEP Catherine Grèze commented:

“This decision in Council implicitly endorses the actions of the anti-democratic military coup in Honduras, the first in Central America in many years. The EU condemned the coup in June,
 demanded that ousted President Zelaya be returned to office and suspended Association Agreement negotiations.  If the EU tamely drops its demands a few months later and goes back to business as usual with Honduras,  this will send an open invitation to all anti-democratic forces in the region to return to the dark days of repressive regimes.

No Latin American country has recognised the de facto government of Honduras and the human rights situation has worsened in recent weeks. Against this backdrop, there can be no justification for a U-turn in EU policy that would sideline its professed support for democracy and rule of law. The Greens are calling for the EU Council of 14-15 September to reject COLAT’s decision and to maintain suspension of all its economic, political and diplomatic relations with the coup administration in Honduras until order is returned to the country under the terms of its constitution.”


Font foto: AFP/EFE

90 eurodiputats/des demanem la UE més pressió sobre Micheletti

Adjunto la nota que vàrem fer pública ahir en relació a la iniciativa que alguns eurodiputats/des vàrem emprendre en el si del Parlament Europeu per demanar a la UE que no avali el cop d’Estat a Hondures.

Noventa eurodiputados piden a la UE más presión contra Micheletti

EFE – 21/07/2009

Bruselas, 21 jul (EFE).- Noventa eurodiputados, principalmente de grupos de izquierda, han firmado una declaración en la que condenan el golpe de Estado en Honduras y piden a la UE que mantenga la presión contra el nuevo régimen suspendiendo toda cooperación con él y las facilidades comerciales que disfruta el país.

El texto, elaborado a iniciativa de los eurodiputados españoles Willy Meyer, del grupo de la Izquierda Unitaria; Luis Yáñez, del grupo Socialista; y Raül Romeva, del de Los Verdes, ha sido remitido a la comisaria europea de Relaciones Exteriores, Benita Ferrero-Waldner.

En el documento, los noventa parlamentarios exigen a la UE que mantenga la presión sobre el gobierno de Roberto Micheletti a través de la suspensión de las negociaciones para el acuerdo de asociación con América Central “mientras no se restablezca la democracia en Honduras” y de la congelación de “toda cooperación y de las facilidades comerciales SPG+”.

Precisamente ayer, la Comisión Europea confirmó su decisión de congelar la transferencia de 65,5 millones de euros de ayuda presupuestaria directa al Gobierno hondureño tras el fracaso de las gestiones del gobernante costarricense, Óscar Arias, para encontrar una solución a la crisis política.

En un comunicado, Meyer confió hoy en que la declaración sea “una medida de presión más para evitar el baño de sangre en Honduras, que sería en todo caso responsabilidad del gobierno golpista”.

Por su parte, Yáñez hizo “votos por una salida pacífica y dialogada de la crisis” y rechazó “cualquier llamada a la violencia, exigiendo la pronta restitución de Manuel Zelaya como presidente constitucional de Honduras hasta enero de 2010″.

Romeva consideró, mientras, “imperativo que la UE insista en la reinstauración del orden constitucional para preparar adecuadamente las elecciones de noviembre de 2009, y que en ningún caso la UE debe reconocer al gobierno golpista con objeto de evitar sentar un precedente que podría tener tristes consecuencias para la región entera”.

A continuació adjunto el text sencer de la petició, en castellà i anglès (segueix…):

ES

DECLARACIÓN DE EURODIPUTADOS DEL PARLAMENTO EUROPEO

Considerando que el pasado 28 de junio el ejército de Honduras dio un golpe de estado deteniendo y expulsando a su Presidente Manuel Zelaya

Considerando que el día siguiente Roberto Micheletti se autoproclamó presidente de Honduras.

Condenamos enérgicamente el golpe de Estado militar contra el Presidente de Honduras José Manuel Zelaya, así como su detención y expulsión forzada del país, y la instauración de un régimen de facto.

Nos sumamos  a la comunidad internacional y los organismos internacionales como la Organización de Estados Americanos en la exigencia de la restitución inmediata de J.M. Zelaya como Presidente electo de Honduras y el restablecimiento del orden democrático y constitucional en el país

Declaramos el no reconocimiento ni aceptación de ningún gobierno que intente reemplazar al democráticamente electo en Honduras, rechazamos cualquier ataque al Estado de Derecho Hondureño y exigimos el respeto al orden democrático y constitucional y el restablecimiento de la libertad de prensa y de ejercer oposición

Nos solidarizamos plenamente con las fuerzas democráticas de Honduras que resisten y luchan pacíficamente por el restablecimiento de la democracia y saludamos la mediación del Presidente de Costa Rica Óscar Arias con el fin de encontrar una solución pacífica de la situación.

Aprobamos la suspensión de las negociaciones del Acuerdo de Asociación UE-América Central mientras no se restablezca la democracia  en Honduras, y exigimos la suspensión hacia el gobierno de facto de toda cooperación y de las facilidades comerciales SPG+

Primeras firmas:

Willy Meyer

Luis Yáñez-Barnuevo García

Raül Romeva i Rueda


******************************************

EN

DECLARATION BY MEMBERS OF THE EUROPEAN PARLIAMENT

Considering that on 28th June last, the army of Honduras organized a coup d’état, arresting and expelling the country’s President Manuel Zelaya

Considering that the following day Robert Micheletti declared himself president of Honduras.

We strongly condemn the military coup d’état against the President of Honduras, Jose Manuel Zelaya, as well as his detention and forced expulsion from the country, and the establishment of a system de facto.

We add our names to those of the International Community and international organizations such as the Organization of American States in their demands for the immediate reinstatement of J.M. Zelaya as President elect of Honduras and the reestablishment of democratic and constitutional order in the country.

We declare that no recognition or acceptance should be granted to any government that tries to replace the government that was democratically elected in Honduras; we reject any attack on Honduran Rule of Law and require the respect for democratic and constitutional order and the reestablishment of press freedom and freedom to exercise opposition. 

We express our solidarity with the democratic forces of Honduras that continue to peacefully resist and fight for the reestablishment of democracy and we fully support the mediation by the President of Costa Rica, Oscar Arias, in order to find a peaceful solution to the situation.

We approve the suspension of negotiations on the EU-Central America Association Agreement for as long as democracy has not been restored in Honduras, and we call for the suspension from the de facto government of any cooperation as well as all SPG + trade facilities.

First signatures:

Willy Meyer

Luis Yáñez-Barnuevo García

Raül Romeva i Rueda

Font foto: cubadebate

Debat sobre Hondures

Al Parlament Europeu debatem aquesta tarda tres afers internacionals de vital importància: la situació del Xingjian i el paper de la Xina, la situació postelectoral a l’Iran, i el cop d’Estat a Hondures. Tots tres temes m’interessen (i em procupen) especialment. El cas és que ens hem hagut de repartir les intervencions en el Grup i a mi m’ha tocat parlar sobre el cas hondureny. Adjunto a continuació la meva intervenció:

Intervención de Raül Romeva en el debate sobre la situación en Honduras
15 de julio de 2009

He tenido ocasión de seguir de cerca la situación de Honduras en tanto que vicepresidente de la Delegación PE-América Central, y debo decir que me sumo a la consternación y a la condena internacional ante los recientes hechos sucedidos en ese país.

Considero altamente significativo que el Parlamento Europe considere este tema de tal importancia en el inicio de esta nueva legislatura. Y es que, efectivamente,se trata de un tema fundamental. Se trata del primer golpe de Estado en un país centroamericano del siglo XXI. Un triste y lamentable honor..

Condeno enérgicamente el golpe de Estado militar contra el Presidente Zelaya, e insto a la UE a que no reconozca al golpista Micheletti. Es imperativo que la UE insista en la reinstauración del orden constitucional para preparar adecuadamente las elecciones de noviembre de 2009.

Para ello, celebro que la UE congele las negociaciones para un Acuerdo de Asociación UE-América Central; y pido que, tal y como ya han hecho el Banco Mundial y los Estados Unidos, congelen la ayuda (excepto la humanitária) y se inicie un proceso para suspender le régimen privilegiado para Honduras SPG+.

Pero más allá de estas medidas, la UE debería instar a que cese toda actividad militar y de persecución por parte de los golpistas, que se habra una investigación sobre la autoría y las responsabilidades del golpe de Estado (incluidos los actos de asesinatos), y que cese también la vulneración de derechos humanos y la persecución de la libertad de expresión y de prensa.

Finalmente, más allá de todo lo dicho, la presencia internacional es ciertamente urgente apoyar ún Diálogo Nacional. Es necesario destinar misiones de observación y de seguimiento que demuestren que la sociedad internacional no está para nada al margen de la situación y del devenir del pueblo hondureño.

Foto: Militars hondurenys davant la casa de del President Zelaya. Font: EFE.

Honduras i la UE

Malgrat que els darrers escàndols a Hondures han tingut lloc els darrers dies, precisament durant la meva estada a alta mar, no he volgut deixar passar l’oportunitat d’afegir la meva veu a la de totes aquelles que reclamen un retorn a la normalitat. Adjunto la nota que vaig fer pública dilluns, en tant que vicepresident del Grup Verds/ALE, i en qualitat també de membre (i vicepresident) de la Delegació de relacions UE-Amèrica Central.:

Honduras: EU must cancel
association agreement talks following coup d’état


Commenting on recent events in Honduras, Greens/EFA Vice-President Raül Romeva commented:

“I strongly condemn the military’s anti-democratic
overthrow of elected Honduran President Manuel Zelaya. Recent events echo the
dark days of past military coup d’états in Central America. We must not see any
repetition of the bloodshed that occurred in Honduras in the 1980s.

The international community must act immediately to
unequivocally reject the legitimacy of Roberto Micheleti, declared President by
Congress yesterday. International observers must be granted access to
investigate. For its part, the European Union should cancel next week’s planned
trade negotiations with the Honduran authorities. (1) EU association agreements
have democracy clauses that have clearly been violated by the new
administration that is in place.”

Note to editors:

(1) ‘Association agreement’ negotiations – with a strong focus on
trade issues – are due to take place with six Central American countries,
including the Honduras, 6-10 July 2009 in Brussels.

Foto: Nacions Unides ha fet ja diversos gestos per demanar la reinstauració de Zelaya. Font: AP/BBC.

La UE i el silenci mercantil davant la massacre d’indígenes al Perú

Trobo incomprensible el silenci de la Comissió Europea davant els fets ocorreguts fa uns dies al Perú, en el marc de les revoltes indígenes que protestaven contra uns acords comercials que perceben com un risc per a la seva seguretat, alimentària i personal. El més greu, però, és que malgrat els constants episodis de vulneracions de drets fonamentals, la Comissió segueix endavant amb la negociació d’un Acord preferencial amb aquell país. Un exemple més de com aquesta Comissió, la Comissió Barroso, prima el comerç als drets humans. Per tot plegat vaig fer ahir el següent requeriment:

17/06/2009

Romeva emplaça la Comissió Europea a suspendre les negociacions per un acord comercial amb el Perú

ICV recrimina a la Comissió que mantingui el silenci davant la repressió de les autoritats peruanes de les protestes indígenes per l’explotació de les terres

L’eurodiputat d’ICV, Raül Romeva, ha demanat avui a la Comissió Europea que suspengui les negociacions d’un acord comercial amb el Perú i trenqui el silenci que manté envers les situacions que s’han viscut en aquest país durant el mes de juny amb la repressió de les protestes indígenes que demanen canvis en el règim d’explotació de les terres. “És inacceptable que gairebé dues setmanes després de la massacre la Comissió de la UE i el Consell encara no hagin publicat cap declaració de condemna davant la brutal repressió a les protestes”, ha sentenciat Romeva.

El 5 de juny, les autoritats peruanes van (segueix…)

emprendre una sagnant campanya davant les protestes indígenes amb
motiu dels canvis legislatius relatius al règim d’explotacions en el
marc de l’acord comercial entre Estats Units i Perú. En aquest sentit,
Romeva ha declarat que “la Comissió segueix amb les negociacions per a
un acord de lliure comerç amb el Perú, el qual pot comportar importants
efectes negatius en termes humans i ambientals, mentre segueix
mantenint el seu silenci davant les dotzenes d’assassinats, i davant un
compte de desaparicions d’indígenes participants en la protesta que no
deixa d’augmentar.”

En relació amb les protestes indígenes del Perú, l’eurodiputat
ecosocialista ha recordat que “les pràctiques comercials neoliberals,
netament agressives, són el principal motiu de les protestes dels
pobles indígenes, les terres dels quals han de plantar cara a la
sobreexplotació massiva, a la tala d’arbres, a l’explotació minera i a
l’extracció d’oli”, al mateix temps que ha afegit que “una vegada més,
la Comissió de Barroso opta per afavorir el gran negoci de companyies
europees per sobre del mediambient i els drets humans de poblacions
locals.

Romeva ha reiterat que la Comissió de la UE ha de suspendre les
negociacions per a l’acord de lliure comerç amb Perú i revisar a fons
les pautes de negociació de qualsevol acord futur amb el conjunt de la
comunitat andina. “Atès que el president Alan García ha ignorat
reiteradament els compromisos internacionals de Perú en relació amb els
drets dels pobles indígenes, per exemple la Convenció 169 de la OIT,
resulta imprescindible que qualsevol acord amb la UE contempli un
escrupolós respecte pels drets dels pobles indígenes”, ha declarat.

Foto: Indígenes peruans bloquegen la carretera. Font: AFP / BBC

Sentència per a Fujimori

Fa uns mesos vaig ser al Perú, on vaig poder assistir al Judici a Fujimori, convidat per les organitzacions de drets humans impulsores de l’acusació particular (veure apunt A Lima, seguint el procés a Fujimori, en plena pol.lèmica sobre el present i futur del MRTA). Aquesta setmana ha arribat finalment la sentència: 25 anys de presó per vulneració de drets humans. Segueixo a través de la BBC la recepció de la sentència per part de Fujimori.

Es tracta d’una condemna històrica. Fujimori,
de 70 anys, estava acusat de ser l’autor intel.lectual de les massacres de Barrios
Altos, l’any 1991, i La Cantuta, l’any 1992, dutes a terme por un grup paramilitar promogut per l’exèrcit peruà conegut com el Grup Colina, i del segrest d’un empresari i un
periodista. Els fets de Barrios Altos van acabar amb 15 persones mortes i el de la Universidad La Cantuta, deu.

Aquesta sentència tindrà repercussions importatíssimes, no només al Perú sinó també més enllà de les seves fronteres, ja que es tracta de la primera vegada que un ex mandatari
constitucional llatinoamericà és jutjat por crims de lesa humanitat en el seu propi país.

Font video: BBC