Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Arxiu de la categoria: Drets dels Animals (campanya antitaurina, campanya zoos, ...)

Perché chiediamo alla Commissione europea di non sovvenzionare le ‘corrida’ con i fondi europei.

1
Publicat el 15 de maig de 2013
IT: Spiegando a la TV italiana la Repubblica, e a l’agenzia ANSA, perché chiediamo alla Commissione europea di non sovvenzionare le ‘corrida’ con i fondi europei.

CAT: Explicant a la TV Italiana Reppublica i a l’agència ANSA perquè demanem a la Comissió Europea que no se subvencionin les curses de braus amb fons europeus. 

CAST: Explicando a la Tv Italiana Reppublica y a la agencia ANSA porque pedimos a la Comisión Europea que no se subvencionen las corridas de toros con fondos europeos.

Tauromaquia i societat: després de l?abolició a Catalunya / Tauromaquia y sociedad: tras la abolición en Catalunya

2
Publicat el 7 de gener de 2012

Vídeo de la FFW sobre l’abolició de les curses de braus a Catalunya: el que va passar abans, durant i després, amb les opinions del Diputat al Parlament de Catalunya Josep Rull Andreu, el Diputat al Parlament Europeu Raül Romeva i Rueda, el regidor a Ajuntament de Barcelona Jordi Portabella, i activistes de l’Equador, Veneçuela, Mèxic, Perú … tots treballant per aconseguir l’abolició total d’aquest espectacle cruel.

*****

Video de la FFW sobre la abolición de las corridas de toros en Catalunya: lo que pasó antes, durante y después, con las opiniones del Diputado en el Parlament de Catalunya Josep Rull Andreu, el Diputado en el Parlamento Europeo Raül Romeva i Rueda, el regidor en Ajuntament de Barcelona Jordi Portabella, y activistas de Ecuador, Venezuela, México, Perú… todos trabajando para conseguir la abolición total de este espectáculo cruel.

 

Demanem explicacions pel maltractament de llebrers

0

El diari Público es feia ressò ahir, a l’article ‘La Eurocámara pide explicaciones a España por la crueldad contra los galgos‘, d’una de les iniciatives que hem dut a terme darrerament un grup de diputats i diputades al Parlament Europeu, enviant una carta al govern de l’Estat demanant més implicació i solucions clares davant les persistents pràctiques de tortures i maltractament contra animals, i concretament contra gossos llebrers.

Responíem així a les centenars de cartes que ens havien enviat ciutadans i ciutadanes, així com moltes organitzacions, informant-nos de molts casos de maltractament i crueltat.

En conèixer que sovint els llebrers són severament colpejats, cremats vius, ruixats amb àcid, llançats a pous, lligats en coves i abandonats fins a morir, penjats o torturats d’altres formes, estàvem obligats a reacionar, i així ho hem fet.

En la carta, els europarlamentaris reconeixem que Espanya ha millorat la seva legislació de protecció dels drets dels animals, i que el maltractament animal pot ser perseguit atenent a l’article 337 del Codi Penal. No obstant això, advertim que encara un nombre molt petit de casos de crueltat acaben en els tribunals, de vegades fins i tot encara es personi en les causes el Servei de Protecció a la Natura de la Guàrdia Civil (Seprona).

La missiva, que es pot consultar en el seu format original al blog El Guadiana y la Traílla, especialitzat en la defensa dels llebrers, recorda a Zapatero que segons el Tractat de Lisboa els estats s’han de comprometre per garantir el benestar dels animals, que han de considerar “éssers sensibles”. “Requerim a Espanya perquè reforci les seves lleis nacionals sobre benestar animal i posi fi a aquestes crueltats.

Es dóna la circumstància que una de les assignatures pendents d’aquesta legislatura ha estat l’aprovació d’una Llei de Protecció Animal. La iniciativa va ser sol.licitada a través d’un acord aprovat el 30 de setembre de 2009 a la Comissió de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Congrés dels Diputats a instàncies del meu company i llavors diputat d’Iniciativa per Catalunya Verds, Joan Herrera

Font foto: Llebrer abandonat a Olivenza (Badajoz). EL GUADIANA Y LA TRAILLA

M’oposo a que s’usin recursos públics per a finançar la tauromàquia

2
Publicat el 15 de juny de 2011

Juntament amb el meu col.lega, Oriol Junqueras, hem presentat una pregunta parlamentària, dirigida a la Comissió Europea, en la qual qüestionem que s’usin recursos europeus destinats al desenvolupament rural per a obres en instal.lacions taurines a Portugal. Aquesta és la pregunta que la CE hauria de respondre en un termini d’entre 3 a 6 setmanes màxim.

Pregunta con solicitud de respuesta escrita E-005684/2011
a la Comisión

Artículo 117 del Reglamento

Oriol Junqueras Vies (Verts/ALE) y Raül Romeva i Rueda (Verts/ALE)

ASUNTO:Uso de fondos europeos de desarrollo rural para obras de instalaciones taurinas en Portugal

El Programa operativo de desarrollo y diversificación económica de zonas rurales (PRODER) está dirigido a apoyar e impulsar el sector rural de diferentes territorios europeos. Sin embargo, diferentes ciudadanos han alertado que en territorios como el Alentejo, en Portugal, concretamente en la freguesíade Santo António das Areias, en lugar de apoyar esta zona rural, las autoridades han utilizado fondos europeos para realizar obras de reforma de una plaza de toros, obras que ya han sido inauguradas y se estiman en aproximadamente 41 000 euros.

Esta freguesíaha utilizado fondos destinados a fomentar el desarrollo rural, y, por extensión, a la puesta en valor de su comunidad rural y al impulso del trabajo digno de las personas trabajadoras en las zonas rurales, en instalaciones cuya única función es ofrecer espectáculos sangrientos tan cuestionados en toda Europa. Este uso de dinero público para financiar la reforma de una plaza de toros también supone una falta de respeto hacia las regiones europeas con más desigualdad económica, que necesitan este tipo de fondos para acometer obras y proyectos e infraestructuras necesarias.

Resulta lamentable que se permita que un país con graves dificultades económicas y que ha sido objeto de un duro rescate financiero por parte de la Unión Europea, como es el caso de Portugal, pueda acceder a dinero público para reformar plazas de toros, que no es una prioridad económica, cuando, además, el espectáculo taurino está cuestionado éticamente por una amplia mayoría de la población europea.

¿Tiene conocimiento la Comisión Europea de que se están financiando con fondos procedentes del desarrollo rural unas instalaciones taurinas meramente destinadas al espectáculo? ¿Considera reprobable que se financien con fondos comunitarios instalaciones taurinas? ¿Se ajusta la reforma de esta plaza de toros al Tratado de Lisboa en lo relativo al bienestar animal? ¿Tiene constancia la Comisión de otros usos de fondos europeos destinados a la ejecución de obras y proyectos relacionados con la tauromaquia?

****

Pregunta con solicitud de respuesta escrita E-005685/2011 a la Comisión

Artículo 117 del Reglamento

Oriol Junqueras Vies (Verts/ALE) y Raül Romeva i Rueda (Verts/ALE)

Asunto:       Uso de fondos europeos para remodelación de la plaza de toros en Azambuja (Portugal)

El pasado 20 de abril, responsables de la Cámara Municipal de Azambuja, en Portugal, anunciaron la remodelación de la actual plaza de toros con fondos provenientes de la Unión Europea. La tarea, que será desarrollada por la empresa municipal de infraestructuras de la localidad, supone un gasto de aproximadamente 600 000 euros. Parte de este presupuesto saldrá del programa comunitario POLIS, ya que la Cámara Municipal de Azambuja recibió 2,5 millones de euros de este programa para mejorar la calidad de la vida en las ciudades, a través de intervenciones en las vertientes urbanísticas y ambiental, incluyendo la construcción de escuelas en Alcoentre y Azambuja, cuyos fondos parece haber sido desviados para reformar una instalación taurina.

Han sido muchas las personas y colectivos que han denunciado esta situación, en la que, aparentemente, se están desviando fondos dedicados a la promoción de la educación y de la mejora de las posibilidades futuras educativas de la infancia de la zona a reformar una plaza de toros, destinada a un espectáculo que rechaza la mayoría de la sociedad portuguesa.

¿Tiene constancia la Comisión Europea de la situación en Azambuja? ¿Considera la Comisión correcta la política de reformar plazas de toros en lugar de que los Estados miembros empleen los fondos europeos en fines acordes con el objetivo del programa mencionado? ¿Tiene pensado la Comisión impulsar algún tipo de control específico para garantizar que el uso de los fondos comunitarios sea efectivamente empleado y ejecutado conforme al objetivo al que han sido programados y destinados?

 

Font foto: Praça Touros Azambuja (Portugal)

Ximpancès a Antena3

0
Publicat el 23 de maig de 2011

Segons denuncien les entitats que promouen la campanya http://antena3pasadelsufrimientoanimal.com/, Antena3/Neox i les productores Hill Valley i Phileas Productions
segueixen treballant en un programa en què un ximpancè jugarà al ‘Pedra, paper i tisora’ amb concursants humans.

Les entitats denunciants han informat i documentat sobre el trauma que
suposa per a un animal salvatge, com per exemple un ximpancè, el fet de ser usat en una
filmació o espectacle.

Adjunto els arguments exposats per aquestes entitats, prou convincents.

La humanitat es medeix, també, pel tracte que donem als animals.

 

Los argumentos
expuestos a Antena3 y a las productoras en la reunión.

1.- Por una cuestión ética. Esta industria arranca a la cría
de su madre a los pocos meses de nacer (en la naturaleza pasan al menos los
primeros 8 años juntos, y en grupos), y los separan de por vida. La cría es
aislada, entrenada y forzada a realizar comportamientos impropios de su
especie, muchas veces denigrantes, para diversión del público. Cuando crecen y
no son manejables ni rentables, pasan el resto de su vida encerrados (hasta 50
años) y con graves problemas psicológicos y físicos, incapaces muchas veces de
relacionarse naturalmente con los de su especie.

2.- Por un problema de bienestar de los animales. Tanto por las condiciones de vida
y cautividad de estos animales, como por el tipo de entrenamiento y espectáculo
exigido, que no contempla la satisfacción de sus necesidades físicas, sociales
o sexuales, en nombre del afán de lucro.

Algunos pocos afortunados
llegan a los escasos centros de rescate que existen, quienes deben hacerse
cargo de ellos de por vida, luchando día a día para encontrar los medios
económicos para solucionar el problema que han causado los responsables.

3.- Por ser un mensaje anti-educativo.
En una época en que la
sociedad está comenzando a tomar conciencia sobre la necesidad de proteger la
biodiversidad, la utilización comercial de una especie en peligro de extinción
como son los chimpancés, para el mero entretenimiento de los humanos, fomenta
el mascotismo de estos animales y contradice los valores de respeto y
conservación de la naturaleza que gobiernos, instituciones académicas,
asociaciones animalistas, entidades ambientalistas y centros educativos
promueven.

4.- Por una cuestión de seguridad. Los chimpancés son animales muy
fuertes. Los maltratos y privaciones a que son sometidos en su entrenamiento, y
el conflicto entre sus instintos y la frustración de los mismos en cautividad,
los convierte en potencialmente muy peligrosos. Existen numerosos casos de
ataques muy graves de chimpancés a personas.

Avui he perdut un vot (o potser més d’un i tot), demano disculpes

3
Publicat el 2 de maig de 2011

Avui he perdut almenys un votant per ICV. Demano disculpes als meus companys i companyes per això.

El cas és que ahir al vespre, en veure al TN que França havia declarat les curses de braus (o corrides) Patrimoni Cultural Immaterial, i que demanaven a la UNESCO que fes el mateix a escala mundial), vaig escriure el següent tuit: ‘Les curses de braus son tortura, no cultura/ Las corridas son tortura, no cultura / Les ‘corridas’ sont torture, pas culture.’

Una persona que es va identificar com un votant esporàdic d’ICV va respondre a aquest tuit dient: ‘@raulromeva per aquesta rucada no us votaré. Altrament, ho faria’.

Al meu torn, aquest matí he respost: ‘La rucada es torturar x plaer, no creus? i seguidament he afegit, ja en un tuit obert (no dirigit personalment a aquesta persona), el següent: ‘Lamento q hi hagi qui digui q no ens votara pq estem a favor de prohibir curses de braus, tanmateix, ESTIC A FAVOR DE PROHIBIR-LES.’

I la resposta definitiva per part d’aquesta persona ha estat enviar-me el següent: @raulromeva confirmat, no us voto. I és una llàstima. Ho he fet moltes vegades.

Per descomptat, respecto tots els motius, tant per votar una o altra opció política, com per no fer-ho. Aquesta és la gràcia de la democràcia.

Allò que entenia que no podia fer era amagar o dissimular una postura que tinc molt clara. Puc estar equivocat, esclar. No crec en veritats absolutes. Però sí crec en l’honastedat de defensar allò que creus que és correcte, i de combatre allò que creus que no ho és.

I per a mi, que es torturi i es banalitzi el patiment d’un animal no és, en cap cas, correcte ni acceptable, i per descomptat no veig de quina manera ni per quin motiu la tortura ha de ser considerada cultura. Vet-ho aquí.

Enmig d’aquest debat ha irromput una altra persona (també via tuiter, tot i que aquesta em sembla que no ens ha votat mai, vaja, almenys no ho ha fet explícit), dient que allò que hauríem de prohibir és el nudisme. Aquí he respost que no em semblava un debat vital i que per descomptat no hi veia la dimensió seguretat per enlloc. És més, he dit que trobava (i trobo) absurd que es sancioni més durament anar despullat pel carrer que saltar-se un semàfor en vermell. Amb això no defenso que tothom hagi d’anar despullat pel carrer, compte!, que ningú tergiversi l’argument ara, sinó que el fet d’anar-hi no em sembla tan greu, ni que reclami una resposta en forma de normativa punitiva.

És evident que totes i tots tenim prioritats diferents. I aquesta és la virtut de la democràcia: que tinguis diferents opcions per escollir aquella que defensa millor (o almenys que més s’acosta) a allò que tu creus que és el més important. A partir d’aquí, els vots determinen les majories, i aquestes les prioritats.

És també evident que la gestió de govern comporta que de vegades es pugui defraudar algunes expectatives. Però una cosa és no poder fer allò que dius que vols fer, simplement per què no tens les majories necessàries, o per què la cojuntura és del tot adversa, i una altra, ben diferent, és enganyar sobre allò que vols fer, prometent una cosa o una altra en funció de com bufa el vent.

Així doncs, per molt que em sàpiga greu, lògicament, que algú em digui que deixa de votar-nos per defensar una cosa que crec del tot legítima, ho prefereixo a que m’acusin d’haver dit una cosa en campanya (per no perdre vots) i haver-ne fet una altra després.

En fi, que avui he perdut un vot, i potser més d’un i tot. Coses de la democràcia. 

Foto: El matador francès Sebastina Castella al costat d’un toro durant una corrida de Sant Isidro Font: REUTERS /El Punt

Experiments amb animals: votació decebedora al PE

3

Fa uns minuts hem votat al Parlament Europeu, en segona lectura, la Directiva sobre protecció dels animals i el seu ús per a finalitats científiques. Per a molta gent, m’hi incloc, el text que se’ns ha demanat votar no respecta l’esperit i els principis de la Unió Europea i transgredeix enormement la naturalesa de la proposta original de la Comissió Europea que pretenia, precisament, enfortir la protecció dels drets dels animals usats per a finalitats científiques per la via de promoure mètodes i técniques alternatives, en cas de ser possible. Jo mateix vaig liderar fa uns mesos una Declaració Escrita en aquest sentit.

El cas és, però, que el text que ens ha arribat ara, després d’haver passat pel Consell, ha quedat del tot desvirtuat i ha fet volar pels aires la idea original i el consens acordat al Parlament Europeu abans d’enviar de nou el text al Consell.

És per això que alguns diputats hem demanat que el text fos reenviat de nou a la Comissió competent (Agricultura i Desenvolupament Rural) per tal de poder refer les bases de l’acord, i hem demanat espacialment que l’acord revisat inclogui, almenys, els següents tres principis.

Primer: que es permeti sempre que un Estat que vulgui anar més enllà en la protecció dels drets dels animals ho pugui fer, i apostin per limitar i reduir l’ús d’animals en experiments, ho pugui fer.

Segon: que sempre qui hagi mètodes alternatius a l’experimentació amb animals sigui obligatori usar-la. Aquest tema va ser clarament consensuat al Parlament i adoptat en primera lectura fins que el Consell l’ha eliminat.

I tercer: enfortir les restriccions en relació a l’ús de primats no humans. El text actual deixa massa marge per dur a terme tota mena d’experiments, per la qual cosa suggerim que s’expliciti clarament que només es podran dur a terme experiments quan existeixi una reducció seriosa en termes de salut humana.

Malauradament no ens n’hem sortit. Només els Verds/ALE, alguns GUE i alguns diputats i diputades aïllats d’ALDE, SiD i PPE, hi hem votat a favor, de retornar al text a la Comissió.

Al final la immensa majoria ha votat a favor de seguir endavant i han adoptat el text,malauradament.

La meva inquietud es basa en què, amb aquest text, adoptat avui:

-es permetrà dur a terme experiments amb animals vius simplement per a qüestions didàctiques, i no científiques (art. 5);

-es permetrà fer experiments amb gossos i gats vagabunds (art.11);

-es permetrà sotmetre un mateix animal a diverses proves i diverses vegades, fins i tot en casos en qué aquestes proves siguin doloroses, estressants o provoquin patiments (art. 16);

– es permetrà fer probes i testos sense anestèsia (art. 14);

– farà impossible que els Estats membres que vulguin aprofundir en la protecció dels drets dels animals ho puguin fer.

Un cop més, les actuals majories parlamentàries han impedit fer un veritable pas endavant en favor dels drets dels animals. Un motiu més per pensar bé quin impacte té, de vegades, votar o no votar en unes eleccions, i si es vota què es vota.

Adjunto la nota de premsa que hem fet al final de la votació:

PRESS RELEASE – Strasbourg, 8 September 2010

Animal testing legislation

Greens/EFA MEPs criticise new EU rules on animal testing for not going far enough

MEPs from the Greens/EFA group in the European Parliament have criticised new EU laws on animal testing for not going far enough. The European Parliament today adopted a compromise proposal revising EU legislation on the use of animals in scientific testing and experiments. Greens/EFA MEPs voted against the compromise. After the vote, vice-presidents of the Greens/EFA group Jill Evans (Plaid Cymru) and Raül Romeva (ICV) said:

“While the revised legislation will introduce some improvements to current EU rules on animal testing, it simply does not go far enough and, in some cases, weakens the current laws. Serious concerns highlighted throughout by the Greens/EFA group have been ignored and we regret that MEPs today failed to support our attempts to redress these concerns (1).

“Crucially, the new laws will fail to ensure that alternatives to animal testing are used whenever possible. This will mean animals will suffer needlessly in scientific tests even though alternatives exist. Worryingly, the new laws would also prevent member states from adopting more ambitious rules on animal testing at national level. The Greens/EFA group wanted to ensure national governments maintained this right. We also seriously regret that stricter rules on the use of non-human primates were not adopted.

“Clearly, there are significant improvements in the compromise text, particularly on inspections, on the new authorisation process for experiments and a proper classification system, which we welcome. However, we have been waiting several years for the update of this law and this review represents a missed opportunity for guaranteeing animal welfare. With some 12 million animals used each year in scientific experiments in the EU, we could and should have gone much further.”

(1) An attempt to refer the proposal back to committee was rejected, as were three Greens/EFA amendments.

Font foto: Getty Images

Toros en horari infantil

11
Publicat el 28 de maig de 2010

Fa temps que manifesto la meva clara oposició a considerar la tortura gratuïta i el maltracte animal com un element d’interès cultural o com una festivitat. És per això que m’he sumat amb convicció a la campanya Prou! que de fa anys reclama prohibir les curses de braus en totes les seves modalitats.

Ahir vaig fer un pas més, en la mateixa direcció, sumant-me a la iniciativa que demana que es prohibeixi l’exhibició de curses de braus per televisió en horari infantil. Ho vaig fer dirigint una pregunta a la Comissió Europea, que adjunto:

Pregunta
de Raül Romeva a la Comisión sobre la emisión de festejos taurinos en Televisión en horario
infantil

La Directiva 89/552/CE se
aprobó en el Parlamento Europeo con el objetivo de que cada estado miembro
adoptara unas normas mínimas relativas al ejercicio de actividades
radiotelevisadas a través de canales públicos y privados. Esta directiva,
conocida popularmente como “Televisión sin Fronteras” (TSF) fue ampliada en
2007 para adaptar parte de su contenido y modernizar la normativa a las
evoluciones tecnológicas y cambios en el mundo de los audiovisuales.

En su artículo 22, la
Directiva 89/552/CE establece:

Los Estados miembros adoptarán las medidas oportunas para garantizar que
sus emisiones de televisión no incluyan programas que puedan perjudicar
seriamente el desarrollo físico, mental o moral de los menores y, en
particular, programas que incluyan escenas de pornografía o violencia gratuita.
Esta disposición se extenderá asimismo a los programas que puedan perjudicar el
desarrolo físico, mental o moral de los menores, slavo que se garantice, por la
elección de la hora de emisión o mediante toda clase de medidas técnicas, que
dichos menores en el campo de difusión no ven ni escuchan normalmente dichas
emisiones.

Los Estados miembros velarán asimismo para que las emisiones no
contengan ninguna incitación al odio por motivos de raza, sexo, religión o
nacionalidad.

Sin necesidad de entrar
en la consideración ética y moral sobre la pervivencia de la tauromaquia en ciertos
estados miembro, es evidente que los festejos taurinos se tratan de una
actividad pública con violencia real y explícita hacia un animal.

Habiendo tenido
conocimiento de que en España, durante el horario establecido como de
“protección infantil” tienen lugar emisiones de imágenes de festejos taurinos
en canales de televisión de ámbito nacional y autonómico; fuera de los
programas calificados como informativos; dirijo a la Comisión las siguientes
preguntas:

¿Considera la Comisión la
aplicación correcta de la Directiva 89/552/CE por parte de España?

¿Tiene conocimiento la
Comisión de que en la actualidad existen hasta siete programas nacionales y
autonómicos que emiten contenidos taurinos en España, en horario protegido, que
pueden ser contemplados por menores?

¿Considera la Comisión
adecuada la programación de espectáculos con violencia explícita hacia los
animales en horario de protección para los menores?

Foto: retransmisió per a Canal+. A la imatge: Emilio Muñoz, Manolo Molés i Manuel Caballero, a la plaça de toros de Pamplona. Font: JOSÉ CARLOS CORDOVILLA

Pregunta a la CE sobre el Toro de Júbilo a Medinacelli (Sòria)

12

La Celebració del Toro de Júbilo, que té lloc anualment a Medinacelli, Sòria, és una altra d’aquestes incomprensibles activitats que no tenen massa sentit en ple segle XXI. De cap manera hi sé veure la part ‘festiva i cultural’ en la tortura, gratuìta i extremadament cruel, que comporta aquesta activitat. És per això que, un cop més, he dirigit una pregunta a la Comissió informant-ne, lamentant-ho i demanant alguna reacció al respecte.

Pregunta de Raül Romeva i Rueda a la Comisión Europea sobre la Celebración del Toro de Jubilo en la ciudad de Medinaceli (Soria, España).

Cada año durante el mes de noviembre, en la ciudad de Medinaceli (Soria, España) se lleva a cabo la celebración del Toro de Jubilo, que consiste en arrastrar a un toro hasta la plaza del pueblo para atarlo a un mástil con la finalidad de inmovilizarle la cabeza con cuerdas, para posteriormente prender fuego a sus astas mediante un artilugio empapado en alquitrán; un joven del pueblo corta las cuerdas que sujetan al animal al mástil y a continuación el toro intenta librarse del fuego, por lo que el animal es sometido a un estrés máximo, mientras también se le producen quemaduras en ojos y cuerpo. Dentro de la misma plaza se emplazan cinco hogueras. Como única protección el animal es untado con barro. El toro debe soportar este estrés hasta que el fuego se apaga, lo que sucede a veces después de una hora de tormento; una vez apagado el fuego el animal es retirado de la plaza.

Esta tradición estuvo prohibida en distintas épocas de la historia, la última entre 1962 y 1977, año en que se volvió a autorizar. Entendemos que las tradiciones propias de los estados miembros no son competencia de la Comisión, sin embargo en España existe un gran debate sobre los festejos tradicionales que incluyen maltrato hacia los animales, especialmente en el caso de los toros.

España cuenta con el Real Decreto 145/1996, de 2 de febrero, por el que se aprueba el Reglamento Taurino Nacional, que desarrolla la Ley 10/1991, de 4 de abril, sobre potestades administrativas en materia de espectáculos taurinos, y que en el Artículo 91.5 estipula que: “Por los promotores y los Ayuntamientos, cuando el festejo se desarrolle por vías públicas, se dictarán y anunciarán suficientemente cuantas medidas sean precisas en garantía de las personas o bienes, con prohibición absoluta de actuaciones que impliquen el maltrato y sufrimiento injustificado de los animales, sancionándose la infracción de las normas relativas a la materia.” Sin embargo, las autoridades públicas responsables de la organización de estos eventos no tienen en cuenta la legislación dictada por el Estado miembro de España, y por este motivo, se acude a la Comisión.

¿Cuál es la postura de la Comisión ante la celebración de festejos como el del Toro de Jubilo?

Teniendo en cuenta que el toro es un animal proveniente de explotaciones ganaderas, y que la Comisión ha comunicado al Consejo y al Parlamento Europeo sobre un plan de acción comunitario sobre protección y bienestar de los animales para el periodo 2006-2010 (Diario Oficial C 49 de 28/2/2006), ¿tiene previsto la Comisión establecer algún tipo de prohibición para estos eventos? ¿Se piensa adoptar algún mecanismo sancionador al respecto en caso de vulneración?

 

Foto: El Heraldo de Soria.

Animals i recerca: a favor de buscar alternatives

6

Acabo d’impulsar una Declaració Escrita a favor de promoure alternatives a l’ús d’animals per a la recerca i la realització de tests. Necessitem aconseguir la signatura de 369 diputats/des abans del 21 de gener per tal que la moció sigui considerada adoptada per part del Parlament Europeu. La iniciativa prové de diverses organitzacions que treballen en favor dels Drets dels Animals, com Libera, a la qual he donat ampara i el meu suport parlamentari per tal de tirar endavant la proposta.

******

DECLARACIÓN POR ESCRITO (0053/2009), presentada de conformidad con el artículo 123 del Reglamento, sobre la promoción de las alternativas al uso de animales para investigación y realización de ensayos,

Raül Romeva i Rueda, Caroline Lucas,  Daciana Octavia Sârbu, Sirpa Pietikäinen, Gerben-Jan Gerbrandy.

Fecha en que caducará: 21.1.2010

0053/2009

Declaración por escrito sobre

El Parlamento Europeo,

    Visto el artículo 123 de su Reglamento,

A.   Considerando que los ciudadanos de la Unión Europea muestran un interés creciente por el bienestar de los animales,

B.   Considerando que en el documento de trabajo de la Comisión relativo a un plan de acción comunitario sobre protección y bienestar de los animales 2006-2010 se afirma que «el objetivo que se persigue es sustituir los experimentos con animales por métodos que no impliquen el uso de un animal»,

C.   Considerando que, a través del Centro Europeo para la Validación de Métodos Alternativos (CEVMA), la Comisión proporciona financiación y servicios para promover el desarrollo y la validación de alternativas a los métodos que emplean animales, pero que podrían obtenerse mejores resultados aumentando la financiación, mejorando la coordinación y agilizando los procedimientos administrativos,

D.   Considerando que el desarrollo de métodos alternativos entraña el uso de capacidades científicas y tecnológicas, lo que contribuye a la consecución de los objetivos de Lisboa,

1.   Pide a la Comisión que incremente la financiación para la sustitución de métodos de investigación y ensayo que utilicen animales y que amplíe el ámbito de responsabilidades del CEVMA para promover el desarrollo de alternativas a los procedimientos que empleen animales y el uso de estas tanto en la investigación aplicada y fundamental como en los ensayos reglamentarios;

2.   Pide a la Comisión que evalúe opciones para incrementar los fondos disponibles para esta tarea, como la introducción de una «tasa de investigación» del 1 % del precio de venta de los productos que contengan componentes que se hayan sometido a ensayos con animales;

3.   Encarga a su Presidente que transmita la presente Declaración, acompañada del nombre de los firmantes, a la Comisión, al Consejo y a los Parlamentos de los Estados miembros.


Font foto: Libera

Massacre a les Illes Feroe

1
Publicat el 27 d'agost de 2009

Com cada any per aquestes dates proliferen les denúncies sobre una de les tradicions més cruels i anacròniques que tenen lloc dins de la UE, amb animals com a víctimes. En aquesta ocasió és la ‘tradicional’ massacre de balenes pilot (calderons) a les costes de les illes Feroe, a Dinamarca. Admeto que he quedat consternat per les sagnants imatges que ens arriben. La que he escollit per il.lustrar aquest apunt (n’hi ha moltes més) és especialment preocupant, ja que s’hi veu families senceres observant ‘l’espectacle’ amb total naturalitat. Per tot plegat he dirigit la següent pregunta a la Comissió i al Consell: 

Pregunta de Raül Romeva i Rueda a la Comisión Europea y al Consejo, sobre la matanza de delfines calderón en las islas Feroe.

Cada año, en la costa atlántica de las Islae Feroe, pertenecientes a Dinamarca, se produce la ‘tradicional’ caza de calderones (Globicephala Melas o Globicephala Macrorhynchus). La ‘tradición’ se remonta a 1584, y es una práctica que cada año comporta la muerte de entre 2.500 y 3.000 ejemplares. Se utilizan naves pesqueras para conducir las ballenas piloto del Atlántico Norte y a las Migratorias del Mar del Norte hacia la costa, donde las atan y arrastran hasta que quedan varadas. Una vez allí da comienzo una carnicería que tiñe el mar de rojo sangre, resultado de los garfios que los jóvenes clavan a sus víctimas para arrancarles las entrañas. Las numerosas imágenes disponibles de este hecho, como las de Ail-Alshara, son, sin duda, escalofriantes.

Más allá del número, sin embargo, las imágenes de cómo se llevan a cabo dichas matanzas, y el valor ‘simbólico’ que se concede a dicha ceremonia, especialmente como ritual de entrada en la edad adulta y de muestra de virilidad para los hombres jóvenes, suponen un ejemplo más de ‘anacronismo popular’ que tiene a los animales como víctimas.

Uno de los argumentos de quienes defienden dicha actividad es que se trata de una matanza para consumo local. No obstante, es preciso tambien recordar que el consumo de órganos, carne y grasa de delfines calderón de aleta larga (Globicephala Malaena) por parte de los habitantes de las islas Feroe es igualmente preocupante, ya que esta especie ha sido identificada como una de las principales fuentes de organoclorados (COPs y PCBs).

Soy consciente del reconocimiento de la situación nacional, histórica y geográfica especial con la que cuentan las Islas Feroe, y de que la ley N.º 137 del 23 de marzo de 1948 estableció un ordenamiento de reglamentación de autogestión para las Islas Feroe. Según dicha ley, las Islas Feroe son una comunidad autónoma dentro del reino de Dinamarca, con amplia competencia legislativa independiente, dentro de los marcos de las obligaciones internacionales de Dinamarca. Entre las áreas que abarca la autogestión se encuentra la caza de calderones dentro de los límites de las 200 millas marinas.

Sin embargo, y en base a, entre otros textos, la Declaración Universal de los Derechos de los Animales de la UNESCO, considero pertinente que la UE, a través de sus instituciones, demanden a las autoridades de las Islas Feroe, así como a las danesas, que acaben con esta anacrónica y cruel fiesta, nada acorde con el concepto de humanidad que debería prevalecer en pleno siglo XXI.

¿Está la Comisión / Consejo al corriente de dicha práctica?
¿Ha tomado, o piensa tomar, alguna medida para instar a su cese?

Font foto: Ail Alsahara.

‘Ban The Cruel Seal Trade’: he votat sí a la prohibició del comerç de productes derivats de la caça de foques

7
Publicat el 5 de maig de 2009

Ara fa un parell d’anys vaig ser un dels promotors de la Declaració Escrita que demanava aturar la massacre de foques (veure apunt Caça de foques al Canadà, mutilació genital femenina i d’altres Declaracions Escrites del Parlament Europeu ). Aquella Declaració va fer història, pel nombre de signatures recollides (elvadíssim) i pel convenciment que suposaria un punt d’inflexió en la cruenta i injustificada caça de milers de foques. Avui sóc un dels impulsors de l’informe a favor de prohibir el comerç de productes derivats de la foca. Avui, en la votació que tenim al Parlament Europeu, jo he votat SÍ a la prohibició d’aquest comerç, tal i com, per altra banda, reclamen ja més de 221.000 persones que s’han manifestat a través de www.bansealtrade.eu

Vote Yes! This Week—Ban the Trade in Seal Products in the EU

4th May 2009

It was more than four decades ago that the cruelty of commercial seal slaughters first made headlines in the European Union. As images of baby seals being clubbed and shot to death for their fur filtered into European media, many Europeans were horrified to learn that the EU was a major market for the products of this brutality. (segueix…)

Since that time, European citizens have consistently tried to end their trade in seal products. In the 1980s, a ban on trade in skins of newborn harp seals and hooded seal pups temporarily seemed to accomplish this goal—but sadly, the sealing industry circumvented the law by killing the baby seals when they were just a few days older.

Today, nearly one million seals are slaughtered annually in commercial seal kills around the world, and the products of those slaughters (primarily fur) are legally traded in the EU.

This week, MEPs have a historic chance to complete unfinished business and stop this trade in cruelty forever.

Nearly three years ago, 425 MEPs signed a Written Declaration calling upon the Commission to immediately introduce strong legislation to ban trade in seal products, with an exemption for products of subsistence Inuit hunts. At the same time, the Council of Europe passed its own resolution, urging its 46 Member States to promote initiatives aimed at banning the trade in seal products.

The Commission produced its proposal in July 2008 and, on 2nd March this year, the EP Internal Market and Consumer Protection committee (IMCO) voted overwhelmingly in favour of a full ban on seal product trade.

At the COREPER meeting on 27th March 2009, a clear qualified majority of member states declared their intention to support the proposal for a strong ban. On 24th April, COREPER agreed to conclude a first reading agreement with the European Parliament following successful trilogue negotiations, which resulted in a compromise text which MEPs will vote on during this plenary session.

Closing a Key Market

If the Parliament votes for the agreed-on proposal, it will close a key market for the global sealing industry, including for the Canadian commercial seal slaughter—the largest kill of marine mammals on the planet.

In doing this, the Parliament would echo the will of nine EU Member States (Czech Republic, Belgium, the Netherlands, Germany, Austria, France, Italy, Slovenia, Luxembourg) which have already prohibited their trade in seal products or announced their intentions to do so. Moreover, it would join the United States, which banned trade in seal products in 1972, and Mexico and Croatia, which followed suit in 2006.

Package of Amendments

We are asking you to vote for the package of amendments signed by Arlene McCarthy (on behalf of the Committee on the Internal Market and Consumer Protection), Diana Wallis (on behalf of ALDE Group), Malcolm Harbour (on behalf of the EPP-ED Group), Christel Schaldemose (on behalf of the PSE Group), Heide Ruhle (on behalf of the Greens/EFE Group) and Eva-Britt Svensson (on behalf of the GUE/NGL Group).

Unfortunately, some MEPs have put forward other amendments that would undermine the intent of the legislation, and we are asking you to vote against those amendments.

It is crucial that the vast majority of MEPs support the proposed amendments that have been agreed upon by the three EU institutions, and make history by achieving agreement in first reading.

The proposed legislation meets the expectations of millions of Europeans, MEPs, and a Qualified Majority of EU Member States, who all agree the only way to stop the cruelty is to stop these products from being placed on the EU market.

The world is watching; your vote is critical.

On behalf of what Europeans stand for, please end the cruelty. Vote for a strong prohibition on seal product trade!

MEPs! MAKE HISTORY: STOP THE TRADE. END THE CRUELTY.

Font foto: ban seals trade campaign

Drets dels animals al Parlament Europeu

5
Publicat el 7 de març de 2009

Ahir em vaig reunir amb representants de prop de 150 entitats que treballen en favor dels drets dels animals. Vull des d’aquí, un cop més, reconèixer públicament la tasca que fan moltes d’aquestes entitats. La reunió va servir per dues coses: primer, per conèixer quines són les qüestions que aquestes organitzacions creuen important defensar al Parlament Europeu, i segon, per tal que jo, en tant que candidat, em comprometés a portar aquesta sensibilitat a les institucions europees, tal i com vinc fent al llarg dels darrers 5 cinc anys. No he amagat mai que una de les motivacions de la meva activitat parlamentària és precisament portar a les institucions europees veus que habitualment no hi tenen espai o oportunitats. Són aquesta mena de lobbies, amb interessos més enllà de la seva butxaca, amb una clara vocació de construir un món millor per a tots els éssers que el poblem (o que el poblaran en un futur), i això inclou per tant els animals, els que escolto amb més interès i als quals vull fer d’altaveu en el sí del Parlament Europeu. (segueix…)

Nota posterior a la reunió: 06/03/2009

ICV es compromet a defensar els drets dels animals
des del Parlament Europeu

El cap de llista per ICV a les
eleccions europees, Raül Romeva, s’ha reunit avui amb entitats animalistes per
recollir les seves propostes a nivell europeu

El cap de llista per ICV, Raül
Romeva, s’ha compromès avui a defensar els drets dels animals a nivell europeu
després d’una reunió que ha mantingut amb representants d’entitats i
associacions amigues dels animals
com
Fundació  Altarriba, FAADA i Anima  Naturalis, entre d’altres. “Hem renovat el
compromís de defensar el benestar dels animals de lluitar per la prohibició de
les curses de braus, i per replantejar el model agrari”, ha remarcat Romeva
alhora que ha dit que “serem les els que garantirem la veu de les entitats animalistes
al Parlament Europeu”.

En aquest sentit, Romeva ha
explicat que la reunió ha servit per recollir les seves propostes a nivell
europeu que ha sintetitzat en 5 eixos: la sobreexplotació dels animals en
granges, la necessitat de modificar les pràctiques que comportin tortura als
animals, la preocupació pels animals que estan en captivitat i del seu
benestar, i la recuperació del debat de la utilització dels animals per
l’experimentació científica.

Pel que fa a les curses de braus,
Romeva ha demanat retirar les subvencions europees a qui fomenti curses de
braus així com qualsevol activitat que comporti la tortura d’un animal per a
l’entreteniment. Així, ha destacat que tot i que no existeix una línia
pressupostària directa per a fomentar les curses, continua havent “moltes
maneres indirectes de finançar-les”, en referència a les ajudes públiques que
poden rebre les instal·lacions que es dediquen a la cria de toros, i aquelles
que acullen l’espectacle. “Si no hi ha ajudes públiques que li donin
suport, aquesta activitat no funciona”, ha afegit.

Respecte un altre dels punts que
han abordat en la reunió el debat agrari i les conseqüències que té el cicle de
producció càrnia sobre la salut humana Romeva s’ha mostrat partidari de
replantejar també les subvencions que reben les explotacions, perquè “hi
ha algunes que són insostenibles” i també de reempendre les accions contra
els cultius transgènics.

Sobre la conservació dels animals
en  captivitat, l’eurodiputat ecosocialista ha posat de manifest la necessitat
de complir amb la directiva corresponent, i ha demanat la creació de santuaris,
revisar el punt relatiu a la condició del benestar animal i prohibir
l’autorització d’espectacles en els àmbits d’exhibició animal. En el mateix
sentit, ha considerat “innecessàries” les pràctiques científiques amb
animals, i també ha plantejat la necessitat de respectar el marc normatiu
relatiu al transport d’animals en mitjana i llarga distància.

Finalment, en la roda de premsa
també han comparegut la directora de l’àrea jurídica de la Fundació
 Altarriba, Yolanda Valbuena, que ha afirmat que són qüestions
“ètiques”, i que Espanya és el país més endarrerit en lleis i en
sensibilització cap als animals i la coordinadora de campanyes de  FAADA,  Jennifer
 Berengueras
, i el d’Anima  Naturalis,  Jonatan Torralba, s’han
pronunciat en la mateixa línia i han recolzat  Romeva, al·legant que hi ha
pocs partits que abordin aquestes qüestions.

Tant els representants de les
entitats animalistes com l’eurodiputat ecosocialista han manifestat la voluntat
de continuar treballant conjuntament per marcar les prioritats de la propera
legislatura.


Foto: Romeva amb Yolanda Valbuena, Jonatan Torralba i Jennifer Berengueras.

La soledat de la Susi

4

El cas de l’elefanta Susi ha despertat, novament, el debat sobre la situació dels animals salvatges als zoos. No és dificil imaginar que un animal l’estat natural del qual és viatjar kilometrades i kilometrades, acompanyat de centenars d’altres exemplars, es trobi com a mínim deprimit en un entorn que no supera els 1000m2, i més si està sola. La situació dels animals salvatges en captivitat és cada cop més motiu de  controvèrsia. Per a mi és incomprensible que, en ple segle XXI, amb l’accés que tenim a la informació i les possibilitats tècniques que existeixen per tal de recrear hàbitats i donar a conèixer la realitat de la fauna i la flora d’arreu amb total immediatesa, seguim obsessionats en intentar reproduir-los artificialment. Ja de petit, per exemple, recordo el xoc que em va causar veure un elefant africà al costat dels pingüins. Es miri com es miri, no deixa de ser un contrasentit. En qualsevol cas, i tenint en compte que existeixen, hi ha una sèrie de requeriments mínims que cal reclamar-los i que, per altra banda, estan estipulats en diverses Directives europees. És per això que, a proposta de l’Organització Born Free Foundation, he presentat la següent pregunta a la Comissió Europea: (segueix…)

Written Question by Raül Romeva on Directive 1999/22/EC, reality to the keeping of wild
animals in zoos: the suitability of keeping certain animal species in zoos.

Article 1 of the Directive
1999/22/EC stipulates its objectives are to protect wild fauna and to conserve
biodiversity.

Article 3 of the Directive
1999/22/EC requires zoos to ensure their animals are accommodated under
conditions which aim to satisfy the biological and conservation requirements of
the individual species and by providing species specific environmental
enrichment.

Article 4, concerning the licensing
and inspection of zoos, stipulates that all zoos (as defined) are compliant
with the requirements of Article 3, and that the competent authorities, by means
of regular inspection, must take appropriate steps to ensure such compliance.

Recently published reports reveal
that there are serious problems facing elephants in zoos:

High mortality, low breeding
success, and a majority of animals suffering from physical and psychological
disorders, not seen in wild populations. Overall, the studies reveal that the
captive elephant population in Europe is an unsustainable drain on wild
populations, with one of the researchers labeling zoos as “consumers of
elephants”.

In my own constituency, Barcelona,
there is an elephant (Susi) kept alone in a 1000m2 concrete enclosure. I do not
believe these are appropriate conditions for an elephant that in the wild
travel vast distances and live in family units of up to 100 animals.

Although I recognise this is an
issue to be considered by Member States, will the Commission not acknowledge
that  keeping elephants in zoos may not be achieving the requirements of
as stipulated in Article 1 and Article 3, and that elephant welfare is
seriously jeopardise by their captivity in zoos?

How can the Commission ensure that
zoos are in fact protecting animal species and conserving biodiversity? Does
the Commission believe that individual elephants and their species benefit from
keeping them in zoos?

Foto: Susi. Font: El País

Tancar l’aixeta a les subvencions per a la Fiesta (dels Toros)

2

Article publicat a Animalis, la revista d’Animanaturalis

Cerrar el grifo público a la tortura
Por Raül Romeva, eurodiputado per ICV (Verdes/ALE)

Cada año, cuando votamos en el Parlamento Europeo el presupuesto de la UE, algunos diputados y diputadas del Grupo Verdes/ALE presentamos una enmienda en la que solicitamos de forma explícita que la UE no contribuya a financiar la masacre inhumana de los Toros (aquello que algunos y algunas todavía llaman eufemísticamente la Fiesta). Solemos perder esta enmienda, pero cada vez perdemos por menos votos y de hecho alguna vez incluso la hemos ganado.

El caso es que el movimiento pro-toros (eso es, a favor de los derechos del animal) y anti-tortura gana cada vez más adeptos en la arena europea, y donde antes habia una cierta indiferencia o un cierto respeto a la ‘diversidad cultural’, o incluso ‘al principio de subsidiariedad’, hoy hay incomprensión, indignación y una ascendente oposición.

Y esto lo saben bien los promotores del horror, quienes (segueix…)

 hace pocos meses organizaron en el Parlamento de Brusselas un espectáculo el coste del qual (unos 350.000 euros, o sea enorme, sufragado por parte de administraciones y entidades privadas) fue inversamente proporcional a su credibilidad y capacidad de convicción (poca).

Por otro lado, es también una obviedad que el apoyo popular y la llamada ‘afición’ está claramente de caída (una encuesta de Gallup de 2006 revelaba que sólo el 7% de la población española se consideraba ‘fan’ de la Fiesta, y que el 82% de la población española entre 15 y 24 años no está para nada interesada en ella), lo que conlleva que se trate de una actividad fuertemente dependiente de las ayudas públicas. En España estas ayudas proceden de todos los niveles institucionales y se estiman en unos 530 millones de Euos que las y los contribuyentes debemos abonar anualmente a tal efecto. Los destinos de dichos fondos son diversos: escuelas de toreo, clubs de fans, crianza, matanza de toros, compra de toros para fiestas populares, promoción, márqueting e, incluso, derechos de televisón.

Saber exactamente la parte proporcional que corresponde a los fondos europeos no es senzillo. De forma agregada sabemos que los subsidios de la UE a la crianza de Toros de Lidia en sistemas extensivos suponen unos 220 euros por cabeza de res y año que deben añadirse al dinero proporcionado a escala estatal y regional (lo que supone al menos 20 millones de euros anuales).

Por otra parte, cada vez que pregunto a la Comisión sobre la coherencia de dichas subvenciones (cosa que he hecho en numerosas ocasiones) me responden lo mismo: “La Unión Europea se muestra muy activa al respecto del bienestar animal, y concretamente en el caso de los animales de granja, el transporte de animales y su protección en el momento de su sacrificio o matanza. Sin embargo, por lo que se refiere a las corridas de toros, hay que tener presente que el protocolo (nº 33) del Tratado constitutivo de la Comunidad Europea, relativo a la protección y el bienestar de los animales, dispone que «al formular y aplicar las políticas comunitarias en materia de agricultura, transporte, mercado interior e investigación, la Comunidad y los Estados miembros tendrán plenamente en cuenta las exigencias en materia de bienestar de los animales, respetando al mismo tiempo las disposiciones legales o administrativas y las costumbres de los Estados miembros relativas, en particular, a ritos religiosos, tradiciones culturales y patrimonio regional. Asimismo, el artículo 1, apartado 2, letra b), de la Directiva 98/58/CE del Consejo, relativa a la protección de los animales en las explotaciones ganaderas, dispone que la Directiva no será aplicable a «animales destinados a participar en competiciones, exposiciones o actos o actividades culturales o deportivos». “

El problema de fondo aquí doble: primero, en lo conceptual, es necesario sumar cada vez más apoyos a la redefinición de lo que signfica ‘eventos cultural y tradicional’ de modo que ambos términos no den cabida a prácticas como la tortura o la banalización de la violencia hacia los animales. Y segundo, en lo práctico, urge modificar la Directiva para que se prohíba de forma explíctiva la actividad del Toreo (así como cualquier otra forma de maltrato animal disfrazado de ‘evento cultural o tradicional’) en todo el territorio de la UE.

Es más que evidente que si no fuera por la subvenciones públicas, la Fiesta dejaría de existir. Es legítimo que para que una minoria (los promotores) se enriquezcan se gasten tantos recursos públicos en mantener una práctica a todas luces rechazada por la mayoría de europeos y europeas? Es más, como puede ser eso compatible con las medidas de austeridad que requiere un período de crisis como el que estamos viviendo?

Los defensores de la Fiesta han perdido ya la batalla de la rentabilidad, de los argumentos, del apoyo social, y de la credibilidad. Ahora sólo queda que las instituciones (y por tanto los partidos políticos) tengan la valentía y la voluntad
política para hacer lo que hace tiempo debíamos haber hecho: cerrar el grifo público.

(NOTA: en el blog de Raül Romeva http://blocs.mesvilaweb.cat/raulromeva pueden consultarse numerosos apuntes relativos a su actividad antitaurina)

Foto: Acció reivindicativa de PETA i AnimaNaturalis davant el Parlament Europeu, a Brussel.les. Font: Yves Herman / Reuters