Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Arxiu de la categoria: DDHH: Guantanamo/vols de la CIA/EUA

Sobre els vols de la CIA i els centre il.legals de retenció, encara

0
Publicat el 30 de maig de 2013
El tema dels vols de la CIA i l’existència de centre de retenció il.legals, dins i fora la UE, va ser un dels temes que vaig seguir amb especial atenció en tant que membre de la Comissió Ad-hoc per al tema, durant la legislatura passada. Ja llavors teníem clar que la nostra comissió parlamentària no tenia ni els instruments ni el mandat jurídic que hauria de permetre esclarir tots els fets. I tanmateix enteníem que era un espai necessari per tal de mantenir el debat obert, fer pública determinada informació que enteníem rellevant, i instar a que, a partir de les compareixencies, poc a poc anèssim coneixent què havia passat, i qui n’era responsable. Amb el temps hem anat descobrint coses. I les que encara queda per descobrir. De tot aixó n’he parlat sovint, al llarg d’aquests anys, en diversos apunts recollits a la categoria DDHH: Guantanamo/vols de la CIA/EUA d’aquest bloc.

Donat que és un tema que va a les essències de la credibilitat democràtica i jurídica de la UE, considero que és important no deixar-lo morir. Aíxí doncs, aprofitant que acaba d’aparèixer un interessant treball de recopilació i sistematització d’aquestes operacions (New website reveals extent of secret CIA flight network), me’n faig ressò, i recomano no tancar els ulls davant d’aquesta xacra per la qual, per vergonya col.lectiva nostra, encara no hi ha hagut que n’hagi pagat un preu, ni polític ni penal.

    

 

A team of academics have launched the world’s largest interactive database detailing suspected CIA rendition flights, many of which may have transported detainees to Guantanamo Bay.

Scotland is the only country so far which has raised any questions on the alleged rendition activity on home soil.

The Rendition Project is a product of a collaborative research between Dr. Ruth Blakely from the University of Kent and Dr. Sam Raphael from Kingston University, London.

Now anyone with an internet connection can understand, view, and track over 11,000 CIA flights detainees may have been aboard between 2001 and 2006 under the US rendition program, a murky operation of secret detention and torture.

“Our purpose is to shed as much light as possible on this system,” Blakely told RT.

Blakely’s team has compiled a unique database sourced from freedom of information requests, testimonies from detainees, Red Cross reports, courtroom evidence, flight records, and invoices.

The data is categorized into four subcategories- flights which definitely had a detainee on board, those which are suspected of having suspected terrorists on board, and ‘dummy’ or test flights, and other circuit flights, all on 122 different US-registered civilian aircraft.

“Our main aim was to try and map the global rendition system to try and provide a comprehensive a picture as possible how rendition took place, which countries were involved,” Blakely told RT.

Most information was already in the public domain, but Blakely hopes by making it web-accessible, the project will assist human rights investigators and lawyers to defend the rights of detainees who have been victims to unfair torture or questionable tactics.

The site will help reveal “how the CIA managed to hide individuals in this system as it transported them around the world to hold them in prisons where they could be tortured and interrogated,” said Blakely.

High profile detainee

Among those profiled on the website is Abu Zubaydah, a Saudi Arabian currently being held in custody at Guantanamo Bay, without any official legal charge brought against him. Zubaydah was first captured during the Bush administration, and in 2006 was transferred to Guantanamo.

The Rendition Project believes he was first caught in Bangkok, and may been on board eight different rendition flights, as he was transported around the globe to different CIA black spots.

A suspected terrorist, Zubaydah claims he was water boarded 83 times during August 2002 while he was held at a US detention site in Thailand.

 

‘Conclusive’ new proof

Blakely and her team believe they have found ‘conclusive’ new proof that CIA planes regularly landed at three Scottish airports under the rendition program.

Aberdeen, Inverness, and Wick were all allegedly used to carry out secret US missions, according to the website.

Blakely’s study shows evident that five flights landed at Wick, five at Inverness and three at Aberdeen, all allegedly part of the US missions.

During a question and answer session in the Scottish Parliament on Tuesday, Justice Secretary Kenny MacAskill acknowledged the allegation that his government took part in the rendition program.

In an almost empty chamber, Scottish Parliament member Patrick Harvey, a Scottish Green party co-convener, questioned Justice Secretary MacAskill about the alleged touch-downs.

“The Scottish government strongly opposes illegal rendition flights. No representations have been received by the Scottish government regarding these flights,” MacAskill answered.

Until there is hard and concrete evidence, according to MacAskill, Scotland will not make any formal accusations against the US or any other involved parties in the flights.

Blakely’s investigative team shows a flight which landed at Wick in 2004 was “flying to a secret prison and torture destinations.”

The CIA’s black sites in over 54 countries have been allegedly used to detain and torture suspected terrorists, and to hold them in custody before being transported to the prison at Guantanamo Bay and other torture and detention centers worldwide.

The EU parliament has previously called upon Poland, Lithuania, and Romania to reveal any ‘black sites’, or airports used to aid the CIA’s secret rendition program.

flights allegedly landed. (AFP Photo / Scott Campbell)

“The Scottish government strongly opposes illegal rendition flights. No representations have been received by the Scottish government regarding these flights,” MacAskill answered.

Until there is hard and concrete evidence, according to MacAskill, Scotland will not make any formal accusations against the US or any other involved parties in the flights.

Blakely’s investigative team shows a flight which landed at Wick in 2004 was “flying to a secret prison and torture destinations.”

The CIA’s black sites in over 54 countries have been allegedly used to detain and torture suspected terrorists, and to hold them in custody before being transported to the prison at Guantanamo Bay and other torture and detention centers worldwide.

The EU parliament has previously called upon Poland, Lithuania, and Romania to reveal any ‘black sites’, or airports used to aid the CIA’s secret rendition program.

I, mentrestant, Guantanamo continua actiu (i amb desenes de presos en vaga de fam)

0
Publicat el 18 d'abril de 2013
Una de les tres resolucions d’urgència que el Parlament Europeu havia de discutir aquesta tarda tenia com a tema les vagues de fam de desenes de presos de Guantanamo. Havíem de debatre l’afer, i finalment votar una resolució de condemna. Així estava previst, fins que Ignacio Salafranca, en nom del PPE, ha demanat a la presidència, apel·lant als fets de Boston, a que es retirés el punt de Guantanamo de l’ordre del dia. El Grup socialista ha proposat com a compromís que es mantingués el debat i que, en tot cas, es posposés la votació d’una resolució. Així doncs, al final hem tingut debat sense resolució (tot i que els dos grups han expressat el seu compromís que es pugui votar en la propera sessió. Veurem.)

Personalment, igual com molts i moltes altres col·legues, no comparteixo aquesta decisió (la de posposar la votació) i així ho he fet saber durant la meva intervenció (que adjunto, igual com el text de la resolució que en nom de Verds/ALE he defensat):

16.4.2013                                                                                                           B7?0168/2013

MOTION FOR A RESOLUTION

with request for inclusion in the agenda for a debate on cases of breaches of human rights, democracy and the rule of law pursuant to Rule 122 of the Rules of Procedure on Guantánamo: hunger strike by prisoners

(2013/2601(RSP))

Barbara Lochbihler, Hélène Flautre, Rui Tavares, Raül Romeva i Rueda, Carl Schlyter, Malika Benarab-Attou, Mark Demesmaeker, Catherine Grèze, Nikos Chrysogelos

on behalf of the Verts/ALE Group

B7?0168/2013

European Parliament resolution on Guantánamo: hunger strike by prisoners

(2013/2601(RSP))

The European Parliament,

– having regard to its previous resolutions on the Guantanamo prison camp, notably the one of 9 June 2011

– having regard to its resolution of 11 September 2012 on alleged transportation and illegal detention of prisoners in European countries by the CIA: follow-up of the European Parliament TDIP Committee report

– having regard to President Obama’s Executive Orders of January 22, 2009 in which he ordered the closure of Guantanamo Bay detention facility by January 22, 2010

– having regard to the Joint Statement of the EU and its Member States and the USA on the Closure of the Guantanamo Bay Detention Facility, 15 June 2009, as well as the Conclusions of the Justice and Home Affairs Council of 4 June 2009 and information exchange mechanism

having regard to the Statement by UN High Commissioner for Human Rights, Navi Pillay, on 5 April 2013 in which she declared that the Guantanamo detention regime is in “clear breach of international law” and should be closed

– having regard to the declaration of the head of the International Committee of the Red Cross, Peter Maurer, on 11 April 2013 in which he expressed opposition to the force-feeding of prisoners staging a mass hunger strike at the Guantanamo prison camp and urging President Barack Obama to do more to resolve the “untenable” legal plight of inmates held there

– having regard to the letter of 4 March 2013 by the Guantanamo prisoners’ defence, protesting over the new policy of the camp authorities to “confiscate detainees’ personal items, including blankets, sheets, towels, mats razors, toothbrushes, books, family photos, religious CDs, letters and legal mail”, “restricting their exercise” and “searching the men’s Qur’ans in ways that constitute desecration according to their religious beliefs”

-having regard to the Emergency Petition by the attorneys of Prisoner Musa’ab Omar Al Madhwani of 26 March 2013 demanding to provide their client with drinking water and sufficient clothing to keep him warm

– having regard to an Op-Ed published in the New York Times on 14 April 2013 by Prisoner Samir Mukbel in which he described the “painful and degrading” procedures he is undergoing in response to his decision to participate in the hunger strike

– having regard to Rule 122 of its Rules of Procedure,

A. whereas since approximately the middle of February 2013 many of the remaining 166 inmates, still being held at Guantanamo Bay prison camp are participating in a hunger strike to protest their continued detention, at least 43 according to US government sources and approximately 130 according to the defendants’ lawyers, (of whom 11 are being forced-fed, and 3 are in the meantime hospitalised)

B. whereas according to testimony from the defence, since a new commander assumed control of the prison at the beginning of the year, conditions imposed on the inmates reverted back to the harsh treatment of the first years, and whereas there are credible allegations that the prison administration is reacting to the hunger strike by denying proper drinking water and exposing the men to freezing

C. whereas on 13 April 2013, shortly after a delegation of the International Committee of the Red Cross had left the camp after completing a visit to examine the prisoners and study the circumstances of the growing hunger strike and criticised the force-feeding of some inmates, riots broke out when guards forced prisoners living in communal housing to move to individual cells; whereas some prisoners reportedly resisted with improvised weapons and the security personnel used shot guns though no serious injuries occurred;  

D. whereas 86 prisoners of war being held at Guantanamo Bay have been cleared for release, a majority being from Yemen, and another 46 are being held “without enough evidence” to prosecute, but are supposedly still” too dangerous to transfer“, while only six people are facing formal charges;

E. whereas an important reason for the hunger strike brought forward by defence lawyers and the ICRC is the inmates’ desolation over the lack of any perspective to being released, notably after President Obama in January signed the National Defence Authorization Act (NDAA) into law, which included provisions which preserved Guantanamo Bay into foreseeable future, while shortly thereafter closing the State Department Office tasked with finding suitable, lawful locations to transfer the Guantanamo detainees;

F. whereas the NDAA has made it virtually impossible for inmates to return home, stating detainees cannot return to a country where a “threat that is likely to substantially affect” the government’s ability to “exercise control” over the repatriated individual may exist;

G. Whereas the US Congress has on the other hand enacted legislation blocking the transfer of detainees at Guantanamo to the United States;

H. whereas in the case of the five alleged “high value detainees” for whom proceeding are already underway, confidentiality of the defence has been completely compromised, with material and thousands of emails disappearing from computers and listening devices being disguised as smoke detectors; whereas -as a result – the proceedings have been postponed indefinitely by the responsible judge;  

I. whereas President Obama and Vice-President Biden have both acknowledged that Guantanamo is the “greatest propaganda tool that exists for recruiting of terrorists around the world”;

1. re-iterates its position that all states should comply with the rule of law and respect the obligations under international human rights law, refugee law and humanitarian law;

2. deeply regrets that the US administration has not honoured its decision of 2009 to close Guantanamo and that President Obama has not used his presidential powers to its fullest in order to end the indefinite, arbitrary detention without charge of over 160 prisoners of war;

3. expresses its grave concern over the mental and physical conditions of the detainees, most of whom – if not all – have been submitted to torture and inhumane and degrading treatment, while the majority, far from having any terror intentions happened to be in the wrong place at the wrong time and had been sold to the US forces for a bounty;

4. Supports the position of the ICRC to reject force-feeding as a violation of basic freedoms of the individual, is dismayed to see that instead of showing serious intentions to improve the situation for the illegally detained, the authorities at Guantanamo are reacting with repression and imposing additional hardship and suffering;

5. calls on the US government to order the relevant authorities to react swiftly, lawfully and humanely in a manner consistent with international standards of medical ethics with the aim to remedy the immediate causes of the hunger strike before irreparable harm occurs to the prisoners;    

6. Calls on President Obama to put an end to the 11 year aberration from the rule of law in Guantanamo Bay and to start repatriating the remaining men to their home countries or other countries for resettlement or to charge them in a court that fulfils fair trial standards; requests President Obama to appoint an individual within his Administration who is specifically empowered to oversee the closing of Guantanamo, with practical authority

7. Recalls the EU Member States’ readiness to help the US close down the Guantanamo prison and calls on the VP/HR to coordinate a joint EU Member States’ initiative to urge the US President to act as well as offering to receive additional Guantanamo inmates on European soil, especially the approximately dozen men cleared for release who cannot return to their home countries

8. Calls on the EU to ensure that its Member States, associates and partners which have agreed to host former Guantánamo detainees actually afford them full support as regards living conditions, efforts to facilitate their integration into society, medical treatment including psychological recovery, access to identification and travel documents, the exercise of the right to family reunification and all other fundamental rights granted to people holding political asylum status

9. welcomes the willingness of the United States to contribute to the costs incurred by EU Member States in relation to receiving ex-detainees as stipulated in the Joint EU-US statement of 15 June 2009 and calls on the American administration to live up to the responsibility to support former detainees not only during the resettlement phase but also thereafter

10. Calls on its Delegation with the United States to urge their Congressional counterparts to remove the restrictions on transfers from Guantanamo in the National Defense Authorisation Act 2014

11. Calls on the EU Member States to ensure that full and independent investigation is carried out concerning violations of international and human rights law on European soil in the remit of the so-called war against terrorism

12. Calls on the US to secure accountability for any abuses it has practised, to ensure that relevant domestic and international law is applied with a view to ending legal black holes, to end military trials, to apply criminal law fully to terrorist suspects and to restore review of detention, habeas corpus, due process, freedom from torture and non-discrimination between foreign and US citizens

13. Recalls the 2009 commitment of the United States to develop a new and more sustainable approach to security-related issues and expresses its great disappointment that President Obama who had promised to stop the rendition and secret detention programs of his predecessor is not only continuing the policy of arbitrary detentions but has combined it with an enhanced program of extrajudicial killings.

14. Instructs its President to forward this resolution to HR/VP For Foreign and Security Policy, the Commission, the governments and parliaments of the member states, the UN Commissioner for Human Rights, the President of the ICRC, and the Government and Congress of the United States of America.

Recordeu el tema de les detencions, tortures i entregues il.legals de presos a la CIA?

0
Publicat el 12 d'abril de 2012

En el mandat anterior vaig formar part del Comitè especial que seguia els afers de les detencions i entregues il.legals a la CIA de persones preses a la UE en el malanomenat marc de la ‘guerra contra el terrorisme’. Durant mesos vàrem escoltar testimonis (inclosos diversos ministres, com en Moratinos), i vàrem debatre, discutir, i adoptar resolucions amb la intenció de posar de manifest la complicitat d’alguns dels governs europeus en relació a aquestes pràctiques. Malgrat que no teniem competències ni jurisdiccionals ni judicials, enteniem que era la nostra obligació en tant que representants polítics. Tot plegat va concloure amb l’adopció de l’Informe Fava (podeu consultar les diverses coses que he fet en relació a això en la categoria DDHH: Guantanamo, vols de la CIA d’aquest bloc, clicant aquí )

Malgrat que ja gairebé no se’n parla, el tema continua plantejant nombroses incògnites, i la no assumpció de responsabilitats per part dels responsables de molts d’aquests fets és absolutament lamentable.

Per això al PE volem reprendre el tema, i ho fem amb l’elaboració d’un nou informe en el qual ja estem treballant. En aquest context, avui la Subcomissió de Drets Humans ha organitzat una Audiència Pública en què hem convidat a Juan Mendez (ponent de Nacions Unides sobre la Tortura i d’altres pràctiques degradants i inhumanes), Ben Emmerson (Ponent especial de Nacions Unides per a la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals en la lluita contra el terrorisme), Gerald Staberock (Secretari General de l’OMCT), i Clive Stafford (Director de Reprieve).

Que no se’n parli públicament, no vol dir que el tema estigui tancat. Almenys no per a alguns de nosaltres.

Foto: Cartell enunciant l’Audiència d’aquest matí.

Romeva pregunta a Barroso sobre Wikileaks i Assange, i aquest no respon

0

En el marc de l’hora que setmanalment dediquem a fer preguntes al President de la Comissió, José Durao Barroso, he reiterat novament la voluntat que els implicats en les activitats denunciades per Wikileaks donin explicacions, i ell n’és un. He insistit novament en que el PE reobri la Comissió temporal sobre els vols i altres activitats de la CIA a la UE. El problema és que va tornar a respondre amb evasives i amb el silenci com a política. Res de nou em temo.

Assange: condó, violació, extraditació…Confusió

3

És culpable o innocent, Assange, de les acusacions d’abús sexual? Doncs no ho sé. Tanmateix em pregunto si aquesta és la pregunta pertinent en aquests moments.

L’única cosa certa és que hi ha molta confusió al voltant de les denúncies, les intencions i la detenció mateixa d’Assange. Massa preguntes sobre la forma, el fons i el context. Massa tuf a venjança per haver fet allò que era tan necessari fer: parlar clar. Compte, però, que això no pressuposa que les denúncies sobre els fets concrets que se li imputen (negar-se a usar preservatiu o haver forçat una relació sexual) siguin necessàriament falses, però tampoc podem pressuposar el contrari, que siguin certes. En qualsevol cas parteixo de la necessitat d’aplicar la pressumpció d’inocència, per principi.

Reconec que tinc massa respecte per aquesta mena de situacions vinculades amb la violència de gènere com per frivolitzar-hi, i considero que negar-se a posar preservatiu quan la parella a més ho demana explícitament, o forçar una relació no desitjada, és un abús que cal denunciar. Però la meva pregunta és si aquest és realment el cas en l’afer Assange

En altres circumstàncies no tindria cap dubte a reclamar un judici just i ràpid (i per tant una extradició, si fos el cas). Tanmateix, hi ha massa coses en aquest cas concret que em fan trontollar aquesta tesi, i no només en relació al fons (els motius mateixos de la denúncia), sinó també a la forma i, sobretot, al context.

Cal dir que nombroses organitzacions de drets de les dones denuncien l’extremada lentitud amb la qual la justícia sueca actua en casos de suposades violacions, i no deixa de sorprendre, per tant, l’extremat zel amb què s’ha actuat en aquest cas. A més, precisament per què hi ha qui fa un mal ús de la denúncia d’abús sexual, és necessari ser prudents en un cas de les dimensions que té aquest del qual parlem (l’ús polític d’aquesta mena de denúncies, per desgràcia, és més habitual del que semblaria). 

Per altra banda, no hi ha cap garantia que, un cop a Suècia (si l’extraditen), el tema de les denúncies no passi a ser només una anècdota i es procedeixi a una extradició directament als Estats Units on hauria de fer front a càrrecs molt més seriosos, com el d’espionatge (veure per exemple aquesta anàlisi de Afua Hirsh al The Guardian: ‘Julian assange’s extradition: what happens next?).

En altres paraules, no seré jo que digui sense temor a equivocar-me si Assange és culpable o innocent dels càrrec d’abús que se li imputen (insisteixo que parteixo de la base que mereix que se li apliqui el principi de pressumpció d’innocència, com tothom), però allò que sí puc dir és que si ara l’extraditen em temo que no serà només per aquests fets, i a més a més crec que no faria cap favor a la noble causa de la lluita contra els abusos sexuals, ans al contrari.

Per tant, em sumo a les nombroses veus que reclamen que, enlloc de centrar-nos ara en l’assumpte de les suposades denúncies de les quals caldria saber primer si hi ha prou base legal per dur-les endavant, ens centrem en el tema de fons: el contingut dels cables de Wikileaks, els quals ens aporten una llarga llista de noms  que sí hauríem de veure asseguts davant de tribunals de l’opinió pública (i alguns, fins i tot, dels penals).

Foto: Julian Assange. Font: The Guardian

WikiLeaks, PSOE, CIA: realitat o ficció?

0

Darrerament, per motius que ja explicaré un altre dia, m’he tornat a enganxar a la lectura de novel.les. M’encanta la ficció, però malauradament la realitat m’ha tingut darrerament massa absorbit i m’ha impedit gaudir-ne tant com hauria volgut. M’agrada la ciència ficció, però també la ficció versemblant, és a dir, aquella que s’inspira en fets reals o que si més no podrien ser-ho. Vaja, la saga Millenium, per exemple, de la qual em confesso haver-ne estat addicte. 

Per uns dies, però, he aparcat temporalment la lectura de novel.les per centrar-me en una altra mena de trama, la dels anomenats ‘Papers del Departament d’Estat’ (Filtracions WikiLeaks). En aquest cas es tractaria del cas contrari, és a dir, d’una realitat que podria ser ficció, i que, de fet, alguns s’han obstinat en fer-nos passar per ficció. Però no, és real, ben real, tristament real.

Avui ha rebut, de nou, l’Estat espanyol. L’any 2006 i 2007 vaig formar part de la Comissió Temporal del Parlament Europeu que investigava les activitats de la CIA a la UE (veure els apunts que he anat publicant a la categoria DDHH: Guantanamo/vols de la CIA/EUA). El 14 de desembre de 2006, el llavors Ministre d’Afers Exteriors Miguel Àngel Moratinosva comparèixer davant nostre a Brussel.les i va repetir fins a la sacietat que ells no tenien cap constància que s’estiguessin fent les coses malament, i que tenien tota la confiança en els aliats nordamericans.

L’Estat espanyol formava part de la llista de països europeus directament esmentats tan a l’informe del Consell d’Europa (Dick Marty) com al del Parlament Europeu (Claudio Fava). A mi em va tocar ser el ponent a l’ombra per part del meu grup (Verds/ALE) i vaig tenir  nombroses trobades amb diversos col.legues socialistes espanyols que insistien una i altra vegada en el mantra: ‘no hem fet res, no hem vist res, no sabem res’.

Tot plegat va començar durant la gloriosa etapa  Aznar-Bush, però lluny d’acabar-se amb l’arribada de Zapatero, les complicitats, els silencis i les mirades cap a un altre costat varen continuar.

La llavors Vicepresidenta de la Vegahauria fet saber a l’ambaixador Aguirre que per a ella (i per extensió per a l’executiu espanyol) no hi havia cap problema a que els vols de la CIA passessin i aterressin en territori espanyol (i per tant europeu), i que en tenia prou amb ser-ne informada.

El problema és que aquests vols no es limitaven a passejar, sinó que servien per transportar persones detingudes de manera il.legal, retingudes de manera il.legal, empresonades en presons il.legals (quan no secretes) i transportades a la pitjor xacra de la democràcia occidental  que significava Guantanamo.

Ja llavors servidor insistia cada cop que en tenia ocasió (en Comissió al PE o davant premsa), que el govern espanyol era responsable per activa o per passiva, perque sabia o perque hauria hagut de saber, perque ajudava o perque ocultava.

Els documents de WikiLeaks no ens donen massa dades noves sinó que més aviat ratifica coses que ja sabíem. Tot això (la implicació dels diferents governs espanyols) ja ho havia reconegut fins i tot la Secretaria d’Estat dels Estats Units, i malgrat tot des de Moncloa seguien negant la major.

Els documents de WikiLeaks són, només, una mostra més de com han de canviar radicalment algunes maneres de funcionar.

Aquest increment de transparència hauria de ser percebut com una oportunitat per tal de no fer certes coses. Ara, tot, tothom, està, estem, molt més exposats. Continuar negant evidències, com ha fet el PSOE (i abans el PP) tot aquest temps només contribueix a que totes i tots plegats perdem credibilitat.

Els documents filtrats per WikiLeaks són importants perquè posen de manifest que avui, mentir, enganyar, manipular la informació, si més no, ja no está sotmès a la impunitat del secretisme.

Benvingudes siguin, per tant, aquestes filtracions, si fan pujar els colors a alguns aprenents de bruixot sense escrúpols, i sobretot si serveixen per evitar que seguim confonent realitat i ficció.

I ara, si m’ho permeten, continuaré llegint la meva novel.la. I és que no hi ha res més seriós que la ficció.
Foto: Moratinos durant la seva compareixença al PE, el 14.09.2006. Font: el País.

Nou ordre, idèntics abusos (darrer informe d’AI sobre Iraq)

2

Amnistia Internacional acaba de fer públic un
informe (“Nou ordre, idèntics abusos: Detencions il·legals i tortura a
l’Iraq
“) en què denuncia que hi ha 30.000 detinguts sense càrrecs en
presons a l’Iraq, dels quals 10.000 estaven custodiats per les tropes dels
Estats Units que recentment han abandonat el país. Més de 400 persones estaven
recloses il·legalment a la presó secreta de l’antic aeroport de Muthanna.

En conèixer l’informe d’Amnistia Internacional
en què aquesta organització denuncia la vulneració de Drets Humans amb casos de
detencions il·legals, tortura, mals tractaments i fins i tot diverses morts
sota custòdia en presons a l’iraq, he dirigit una bateria de preguntes tant al
Consell de la Unió Europea com a la Comissió Europea instant ambues institucions
a que es posicionin respecte la situació dels milers de presos que Estats Units
i altres estats que participaven a la guerra de l’Iraq entreguen ara a les
autoritats locals.Malgrat sembli un afer llunyà, la responsabilitat europea en aquest afer
segueix essent més que preocupant.

Espero una resposta aviat de l’Alta
Representant, Catherine Ashton, així com del President de la Comissió, Durao
Barroso. Lamento especialment que Durao Barroso, el darrer supervivent de la
foto de les Açores on es va dissenyar la guerra d’Iraq, un dels principals
artífexs intel·lectuals d’aquest conflicte, faci ara com que ell no tingués res
a veure amb tot això.

Foto: imatge del corredor de la mort d’una de les presons iraquianes. Font: France24

Presons secretes, CIA, Guantànamo i responsabilitat europea

0

Aquest matí Amnistia Internacional i alguns diputats/des com Ludford (ALDE), Gomes (S&D), Meyer (GUE) i Romeva (Verds/ALE), hem fet una roda de premsa conjunta al Parlament Europeu per demanar a les institucions europees (bàsicament Consell i Comissió), així com als Estats Membres, que assumeixin d’una vegada les seves responsabilitats en relació amb les accions de la CIA a Europa (i els vincles d’aquestes accions amb les presons secretes a la UE o la mateixa base de Guantànamo).

Des que el PE vàrem adoptar l’any 2007 i l’any 2009 els informes sobre els vols de la CIA i les presons secretes existents a territori europeu, diferents informacions han posat de manifest les implicacions i responsabilitats, per activa o per passiva, de diversos Estats Membres en aquestes pràctiques il.legals.

El febrer de 2010, un Informe de NNUU sobre presons secretes va identificar un nombre d’Estat membres que havien estat còmplices en aquest afer, inclosos Alemanya, Itàlia, Lituània, Polònia, Portugal, Romania i el Regne Unit. Malauradament, a data d’avui, segueix essent molt pobre la informació que tenim d’aquesta cooperació governamental en la comissió de flagrants vulneracions de drets humans en el marc de la particular ‘guerra contra el terror’ dels Estats Units.

En tant que membre de la Comissió de llibertats, Justícia i Interior pel meu grup, i havent estat membre de la Comissió especial sobre les accions de la CIA en el passat mandat (ponent en l’ombra de l’informe FAVA al respecte), m’he sumat a aquesta denuncia liderada per Amnistia Internacional perquè crec que no s’ha fet allò que tocava: impulsar les investigacions en relació a les actituds còmplices amb les detencions il.legals, les tortures i l’existència mateixa de presons secretes o de Guantànamo.

Per tot plegat reclamem al Consell i a la Comissió Europea que compareguin davant el Parlament Europeu per donar explicacions sobre allò que s’ha fet fins ara, i per assumir compromisos en termes de Veritat, Justícia, Reparació a les víctimes i Reforma institucional per evitar que es tornin a produir fets similars.

Foto: Representació teatral d’Amnistia Internacional, davant del PE, en què s’escenifica una detenció il.legal en territori europeu. Font: AP.

La pregunta que acabo de fer a Barroso (i la resposta)

2

Pregunta de Raül Romeva a Durao Barroso:

Una de las funciones más importantes de la Comisión Europea es actuar como garante de los Tratados, especialmente con relación a la protección de los derechos humanos, dentro y fuera de la UE. En ello se basa la CREDIBILIDAD de la Comisión y de la Unión. Se trata de ser ejemplares en este tema para poder exigir a otros que lo sean.

GUANTANAMO ha sido uno de los episodios más tristes y lamentables de los últimos años. Y lo más triste es que su existencia ha sido posible gracias a la complicidad, por activa o por pasiva, de gobiernos e instituciones europeas: detenciones ilegales, prisiones secretas, autorización de vuelos criminales, tortura,…

Señor Barroso, usted ha sido señalado directamente como corresponsable por su papel y su actitud durante su mandato en Portugal, y su silencio al frente de la Comision.

Qué piensa hacer para compensar los errores pasados, reconocidos incluso por la administración norteamericana, y para evitar que se repitan? Como piensa compensar a las personas que han sido detenidas y retenidas de forma ilegal?

Respuesta Barroso: My Comission has done everything to ask the Member States to give all the information concerning the renditions. I personally asked Bush to close Guantanamo. We may disagree in many things, but you can’t question my commitment towards Human Rights.
Font foto: Green/EFA

Guantanamo: els reptes d’Obama, les responsabilitats Europees

0

Debatem avui, i votem demà, una resolució del Parlament Europeu en relació a la promesa de tancament de Guantanamo per part del nou President dels Estats Units, Barack Obama. Com sol passar en aquestes ocasions, hem acordat una resolució conjunta entre diferents grups, a la qual però no hem aconseguit incorporar-hi de partida alguns aspectes relatius a la responsabilitat europea en l’afer Guantanamo, i la petició explícita de reclamar als Estats Units que cancel.li, inmediatament, el seu programa de detencions extraordinàries que va alimentar l’escàndol dels vols de la CIA. És per això que els Grups Verds/ALE i GUE hem presentat conjuntament unes esmenes al text en el sentit següent:

1.Strongly deplores the maintenance by the US authorities of the extraordinary rendition programme, reiterates therefore its call to close and prohibit the use of all other secret detention facilities directly or indirectly managed by US authorities in the US or abroad; reminds that secret detention is in itself a serious violation of basic human rights

2.That that any victim of an act of torture obtains redress and has an enforceable right to fair and adequate compensation according to Article 14 of the UN Convention against torture. That any detainee who will not be charged but cannot be repatriated due to a risk of torture or persecution in his home country be granted the opportunity to be admitted to the US and offered humanitarian protection on the US mainland,

3. Calls on the EU, the Member States and US authorities to enquiry and make full clarity over the abuses and violations of international and national law on human rights, fundamental freedoms, the prohibition of torture and ill-treatments, enforced disappearances and the right to fair trial committed in the framework of the so-called “war against terror” so to ascertain responsibilities, including for Guantanamo and secret detention facilities. (segueix…)


Intervención en plenaria,
Guantanamo closing, 3 febrero 09, Raül Romeva, MEP

La existencia de Guantanamo ha sido posible, entre otros motivos, por la connivencia y la complicidad con la que muchos países europeos, entre ellos España, han afrontado la cuestión. No vale ahora decir que este asunto no nos incumbe. Y menos aún que el cierre de Guantanamo, y sus consecuencias, competen sólo al gobierno estadounidense.  

Durante años los aviones de los servicios secretos estadounidenses han estado viajando impunemente por Europa, transportando presos ante el silencio cómplice de nuestros gobiernos.

Debemos por tanto asumir nuestras responsabilidades y no sólo exigir el cierre inmediato, sino acoger a algunos de los prisioneros que, no pudiendo volver a su país, ni pudiéndose quedar en Estados Unidos, necesitaran un país de acogida en Europa. Portugal ya se ha comprometido. Y seguramente tiene que ver con un cierto sentimiento de culpa y responsabilidad. La responsabilidad española es, al menos, la misma que la portuguesa en este asunto, sino mayor. Pido desde aquí que no sólo la reconozca, sino que la asuma y se ofrezca, como otros, para acoger a algunos de los prisioneros.

Font foto: Actualité Française

Guantanamo, Barroso, Cia: motius més que suficients per fer una nova pregunta a la Comissió Europea

1

Davant els descobriments recents en relació a les clares i manifestes connivències entre el govern Aznar i la CIA en relació a l’afer dels vols il.legals cap a Guantanamo, i tenint en compte que un altre dels països implicats en l’afer és Portugal, llavors sota la Presidència de l’ara President de la Comissió, Durao Barroso, un grup de diputats i diputades hem presentat la següent pregunta a la Comissió:

Written Question to the Comission:

Considering the report of 09/08, drafted by the Spanish Ministry of Defence and revealing that at least one USA military flight transporting illegal prisoners overflowed Spain after a stopover in Portugal on 30/09/05; and the report by Amnesty International published in 10/08 revealing that at least 90 flights linked to the CIA made stopovers in Spain between 2002 and 2007 and that about 200 people were taken to Guantanamo on flights that took off from US military bases in/overflowed Spain; and the Spanish secret document published by El País in 11/08 revealing that the government of Aznar expressely authorized a US request regarding flights over Spain carrying prisoners from Afghanistan to Guantánamo,

Taking into consideration that in August 2008, Polish media reported that a note prepared by military intelligence, confirming the existence of a secret CIA facility, had been seen by government officials in 2006, (segueix…)

Taking
into consideration that President Barroso publicly said that he “did
not authorize and was not even aware of any secret CIA flights through
Portugal when he was prime minister” but that official military data
from the Pentagon demonstrate that military flights transporting
illegal prisoners (including prisoners  whose charges were recently dropped by the Pentagon)  did stopover and/or overflow Portugal when Mr. Barroso was Prime Minister,

Taking
into consideration the statements by the Portuguese Foreign Minister
Luís Amado on 7/10/08 explaining that “it would have been totally
irresponsible for the current Portuguese executive to have raised that
matter, which put in question the president of the EC, Durão Barroso,
who was at  the time of the facts Portuguese prime minister”,

Shall
the EC take any measures regarding these new elements to assert the
responsibility of the countries involved and to verify if other Member
States also received similar requests?

Does
the EC agree that there is now enough evidence to acknowledge that,
even if Member States cooperated in the USA “extraordinary renditions”
programme without being aware of its full extent, they should assume
their share of responsibility for that cooperation? And does the EC
agree that Members States should offer political asylum to the
prisoners who are still detained in Guantánamo but who have not been
charged and whom the USA cannot repatriate to their countries of origin?

Foto: El quartet de les Azores (Blair, Aznar, Bush i Barroso). Font: AP

Voler o no voler saber: aquesta és la qüestió

2

Quan el Ministre Moratinos va comparèixer davant del Parlament Europeu per explicar què sabia de les connivències del Govern Aznar amb les activitats il.legals de la CIA i el transport de persones a Guantanamo va ser molt clar: res, no sabem res, i per tant, no hi ha res. També nosaltres ho vàrem ser: no ens ho creiem, els demanem que investiguin. Ara, novament, han estat els periodistes qui ha fet la feina d’investigació que havia de fer el Govern. De la mateixa manera que l’equip de Diario de Mallorca, amb Matias Vallès al capdavant, van destapar els fets de l’ús de l’illa per part de la CIA, ara ha estat El Pais (11 escalas y 13 sobrevuelos en la ruta de Guantanamo) qui publica una més que interessant informació sobre aquestes connivències. Com és que en tots aquest tres anys el Govern ha estat incapaç de saber-ne més? O és que no volien? Com és que els vols no s’han aturat durant el govern PSOE? En el primer cas, desídia o incapacitat, en el segon més connivència. Sigui com sigui, el cas és lluny de quedar tancat. Per part meva ja m’he dirigit al Consell per demanar noves compareixences davant del Parlament Europeu de totes aquelles autoritats que, en el seu moment, van dir que no sabien res, perquè expliquin si ara en saben més. Ah, i per què justifiquin per què llavors van torpedejar l’informe Fava (veure més avall) quan l’objectiu del qual era, precisament, fer les preguntes que els governs es negaven a fer. (segueix…)

ENTREVISTA: La guerra sucia contra el terrorismo Claudio Fava Autor del informe europeo sobre los vuelos de la CIA

“Ningún Estado se planteó la necesidad de saber”

RICARDO M. DE RITUERTO – Bruselas – 02/12/2008

Claudio Fava, ponente del informe aprobado en febrero de 2007 por el Parlamento Europeo sobre la utilización de países europeos por la CIA para el transporte y detención ilegal de presos, se sentía ayer reivindicado. “La información de EL PAÍS confirma las sospechas que teníamos desde hace años”, señaló. La colaboración española no fue un caso aislado: “Pasó en Italia, en Portugal y ahora vemos que en España”.

“Queda probado que era posible que vuelos con detenidos y en misiones clandestinas llegaran y despegaran de aeropuertos europeos sin dejar huellas ni informar a las autoridades”, subraya el eurodiputado socialista italiano, que no se deja arrastrar por la fidelidad ideológica a la hora de los reproches.

Hace casi dos años, Fava tuvo que poner sordina en su informe a las actividades del Gobierno alemán de Gerhard Schröder por las presiones de su correligionario y ministro de Exteriores Frank-Walter Steinmeier, hoy también candidato socialdemócrata a la cancillería, pero denunció la complicidad germana con la CIA al presentar su informe (336 vuelos con escala en Alemania). Lo reiteró ayer: “Los servicios de seguridad alemanes participaron en interrogatorios en Guantánamo. Y también los del Reino Unido”. Era entonces primer ministro británico Blair.

El eurodiputado señala que “hubo colaboración, no de gran evidencia, de los servicios de inteligencia y de los Gobiernos europeos con estas prácticas de vuelos implicados en detenciones ilegales”. Y subraya: “Es difícil pensar que los Gobiernos no tuvieran la capacidad de análisis y de hacerse preguntas que demostró el Parlamento Europeo. Ningún Gobierno de centro derecha ni de centro izquierda se planteó la necesidad de saber y de preguntar”. De los casi 1.300 vuelos de la CIA descubiertos y analizados por la Eurocámara, 68 hicieron escala en las bases españolas de Rota, Morón y Torrejón. O en el aeropuerto de Palma de Mallorca.

Tras ver aprobado su informe, Fava agradeció la comparecencia ante la comisión investigadora del ministro español de Exteriores, Miguel Ángel Moratinos, a quien se pidió infructuosamente que investigara lo sucedido. El eurodiputado también lamentó entonces públicamente que el Gobierno español no autorizase la declaración del director del Centro Nacional de Inteligencia, Alberto Saiz.

Raúl Romeva, eurodiputado español del Grupo de los Verdes y miembro de la comisión parlamentaria, se mostraba ayer escéptico sobre la repentina ansia investigadora manifestada por el Gobierno español: “Se descubre esto tres años después de que pidiéramos a Moratinos que informase y nos dijera que no sabía nada”. Su colega de parlamento y comisión Willy Meyer, de Izquierda Unida, abundó en la discreción informativa de Moratinos e hizo notar que al menos 35 vuelos sospechosos “han hecho escala en diferentes aeropuertos españoles durante el Gobierno” de José Luis Rodríguez Zapatero.

El informe Fava, calificado de “espléndido” en su día por alguno de los 382 eurodiputados que lo respaldaron en Estrasburgo, frente a los 256 que lo rechazaron y las 74 abstenciones, ponía en la picota las actuaciones de muchos Gobiernos europeos y lamentaba que algunos hubieran “renunciado al control que deben ejercer sobre su espacio aéreo y sus aeropuertos, cerrando los ojos o admitiendo vuelos operados por la CIA” entre finales de 2001 y finales de 2005. Los eurodiputados recordaban que “todo Estado dispone de soberanía plena y exclusiva sobre el espacio aéreo de su territorio y no implica, en consecuencia, la exclusión de la plena responsabilidad de los Estados por la observancia de los derechos humanos en su territorio, incluido el espacio aéreo sobre el mismo”.

Conclusiones del ‘informe Fava’, aprobado por la Eurocámara en 2007

– Al menos 1.245 vuelos de la CIA sobrevolaron el espacio aéreo europeo o aterrizaron en aeropuertos europeos entre 2001 y 2005.

– Hubo escalas en Alemania (336), Reino Unido (170), Irlanda (147), Portugal (91), España (68), Grecia 64), Chipre (57) e Italia (46).

– Las entregas extraordinarias han sido contraproducentes en la lucha contra el terrorismo.

– El permiso de sobrevuelo a los Estados debe estar condicionado a la garantía del respeto a los derechos humanos.

Foto: Moratinos al costat del President de la Comissió Temporal sobre les activitats de la CIA, Carlos Coelho. Font: AP

Eleccions, CIA, Guantánamo i ‘tots els polítics són iguals’

2

He perdut el compte de les vegades que m’he sentit dir allò de ‘és que tots els polítics són iguals’, reflexió que sovint deriva en un ‘ja s’ho faran’, o un ‘jo passo d’anar a votar, total, pel que serveix’. Reconec que aquesta manera de pensar és comprensible si tenim en compte que sovint tendim a llegir l’actualitat de manera superficial (cosa que molts mitjans alimenten, per cert). Admetem però que, per poc que ens hi esforcem una mica, per poc que llegim entre líniees, o, millor encara, per poc que posem noms i cognoms (i sigles) a les actituds que considerem criticables i condemnables, ens adonarem que hi ha moltes maneres de fer i exercir la política. Accepto que cap n’és, de perfecta, i accepto també que, sovint, es tracta més d’escollir el mal menor. No obstant, llegint El País d’avui (Un informe secreto revela la connivencia de Aznar con los vuelos a Guantanamo), trobo un nou argument, l’enèssim, que em porta a defensar la tesis segons la qual la pràctica política està plagada de matisos i que, en tant que ciutadans i ciutadanes, el nostre dret, però també el nostre deure, és actuar en conseqüència: votant a consciència, contrastant informacions, reclamant transparència però al mateix temps fent-ne ús per posar de manifest les diferències entre les formes i els fons de les diferents propostes polítiques. (segueix…)

Que és determinant qui i
com governa, i quines són les majories i les minories en un parlament que poden
condicionar les polítiques governamentals ho posa de manifest la conclusió de l’article
de Miguel González (Era el dia del vuelo inaugural), que
diu així:

Tras el 11-S, el
Consejo Atlántico activó por vez primera el artículo 5 del Tratado de
Washington, el mecanismo de defensa mutua que obliga a los aliados a prestarse
asistencia en el caso de que uno sea agredido. No se hizo tanto a petición de
EE UU como por empeño de los países europeos, deseosos de mostrar su
solidaridad, pero al Pentágono le sirvió de base para embarcar a sus socios en
una guerra cuyos objetivos y métodos decidía unilateralmente.

El 12 de febrero de 2007,
después de que EL PAÍS publicase las primeras noticias sobre vuelos entre
Morón, Rota y Guantánamo, el presidente de la sección española del comité
hispano-norteamericano pidió a su contraparte estadounidense que le confirmara
si se había respetado el artículo 25.2 del convenio, que prohíbe a los aviones
de EE UU transportar “personalidades, mercancías peligrosas, pasajeros o
carga que pudieran ser comprometidos para España”.

Ese mismo día, el
teniente coronel Glenn A. Ferguson contestó por escrito: “Cumplimos y
hemos cumplido absolutamente el convenio de cooperación en Defensa y no hemos
violado el párrafo 2 del artículo 25”. El Gobierno del PSOE se dio por
satisfecho. Alega que los aviones militares de EE UU tienen consideración de
vuelos de Estado y no puede registrarlos, según el Convenio de Chicago de 1944.
Quizá no hubiera sido necesario. Habría bastado preguntar al Gobierno de Aznar.

M’ho poden explicar com vulguin, però, de moment, no trobo cap argument de pes que em dugui a pensar que ‘votar no serveix per a res’, que ‘tots són i iguals’ i que la política del ‘ja s’ho faran’ ens garantirà un futur millor, més net, més responsable i amb menys Guantánamos. Per tant seguiré creient que la política i les institucions són només un instrument, i que al cap i a la fi allò que facin i els èxits que aconsegueixin dependrà de qui les gestioni i de quines majories i minories hi hagi en el seu sí.

I si em faig avui aquesta reflexió, novament, és per què constato que només el 16% de la gent és conscient que al juny hi ha eleccions al Parlament Europeu, i veient els vents que ens arriben, i constatant com el PPE i el PSE han usat les seves majories per tal de condicionar la política europea, em preoucupa que, simplement, molta gent estigui resignada a tirar la tovallola i a entregar un àmbit de gestió tant important com és el Parlament Europeu a certes majories que, en el millor dels casos, les usen per maquillar i enganyar en temes tant greus com els de la complicitat europea amb Guantánamo.

Font foto: El País


CIA, Lisboa connection, Ana Gomes

1

Són molts els temes sobre els quals treballem de manera conjunta i coordinada amb l’eurodiputada portuguesa Ana Gomes. Però n’hi ha un que ens ha ocupat especialment: l’assumpte dels vols de la CIA i el seu trànsit per Europa (veure diversos apunts a la categoria DDHH: Guantanamo/vols de la CIA/EUA ). De fet va ser en el marc de la Comissió Temporal sobre les activitats de la CIA que vàrem emprendre diverses iniciatives, entre les quals una visita a les autoritats portugueses en la qual reiteradament se’ns deia que no sabien res. Cal recordar que l’afer implica dos governs, el primer dels quals presidit per l’actual President de la Comissió Europea José Durao Barroso (PSD). La sospita era que el govern portugès (PS) estava manifestament mirant d’encobrir Barrroso. Aquest dimecres Ana Gomes se’m va acostar i em va dir amb un somriure d’orella a orella que finalment el govern portugès havia confirmat la sospita. És a dir, que tot ho havien fet per encobrir Barroso. Els següents articles en són la proba (segueix…):

http://ultimahora.publico.clix.pt/noticia.aspx?id=1345260&idCanal=12 ; http://dn.sapo.pt/2008/10/08/nacional/governo_que_quis_proteger_durao_barr.html ; http://ultimahora.publico.clix.pt/noticia.aspx?id=1345168&idCanal=12 ;  http://ww1.rtp.pt/noticias/index.php?article=366796&visual=26&rss=0 ;

http://jn.sapo.pt/PaginaInicial/Interior.aspx?content_id=1022905 ;

http://ww1.rtp.pt/noticias/index.php?headline=98&visual=25&article=366734&tema=27

 

La mateixa Ana Gomes explica al seu blog (http://causa-nossa.blogspot.com/ ) l’evolució dels fet, en un text que reprodueixo a continuació:

I – Voos da CIA: Espanha investiga

Segundo o jornal “El Pais” de ontem, o Ministério da Defesa de Espanha confirmou às autoridades judiciais espanholas que continuam a investigar o caso dos chamados “Voos da CIA”, que:
1. 13 voos da Força Aérea dos EUA, com origem ou destino em Guantanamo, obtiveram autorização de escala em Espanha entre os anos de 2002 e 2007.
2. 13 outros voos da FA dos EUA, com a mesma origem ou destino e no mesmo período, foram autorizados a sobrevoar território espanhol.
3. Em dois casos, o Ministério da Defesa reconhece que os aviões transportavam prisioneiros provenientes de Guantanamo. Apesar do transporte de prisioneiros desrespeitar o Convénio bilateral EUA/Espanha ao abrigo do qual os voos da FA EUA foram autorizados e apesar de os voos serem justificados como destinando-se a “fornecer apoio logístico”.
As investigações judiciais espanholas incidem sobre o transporte de prisioneiros para Guantanamo e para as prisões “secretas” admitidas pelo Presidente Bush. Não apenas através dos chamados “voos da CIA” (ou seja, em aviões civis privados), mas também através de voos militares e de Estado.

[Publicado por AG] [8.10.08] [Permanent Link


II – Espanha investiga com base em lista da NAV

As investigações de voos militares americanos autorizados por Espanha foram despoletadas com base em dados retirados da lista de voos de e para Guantanamo elaborada pela entidade controladora do tráfego aéreo portuguesa NAV. Lista de que eu fiz entrega à Comissão de Inquérito do PE e que vem referenciada no seu relatório final (uma lista sonegada dos elementos facultados pelo governo à AR e ao PE, mas que eu consegui obter). Lista que mostrava que vários voos militares autorizados a sobrevoar território português, com destino ou origem em Guantanamo, se destinavam ou provinham de aeroportos espanhois.
Essa lista da NAV é o primeiro documento que identifica voos militares e de Estado, de e para Guantanamo, indiciando que o transporte dos prisioneiros para para aquela e outras prisões não terá sido feito apenas através de “voos da CIA” (isto é, em aviões civis privados que os governos, mais ou menos ligeiramente, argumentavam desconhecer), mas de facto, e sobretudo, através de voos militares, que tinham de ser autorizados politicamente pelos governos europeus. No caso português, essa autorização requer Nota Verbal do MNE, ouvido o Ministério da Defesa.
Essa lista da NAV é importante para os advogados de defesa dos presos, como os advogados mobilizados pela ONG REPRIEVE: cruzando os dados desta lista com outros fornecidos pelas autoridades militares americanas sobre as datas de transferência dos presos para Guantanamo, podem tentar estabelecer as condições de transporte (que se sabe envolver tratamento degradante), pessoal envolvido na detenção, interrogatório e tortura, e outros elementos relevantes para a defesa do preso que consegue ir a julgamento, mesmo nos tribunais cangurus criados pela Administração Bush (as chamadas “Comissões Militares”).
A lista da NAV é também peça relevante para se apurar o fundamento das suspeitas de que voos militares e civis americanos autorizados por Portugal, Espanha e outros países europeus possam ter servido para transportar prisioneiros para Guantanamo e outras “prisões secretas”. E para se poder determinar se as autoridades portuguesas sabiam – ou estavam a ser enganadas pelos seus aliados americanos, eventualmente a coberto também de “apoio logistico” – sobre a utilização desses voos para transportar prisioneiros. E para apurar responsabilidades políticas, e eventualmente criminais, de quem em Portugal, Espanha e noutros países europeus autorizou esses voos, colaborando – consciente ou inconscientemente – no sequestro, detenção ilegal e tortura de prisioneiros.

[Publicado por AG] [8.10.08] [Permanent Link


III – Madrid e Londres reconhecem. Lisboa ainda nega..

As revelações espanholas de agora vêm no mesmo sentido de admissões feitas pelo governo britânico, há uns meses, de que outros voos constantes da mesma lista da NAV – logo, autorizados a sobrevoar e aterrar em Portugal – também levavam prisioneiros.
Factos que as autoridades portuguesas sempre negaram liminarmente, sem no entanto facultar a consulta da documentação respeitante às autorizações de sobrevoo ou aterragem ou ainda as listas de equipagens e passageiros que deve ter obtido para autorizar politicamente aqueles voos. Documentação que nunca foi também facultada – pelo Governo ou pela PGR – aos advogados de presos de Guantanamo que especificamente a requereram.
As admissões espanholas e britânicas vêm confirmar suspeitas que eu e outras pessoas formámos a partir da investigação levada a cabo pelo PE – de que prisioneiros ilegalmente detidos, torturados e mantidos à margem da lei e de processo judicial justo, tivessem transitado para Guantanamo e outras prisões ditas “secretas” através de Portugal e com colaboração de autoridades portuguesas.
Vêm também corroborar testemunhos que eu e jornalistas portugueses recolhemos de terem sido vistos prisioneiros agrilhoados a sair de aviões militares americanos na Base das Lajes.
Se são um, quatro, trinta ou setecentos prisioneiros, pouco importa: são pessoas vítimas de graves violações de direitos humanos.
São, na maior parte dos casos, inocentes que foram até já ilibados de suspeitas e libertados pelos EUA, sem qualquer julgamento, depois de anos de prisão e tortura – e só de Guantanamo já foram libertados mais de 500 presos!
Serão também, em cerca de uma centena de casos, indivíduos sobre os quais recaiem fundadas suspeitas de actividades terroristas – individuos que mereciam julgamento e punição exemplares e que porventura a eles vão escapar, graças à detenção ilegal e à tortura a que foram submetidos em Guantanamo e nas prisões «secretas».

[Publicado por AG] [8.10.08] [Permanent Link


IV – Espanha expõe. Portugal abafa, mas vai aprendendo..

Em Portugal há um inquérito judicial em curso, sobre o transporte ilegal de prisioneiros, originado pelas participações que eu e o jornalista Rui Costa Pinto fizemos à PGR em Janeiro de 2007.
Os dois procuradores que iniciaram a investigação já foram entretanto … à vida… deles. Alguma coisa se escreveu já sobre as razões do seu abandono, mas só mais tarde se deverá perceber porquê, quando houver acesso ao processo de inquérito.
E tudo indica que teremos mesmo de aguardar pelo fim do inquérito da PGR – que prossegue (e até dá jeito a algumas pessoas que tudo continue abafado sob o manto do segredo de justiça) para saber mais alguma coisa e designadamente se os elementos que os procuradores terão pedido ao MNE, MDN e outros ministérios – como fizeram os seus colegas espanhóis – terão tido resposta cooperante.
E, no entanto, há tanta coisa que podia facilmente esclarecer-se, se o MNE e o MDN dessem – a advogados dos presos, a parlamentares interessados,como eu, e a jornalistas – acesso à documentação que não podem deixar de ter em arquivo sobre o processamento das autorizações de voos militares e de Estado constantes das listas da NAV.
Tanto mais que o MNE e o MDN já aprenderam alguma coisinha com a investigação do PE e a subsequente entrega do assunto à PGR: a lista da NAV por mim facultada ao PE cobre o período de 2002 a finais de Junho de 2006 e inclui 17 autorizações de aterragem em aeroportos nacionais; a lista da NAV que o Deputado Jorge Machado, do PC, obteve do MOPTC há uns meses, demonstra que as autorizações de sobrevoo para aviões destinados ou provenientes de Guantanamo prosseguiram até ao final de 2007. Mas também demonstra que – curiosa e cuidadosamente – não se registaram mais autorizações de aterragem….

[Publicado por AG] [8.10.08] [Permanent Link

 

Foto: L’Eurodiputada socialista Ana Gomes. Font: Parlament Europeu 

Espanya-CIA-Guantanamo: Destinacions inconfessables

1

Amnistia feia public aquesta setmana l’informe ‘Destinos inconfesables, obligaciones incumplidas‘ (veure Informe complert), en referència al fet que que res impedeix avui que la CIA torni a usar els aeroports o l’espai aeri espanyol per tralslladar persones preses cap a Guantánamo. Segons Amnistia el govern no ha pres cap mesura per evitar que es repeteixin els ‘vols de la vergonya’. Adjunto a continuació la nota d’Amnistia:

Noticias

España ( 8-10-08)

Alrededor de 200 personas detenidas llegaron a Guantánamo cruzando el espacio aéreo español

Menoscabo de derechos humanos al enfrentar la “Guerra contra el Terror”

“Destinos inconfesables, obligaciones incumplidas”, nuevo informe de Amnistía Internacional sobre la respuesta de España a la “Guerra contra el Terror” y sus consecuencias para los derechos humanos (segueix…)

Madrid.- La llamada “Guerra contra el Terror” liderada por Estados Unidos ha tenido impacto en España. Las entregas extraordinarias y detenciones secretas lideradas por Estados Unidos a través de territorio español, los interrogatorios ilegales de policías españoles en Guantánamo o la violación de la prohibición absoluta de la tortura en relación a extradiciones y expulsiones demuestran que España ha respondido a la “Guerra contra el Terror” incumpliendo obligaciones internacionales de derechos humanos. Esta es la principal conclusión del informe “Destinos inconfesables, obligaciones incumplidas” presentado hoy por Amnistía Internacional.


Al igual que otros países europeos, España permitió durante más de cuatro años que la Agencia Central de Inteligencia (CIA) utilizara aeropuertos y el espacio aéreo español para sus operaciones de detenciones secretas y entregas extraordinarias. “A pesar de la gravedad de los hechos, el Gobierno español no ha tomado ni una sola medida efectiva para impedir que España vuelva a facilitar este tipo de prácticas ilegales. No lo hizo ni siquiera a partir de 2005, cuando ya no podía alegar desconocimiento de la existencia de estos vuelos”, asegura Esteban Beltrán, director de Amnistía Internacional en España.

En cualquier caso, alrededor de 200 personas detenidas llegaron a Guantánamo en aviones militares estadounidenses que aunque no siempre despegaron de bases españolas, si cruzaron el espacio aéreo español, cuyo uso también está sometido a autorización de las autoridades españolas. Sobre estos vuelos, el Gobierno español no informó ni al Parlamento Europeo, ni al Consejo de Europa ni al Congreso de los Diputados.

El informe “Destinos inconfensables, obligaciones incumplidas” tiene en cuenta, entre otras fuentes, las investigaciones del Parlamento Europeo que ha llegado a documentar hasta 68 escalas de aviones que se relacionan con actividades ilegales de la CIA en aeropuertos españoles hasta finales de 2005. Una cifra que aumenta si se le añaden las más de 20 escalas realizadas por otros aviones que, aunque con destinos menos preocupantes, también han sido relacionados con la CIA y su programa de detenciones secretas.

Amnistía Internacional también denuncia la falta de control en las bases militares españolas, algo que ha permitido una docena de escalas de aviones militares estadounidenses con origen o destino Guantánamo, algunos de los cuales podrían haber trasladado personas detenidas de forma ilegal. Según los registros aéreos portugueses y españoles, estas escalas tuvieron lugar entre enero 2002 y septiembre de 2007. En el caso de las bases de Rota y Morón de la Frontera, amparadas por el Convenio de Cooperación para la Defensa con Estados Unidos, las autoridades españolas dieron luz verde a estas escalas a través de una autorización genérica de carácter trimestral a las autoridades estadounidenses. Para Amnistía Internacional las garantías que ha ofrecido Estados Unidos sobre la legalidad de sus movimientos en las bases tienen poca credibilidad cuando se trata de actividades relacionadas con la “Guerra contra el Terror”

La organización también lamenta la ausencia de investigaciones exhaustivas e independientes del Gobierno español para llegar hasta el fondo del asunto en relación con los vuelos secretos de la CIA en España y el uso de las bases militares para vuelos a Guantánamo. “Las investigaciones abiertas en la Audiencia Nacional son un paso importante. Pero hay que recordar que estas pesquisas han sido impulsadas por la sociedad civil y no por las autoridades españolas. Es urgente aclarar en qué medida España pudo facilitar la comisión de  prácticas ilegales  o ayudar a ellas así como determinar si funcionarios particulares incurrieron en responsabilidad penal”, añade Beltrán.

El Gobierno español tampoco ha impulsado investigaciones exhaustivas, imparciales e independientes sobre el alcance de los viajes de policías españoles a Guantánamo para interrogar a varias personas detenidas aprovechándose del limbo extralegal y las condiciones de reclusión coercitivas de la base naval. El Gobierno español ha expresado su rechazo a Guantánamo mediante una declaración oficial, pero no es suficiente. Este rechazo debe traducirse en acciones claras y contundentes para esclarecer el número y las fechas de todas las visitas, sus objetivos y las autoridades implicadas en ellas. Amnistía Internacional recuerda que un agente que interroga a un detenido sabiendo que se encuentra en una situación de dolor y sufrimiento persistentes debe ser investigado por su presunta implicación en torturas.

Incoherencia en el discurso sobre la “Guerra contra el Terror”
El Gobierno español ha defendido en foros nacionales e internacionales su apoyo a la legalidad internacional para hacer frente a los actos terroristas. Sin embargo, al mismo tiempo, el Gobierno español sigue firmando acuerdos sobre terrorismo, cooperación judicial o de otra índole sin salvaguardas de derechos humanos efectivas con países como Marruecos, Egipto, Argelia o Estados Unidos. Todos ellos, países que han utilizado la “Guerra contra el Terror”  y cuestiones de “seguridad nacional” para justificar violaciones derechos humanos.

Además, España ignora sus obligaciones internacionales sobre la prohibición absoluta de la tortura al expulsar a un ciudadano sirio, Basel Ghalyoun, a su país en julio de 2008, a pesar del riesgo fundamentado de que podría ser sometido a tortura y malos tratos, una vez trasladado. El Tribunal Supremo absolvió a Ghalyoun de su participación en los atentados del 11-M en el 2004. Inmediatamente después fue expulsado. La última información a la que ha tenido acceso Amnistía Internacional es que ha sido detenido en Damasco por las fuerzas de seguridad estatales y en estos momentos se encuentra incomunicado en un centro de detención.

Las autoridades españolas tampoco pueden aceptar “garantías diplomáticas” de países con historiales preocupantes de derechos humanos, que son ineficaces e imposibles de cumplir. Por ello, Amnistía Internacional pide al Gobierno español que no autorice la extradición del ciudadano de origen chechenio Murat Gasayev a la Federación Rusa. La extradición ya ha sido aprobada por la Audiencia Nacional en base a una serie de garantías improbables de ser efectivas y está pendiente de la decisión que tome el Consejo de Ministros.

Oportunidad para rectificar
El Gobierno español puede aprovechar todas las oportunidades que tiene en las próximas fechas para modificar su política. España asumirá la Presidencia del Consejo de Europa en el mes de noviembre. Desde esa posición, debe impulsar el cumplimiento de las recomendaciones elaboradas por estas organización para que se inicien investigaciones independientes sobre la participación de los Estados europeos en las entregas extraordinarias y para llevar a cabo medidas coordinadas en el ámbito europeo que garanticen que no se repiten estas y otras violaciones de derechos humanos. Al mismo tiempo, también en noviembre, se conocerá la nueva administración norteamericana con la que podrá establecerse una nueva relación basada en el respeto mutuo a los derechos humanos.

En relación a España, como primeras medidas, Amnistía Internacional le pide al Gobierno español, entre otras recomendaciones:

·    Colaborar activamente y sin dilación con la investigación judicial en la Audiencia Nacional sobre el uso de los aeropuertos españoles y bases militares por parte de aviones que han participado en entregas extraordinarias, detenciones secretas u otras violaciones de derechos humanos.
·    Garantizar que no se utiliza ninguna parte del territorio español, incluidos su espacio aéreo, aguas y todos los aeropuertos y bases militares, para mantener o facilitar detenciones ilegales o secretas ni otras actividades ilegales. Entre otras medidas, las autoridades españolas deben pedir que toda aeronave o similar que solicite autorización  para transitar o hacer escala en el territorio español indique si alguno de sus pasajeros está privado de libertad, y en este caso, cuál es su condición, destino y el fundamento jurídico de su traslado.

·    Impulsar una investigación independiente e imparcial sobre el alcance de los interrogatorios de policías y funcionarios españoles a detenidos en la base naval de Guantánamo y crear mecanismos que regulen las actividades extraterritoriales de los policías, agentes de inteligencia y otros cuerpos de seguridad para impedir que puedan contribuir a violaciones de derechos humanos.

·    Cumplir estrictamente con el principio internacional de no devolución y la prohibición absoluta de la tortura, absteniéndose de expulsar o extraditar a personas a países en los que pueden sufrir tortura o malos tratos. No dar por válidas “garantías diplomáticas” para esgrimir sus responsabilidades internacionales sobre la tortura.

Información complementaria
En junio de 2008 Amnistía Internacional publicó el informe “Negar la evidencia. La participación de Europa en las entregas extraordinarias y detenciones secretas”. En el informe la organización advirtió de la falta de medidas para impedir que Europa vuelva a participar en el programa de entregas extraordinarias y detenciones secretas lideradas por Estados Unidos.  El informe  puso de relieve el grado de implicación de Italia, Suecia, Reino Unido, Bosnia Herzegovina y Alemania en estas prácticas ilegales. “Destinos inconfesables, obligaciones incumplidas”, el informe presentado hoy por la organización, se centra en el papel de España en este tema y otros hechos relacionados con la “guerra contra el terror.”

Amnistía Internacional ha condenado de forma persistente e inequívoca los actos de terrorismo y otros ataques deliberados contra población indefensa en una buena parte del mundo, haciendo hincapié en que los Estados tienen el deber de proteger a las personas que se hallan bajo su jurisdicción frente a tales actos. A su vez, todos los gobiernos deben cumplir los principios reconocidos internacionalmente y la obligación de respetar los derechos humanos y el Estado de derecho, incluso al responder a actos o a amenazas de terrorismo.

 

Consulta el Informe completo

Foto: Manfestació contra la tortura als Estats Units. Font: desconeguda