Doncs sí. Finalment sembla que serà pel mes de març que la podrem tocar, olorar i, qui vulgui, fins i tot llegir. La meva primera incursió en la ficció: ‘Sayonara Sushi’.
I què és? Vaja, deixa-m’ho pensar. Sí, diguem que és una història, però sobretot una mirada.
I tot plegat: per què? Bona pregunta, penso. Per casualitat? Massa fàcil. Perquè m’ha vingut de gust? Massa obvi. Perquè sí? mmm, no sé, massa taxatiu, potser. Pel plaer d’aprendre? Millor, molt millor, sí senyor, calent. Per la necessitat d’explicar? Una mica també, esclar.
Pensant-hi bé són molts els perquès, i potser, només potser, bussejant entre tant d’interrogant trobaria alguna resposta vàlida.
Sóc conscient que m’endinso en un món nou per a mi que fins ara només coneixia en la meva insaciable condició de lector. No és el primer llibre que publico, cert, però tot i així em sento novell. Certament per això, però també per l’enorme respecte que tinc pel dificil ofici d’escriure, confesso que he fet d’aquest fill literari un intensiu curs d’aprenentatge.
Des de l’inici m’ha obsessionat una cosa: que el resultat fos digne, insisteixo, tant per respecte a la gent que gaudeix llegint, com per la que viu (i alguna lamentablement malviu) d’escriure. Adscrit com estava fins ara al camp de l’assaig (que no tinc intenció d’abandonar, d’altra banda) era necessari que adaptés registres, estil, estructura i veu narrativa al nou format. I això, no ho negaré, ha comportat un exhaustiu treball de reciclatge del qual estic immensament agraït a tanta gent que, d’una manera o una altra, m’han ajudat en el procés.
L’Eva Piquer en parla avui, a l’Ara, en una inquietant i a la vegada suggerent peça. I com que encara estem acabant de perfilar alguns detalls relatius a l’edició, i convé guardar una mica de suspens, jo tinc poques coses més a afegir-hi, de moment. Això sí, ganes que la pugueu tenir a les mans, moltes. I nervis pel què en diran (direu)? Què coi, esclar que sí, també.
Frament de Benvinguts al món real, d’Eva Piquer, Ara, 7.12.11:
Romeva debuta amb una novel·la sobre tonyines i periodistes
Si ens aixequem ben d’hora, però ben d’hora ben d’hora, i ens posem a pencar, podrem fer meravelles. I si dormim tres nits per setmana fora de casa per imperatius laborals, fins i tot tindrem temps d’escriure novel·les. Pregunteu-ho si no a l’eurodiputat Raül Romeva, que debutarà com a novel·lista al març amb Sayonara Sushi (Rosa dels Vents en català i Plaza & Janés en castellà) i ja té molt avançat un segon llibre de ficció, amb la mateixa protagonista.
L’ecosocialista va gestar la trama un cap de setmana que es va quedar atrapat a Brussel·les per culpa d’aquell núvol de cendra volcànica. L’heroïna de la seva novel·la és periodista de TV3 en un context de retallades (i amb una Mònica com a directora). “No em podia imaginar que seria tant d’actualitat”, m’explica en Raül, amb un cafè de comerç pretesament just per testimoni.
La reportera Paula Ramos cobreix a Malta dues notícies interrelacionades: la sobreexplotació de la tonyina i el tràfic d’immigrants. “És una història sobre els límits personals i globals”. Amb aquesta novel·la amb notes d’ecothriller, l’autor defensa un periodisme que potser també està en perill d’extinció: “Si no podem donar la nostra mirada pròpia com a país, ens enfonsem”.
Romeva ha tastat la ficció amb ganes de quedar-s’hi. Els crítics no li fan gaire por: “Faig de polític. Estic acostumat a rebre crítiques, algunes justificades i moltes que no. Me les empasso, van amb la feina”. Però, ai, els llops del mundillo literari mosseguen allà on fa mal. Ja el va advertir un escriptor que l’ha ajudat amb la novel·la: “Raül, benvingut al món real”. Això és la selva.
Nota:
‘Sayonara Sushi‘ comença a aparèixer ja a les llistes de novetats pel març, com aquesta de Random House, o aquesta específica de i Plaza i Janés .
