Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Arxiu de la categoria: Migracions

Ceuta/immigrants a LIBE (PE): segons el PP, les 15 persones mortes van venir pegant coces a la porta i agredint el porter.

0
Ahir a la Comissió LIBE vàrem abordar els fets (assassinats) de 15 persones a Ceuta. Vaig tenir un debat intens, fins i tot tens, amb els representants del PP espanyol.
Especialment significativa és la postura defensada pel diputat Agustín Diaz de Mera (“Quien quiera venir a España debe hacerlo llamando a la puerta, no puede venir, como anoche, dando una patada a la puerta, y además agrediendo al portero”, “a lo que Ud. llama penetrar, señor presidente, yo llamo asaltar”,…).

Hi vaig haver de respondre. Aquí adjunto una versió (resumida, només 5′) del debat:
     

Lliure circulació i residència de persones a la UE: un altre dèficit europeu

0

A banda de la crisi econòmica, social i política de la UE, que ha posat en qüestió el model mateix de la unió econòmica monetària, ens trobem cada vegada més amb un altre dèficit de la UE: la manca de llibertat de les persones per circular dins la UE.

Expulsió de ciutadans i ciutadanes europees d’un país a altre, consolidació de la idea de ciutadans europeus de dues classes i venda de la ciutadania europea per a multimilionaris. Aquests són, només, alguns exemples de les deficéncies europees.

La idea de que tota persona tenia (vaja, té) dret a viure a qualsevol país de la UE, es demostra falsa pels propis fets, o si més nopateix importants limitacions, tal com ho indica la Directiva de Lliure Circulació:

El dret de residència per més de tres mesos continua subjecte a certes condicions. Els candidats hauran de:

  • treballar (per compte aliè o per compte propi);
  • disposar de recursos suficients i una assegurança de malaltia perquè no es converteixin en una càrrega per als serveis socials de l’Estat membre d’acollida durant la seva estada.
  • haver estat estudiant i comptar amb recursos suficients i una assegurança de malaltia perquè no es converteixin en una càrrega per a l’assistència social de l’Estat membre d’acollida;

El que ens trobem és que alguns estats han començat a expulsar aquells ciutadans o ciutadanes que representen (diuen) una “càrrega excessiva” per als seus sistema de benestar.

El cas més paradigmàtic és Bèlgica, on es va expedir l’ordre de sortida a 4.812 ciutadans de la UE al 2013 i on la comunitat més expulsada va ser l’espanyola (291 persones), per darrere de romanesos, búlgars, holandesos i francesos.

La crisi econòmica, les retallades socials, el populisme de dretes i la manca de un marc europeu que protegeixi a les persones que busquen feina per més de 3 mesos en altres països de la UE, ha deixat la lliure circulació de persones en un luxe per qui pugui pagar-ho.

És per tot plegat que he presentat una pregunta escrita a la Comissió Europea, on demano que es clarifiqui si s’està fent una mala interpretació de la Directiva de lliure circulació o si no hauria de considerar un canvi en aquesta mateixa per garantir que cap persona comunitària caigui en uns llimbs legals, sense protecció social alguna, quan es expulsada per un Estat de la UE

Aquest escàndol coincideix amb el debat d’avui del Parlament Europeu sobre la nova legislació a Malta on s’ofereix la possibilitat de ‘comprar’ la ciutadania europea. Però no és un cas aïllat, la mateixa política s’ha aplicat a Portugal, Grècia, Xipre i Hongria, i també a Espanya, on els estrangers que realitzin una “inversió significativa” (més de 500.000 euros) podran sol·licitar el permís de residència.

Els Verds considerem que la política de venda del passaport europeu qüestiona la política migratòria de la UE i demanen introduir un enfocament coherent de la migració legal, així com un sistema d’asil eficaç, i no deixar la ciutadania a les mans dels qui puguin pagar-la. Per això hem presentat aquesta proposta de resolució.

Font foto: Huffington Post

Lampedusa i les vergonyes de la UE

2

Lampedusa, un cop més, posa en evidència allò que tothom veu (o hauria de veure): que ‘el rei va despullat’. Vergonya.

Ahir es van reunir els Ministres d’Interior de la UE, i avui el Parlament Europeu té previst votar una resolució en relació a la darrera (fins avui) de les tragèdies que de manera regular tenen Lampedusa com a escenari: la fugida de Síria. Vergonya.

De nou escoltem laments i condemnes, oferim mostres de condol, i fem minuts de silenci. Vergonya.

La UE, en una nova mostra d’hipocresia, plora la pèrdua de vides humanes a les seves costes ignorant motius, causes i responsabilitats. Pitjor encara, els mateixos que avui organitzen cerimònies amb espelmes en senyal de dol per la pèrdua de vides humanes (el PPE), aprovaven fa pocs dies lleis que penalitzen, no només els immigrants, sinó a qui gosi ajudar-los, fins i tot rescatant-los del mar. Vergonya.

La retòrica dels ministres i d’alguns grups polítics no aconsegueix amagar la realitat: les actuals majories governamentals fa anys que aposten per una Europa fortalesa, per dificultar les vies legals d’entrada de persones, per penalitzar, i fins i tot criminalitzar, les persones demandants d’asil, o simplement immigrants. Mentre els ulls d’alguns ministres aboquen llàgrimes de cocodril, les seves mans signen lleis i decrets que condemnen a presó, o directament a mort, milers de persones. Vergonya.

Ahir els Ministres havien de concretar mesures concretes per millorar els sistemes de rescat al mar. El PE i el Consell, en tant que colegisladors, estan en fase de revisar les normes sobre la vigilància de les fronteres marítimes. Els governs de la UE, una vegada i una altra, han deixat clar el seu dogma: no hi ha recursos. ‘Lamentem molt el que ha succeït, és una tragèdia’ diuen ‘però tenim altres prioritats’. No és una cita explícita, però és el que se’n deriva de les conclusions del Consell. Vergonya.

Per moltes llàgrimes que vessem, no podem oblidar les moltes responsabilitats que com a països de la UE tenim en el drama que viu dia sí i dia també, el Mediterrani: Lampedusa, Ceuta, Melilla… Vergonya.
    
Fa anys que reclamem des de diversos fronts socials i polítics un canvi de polítiques, un gir radical en l’estratègia europea per gestionar els moviments de persones. Cal, més que mai, un marc europeu d’immigració, asil i refugi, que consideri les persones que el demanen com a tals, i no com delinqüents, reals o en potència. Vergonya.

I no, no és culpa d’Europa. Són els governs els qui impedeixen que Europa faci el que hauria de fer. Són les capitals dels Estats les qui empastifen de sang i fang els ideals fundacionals del projecte europeu. Són les majories governamentals actuals les que estan matant, literalment, milers de persones, i amb elles el somni europeu en el que tanta gent crèiem, però que cada vegada veiem més tèrbol. Vergonya, vergonya, vergonya.

Font foto: EFE.

La situació dels CIE a l’Estat espanyol en coneixement de la Comissió Europea

1

Amb motiu de les denúncies que rebem de diferents ONG i fent un seguiment de la lamentable situació que pateixen les persones migrades en situació irregular a Catalunya, l’Estat espanyol i a la Unió Europea, vaig presentar una pregunta escrita a la Comissió Europea demanant que reaccioni davant la situació de crisi humanitària que generen els Centres d’Internament d’Estrangers .

Confio que avui, 18 de desembre, dia Internacional de les persones migrades , sigui també un dia de lluita i reivindicació pel tancament definitiu dels Centres d’Internament d’Estrangers i per un món millor .

******

Con motivo de las denuncias que recibimos de diferentes ONGs y haciendo un seguimiento de la lamentable situación que sufren las personas migradas en situación irregular en Catalunya, España y en la Unión Europea, he presentado una pregunta escrita a la Comisión Europea pidiendo que reaccione frente a la sitaución de crisis humanitaria que generan los Centros de Internamiento de Extranjeros.

Esperamos que el próximo 18 de Diciembre, día Internacional de las personas migradas, sea también un día de lucha y reivindicación por el cierre definitivo de los Centros de Internamiento de Extrajeros y por un mundo mejor.

PREGUNTA de Rau?l Romeva i Rueda, Verdes/ALE a la Comisión Europea sobre la situación de los CIEs (Centros de Internamiento de Extranjeros) en España

 

Dadas las recientes denuncias de agresiones policiales en el CIE de Valencia bajo la campaña CIE no1 y considerando que el juzgado de instrucción n° 3 de Valencia iniciará una investigación sobre el tema.

Dado que no es la primera vez que se denuncian irregularidades y violaciones a los derechos humanos en los CIEs Españoles. Concretamente, es demoledor el Informe CEAR situación CIE en España2 donde se estudia la situación de 3 CIES: el Aluche (Madrid), Capuchinos (Málaga) y Zapadores (Valencia). En éste, se denuncia que el 40% de los entrevistados recibieron malos tratos y se documenta el hacinamiento en las celdas, la ausencia de inodoros, la falta de intimidad en baños, la ausencia de luz natural, la imposibilidad de tener acceso directo al fiscal o juez o solicitar asilo, entre otras denuncias. CEAR concluye que los CIES son agujeros negros del Estado de Derecho y pide su Cierre. Éste fue realizado por encargo de la Comisión Europea y con financiación del Fondo Europeo para los Refugiados el estudio DEVAS.

Considerando el Informe Anual de SOS Racismo 20103 que denuncia la creación de CIEs de manera improvisada en lugares inseguro e inhumanos, donde los retenidos no pueden denunciar la vulneración de sus derechos. La red Migreurop pide reiteradamente que se garantice el acceso por ley de la sociedad civil en los CIEs y su transparencia.

Sabiendo que la ONU llamó a España a regular los CIEs y garantizar las condiciones de vida de los retenidos, el acceso a la información, asistencia legal y atención médica en sus recomendaciones del documento publicado por el Comité para la Eliminación de la Discriminación Racial (CERD) en Marzo 2011. Visto que la Directiva de Retorno no ha mejorado la situación de personas irregulares en España, las que viven una situación de crisis humanitaria.

¿Conoce la Comisión el resultado del informe CEAR que ella misma financió?¿Ha hecho llegar alguna comunicación al Gobierno español al respecto? En caso contrario, ¿cómo garantizará el cumplimento de la Carta Fundamental de Derechos Humanos de la UE? ¿ Qué acciones tomará frente a la situación de crisis humanitaria en España?

Font foto: Ministeri Interior Govern Esp.

‘Conectando Mundos’, el puzzle de la complexitat i la implicació pel canvi social

0
Publicat el 19 de maig de 2011

Ahir vaig tenir l’honor de ser a l’Ajuntament
de Barcelona on diversos estudiants de secundària ens varen entregar a en Carles
Campuzano
(Congrés Diputats), Manel Vila (Ajuntament de Barcelona) i servidor
(Parlament Europeu) el manifest que han estat treballant durant mesos en el marc
del projecte Conectando Mundos impulsat per IntermonOxfam. El tema d’enguany
era la immigració i el racisme.

Personalment vaig gaudir molt de l’intercanvi d’opinions,
per cert molt treballades, i confio que al final hauran acabat també ells i elles amb la sensació que el motor del
canvi social no es pot aturar, sinó que ha d’estar en permanent funcionament,
malgrat la dificultat i la complexitat.

Vaig trobar especialment suggerent la metàfora
del puzzle, amb el qual els i les mestres d’aquestes escoles (que venien de tot
l’Estat) han treballat la importància d’entendre com totes les peces són necessàries
(de fet imprescindibles), però cap d’elles, per si mateixa, és suficient.

A continuació adjunto la nota de premsa d’IntermonOxfam en què expliquen la cerimònia d’entrega del manifest, el qual ens
hem compromès a promoure en el si de les nostres institucions:

Nota de prensa de IntermonOxfam:

Una delegación de 63 estudiantes procedentes
de 15 ciudades españolas que han participado en la plataforma educativa de
Intermón Oxfam “Conectando Mundos” ha transmitido hoy a representantes
políticos en el ayuntamiento de Barcelona su preocupación por la situación de
racismo, marginación y desigualdad de derechos y oportunidades que sufren las
personas migrantes, por lo que ha pedido que  “las leyes contemplen para todas la personas españolas,
europeas y no comunitarias los mismos derechos principalmente  en el ámbito laboral, sanitario, de condiciones
de vivienda digna y  de sufragio”.
Dicha delegación representa a los y las 
más de 16.000 estudiantes que participan en “Conectando Mundos”.

Esta iniciativa, en la que han participado
Manel Vila, comisionado de Cooperación, Solidaridad y Paz del Ajuntament de
Barcelona, Carles Campuzano, diputado de Convergència i Unió en el Congreso de
los Diputados y Raül Romeva, eurodiputado en el Parlamento Europeo por
Iniciativa Catalunya Verds, se ha enmarcado en el acto de clausura de la VIII
edición de Conectando mundos que este año, bajo el título ““Un mundo cambiante,
un puzzle en construcción”, ha reflexionado sobre  la construcción de ciudadanía en una sociedad
intercultural.

Fruto de este trabajo, los alumnos y alumnas,
que representan a más de 16.000 estudiantes de entre 6 y 16 años, también han
exigido “la eliminación de la Ley de Extranjería española puesto que regula la
vida de una parte de la población por el simple hecho de tener un origen, la
derogación de la Directiva Europea del Retorno de las personas extranjeras
y  el cierre de los Centros de
Internamiento”.

Por su parte, Francesc Mateu, director de
Intermón Oxfam de Cataluña y Andorra, ha resaltado en el acto que es “urgente
afrontar los retos que implica construir una sociedad equitativa, diversa y
justa. Nosotros y nosotras estamos dispuestos a ello y esperamos que los
representantes políticos den las respuestas adecuadas”. En la misma línea, se
han manifestado los y las estudiantes que han señalado que son conscientes de
que “construir una sociedad intercultural es responsabilidad de todas y todas”
y han asumido el compromiso de trabajarlo a título individual y colectivo.

Previo al acto de clausura, la delegación de
estudiantes junto con 18 profesores y profesoras han estado reunidos en
Barcelona los días 16 y 17 de mayo para compartir  las  conclusiones
finales de esta edición de Conectando mundos, financiada en España por la
Agencia Española de Cooperación Internacional al Desarrollo –AECID- y la
Fundación Santa María, en la que han participado de forma telemática  más de 16.000 escolares, de 480
centros,  de una veintena de
países. Esta diversidad ha convertido a Conectando mundos en una plataforma de
trabajo multilingüe donde se utiliza el castellano, catalán, inglés, italiano,
gallego, portugués y vasco.

Durante 7 semanas, el alumnado ha trabajado
esta propuesta temática formulada bajo el 
título “Un mundo cambiante, un puzzle en construcción”, con la que se ha
motivado a los alumnos y alumnas a 
identificar qué acciones tanto individuales como colectivas pueden
contribuir a una sociedad más equitativa, diversa y justa.

Nota para editores:

Conectando mundos es un espacio educativo
alternativo que se desarrolla a través de una plataforma digital, que promueve
la participación y el intercambio entre estudiantes de diferentes realidades
culturales, económicas y sociales. Su objetivo es iniciar procesos de trabajos
cooperativos, participativos y democráticos a través de las nuevas tecnologías.
La actividad se organiza en comunidades de aprendizaje diferenciadas por edades

La propuesta nació en el área de Educación
para una ciudadanía global de Intermón Oxfam, el curso escolar 2003-2004, y ha
abordado  diferentes problemáticas
sociales como los derechos laborales, el cambio climático y la pobreza. Las
últimas seis ediciones  se han
desarrollado en el marco del consorcio “Conectando mundos”, formado, junto a
Intermón Oxfam, por las organizaciones Oxfam Italia (Italia), Inizjamed
(Malta), CIDAC (Portugal) y CEP Alforja (Costa Rica), lo que ha implicado la
interacción con escuelas de todo el mundo.DEP (Italia)alta), CIDAC (Portugal) y
CEP Alforja

-Más información sobre Conectando Mundos:http://www.IntermonOxfam.org/ConectandoMundos

-Fotos del acto de clausura: http://imagenesypalabras.intermonoxfam.org/?c=1791&k=38e711862a

Contacto para Medios de Comunicación:
Intermón Oxfam
María Herranz Gete
91 204 67 44 / 699 984 800
mherranz@intermonoxfam.org

Font foto: Pablo Tosco / IntermonOxfam

L?emigrant nordafricà no té qui l?escolti a Europa

3
Publicat el 12 d'abril de 2011

El Consell de Ministres de l’Interior de la UE es va reunir ahir, a Luxemburg, amb un dels temes més complexos dels darrers anys sobre la taula: la gestió dels creixents fluxes migratoris provinents del Nord d’Àfrica, i especialment de Líbia.

Després de llegir les conclusions em satisfà veure com, entre d’altres propostes, alguns dels Estats membre es van oferir per a rebre contingents de refugiats. Ja era hora!

Tanmateix, el problema és molt més gran que això. Segons l’ACNUR, hi ha més de 8.000 persones refugiades a Líbia, i 3000 que sol·liciten asil. Totes aquestes persones reclamen protecció.

Seria del tot irresponsable per part de la UE desentedre’s de la situació fent-ne exclusivament responsables els països veïns a Líbia. Donat que les operacions militars a Líbia han estat principalment motivades pel deure de protegir (Responsibility to Protect), és imperatiu que els Estats membre n’assumeixin el corolari, és a dir, l’acollida d’aquella gent que en fuig.

Per altra banda, lamento un cop més (l’enèssim) que els Estats membres només es posin d’acord en una resposta comuna: l’enfortiment de l’Agència Frontex.

Com podem demanar que l’Agència emprengui les negociacions d’un acord amb les autoritats egípcies, líbies o tunisianes, quan aquestes es troben en aquests moments en plena transició democràtica? Quin sentit té suggerir el desplaçament d’una nova operació de l’Agencia Frontex a Malta quan aquesta no té cap competència a l’hora d’identificar demandants d’asil (això correspon als Estats)?

Un cop més lamento el joc de pìng-pong entre determinats Estats membre, que no només trobo inacceptable tenint en compte la situació extremadament preocupant de les persones migrants, sinó que, a més, considero que les amenaces que alguns fan apel·lant a la reintroducció de controls a les fronteres internes suposa un atemptat a les ambicions del projecte europeu i a la solidaritat que se li associa.

En canvi, seria molt més pertinent la concessió de permisos d’estada i de treball temporals, així com l’aplicació rigorosa del dret al reagrupament familiar, sobretot dels tunisians. Això, a més de molt més humanitari, suposaria un senyal més fort en favor les legítmes aspiracions de llibertat que flueixen per aquella zona.

Foto: emigrants tunisians arriben a Lampedusa. Font: LePoint

Berlusconi, el lampedusià

3

Si tingués cabells, aquest matí se m’haurien posat de punta en llegir la crònica del corresponsal d’El Pais a Itàlia, Miguel Mora, relativa a la visita de Berlusconi a Lampedusa (Berlusconi fabrica la realidad en Lampedusa).

Si no fós perquè sóc més que conscient que es tracta d’una noticia, podríem arribar a pensar que l’escrit del periodista és un relat que va d’un president caricaturitzat. 

El drama, però, és que no és ficció, sinó realitat, la crua realitat.

L’escenari: la plaça de l’ajuntament de Lampedusa, prèviament netejada per a l’ocasió d’escombraries, orines i defecacions.

El context: la crítica situació que viu l’illa italiana després de l’arribada (comprensible i esperada a la vegada) de gairebé 18.000 immigrants des de principis d’any.

La resposta de Berlusconi?, aquesta: 

“En 60 horas Lampedusa estará limpia de inmigrantes. Ya han empezado a llegar los barcos que se los llevarán. Hoy me he comprado una casa en la isla que he visto por Internet. He pagado 1,5 millones de euros y he ido a verla con el prefecto de la emergencia. No me gusta mucho, tendré que hacer unas obras. Así que ahora seré yo también lampedusiano. Uno de los vuestros”. En ese momento, se oyó a una señora del público comentar:” “Si le facilitamos también una jovencita, seguro que vuelve”.

Berlusconi prosiguió: “He visto que tenéis poco verde, haremos un Plan Verde con flora mediterránea el próximo otoño y un campo de golf. Los colores de las casas del puerto los cambiaremos, haremos un Plan Colores. Además, daremos gasoil gratis durante un año a los pescadores. Y os quitaremos los impuestos durante 12 meses. He decidido además proponeros para el premio Nobel de la Paz, porque sois la frontera entre la civilización africana y el bienestar europeo. He comprado los pesqueros de los tunecinos, para que no puedan volver a usarlos. Y he dado orden a RAI y Mediaset para que emitan anuncios y reportajes sobre Lampedusa, con el fin de que vengan muchos turistas italianos”.

Quina sort que tenim, pensaran alguns, que Berlusconi és italià, i no català. Malauradament, escolto i veig coses per aquí (parlo de Catalunya) que semblen, sinó copiades almenys sí inspirades en Berlusconi, el lampedusià.

Foto: Berlusconi es dirigeix as habitants de Lampedusa. Font: Massimo di Nonno (GETTY IMAGES)

 

Directiva Permís Únic: perquè m’abstinc

2

Avui votarem un informe prou important per a allò que anomenem l’Europa de les persones. Es tracta de la Directiva de Permís Únic, o Single application procedure for residence and work. Report: Véronique Mathieu (A7-0265/2010)
Report on the proposal for a directive of the European Parliament and of the Council on a single application procedure for a single permit for third-country nationals to reside and work in the territory of a Member State and on a common set of rights for third-country workers legally residing in a Member State
[COM(2007)0638 – C6-0470/2007 – 2007/0229(COD)]

El cas és que aquest assumpte va provocar un cert debat en el sí del nostre Grup, Verds/ALE, en els habituals termes de si es considerava que la proposta de Directiva era suficientment ambiciosa per votar-hi a favor (malgrat queda lluny de les nostres expectatives) o si, al contrari, podria suposar un problema en el futur.

Val a dir que el debat va ser dificil, i complex, i va determinar que alguns optessin per votar a favor (una mena de Sí, però) i els qui vàrem defensar l’Abstenció  pels motius que seguidament explico:

Començo per dir que jo no estic a favor de votar en contra d’aquest text, ja que estic totalment d’acord que la UE necessita una directiva marc que ampari totes les persones treballadores de tercers països, així com els seus drets.

No obstant això, la directiva tal com ens ha arribat finalment després de mesos de circular per diversos comitès, despachos i comissions, exclou a una gran quantitat de categories com els treballadors de temporada, els destinats per la seva empresa, els refugiats i els treballadors desplaçats … 

Personalment m’oposo a la segregació de les persones treballadores en més categories i encara més a que es concedeixi un tracte diferenciat a algunes d’aquestes persones dotant-les, a elles i als seus familiars, de menys drets que a d’altres.

És cert, cal dir-ho també, que algunes d’aquestes categories estan cobertes per altres directives, peró si agafem, per exemple la proposta de la Comissió sobre els treballadors de temporada, és fàcil adonar-se que aquestes directrius no són suficients en termes de drets.

Per tot plegat defenso, com d’altres companys dins del grup, que cal apostar per un marc comú per a totes les persones treballadores, ja que això permetria unificar la legislació en els llocs de treball i no posar en risc, conseqüentment, la integració de les persones migrants a la UE, així com la cohesió a la UE.

Cal dir que al llarg de les negociacions s’han guanyat importants coses que estan incorporades en la proposta de directiva que avui votem, com ara que la portabilitat de les pensions cap a tercers països no estigui condicionada a l’existència d’acords bilaterals.

Tanmateix, insisteixo, em temo que l’objectiu central que alguns defensem, és a dir, la igualtat de tracte i la no discriminació de totes les persones treballadores en el si de la UE, no está prou ben garantit en el text.

Per tot això he optat per abstenir-me a la votació d’aquest migdia si finalment acaben passant (és a dir, s’adopten) les esmenes sobre la restricció de l’àmbit d’aplicació.

Foto: temporers treballant la vinya. Font: Uly Martin

Avís per a navegants: “Els atacs a immigrants al país transalpí” (per Sami Naïr)

8

L’article que l’assagista i politòleg Sami Naïr publica avui a El Periódico (“Els atacs a immigrants al país transalpí”) és un magnífic avís per a navegants en relació a què podria passar si prospera la proposta feta a Vic de no incloure les persones immigrades al padró. Alguns hi veuran el paral.lelisme exagerat. No ho és pas. No fa pas tant que a Itàlia pensaven que mai passaria allò que avui està passant. I si passa és per què, com diu Sami Naïr, mentre s’ha anat gestant massa gent ha mirat cap a una altra banda. Com diu Naïr: Al negar-se a condemnar enèrgicament la xenofòbia, Europa demostra no tenir consciència ètica. No oblidem per altra banda que, tant allò que s’esdevé a Itàlia, com els forats que té la nova Llei d’Estrangeria, són simples derivades d’aquella famosa Directiva del Retorn (o de la Vergonya), que alguns vàrem combatre durament, però que finalment va ser aprovada per les actuals majories existents a l’Eurocambra.

Diguem-ho clar: Ni Vic en particular ni Catalunya en general són comparables amb la situació de la Itàlia actual, ni de bon tros. Tanmateix, si permetem i promovem certes actituds ens hi podriem acabar semblant massa. I això, francament, em fa un pànic terrible.

Confio encara amb què primi el sentit comú de tots plegats que s’arxivi definitivament la proposta en discusió, i que comencem a treballar per una Catalunya integradora i escrupolosament respectuosa i promotora dels drets humans que ens permeti sentir-nos-en orgullosos, cosa que, ara com ara, molts italians i italianes no poden dir del seu país. I la millor manera de fer-ho és no relacionar presència d’estrangers i crisi d’ocupació, cosa que vol dir concedir drets als que treballen i contribueixen a la riquesa social. 

El Periódico 

ELS ATACS A IMMIGRANTS AL PAÍS TRANSALPÍ

L’ascens del racisme a Itàlia

• Al negar-se a condemnar enèrgicament la xenofòbia, Europa demostra no tenir consciència ètica

 

SAMI Nair*


El que havia de passar, passa: l’odi contra els estrangers, i en particular els immigrants, destil·lat amb regularitat per part delpoder berlusconià i els seus aliats neofeixistes de la Lliga del Nord, ara recolzats per les organitzacions mafioses, especialment la N’Drangheta calabresa, acaba de ser descarregat contra els treballadors subsaharians de Rosarno. Els seus habitants han organitzat una cacera humana, comparable a la d’El Ejido a Espanya, però encara molt més violenta: 68 immigrants han estat ferits i dos milers evacuats sota protecció policial. Les agressions es van realitzar amb barres de ferro i cotxes llançats contra els «negres». Els habitants van arribar fins i tot a organitzar cordons als carrers, parant els africans per apallissar-los de manera despietada. La ciutat s’ha buidat d’immigrants i el dia 9 de gener es van utilitzar buldòzers per destruir el campament de barraques.

PRETENIEN respondre així a una manifestació pacífica organitzada el dijous anterior pels immigrants per protestar contra les vexacions, humiliacions i agressions racistes de les quals eren víctimes en aquesta petita localitat. Deu dies enrere, havien atacat amb escopetes de trombó els immigrants que reclamaven unes condicions decents de treball. L’organització mafiosa N’Drangheta, vinculada als empresaris, és la que ha organitzat aquests pogroms amb l’objectiu de reprimir les reivindicacions salarials i de condicions de treball dels obrers estrangers. La màfia, braç armat dels patrons clandestins, controla la collita de cítrics, que ocupa uns 4.000 immigrants cada any. Aquests treballadors no només no tenen documents d’identitat, sinó que els està prohibit reclamar-lo; viuen en campaments de barraques insalubres i no perceben més de 25 euros per dia.

Es tracta, doncs, d’una conjunció particularment salvatge de racisme i feixisme antisocial en un país de l’Europademocràtica. La premsa vinculada al poder polític, la més escoltada i llegida, o bé silencia aquesta situació o bé la intenta minimitzar. En paral·lel, el Govern no deixa d’aprovar lleis tan lliberticides com portadores de violència contra els estrangers.

L’oposició, si és que se’n pot parlar, reconeix la seva impotència i no fa gaire cosa per ajudar els immigrants. Probablement no hi ha cap més país on la violència racista es doni amb tanta facilitat com a Itàlia, i és un escàndol veure com les autoritats europees callen.

L’odi xenòfob també va creixent en altres països. A França i en certes regions d’Alemanya, els estrangers serveixen de bocs expiatoris de tots els mals provocats per la crisi econòmica i financera. Ara bé, al relacionar crisi i immigració clandestina, els poders polítics abonen aquest estat d’ànim. La immigració clandestina sempre ha existit i no s’ha desenvolupat massivament aquests dos últims anys. Encara més, a Itàlia són els empresaris clandestins els que organitzen l’arribada il·legal de treballadors tant dels països de l’Est com dels camps d’internament instal·lats en sòl italià. Però això no impedeix exposar oficialment el clandestí a la venjança popular, convertint així en sospitosa tota persona d’origen o aparença estrangera. Alguns arriben fins i tot més lluny, com a França, i fomenten la guerra identitària entre els estrangers i els francesos en nom d’una pretesa reflexió sobre «la identitat nacional». Per aquest motiu, en un moment en què els estats, després d’haver reflotat els bancs i perdonat els filibusters de les finances la terrible crisi que han provocat, pretenen lluitar contra l’augment de l’atur, s’ha d’esperar un augment de la violència i de les agressions contra els més desposseïts, especialment els immigrants.

Aquesta situació recorda dramàticament la de l’Europa dels anys 20 i 30 delsegle XX. Ratificant-se en aquests comportaments, Europa es desacredita i desacredita la democràcia i l’Estat de dret. Però la veritat és que a l’adoptar, el 2008, la circular de la vergonya, així qualificada per la minoria dels diputats europeus que la van combatre, Europa feia possible, si no aquestes derives, almenys la seva possibilitat en un context jurídic en què els no comunitaris estan sotmesos a una vigilància gairebé penal diàriament.

 

¿On S’ATURARÀ aquesta boja lògica d’exclusió? ¿Quantes agressions, humiliacions o assassinats faran falta perquè els poders públics entenguin que cal lluitar enèrgicament contra aquests actes? La millor manera és no relacionar presència d’estrangers i crisi d’ocupació; és concedir drets als que treballen i contribueixen a la riquesa social. El control de les fronteres o la interrupció de la immigració de treball són mesures legítimes en període de crisi econòmica, però també és necessària una verdadera política de reconeixement dels drets d’aquells que ja estan instal·lats. Al negar-se a condemnar enèrgicament els actes racistes a Itàlia, Europa demostra que no té consciència ètica. La història es repeteix davant els nostres ulls i tot sembla passar com si no tinguéssim memòria.

*Politòleg i assagista. 

Foto: LEONARD BEARD

Vic sota el prisma europeu

32

Estic seguint amb astorament i precupació el debat sobre la mesura proposada per l’Ajuntament de Vic. Hem de ser molt conscients que les conseqüències que tindrà l’exclusió de persones immigrades del padró no seran, només, de dimensió catalana, sinó europea. És per això que he presentat la següent pregunta a la Comissió Europea, alertant de la gravetat de la proposta i dels riscos de la mateixa (veure la nota que vàrem fer-ne ahir, pels mitjans), i demanant que s’hi impliquin:

Pregunta de Raül Romeva a la Comisión Europea sobre el Trato discriminatorio hacia inmigrantes sin papeles en Vic

Según ha anunciado su alcalde, el equipo de gobierno del ayuntamiento de Vic (Barcelona) tiene intención de aprobar una modificación de las normas de empadronamiento, donde se pretende endurecer los criterios para poder empadronarse, hasta el punto que excluiría a los inmigrantes sin los papeles en regla. Esto dejaría a este colectivo sin el acceso a los servicios sociales básicos para una vida digna. Además, no hay que olvidar que dejar de registrar a los habitantes de facto en los municipios podría causar graves problemas censales para los Estados miembros.

En todo caso, y más allá de la connotaciones xenófobas que esta medida presenta, se plantean serias dudas sobre la legalidad de la normativa propuesta. De hecho contravendría la Leyde Bases de Règimen Local de 1995, donde se establece que “toda persona que viva en España está obligada a inscribirse en el padrón del municipio en el que reside habitualmente”, y hay serias dudas sobre su consitucionalidad en España. Además, se trata también de una cuestión de índole europea, en cuanto a que se pueden estar vulnerando valores fundamentales de no discriminación de la Unión. Además, va en la dirección contraria a la Decisión marco 2008/913,relativa a la lucha contra determinadas formas y manifestaciones de racismo y xenofobia mediante el Derecho Penal, y que debe ser transpuesta este mismo año y el espíritu del punto 6 Programa Común para la Integración Marcopara la integración de los nacionales de terceros países en la Unión Europea de 2005 (COM/2005/0389).

Por todo ello, ¿qué opina la Comisiónsobre la norma propuesta? ¿Considera la Comisiónque se trata de una medida de caràcter xenófobo? ¿No cree que de entrar en vigor se trataría de una violación de la Cartade Derechos Fundamentales, en concreto sus artículos 21, 34, 35 y 36? De ser así, ¿qué medidas piensa tomar la Comisiónpara evitar que propere lo que sería un grave precedente? ¿Tiene intención la Comisiónde impulsar algún tipo de legislación concreta para evitar que prosperen en la Uniónsituacionescomo ésta o la de Rosarno, en Italia?

Font il.lustració: Ventura i Coromina

En favor de l’Abolició de la Tauromàquia (dissabte) i per una política migratòria respectuosa amb els Drets Humans (diumenge)

1
Publicat el 22 de juny de 2009

Dissabte vaig participar com a ponent, a A Coruna, en el II Seminario pola Abolició de la Tauromaquia, per explicar totes les coses he fet, i vull seguir fent, des del Parlament Europeu, per acabar amb la Tauromàquia, començant per tancar l’aixeta a les subvencions públiques que mantenen viva l’activitat. Vaig compartir taula amb Jordi Casamitjana, del CAS. Diumenge al matí vaig participar en la bicicletada organitzada per SOS Racisme en contra dels Centre d’Internament de les Persones Immigrades (CIES), com el de la Zona Franca. Hi vàrem anar amb tota la família, a més a més de amb en Ricard Gomà i en David Cid, i vàrem acompanyar una nodrida representació ciutadana. Entre d’altres compromisos, he adoptat el de treballar per la Derogació de la nefasta Directiva del Retorn adoptada pel Parlament Europeu ara fa un any. (segueix…)

21/06/2009

ICV treballarà des del Parlament Europeu per a
derogar la Directiva de la Vergonya

Raül Romeva i Ricard Gomà participen en la bicicletada sota el lema “PEDALEJA PELS
DRETS HUMANS. No als Centres d’Internament per a persones estrangeres!”
organitzada per SOS Racisme

L’eurodiputat electe d’ICV, Raül Romeva, s’ha
compromès avui a treballar perquè el Parlament Europeu derogui la Directiva de
la Vergonya, aprovada tot just fa un any. Per això, l’eurodiputat
ecosocialista, que ha recordat que el partit socialista europeu hi va votar a
favor, ha dit que buscarà aliances per aconseguir canviar les majories en la
cambra incloent suports a nivell individual d’aquells diputats i diputades que
en el seu moment la van recolzar però que ara veuen que “és un clar
error”.

De la mateixa manera, Romeva s’ha sumat a la petició de SOS Racisme i
d’altres organitzacions de tancar els Centres d’Internament per a Extrangers
(CIES) “per la vulneració de drets que suposen” i “perquè tenen
característiques de presó i el tractament als retinguts com a presoners” i
s’ha mostrat satisfet perquè “actes com el d’avui ajuden a sensibilitzar a
la gent”.

L’eurodiputat ecosocialista  ha fet aquestes declaracions abans de
l’inici de la bicicletada convocada per SOS Racisme sota el lema “PEDALEJA
PELS DRETS HUMANS. No als Centres d’Internament per a persones
estrangeres!” que també ha comptat amb la participació del president del
grup municipal d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà, i el
secretari d’acció política d’ICV i de l’àmbit de moviments socials, David Cid.

 

Foto: amb Ricard Gomà, ahir, a la Plaça Espanya, just abans de començar la bicicletada de SOS Racisme per demanar el tancament dels CIES.

Noves ciutadanies, Tremosa i Vlaams Belang

38
Publicat el 16 d'abril de 2009

Dimarts vaig convidar a Brussel.les una delegació d’entitats i col.lectius de persones que conformen allò que anomenem la nova ciutadania catalana. És a dir, gent que ha nascut fora de Catalunya, però que un dia van decidir venir a viure aquí, on treballen, cotitzen i estan obligades a complir amb la llei com tothom. El problema és, però, que si bé tothom tenim clar que són persones que han de complir amb les mateixes obligacions i deures que qualsevol, no tothom coincideix en el fet que, al mateix temps, és just i legítim que comptin amb els mateixos drets. Un dels qui no  comparteix aquesta petició de ‘a iguals deures, iguals drets‘, és el candidat de CiU al Parlament Europeu, Ramon Tremosa, qui ja en un article a El Temps advertia dels ‘riscos’ de concedir un dels drets més bàsics com és el del sufragi, tant actiu (votar) com passiu (ser votat), a aquesta nova ciutadania. Per altra banda, confesso també que m’inquieta força les simpaties que l’amic Tremosa té amb un partit, el Vlaams Belang, el qual forma grup a Brussel.les i Estrasburg amb partits tan significats amb les tesis d’extrema dreta com la Lega Norte o el Front Nacional francès. De tot això en vàrem parlar a Brussel.les amb les entitats, vàrem
intercanviar punts de vista, vaig escoltar les seves propostes i
peticions i em vaig comprometre a seguir-hi treballant des del
Parlament Europeu en el cas de renovar la confiança de l’electorat. I, com no, vaig alertar que els vents que bufen no són necessàriament favorables a moltes de les tesis que algunes i alguns defensem. Caldrà, per tant, implicar-s’hi amb ganes i convicció. (segueix…)

Nota de premsa, 15/04/2009

El candidat d’ICV als comicis del
7 de juny proposa que el Parlament hauria de fer una iniciativa legislativa per
derogar la directiva de la vergonya en el marc d’una visita d’entitats sobre
immigració a la cambra europea

L’eurodiputat per ICV en el
Parlament Europeu i candidat de la formació ecosocialista a les pròximes
eleccions del 7 de juny, Raül Romeva, ha qualificat avui d’”hipòcrites” a PSOE
i PP pel sentit del seu vot a la Directiva Retorn en el Parlament a Europa.
“Hipòcrita perquè si garanteixen les mateixes obligacions també ha d’haver-hi
igualtat de drets. Tu no pot sno donar unes mínimes garanties socials com el
dret a vot i exigir-los el mateix que la resta”, ha dit Romeva en el marc d’una
xerrada que ha fet amb entitats que representen el col·lectiu immigrant a
Catalunya i Espanya i que ha convidat durant dos dies a Brussel·les per
conèixer la feina que s’està fent des de la cambra europea.

En aquest sentit l’eurodiputat
ecosocialista ha demanat l’ampliació del dret de vot per tothom a les pròximes
eleccions europees del dia 7 de juny. Actualment són 127.000 els immigrants
llatinoamericans que ja gaudeixen del dret a vot perquè ja tenen la
nacionalitat espanyola. Amb tot Romeva ha indicat que les eleccions del 7 de
juny “ serveixen per aconseguir majories al Parlament Europeu perquè Brussel·les
decideix i legisla en funció” de l’aritmètica de la cambra. “Amb una majoria
diferent podríem fer una derogació que anul·lés aquesta Directiva Retorn”, ha
explicat Romeva alhora que s’ha mostrat partidari perquè sigui el Parlament a
Europa qui “plantegi una iniciativa legislativa per la igualtat de drets que
vingui del Parlament i que la Comissió l’hagi de fer”.

L’eurodiputat ecosocialista ha
assenyalat com a responsables també aquells diputats del grup socialista que es
van abstenir en la votació de la directiva. “L’abstenció és tant responsable
com el vot favorable perquè en casos així s’ha d’evitar que tiri endavant i la
iniciativa i amb l’abstenció permets que surti”, ha dit el candidat
ecosocialista al mateix temps que ha indicat que “l’argument d’Espanya en la
votació d’aquesta normativa va ser primer que no afectaria a Espanya perquè és
per països sense una harmonització en moviments migratoris i llavors van trigar
dies en justificar l’augment de 45 a 60 dies l’estada en centres
d’internament”.

En aquest punt Romeva ha
coincidit amb les intervencions dels representats de les associacions en la
presència d’una forta desigualtat entre autòctons i immigrants a Espanya.
Alguns membres de la delegació han coincidit amb l’eurodiputat en la dretanització
que està patint Europa i en la necessitat de donar força a l’esquerra per
capgirar aquesta situació que dóna preeminència a personatges com Berlusconi.

Per això Romeva ha alertat del
perill que pot córrer el Parlament Europeu després dels resultats del 7 de
juny.  “Compte perquè hi ha alguns que diem coses i altres que diuen coses
absolutament diferents”, ha dit Romeva als representants de les entitats en
referència al discurs sobre immigració de la resta de partits. “I si el 7 de
juny guanyen les tesis de Tremosa serà el mateix que el partit d’ultradreta a
Flandes”.

 

Foto: Volen Siderov, lider del Partit Búlgar radical ATTACK, Frank Vanhecke, President del partit d’extrema dreta Vlaams Belang, Heinz – Christian Strache, líder del partit d’extrema dreta austríac FPÖ, i el President del Front National Jean-Marie Le Pen en una reunió de principis de l’any passat. Font: Reuters

Ryanair discrimina les persones immigrades

8
Publicat el 2 d'abril de 2009

Un incident recent que ha tingut lloc entre una persona coneguda (de fet una bona amiga) i la companyia aèria Ryanair ha estat motiu que dirigís la següent pregunta a la Comissió Europea, bàsicament per què penso que segurament no és un fet aïllat i que, en qualsevol cas, cal aturar aquesta mena de discriminacions inmediatament:

Pregunta de Raül Romeva a la Comissión Europea sobre la vulneración de los derechos de los pasajeros inmigrantes por Ryanair

El pasado miércoles 1 de abril de 2009, en el aeropuerto de Ryanair de Girona, se le denegó el embarque para el vuelo con destino Granada a la pasajera María Delfina Rossi, de nacionalidad argentina. El motivo de dicha denegación fue que la pasajera, de nacionalidad argentina pero con permiso de residencia en España -y finalizando los trámites para la obtención de la ciudadanía española- presentó su tarjeta de residente como documento identificativo, que además especifica que es familiar de persona con ciudadanía comunitaria y con vigencia hasta 2012. Es por lo tanto un documento perfectamente válido, pues se trata de un documento oficial expedido por el Estado y cumple con la función identificativa que se requiere en los recintos aeroportuarios.

En cambio,  (segueix…)

a la pasajera se le exigió la presentación del pasaporte como condición indispensable para poder proceder al embarque, documento que en ese momento no llevaba a mano -al tratarse de un vuelo nacional-, y pese a que reiteró que tenía el derecho a ser identificada y a viajar con este documento, no le permitieron el acceso a la aeronave debiendo de quedarse en tierra. Es relevante resaltar que la situación podría incurrir en estafa, puesto que a la pasajera sí se le aceptó el documento de residencia como válido a la hora de proceder a la facturación, que además en el caso de esta compañía requiere un desembolso económico específico para este procedimiento.

Más allá de las implicaciones económicas –a la pasajera no se le reembolsará el coste del billete-, profesionales, temporales, y emocionales que un trato de estas características representa en términos de humillación para la persona y de injusticia en el trato, esta situación representa una grave vulneración de los derechos fundamentales de la UE. Es una medida, que además de vulnerar la Ley de Extranjería (Ley Orgánica 4/2000) que garantiza el derecho a la libertad de desplazamiento en todo el territorio español, podría ser incluso anticonstitucional, puesto que una empresa particular se arroga controlar condiciones que exceden lo que dice la propia ley.

Dado, que se trata de una empresa con sede en un Estado miembro de la UE, que opera en la mayoría de sus países y usa espacio aéreo europeo: ¿Qué opinión le merecen a la Comisión estos hechos? ¿Piensa tomar alguna medida al respecto? ¿Tiene la Comisión constancia de los reiterados abusos y vulneraciones de derechos que sufren consumidores que viajan con esta compañía como consecuencia de cierta ventaja monopolística? ¿Se tiene constancia de violación del derecho comunitario por parte de esta compañía? En caso afirmativo, ¿se ha realizado algún tipo de acción?

Font foto: Ryanair

Mà dura amb els explotadors, però no a costa de castigar els explotats

1

La majoria de l’Eurocambra va aprovar ahir que s’imposin sancions penals a empresaris que contractin persones immigrades en situació irregular en determinades circumstàncies, malgrat que la votació final, la de la proposta legislativa, es va posposar fins el proper plenari per tal que el Consell hi inclogui una declaració que garanteixi que les disposicions sobre la subcontratació podran ser objecte de modificacions en el futur. La Directiva contempla alguns càstigs, en forma de multes o d’exclusió de las subvencions i ajuts públics, inclosos els de la UE, por un període de cinc anys. Jo, com la resta del meu Grup (Verds/ALE) i de la GUE, vaig votar contra la proposta de l’informe Parlamentari (Informe Claudio Fava (A6-0026/2009) sobre las Sanciones aplicables a los empresarios de residentes ilegales nacionales de terceros países en relación con la Propuesta de Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo por la que se establecen sanciones aplicables a los empresarios de residentes ilegales nacionales de terceros países [COM(2007)0249 – C6-0143/2007 – 2007/0094(COD)]) i a favor de posposar la votació de la proposta legislativa. Per què? Doncs perquè considero que, si bé és obligat i urgent adoptar una actitud de fermesa i de mà dura contra els empresaris explotadors i sense escrúpols, això no pot ser en detriment dels drets d’aquelles persones a qui diem voler ajudar. I és que, tal i com está redactada la proposta, fruit del pacte PPE-ALDE-PSE, es fa difícil imaginar com una persona en situació irregular a qui se la força a treballar de manera il.legal (sense contracte) denunciarà la seva situació quan sap perfectament que fent-ho s’exposa a ser expulsada del país, encara que els costos de l’expulsió vagin a compte de l’explotador. En definitiva, la mesura és necessària, però no en els termes en què ha estat redactada. Un exemple més, em temo, de la deriva securitaria que està tenint el debat sobre la immigració a les institucions europees, i que es podria accentuar segons com quedi la configuració de l’Eurocambra el proper mes de juny.

 

Foto: Persones migrants esperen de matinada aconseguir un lloc de treball. Font: El País.