Traductor Comissió Europea al català: noves expectatives

Els eurodiputats catalans i catalanes acabem de mantenir una reunió amb la Comissària Reding per tractar l’afer de la no renovació de la plaça de traductor/a que la Delegació de la CE té a Barcelona. El tema va aparèixer als mitjans el passat febrer quan es va saber que el 31 de juliol s’acaba el contracte del seu únic traductor qui, des de l’1 de gener del 2007, tradueix al català publicacions, articles i comunicats de premsa i la web de la representació de la Comissió a Barcelona. Les dues convocatòries que s’han fet fins ara per trobar-ne substitut/a han quedat vacants i, en un primer moment, la intenció de l’executiu comunitari era transferir aquesta vacant a la delegació de Madrid.

En saber-ho, els eurodiputats catalans i catalanes vàrem manifestar la nostra discomformitat, vàrem fer notar el caràcter altament sensible de l’afer, i vàrem demanar una reunió amb la Comissària responsable de les delegacions externes (la Sra. Reding) per parlar-ne-hi.

És el que hem fet aquest matí.
Hi érem Badia, Obiols, Sánchez, Junqueras, Fisas, Tremosa i servidor. Li hem transmès la gran preocupació que per a la ciutadania catalanoparlant té aquest tema, i li hem fet arribar el sentiment àmpliament majoritari de la ciutadania catalanoparlant que el català sigui no només tingut en compte per les institucions europees amb l’entitat que es mereix com a llengua plenament europea sinó que no fer-ho comporta un creixent allunyament del projecte europeu.

La bona notícia és que allò que en la darrera carta que ens va enviar la Comissària semblava tancat, és a dir, el fet que la plaça de Barcelona simplement desapareixeria, ja no ho està.

La Comissària s’ha compromès a reobrir la convocatòria per Barcelona durant la tardor per mirar de cobrir la vacant que quedarà a partir del 31 de juliol. Entretant, els serveis comunitaris assumiran interinament la feina que aquest fa fins que no hi hagi una nova persona responsable.

A la tardor haurem de tornar a valorar si l’apertura mostrada per la Comissió en l’afer del traductor es confirma.

La mala notícia, però, és que un cop més ha lamentat que el Govern espanyol no hagi fet els deures i no hagi fet arribar la fórmula de la institució/òrgan que s’ha d’encarregar de garantir les traduccions dels textos oficials comunitaris al català tal i com es va comprometre en signar l’acord amb les institucions europees l’any 2005 sobre l’ús de les llengües. Sobre aquest tema, però és el govern espanyol qui ens ha de donar explicacions, les quals ja hem demanat.

Foto: Reunió amb la Comissària. Font: ACN

Comissió, traductor/a, iniciativa europarlamentària

Comissió, traductor/a, petició europarlamentària, de Raül Romeva (per a Crònica.cat)

En una nova iniciativa de caràcter conjunt impulsada per diversos membres del Parlament que provenim de territoris de parla catalana, ens hem dirigit a les Comissàries Viviane Reding (que a més és Vicepresidenta de la Comissió) i Androulla Vassiliou, via carta, demanant una rectificació en relació a la recent decisió de transferir les responsabilitats de traducció en versió catalana des de l’oficina de la Comissió a Barcelona cap a la de Madrid. En la carta expressem la nostra preocupació i advertim de les conseqüències que aquesta mena de decisions comporten en relació a la promoció mde l’europeïsme en països com el nostre.

En concret, a la carta, que datem a 23 d’abril,
‘expressem la nostra incomoditat per la manera com des de la Comissió Europea s’està afrontant la qüestió del traductor assignat a l’oficina regional de la Comissió a Barcelona’.

A més a més, ‘compartim (…) que la millor manera d’aproximar la idea i el projecte europeu a la ciutadania és fer-ho en la llengua d’aquesta’. I insistim en què: ‘Tenint en compte  (…) la peculiaritat de la situació de la llengua catalana, que tot i ésser la llengua pròpia d’uns 9 milions de persones no compta amb un estatus oficial a les institucions europees, considerem de vital importància el manteniment de la figura del traductor ‘oficial’ de la Comissió assignat a l’oficina de Barcelona.’

Manifestem que ‘som conscients que el mecanisme dut a terme per a la renovació de la plaça sol ser l’habitual’ però que, tot i així ‘els comuniquem que la decisió que semblen haver acordat a la Comissió Europea de transferir aquesta responsabilitat a l’oficina de la Comissió a Madrid la considerem inadequada per, almenys, tres motius: un és tècnic (no respon de manera adequada i suficient a la complexa i creixent funció de garantir l’accés de la informació comunitària més rellevant en la llengua catalana), el segon és polític (envia novament un missatge a les institucions estatals i subestatals que només esdevenint un estat de ple dret dins de la UE es podria assegurar la normalització de l’ús d’una llengua com el català en les institucions europees), i el tercer és social (contribueix a alimentar la frustració, cada cop més gran, que existeix als territoris de parla catalana en relació al projecte europeu).’

Així mateix, en l’epístola ‘insistim en la sol·licitud d’entrevista que els fèiem en la nostra primera carta, en la data que ambdues considerin la més adequada, per poder-los explicar aquest punt de vista, de manera més detallada.

La carta la signem, per ordre alfabètic:  Maria BADIA i CUTCHET (S&D),
Rosa ESTARÀS FERRAGUT (EPP), Santiago FISAS AYXELÀ (EPP), Oriol JUNQUERAS VIES (Verds/ALE), Raimon OBIOLS i GERMÀ (S&D), Teresa RIERA MADURELL (S&D); Raül ROMEVA i RUEDA (Verds/ALE), Marie-Thérèse SANCHEZ-SCHMID (EPP) i Ramon TREMOSA i BALCELLS, MEP (ALDE).

Confio que aquesta iniciativa, sumada a totes les altres que fa anys que duem a terme, i a totes les que encara, malauradament, haurem de seguir duent a terme en les properes setmanes i mesos, contribueixin a resoldre una situació del tot injustificada i incomprensible com és la no normalització del català en el procés de construcció europea, almenys en els termes i presència que una llengua com la nostra mereix.

Foto: Comissària Vassiliou

Català a Europa: full de ruta

Els diputats i diputades catalans del Parlament Europeu hem assumit avui un full de ruta per a la millora del reconeixement de la llengua catalana a la UE proposat per Horitzó Europa. Val a dir que és un Full de Ruta que compartim amb nombrosos col.lectius de la societat civil que ens han demanat que assumissim aquesta responsabilitat, la qual entomem amb ganes i convicció. És molta la inquietud que existeix al voltant d’aquesta qüestió, fortament emocional, i molta la necessitat que resolguem quan abans millor aquesta mena de greuges històrics, lingüístics, culturals i nacionals.

FULL DE RUTA PER LA MILLORA DEL RECONEIXEMENT DE LA LLENGUA CATALANA A LA UNIÓ EUROPEA EN ELS PROPERS MESOS

Tenint sempre present l’objectiu últim d’assolir la plena oficialització de la llengua catalana a la Unió Europea (per mitjà de l’esmena del reglament 1/1958 del Consell), els sotasignants acordem i ens comprometem a aplicar una estratègia comuna per avançar en el reconeixement de la nostra llengua a les institucions europees mentre no arriba la seva plena oficialització.

El full de ruta per augmentar el grau de reconeixement de la llengua catalana a la UE en els primers 12 mesos de la propera legislatura del Parlament Europeu consisteix a treballar per:

1.     
Fer complir en la seva integritat els acords administratius que el Regne d’Espanya ha signat en els darrers quatre anys amb cinc institucions i òrgans de la UE per a permetre-hi un ús oficial (tot i que limitat) de la llengua catalana, en especial:

a.     
en allò relatiu a la traducció i publicació al lloc web de la UE dels actes legislatius aprovats per codecisió del Parlament Europeu i el Consell de la UE;

b.     
en la sistematització de les relacions escrites entre els ciutadans i les institucions i òrgans signants;

c.      
i en la relació entre el Defensor del Poble Europeu i els ciutadans europeus (possibilitat de dirigir-s’hi en català i la disposició a Internet del formulari de reclamació i altres documents informatius del Defensor del Poble Europeu).

2.      Fer complir la totalitat de les conclusions del Consell Europeu de juny de 2005, en el qual els caps d’Estat i de Govern de la UE van acordar permetre l’ús de la llengua catalana en les sessions plenàries del Parlament Europeu.

3.     
Actualitzar o complementar els acords signats per tal d’agilitzar i racionalitzar certs procediments. En especial, es demana:

a.     
Que els acords esmentin explícitament la llengua catalana i no s’hi refereixin com a “llengua distinta del castellà que tingui estatut de llengua oficial segons la Constitució espanyola”

b.     
que les institucions i òrgans comunitaris signants responguin directament en llengua catalana qualsevol comunicació escrita enviada en aquesta llengua per un ciutadà assumint-ne els costos i sense necessitat d’un òrgan espanyol que n’assumeixi la traducció a i des del castellà, com preveuen alguns dels acords signats;

c.      
que en totes les reunions oficials del Consell de la UE i en les sessions plenàries del Parlament Europeu i del Comitè de les Regions s’habiliti interpretació al català, sense necessitat de preavís;

d.     
que es pugui fer servir el català en els textos de caràcter jurisidiccional o que es refereixin a l’aplicació d’una norma legal en les relacions escrites entre els ciutadans i el Tribunal de Justícia de la UE;

e.     
que es pugui utilitzar el català en les sessions plenàries del Comitè Econòmic i Social.

4.      Impulsar la creació del portal web de la UE (“Europa”) en llengua catalana.

5. Garantir la presència dun/a traduictor/a al català a la Representació de la Comissió Europea a Catalunya i a les Illes Balears.


Font foto: Institut Ramon Llull

Multilingüisme, dret i llibertat

Amb la votació d’avui al Parlament Europeu hem evitat sentar un precedent que hauria pogut ser realment perillós. Recordo, tal i com ja vaig explicar en l’apunt del dia 16 de febrer ( Aliança catalana en favor de la llengua a Brussel.les ) que el tema motiu de controvèrsia era l’informe Graça Moura sobre la promoció del multilingüisme a la UE. El cas és que quan l’informe es va votar en Comissió CULT s’hi varen colar algunes esmenes proposades per l’eurodiputat espanyol Luis Herrero, segons les quals, per exemple, es contemplava la possibilitat que els pares i tutors puguin escollir la llengua oficial en la qual volen que els seus fills/es siguin educats/des en aquells països en què existeixin més d’una llengua oficial. Així mateix, el text sortint de la Comissió CULT advertia de l‘error de promoure una llengua a expenses dels drets de les persones que parlen una altra llengua. A ningú se li escapa que això és clarament un torpede dirigit a la línia de flotació del sistema d’immersió lingüística a Catalunya. És evident que l’intent del PP no tenia tant a veure amb la promoció del multilingüisme a la UE, com amb criticar i posar en entredit el model d’immersió lingüística de Catalunya, curiosament un dels que s’ha demostrat més eficaç a l’hora de promoure l’educació de diverses llengües tal i com posa de manifest el Segon Informe Periòdic presentat al Secretari General del Consell d’Europa en relació a l’aplicació a l’Estat espanyol de la Carta Europea de llengües Minoritàries i Regionals. Que el PP n’ha volgut fer bandera partidista ho demostra el fet que el dia de la votació a CULT van fer ple. Malauradament no vàrem ser prous a CULT per aturar-ho, però ens vàrem organitzar de cara a la plenària i vàrem coordinar un informe alternatiu a través de Maria Badia (PSE), Mikel Irujo (ALE), Ignasi Guardans (ALDE) i un servidor (Romeva, Verds), amb aportacions de l’exeurodiputat i avui Secretari General de Política Lingüística, Bernat Joan. Informe ha comptat amb 335 vots favorables en la votació d’avui , ja que també la GUE s’hi han acabat sumant, i per tant s’ha imposat al text de Graça Moura. Així doncs hem corregit el tret, i s’ha evitat, un cop més, que el PP usi el Parlament Europeu per a dur a terme la seva particular batalla nacionalista. Per altra banda, el text finalment adoptat fa propostes realment destinades a promoure el multilingüisme com que s’aposti per la subtitul.lació, l’etiquetatge en les diferents llengües i la promoció de l’ensenyament de llengües estrangeres.

Font foto: Parlament Europeu

Aliança catalana en favor de la llengua a Brussel.les

La Comissió de Cultura i Educació (CULT) del Parlament Europeu votarà demà l’informe del diputat portuguès del PP, Vasco Graça Moura sobre: “Multilinguisme: un avantatge per a Europa i una responsabilitat compartida”. En el paràgraf 8 de l’informe es diu el següent: Afirma que es esencial salvaguardar la posibilidad de que los padres y responsables de la educación elijan la lengua oficial en que han de educarse sus hijos en los países en que coexistan una o más lenguas oficiales o una o más lenguas regionales’. Es tracta, com us podeu imaginar, d’un tema especialment rellevant i sensible en el cas de Catalunya i que, en el cas d’aprovar-se, i malgrat que es tracta d’un informe d’iniciativa (i per tant no jurídicament vinculant) establiria un precedent preocupant a escala comunitària. Calia reaccionar, i així ho hem fet. A proposta de la col.lega Maria Badia, qui sí és membre de la Comissió CULT, els diputats catalans Badia, Obiols, Guardans i Romeva, hem cosignat una esmena conjunta amb la qual, senzillament, pretenem eliminar aquest article. Malgrat que no formo part de la Comissió CULT, he sol.licitat al meu Grup (Verds/ALE) poder exercir-hi un dels dos vots que ens pertoquen, cosa que se m’ha acceptat. Així que hi seré, i votaré. És important ser-hi, d’altra banda, per què una altra de les esmenes presentades per un altre membre, en aquest cas Luis Herrero-Tejedor (PP), sobre el mateix article, pretén convertir-lo en: ‘Afirma que es esencial salvaguardar el derecho a que los padres y tutores elijan la lengua oficial en en que han de educarse sus hijos en los países en que coexistan una o más lenguas oficiales o una o más lenguas regionales’. No cal dir que, en cas de no prosperar la nostra esmena (i per tant mantenir-se el text original) o, pitjor encara, de prosperar l’esmena d’Herrero-Tejedor, el meu vot final serà negatiu.

Font: Badia, Guardans i Romeva a la seu del Parlament Europeu a Barcelona

Europarl.cat i europarltv.cat: més Catalunya a Brussel.les, més Europa a Catalunya

En arribar al Parlament Europeu, ja fa prop de 4 anys i mig, vaig constatar com un dels temes als quals calia dedicar una atenció especial al llarg de la legislatura era la promoció del català en les institucions europees i, més concretament, en el Parlament Europeu. I així ho he anat fent (vegeu d’altres apunts a la categoria Llengües (català a la UE, multilingüisme,…) ). Ja he explicat sovint algunes de les dificultats que ens hem trobat els diputats/des que hi hem treballat. Tanmateix, cal admetre que, per molt que puguem fer tres, quatre, o deu diputats/des, res d’això tindrà prou força si al darrera no hi ha, també, una demanda i, per tant, un suport, cívic, social i institucional. El cas, però, és que aquest suport cívic hi és. I a manta. Només cal veure el volum d’entrades de la versió ‘oficiosa’ del web del Parlament Europeu en català el.laborada pel lleidetà Miquel Català (veure la crònica d’Albert Segura per a l’AVUI a Eurotelevisió pirata.cat). Tot suma, penso, i aquesta demostració ciutadana de ‘voluntat de relacionar-nos amb les institucions europees en la nostra llengua, tan europea o digna com la que més’, és clau. Cal recordar, un cop més, que el problema de fons rau en la poca, o nul.la, voluntat del govern de l’Estat, abans del PP i ara del PSOE, en desbloquejar aquest assumpte. I considero, en conseqüència, que la primera arena política, i la més important, on cal batallar és, precisament, a Madrid. Per què, no ens enganyem, tot aquest assumpte seria molt senzill de resoldre si de part del Govern del PSOE hi hagués una mica més sensibilitat plurinacional que la que han mostrat fins ara. Tanmateix, penso que també ajudaria, i molt, un increment de la presència de les institucions catalanes a Brussel.les. Em consta, i vull reconèixer-la, la tasca que fan en aquest sentit tant les oficines de la Comissió i del Parlament Europeu a Barcelona, així com la incansable Delegada del Govern davant la UE, Anna Terrón. Allò que trobo a faltar, però, (segueix…)

i que per tant demanaria, és una major presència a Brussel.les, i més concretament als passadissos de la Comissió i del Parlament Europeu, de Consellers/es, Secretaris/es Generals, Directors/es Generals, o d’altres nivells institucionals. I no necessàriament per parlar de l’assumpte del català, sinó per fer lobby català a Brussel.les, tal i com d’altra banda fan molts d’altres governs estatals i regionals, els quals segueixen de molt a prop els debats i processos legislatius europeus, la qual cosa els permet preveure, prevenir i, per tant, evitar lamentar, a posteriori, mals innecessaris. 

Aquesta major presència permetria que molta gent que encara no entén la dimensió del problema, i per tant de la reivindicació, en fós més conscient. 

Es tracta, en definitiva, que Catalunya, com a país, esdevingui una clara referència per a funcionaris/es i responsables polítics de les institucions comunitàries. Aprofundint en aquesta direcció s’aniran esvaint moltes de les confusions (i alguns temors) que molts i moltes col.legues d’altres països tenen en relació a l’assumpte del català, i deixaran de tenir tanta influència aquells/es funcionaris/es, que n’hi ha, i força, que fan campanya anti-català.

Ningú diu que sigui fàcil ni, encara menys, ràpid. Em limito a dir que és necessari i, al cap i a la fi, més constructiu que lamentar-nos sempre que ‘no ens entenen’. Perquè és cert, que no ens entenen, però és que per què ho facin ens hem de fer entendre.

Per tot plegat, saludo la tenacitat de gent com Miquel Català qui, amb la seva tasca, ens permet a qui treballem des de Brussel.les a fer més sòlida la nostra demanda. Una demanda justa, per altra banda, i penso que totalment necessària per mirar de frenar el sentiment de desafecció creixent que s’està incubant en una Catalunya històricament europeïsta convençuda, en relació a la idea d’Europa. I és que detecto símptomes d’euroesgotament, i d’una certa eurofrustració, front als quals cal reaccionar.

Compte, però, que llençar la tovallola europea és un dels errors més greus que un país com el nostre podria cometre mai. Així doncs, ben al contrari, allò que toca és reactivar la reivindicació europea.

Com? doncs fent de país europeu. Essent presents allà on els governs dels Estats es troben habitualment per fer la seva Europa. Però no només per reivindicar poder parlar en català, que també, sinó per explicar, a tots els nivells possibles, tot allò que Catalunya pot aportar a Europa, que és molt, entre d’altres coses perquè em dóna la impressió que des de les delegacions estatals no estan massa per aquesta feina.

***

Adjunto sencera, a continuació, la crònica d’Albert Segura per a l’AVUI (Eurotelevisió pirata.cat), en relació a Europarltv.cat:

 

 

Eurotelevisió pirata.cat

El català que va traduir la web del Parlament Europeu fa el mateix ara amb la seva TV ‘online’ . Recollirà firmes per l’oficialitat del català a la UE

 

El hacker per la llengua catalana a Europa ataca de nou. L’informàtic lleidatà autor de la rèplica il·legal de la web del Parlament Europeu traduïda sense permís al català torna a desafiar Estrasburg, disparant ara contra el flamant canal de televisió online que acaba de llançar l’Eurocambra.

La web clandestina del Parlament Europeu que va fer Català ja ha rebut més de 110.000 visites d’usuaris únics des que l’AVUI se’n va fer ressò el 3 de febrer

Europarl TV emet, des d’aquest 17 de setembre, en 22 llengües diferents però no en català; totes les oficials de la UE, tret del gaèlic. I a Miquel Català, veí de 27 anys de la Granja d’Escarp (Segrià) li ha faltat temps per tornar a copiar i traduir la versió oficial, per a desesperació de molts.

L’Eurocambra ja va amenaçar de denunciar-lo si no tancava la versió clandestina de la seva web. Però Català va negar-se a desendollar-la i aquesta tossuderia, sumada a la pressió d’alguns eurodiputats i de la cap de l’oficina de la institució a Barcelona per vèncer les reticències, donarà molt aviat resultats: el Parlament Europeu estrenarà web oficial en català a finals d’octubre o principis de novembre, com ja va avançar l’AVUI i com van tornar a confirmar ahir fonts de l’Eurocambra.

Precisament aquesta setmana, els europarlamentaris catalans estan enregistrant uns vídeos que es penjaran a la nova web.
Assolit aquest primer objectiu, Català es planteja ara un altre repte: recollir signatures per reclamar l’oficialitat de la llengua catalana a les institucions europees. I aprofitarà la rèplica il·legal que ha fet d’Europarl TV per aconseguir-ho. Així, quan els internautes es connectin a
www.europarl.cat, que començarà a funcionar a ple rendiment aquest 15 d’octubre, no trobaran l’emissió del canal de televisió traduïda al català sinó un formulari, en 24 idiomes, en què se’ls demana les dades personals per donar suport a l’oficialitat del català. “Els espanyols, els finlandesos o els maltesos podran firmar pel català en les seves pròpies llengües”, explica Català, que no es planteja copiar i traduir també a la llengua catalana les pàgines web del Congrés de Diputats o del Senat.

Més de 110.000 visites
La web clandestina del Parlament Europeu que va fer Català ja ha rebut més de 110.000 visites d’usuaris únics des que l’AVUI se’n va fer ressò el 3 de febrer i ha superat el mig milió de pàgines vistes. I les seus de la mateixa Eurocambra a Brussel·les i Estrasburg són un dels llocs des d’on més connexions s’han registrat a www.europarl.cat. Ahir el personal que treballa en l’elaboració de la web oficial en català va adonar-se que l’informàtic lleidatà també ha fet una rèplica il·legal del canal de televisió per internet. El portal general del Parlament Europeu rep uns 60.000 visitants diaris.

Europarl TV té un pressupost anual de 9 milions d’euros i una plantilla de setanta persones, però més d’un terç d’aquests recursos es destinen als serveis de traducció, ja sigui a través de dobladors o de subtítols. Precisament l’eurodiputat català del PP, Alejo Vidal-Quadras, vicepresident responsable de comunicació de l’Eurocambra i ferm opositor que el català es pugui fer servir als plens, és l’impulsor del projecte, que només cobreix parcialment el gaèlic i deixa fora les llengües que no són oficials.

Font foto: Europarltv.cat

Europarl.cat

En relació a l’afer Europarl.cat he constatat com alguns mitjans han obviat, no sé si de manera intencionada o no, el reiterat suport que he donat, en públic i en privat, al jove enginyer català Miquel Català que va el.laborar el lloc web en qüestió. En qualsevol cas voldria, novament, deixar palès el següent: des del primer moment en què el jove Català ens va comunicar als eurodiputats i eurodiputades la seva intenció de fer una versió en català del portal de la web del Parlament Europeu el vaig felicitar per la iniciativa, vaig procedir immediatament a ‘linkar’ el lloc a la secció de preferits d’aquest bloc, i li vaig donar tot el meu suport, tant en privat com en públic, a través de diversos mitjans de comunicació (alguns exemples són aquest article de l’AVUI del 6 de febrer o aquest de La Vanguardia d’ahir mateix). Avui, però he llegit amb preocupació la columna de Narcís Genís (Les claus de la UE), a El Punt, columna que, per cert, segueixo habitualment amb gran interès cada dilluns. (segueix…)

I dic que l’he llegit amb preocupació perquè en Narcís Genís fa dues afirmacions que, si més no, són incorrectes. La primera, que només Ignasi Guardans s’ha manifestat públicament en favor de Català. En aquest sentit, per exemple, vull deixar ben clar que si en alguns mitjans, com va passar per exemple en la peça que va fer fa uns dies TV3 en relació a aquest afer, no vàrem sortir altres veus va ser, simplement, perquè no se’ns hi va convidar, almenys en el meu cas, ja que sempre que se m’ha demanat l’opinió l’he donada, i en el mateix sentit, és a dir, favorable a la iniciativa. 

El segon motiu de preocupació en relació a la columna esmentada té a veure amb l’afirmació segons la qual ‘no sabem què fan la majoria dels eurodiputats’. Un cop més no puc, ni vull, parlar d’allò què fan o deixen de fer altres col.legues d’altres forces polítiques, però sí reitero el meu compromís amb la transparència i la rendició de comptes el qual exerceixo a través d’aquest bloc, actiu des de ja fa uns anys.

Per altra banda, mai he amagat la meva voluntat i decisió en favor de fer avançar el català en tant que llengua ‘normal’ a les institucions europees, i particularment al Parlament Europeu. Són nombroses les iniciatives que he emprès, de manera individual i col.lectiva, i malgrat que s’han aconseguit algunes coses gens menyspreables (per exemple que un/a ciutadà/na pugui dirigir-se al PE en català i rebre’n resposta també en català) no ens podem donar encara per satisfets, per la qual cosa la meva convicció i tenacitat per anar més enllà es mantenen intactes. 

En definitiva, en relació al cas Europarl.cat, confio encara en què el tema es podrà reconduir d’una manera raonable i, tal i com he dit en diverses ocasions, es podrà aprofitar l’enorme feina feta per Miquel Català, que és allò que toca fer, enlloc de criminalitzar-lo, de la mateixa manera que, malauradament, vull recordar també que la correlació de forces actualment en el si de les institucions europees és altament desfavorable, i que fa falta encara molta pedagogia, a tots nivells, per tal que alguns estaments entenguin que promoure l’ús del català no és només un dret que reclamem els qui som catalanoparlants, sinó que és, fins i tot, una obligació institucional en termes de reduir el dèficit actualment existent entre les institucions europees i la ciutadania. 

Així mateix, en quant a la Columna de Narcís Genís, espero seguir-ne gaudint cada dilluns, ja que sempre se n’aprèn alguna cosa, malgrat que de vegades, com avui, em vegi obligat a matitzar-ne el contingut. 

Font foto: Europarl.cat/El Punt

Primera web de la UE en català

La seu de la Comissió Europea a Barcelona acaba de presentar la primera web de la UE en català (el nom del portal és: La UE a Catalunya i les Illes Balears). Vegeu-ne la nota que n’ha fet Vilaweb. Cal felicitar-se per la iniciativa. Per part meva ja l’he afegida a la secció Més sobre Europa d’aquest bloc.

Foto: Manel Camós, en la presentació. Font: Vilaweb

Català al Parlament Europeu: reunió amb Poettering

Ara fa unes hores n’Ignasi Guardans, na Maria Badia, na Teresa Riera i jo mateix hem estat rebuts pel President del Parlament Europeu, Hans Gert Poettering i pel Vicepresident responsable dels assumptes de multilingüisme, Miguel Ángel Martinez (a qui de fet debem la reunió), per tal de tractar, novament, la qüestió de l’ús del català a l’Eurocambra. Malgrat que el tema de l’ús del català en plenària per part de diputats i diputades no era a l’ordre del dia de la reunió, el tema ha sortit ben a l’inici de la reunió recordant tots nosaltres que no érem allà en qualitat estrictament personal sinó en representació de milions de persones que no se senten plenament representades lingüísticament a l’única institució europea directament elegida per la ciutadania i que, simbòlicament, per a nosaltres  (segueix….)

és fonamental poder-nos expressar en català en un exercici que entenem, a més a més, absolutament necessari per tal de recuperar, ni que sigui una mica, la pèrdua de confiança que, cada vegada més, es respira a Catalunya en relació a les institucions europees. En relació a aquesta qüestió, se’ns ha simplement recordat que la decisió ja es va votar fa uns mesos a la Mesa amb el resultat que ja coneixem: no pot ser. No obstant, la reunió d’avui la vàrem demanar sobretot per tal de tractar un altre relacionat com és el fet de poder presentar les preguntes escrites a la Comissió i al Consell en català, cosa que sí podem fer en tant que ciutadans/es, però no oficialment en tant que representants. Tal i com ja vaig explicar en el seu moment (Pöttering respon en català, però no n’hi ha prou) els arguments suposadament ‘tècnics’ que se’ns ofereixen per tal d’impedir-nos fer això tant simple no ens han convençut mai, per la qual cosa li hem demanat formalment que ens faci saber quins són, més concretament, aquests suposats impediments tècnics, així com quines podrien ser les suposades ‘conseqüències’ negatives a les quals també sovint fan referència per tal de justificar la negativa.

La reunió ha acabat sense cap compromís concret més que un ‘en seguirem parlant’ o, més exactament, en paraules del propi Poettering, en un ‘a long journey starts with a step‘. Tot plegat, però, em porta novament a la necessitat de recordar que la situació a Brussel.les/Estrasburg és especialment complicada que, malgrat que poc a poc anem fent un mica de forat, necessita d’algun gest més clar i inqüestionable de la voluntat per part de les autoritats espanyoles en relació a aquest afer, el qual podria ser, per exemple, resoldre el tema d’una vegada al Congrés amb la qual cosa ja no se’ns podria dir que demanem a Brussel.les allò que , de fet, ni tan sols tenim a Madrid.

Una altra possibilitat seria que Andorra esdevingués membre de la UE. Però és clar, aquesta ja és una possibilitat que, malgrat que òbviament m’agradaria veure concretada per moltes raons més que no pas la lingüística, em temo que no em pertoca tan directament

NOU COMUNICAT CONJUNT EURODIPUTATS CATALANS

Europarlamentaris catalanoparlants conviden el President del Parlament Europeu a conèixer la realitat de la llengua catalana sobre el terreny

En una reunió mantinguda aquesta tarda entre els europarlamentaris Maria Badia, Ignasi Guardans, Teresa Riera i Raül Romeva amb el President del Parlament Europeu, Hans Gert Poettering, i el vicepresident Miguel Ángel Martinez (responsable de les qüestions de multilingüisme de la Mesa del PE) els eurodiputats catalans han reiterat la importància simbòlica que té per a milions de persones catalanoparlants que el català sigui una llengua usada amb normalitat a l’Eurocambra.

En concret, el motiu de la reunió té a veure amb la petició que diversos eurodiputats van fer fa uns mesos de poder dirigir les seves preguntes escrites a la Comissió i al Consell en català. Aquesta petició va ser llavors rebutjada per l’oficina del Parlament Europeu que tramita les preguntes al·legant motius tècnics. Davant d’aquest fet, els eurodiputats van demanar reunir-se amb el President per tal d’explicar-li de primera mà la rellevància de la petició i per mirar de trobar una solució als eventuals problemes tècnics que poguessin haver-hi.

Durant la reunió, els eurodiputats han posat de manifest la paradoxa que suposa el fet que, en tant que ciutadans i ciutadanes puguin dirigir-se i rebre resposta en català al Consell i a la Comissió) i en canvi no puguin fer-ho en tant que representants dels ciutadans i ciutadanes.

Finalment, els eurodiputats han agraït que el president de l’Eurocambra els rebés per tal d’escoltar la seva valoració de la situació i l’han convidat a visitar Catalunya per tal de conèixer la realitat de la llengua catalana sobre el terreny.

Foto: Eurodiputats i eurodiputades catalanes amb Hans Gert Poettering, President del Parlament Europeu i altres membres de la Mesa. Font: Parlament Europeu.

Bernat Joan: ja saps on som, utilitza’ns

Benvolgut Bernat:

Confesso que no m’ha sorprès conèixer que seràs el substitut de Miquel Pueyo al capdavant de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat. He compartit amb tu tres anys al Parlament Europeu, formant part del mateix grup (Verds/ALE) i constatant l’enorme interès i coneixement que tens en els temes lingüístics. Hem patit, de manera conjunta amb els altres eurodiputats i eurodiputades catalanes (Guardans, Obiols, Badia, Riera…), les dificultats de fer avançar el reconeixement del català en un espai, el Parlament Europeu, massa vegades dominat per lògiques estatalistes, i en què el desconeixement de moltes i molts col.legues sobre la realitat de la nostra llengua i el nostre país els fa ser sovint víctimes de manipulacions interessades per part d’altres que sí la coneixen, però que fan bandera política i personal de la seva obstrucció. Què t’he d’explicar que no sàpigues? (segueix…)

En l’entrevista que et fan avui a El Periódico comentes que ‘tot allò que es pugui fer a través de la persuasió i la seducció no s’ha de fer per altres vies’. I que és millor una suma en què tothom hi guanya’. Saps perfectament que comparteixo amb tu aquesta manera d’enfocar la qüestió, i que es tracta, de fet, de la lògica que hem dut a terme al llarg d’aquests tres anys en el sí del Parlament Europeu els eurodiputats i eurodiputades catalanoparlants, i que continuarem malgrat que ja no siguis amb nosaltres.

Ja no formes part del nostre reduit però motivat grup en favor del ple reconeixement del català a l’Eurocambra, per estic segur que des del teu nou càrrec hi seguiràs treballant. Ja saps on som: utilitza’ns.

Nosaltres seguirem fent la tasca de seducció i convicció que ens toca fer en el si dels nostres grups, del conjunt de la cambra, i fins i tot entre el funcionariat, de tal manera que, poc a poc, com ja estem fent, anem vencent els obstacles que trobem dins mateix de la casa. Com saps, moltes vegades es tracta simplement de desmentir imatges i suposats problemes tècnics i econòmics que no existeixen, però d’altres necessitem també que es facin coses des de les institucions (Parlament de Catalunya, Congrés, Generalitat, etc…) que enforteixen el nostre treball. Així, per exemple, seria del tot fonamental que el tema de l’ús del català al Congrés es resolgués d’una vegada per totes. Així ningú podria acusar de voler fer a Brussel.les i Estrasburg allò que el nostre govern no gosa fer a Madrid.

En definitiva, tal i com molt bé dius, ‘que una llengua no estigui connotada partidistament és molt notable per a qualsevol procés de normalització. Si s’associa la llengua a una tendència política de dreta o d’esquerra es perjudica tot el procés. S’ha de despartiditzar la llengua’. La coalició que hem protagonitzat al Parlament Europeu, entre n’Ignasi, na Maria, en Raimon, tu i jo, a més a més d’altres companys i companyes catalanoparlants o simpatitzants de la causa, ha posat de manifest que aquest és un tema de país, no de partit. I només ens en sortirem si aconseguim convèncer que això és així a qui pot i ha de prendre les decisions oportunes.

Et desitjo molta sort en la teva nova tasca. No ho tindràs fàcil. Ho sé. Ho sabem. Però un cop més et reitero la meva voluntat personal i política d’esdevenir una peça més en l’engranatge que ha de fer avançar el català cap a la normalitat dins de la UE, no en detriment d’altres llengües, sinó en favor d’un dret que la nostra llengua té de fa temps guanyat.

Afectuosament,

Raül

Foto: Miquel Pueyo passa el testimoni a Bernat Joan. Font: Ricard Cugat/El Periódico.