Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Arxiu de la categoria: Llengües (català a la UE, multilingüisme,...)

Diumenge, la carpeta catalana s’inflarà encara més (i farà més incòmode seguir-la ignorant)

0

9788415961338

Un dels fets que fan que diumenge sigui tan important (parlo del nou9N, esclar) és, sens dubte, la lectura que en puguin fer determinats actors, lògicament espanyols, però també europeus. Des de l’11 de setembre de 2012, moment en què a escala europea es pren consciència real del ‘tema’ català, l’atenció europea per la qüestió no ha fet sinó que créixer. Haver arribat fins aquí suposa, per tant, una clara i contundent derrota de tots aquells que pretenien provocar un descarrilament o una descavalcada fent ús i abús del discurs de la por, la pobresa de les amenaces i la judicialització de la política, sense oblidar el recurs al clavagueram.

I és que, tal i com ho veig (la meva interpretació es basa només en les vivències que he tingut els darrers anys), la carpeta catalana s’ha anat fent un lloc en els escriptoris dels principals despatxos europeus malgrat els constants intents del govern espanyol per evitar-ho. És més, m’atreviria a dir que, si l’esmentada carpeta s’ha anat engruixint els darrers temps, fent-se cada vegada més incòmoda per a moltes capitals, és, precisament, degut a l’obcecació espanyola per fer veure que no existia, així com als seus galdosos intents per instar els altres actors europeus i internacionals a que l’estripessin, la llencessin a les escombraries o, almenys, la ignoressin. I ho han intentat, en dono fe, per terra, mar i aire. Ho explico a «Som una nació europea (i una carpeta incòmoda). Catalunya vista des d’Europa (Rosa dels vents)».

Sigui com sigui, ja fa temps que tinc assumit que això ja no té volta enrere (veure Carta a los amigos i amigas de España). No hi ha Pla B. No hi ha alternativa. No veig cap altre camí que seguir endavant, com fins ara: democràticament, escrupolosament pacífics i sobretot ferms.

La pregunta ja no és, crec, si Catalunya acabarà essent un Estat. La pregunta que es fa molta gent, dins i fora de Catalunya, és quan això passarà, i com. El 9N ha de servir per deixar clara, un cop més, la voluntat democràtica del poble de Catalunya. Jo votaré Si-Sí, com molta d’altra gent, i ho faré convençut i sense renunciar ni un gram a la meva vocació d’esquerres i ecologista.

Sóc conscient que molta gent no ho veu igual. Animo aquesta gent a expressar-se, també, a través de les urnes: que voti Sí-No, si ho creu convenient, o fins i tot No. I que siguin les majories les que acabin marcant el camí, amb respecte mutu. Al cap i a la fi, sigui quin sigui el resultat de diumenge, caldrà que continuem avançant comptant amb tothom, sense exclusions.

Català a les Balears: un nou motiu de denuncia davant la Comissió Europea

1

El mateix dia que començava la vaga docent indefinida a les Balears pel polèmic decret de Tractament Integral de les Llengües (TIL), un grup d’eurodiputats demanàvem a la Comissió Europea que es pronunciï per protegir el català a l’escola.

Juntament amb Ramon Tremosa i Salvador Sedó (CiU), Izaskun Bilbao (PNV), Maria Badia i Raimon Obiols (PSC), Teresa Riera (PSIB-PSOE) i Iñaki Irazabalbeitia (Aralar,en representació d’ERC) hem enviat avui una carta a la Comissària Europea d’Educació, Cultura, Multilingüisme, Joventut i Esports, la Sra. Vassiliou, on denunciem la situació del català a les Illes Balears.

Els eurodiputats i eurodiputades expliquem a la Comissària que el TIL suposa un retrocés de la llengua catalana als centres educatius, que posa en risc “el català com a llengua vehicular en l’àmbit de l’ensenyament”. Per ells, amb “l’excusa d’implantar el trilingüisme es busca desmantellar el model d’immersió lingüística, model de garantia d’inclusió educativa en una comunitat amb fortes diferències socials”. De fet, les mesures adoptades pel govern balear s’oposen també al contingut de l’informe sobre protecció de llengües minoritzades aprovat el passat dimecres al Parlament Europeu amb el suport de 645 dels 766 diputats.

També denunciem que “no s’ha escoltat en cap moment ni els tècnics ni els professionals de la matèria i s’ha dictat una normativa incoherent amb un calendari d’aplicació inassolible”. Considerem que el TIL significarà un augment de les desigualtats dins de les aules i impossibilitarà el tractament adequat de les diferents necessitats educatives dels alumnes.

Per últim, els recordem en la carta que “la inexistent dotació de recursos per a l’aplicació del Decret, juntament amb la retallada del pressupost educatiu en 91 milions d’euros en aquesta legislatura, impedeix la seva aplicació i genera caos i incertesa en els centres i a la comunitat educativa”. És per tot això, que hem donat tot el nostre suport a la vaga indefinida i demanem a la Comissió Europea que intercedeixi per garantir la diversitat lingüística de la UE, reconeguda a la Carta de Drets Fonamentals de la UE.

 

En català al Parlament Europeu, de Raül Romeva i Rueda, per a Tornaveu (13.06.2012)

4
Publicat el 17 de juny de 2012

En català al Parlament Europeu, de Raül Romeva i Rueda, per a Tornaveu (13.06.2012)

Admeto que aconseguir que el català esdevingui llengua normal al Parlament Europeu ha estat gairebé una obsessió en els vuit anys que porto treballant en aquesta institució. Confesso que, quan vaig arribar-hi, l’any 2004, creia que ho aconseguiríem de seguida. Sabia que els nostres predecessors ho havien intentat fins a la sacietat, sense sortir-se’n. I tanmateix, estava segur que es tractava (vaja, que es tracta) d’un tema absolutament de sentit comú i de fàcil solució. L’aliança catalano-defensora en aquest assumpte vé de lluny, i en els dos mandats que he viscut, hem procurat enfortir-la.

És ja prou conegut per a tothom que el català és una llengua viva, utilitzada amb total normalitat per uns 10 milions de persones pertanyents a tres països de la UE i un d’associat (Andorra); que al PE són oficials llengües que compten amb molts menys parlants que el català; que la Constitució espanyola (article 3) considera el català una de les quatre llengües cooficials de l’Estat espanyol; que és una llengua d’ús habitual en l’administració, el sistema educatiu, els mitjans de comunicació i en tots els àmbits culturals; i, que donat que el respecte per la diversitat lingüística és una de les bases democràtiques i culturals de la construcció europea, tal i com queda establert en l’Article 22 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió, resulta profundament injust discriminar una llengua amb l’argument que no s’utilitza en tot l’Estat.

Però, si tot això és tan evident, què és el que falla? Molt senzill: l’estructura de l’Estat, Madrid, el govern central, digueu-li com vulgueu. En aquest sentit, he de dir que no he percebut cap diferència substancial entre els governs del PP i els del PSOE. I això és preocupant.

I no obstant, tinc la impressió que estem més a prop que mai de resoldre l’afer, almenys en la seva dimensió europarlamentària. El President de l’Eurocambra en Martin Schulz, lector empedreït de Cabré, ha reiterat sovint el seu compromís personal i polític en favor que puguem usar el català als plens del PE, amb tota normalitat. Som conscients de la magnífica oportunitat que aquesta situació ens aporta, i hi estem treballant.

Confio que aviat resoldrem aquest clar dèficit democràtic i lingüístic, i quan ho aconseguim, estic segur que molta gent que avui no és conscient de la importància d’aquesta fet es preguntarà: com és que no ho hem resolt abans, això? I la resposta caldrà trobar-la, un cop més, en un model d’Estat, l’espanyol, que no respon a la realitat nacional actual, i que no encaixa en l’Europa dels pobles que tanta gent somniem, i per l que treballem.

 

Font foto: A.C. / Tornaveu.

Contra el genocidi lingüístic #AlesIllesEnCatalà

3
Publicat el 14 de juny de 2012

Rebo a Estrasburg representants de l’Assemblea de Professors en Català de ses Illes, del Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament de les Illes Balears i de l’Associació de Drets Humans de Mallorca. Han vingut a explicar a l’Intergrup sobre Minories i llengües no estatals la situació de persecució que viu el català a les illes.

El que estan fent amb la llengua a les Balears és un genocidi lingüístic en tota regla. I com a tal cal denunciar-ho. Per això m’he posat el llaç quadribarrat.

Reitero el meu suport, agraïment i encoratjament als qui pateixen i lluiten per acabar amb aquesta injustícia.

M’han fet un prec, que comparteixo: aquest és un problema que ens afecta a totes les persones de l’àmbit lingüístic català. No només a les que viuen a les Balears. És important mantenir la unitat en el discurs i l’acció. L’atac al català a una part del domini lingüístic, és un atac a la llengua en sí.

Els representants de les associacions esmentades han explicat als nostres col.legues de l’intergrup les principals accions del Govern balear en contra de la diversitat lingüística. Són les següents:

1.Volen canviar els noms de ciutats i vil.les de Ses Illes al castellà.

2. Volen que els representants polítics i de l’administració usin el castellà, enlloc del català.

3. Volen canviar les regles de la llengua en l’educació, permetent els pares i mares a escollir el castellà com a llengua vehicular.

4. Han tancat RTV Mallorca, que tenia tota la seva programació en català, i es veia a totes les Illes.

5. S’ha reduït la presència de la nostra llengua en la televisió i ràdio públiques regional, RTV i IB3.

6. Enmig d’un procés de globalització dels mitjans de globalització, impedeixcen l’emissió de TV3, Televisió catalana.

7. Han abolit el departament General per a Política Lingüística, organització institucional que tenia l’objectiu d’estandaritzar la llengua catalana a les Illes Balears.

8. Finalment, el Govern vol eliminar el requeriment de conèixer el català per a les persones que treballin a l’Administració, o per aquells treballs en l’àmbit local i autònom. Això suposa una clara violació del dret a ser atesos i ateses per l’administració en català.

És fonamental mantenir i augmentar la tasca de sensibilització i informació a molts dels col.legues d’altres països que viuen ignorants d’aquests problema, o enganyats per determinats discursos que d’altres col.legues despleguen en contra de la diversitat lingüística.

Aquest discurs se suma a les nombroses iniciatives que fa anys portem fent els diputats i diputades de l’àmbit lingüístic català.

I que caldrà seguir fent, mentre duri aquesta persecució lingüística.

NdP conjunta dels eurodiputats Tremosa, Junqueras i Romeva sobre els efectes per al català del Reglament d’etiquetatge europea

4


Notícia segons TV3: http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3610910

Ramon Tremosa, Oriol Junqueras i Raül Romeva lamenten que el futur de l’etiquetatge en català quedi en mans del govern espanyol 

Avui, en el si del debat sobre l’etiquetatge alimentari, el comissari Dalli ha comparegut davant el plenari del Parlament Europeu i ha respost a la intervenció de l’eurodiputat Tremosa sobre l’ús del català per dir que: “el paquet acordat no canvia les regles pel que fa al règim lingüístic de l’etiquetatge.”

A més a més, en un correu electònic enviat pel secretariat de la Direcció General de Salut de la Comissió Europea el passat dia 4 de Juliol a l’eurodiputat Tremosa, es deixa clar que: “la provisió 15.1 no exclou l’etiquetatge d’aliments exclusiva en una llengua minoritària o regional, sempre és clar que l’idioma sigui entès pels consumidors allà on el producte sigui comercialitzat”.

La posició de la UE és doncs de no-alteració del regim lingüístic. Amb tot, l’esmentada resposta diu que: “així mateix, si un Estat Membre fa ús de l’article 15.2 i requereix l’ús d’una llengua oficial de la UE en les etiquetes, l’ús exclusiu d’una altra llengua no seria possible.”

D’aquesta manera doncs, futurs governs espanyols poden utilitzar aquest article 15.2 per prohibir el català com a llengua única en l’etiquetatge.

Història:

La proposta de la Comissió va ser feta pública per primer cop al gener de l’any 2008, en l’anterior legislatura del Parlament Europeu, però degut a la seva complexitat va ser post-posada la votació. L’any 2009 es va reobrir el debat amb els nous eurodiputats i després de mesos de treball en el si del Parlament, el març del 2010 el comité de Medi Ambient, Sanitat i Seguretat Alimentària va adoptar una posició en primera lectura, que posteriorment va ser aprovada en plenari al mes de Juny del mateix any.

Posteriorment, al desembre de 2010 el Consell va trobar un principi d’acord que va ratificar al mes de març de 2011. Es va entrar en un procés de segona lectura, en què el comité de Medi Ambient primer va prendre una nova posició tenint en compte l’acord del Consell i posteriorment el Parlament i els Estats han negociat el redactat final de l’acord que s’aprovarà demà.

En tot aquest temps però, el govern espanyol no ha pressionat la resta d’Estats Membres per aconseguir que el català es pogués fer servir en l’etiquetatge alimentari de la mateixa manera que les altres llengües de la Unió. Tampoc els dos grans grups de la cambra, els populars i els socialistes, han permès que cap esmena amb la intenció de modificar l’article 15.2 del Reglament (per tal de permetre l’ús de llengües no-oficials a la UE), com ara el català, tingués possibilitat de ser aprovat en el si del Parlament.

Esmena 137:

Davant aquesta situació, hi ha hagut una iniciativa de darrera hora liderada pels eurodiputats catalans Tremosa, Junqueras i Romeva per intentar modificar l’article 15.2, amb el suport de 37 eurodiputats entre els quals cal remarcar Santiago Fisas, Raimon Obiols i Maria Badia. L’article 15.2 diu literalment:

“Within their own territory, the membre States in which a food is marketed may stipulate that the particulars shall be given in one or more languages from among the official languages of the Union“. La nostra esmena només volia eliminar les paraules marcades amb negreta.

Així doncs, malgrat que la intenció de l’esmena és permetre l’ús normal del català en l’etiquetatge, sembla ser que finalment no serà possible la seva votació en plenari: cada cop que s’ha discutit al Comité de Medi Ambient del Parlament Europeu, els grups popular i socialista s’hi han oposat i per tant, al trobar-se el procés en segona lectura, no és possible admetre a tràmit modificacions que no haguin estat aprovades amb anterioritat pel Comité.

Aquesta situació, juntament amb la recent negativa del govern espanyol a donar suport a la plena oficialitat del català a Europa, tot aprofitant l’entrada de Croàcia, fa que cada dia més i més catalans tinguin incentius racionals creixents a demanar un Estat propi, atesa la inflexibilitat amb que els estats membres tracten les realitats nacionals europees que no disposen d’un estat.

 

 

Foto: etiquetatge només en català. Font: desconeguda

És l?hora de l?oficialitat del català a la UE

5
Publicat el 17 de juny de 2011

Adjunto la declaració/petició que aquest matí els eurodiputats catalans Oriol Junqueras, Raül Romeva i Ramon Tremosa, hem presentat al Parlament de Catalunya, la qual també està signada per Maria Badia, qui s’ha excusat per motius d’agenda, però que també ha signat la carta.

És l’hora de l’oficialitat del català a la UE

‘Demanem al Govern espanyol que sol·liciti l’oficialitat
del català en les negociacions d’adhesió de Croàcia a la UE’

La llengua catalana és la 13a amb més parlants de la UE
i, malgrat això, no és oficial a la Unió. Aquesta situació és especialment
preocupant atès que hi ha 14 llengües oficials a la UE que tenen menys parlants
que el català. Fa anys que la societat civil catalana, juntament amb els
eurodiputats catalans, el Parlament i el Govern de Catalunya han posat en
relleu, d’una forma persistent i rigorosa, el dèficit democràtic que suposa la
manca de reconeixement de la llengua catalana. Cal, doncs, redreçar la situació
per tal de garantir la igualtat de drets dels ciutadans de la Unió. En efecte,
la prolongació d’aquesta anomalia democràtica s’ha convertit en una qüestió de
drets de la ciutadania, precisament ara, que el Tractat de Lisboa reconeix, com
a origen de la legitimitat a la Unió, no només els estats, sinó també els
ciutadans.

L’oficialitat del català a la UE és, també, el que
correspon en estricta aplicació del Tractat de la UE en matèria de diversitat
cultural i lingüística (articles 3 i 165 del TUE). Així mateix, la
regularització de l’estatus de la llengua catalana és una responsabilitat
ineludible dels que pretenem apropar la Unió Europea als ciutadans catalans.

Per tots aquests motius, els signants d’aquesta
declaració demanem al Govern espanyol que sol·liciti l’oficialitat del català
en les negociacions d’adhesió de Croàcia, bo i aprofitant que cal esmenar el Tractat
de la Unió Europea per declarar el croat llengua de tractat i que,
posteriorment, caldrà reformar el Reglament 1/58 del Consell sobre el règim
lingüístic per afegir-hi també el croat. Com que l’oficialitat tant del català
com del croat requereixen la unanimitat al Consell, instem el Govern espanyol a
condicionar, si calgués, l’oficialitat d’una de les llengües a la de l’altra.

El Govern espanyol ha de defensar els drets de ciutadania
dels catalans amb la mateixa intensitat que els de la resta d’habitants de
l’Estat espanyol.

El Govern de Catalunya, per la seva banda, ha d’instar el
Govern espanyol a sol·licitar l’oficialitat del català a la Unió.

Creiem que el Govern espanyol torna a tenir una ocasió
immillorable per exigir l’oficialitat de la llengua catalana i, per tant, li
demanem que exerceixi la seva responsabilitat.

 


Maig del 2011

Parlament Europeu, Brussel·les

Parlament de Catalunya, Barcelona

Foto: Tremosa, Romeva i Junqueras aquest matí, al Parlament de Catalunya. Font: Europa Press.

Català a Europa: i malgrat tot…cal continuar insistint.

2
Publicat el 4 de maig de 2011

Avui els eurodiputats catalans Maria Badia (PSC),
Ramon Tremosa (CiU), Oriol Junqueras (ERC) i Raül Romeva (ICV) hem fet balanç
de l’ús de la llengua catalana a les institucions europees i hem hagut de reconèixer que
la situació del català a la UE segueix encallada. Ho hem fet acompanyant l’Ignasi Centelles, de l’Organització Horitzó Europa, amb qui hem valorat el full de ruta al qual ens vàrem comprometre fa un any. Diversos mitjans han cobert la roda, entre ells la Raquel Correa, de l’Agència Catalana de Noticies (ACN), que ha fet la peça que podeu trobar aquí.

I malgrat tot cal seguir reclamant, fins que s’aconsegueixi, que el català sigui una llengua NORMAL a la UE.

Reitero la meva frustració pel fet que una cosa tan simple, tan òbvia, tan fàcil d’aconseguir, tan raonable, tan necessària, tan barata, tan beneficiosa per l’europeïsme, tan bàsica si es vol ser coherent amb la idea que vivim en una Europa de drets i deures, costi tant d’aconseguir.

Avui hem manifestat novament, al PE, la impotència que sentim alguns de nosaltres per aquest fet, però a la vegada hem reiterat també la nostra convicció que la darrera cosa que podem fer és defallir.

No sé quan, ni com, ni qui, ho acabarà aconseguint, només sé que s’acabarà aconseguint, per què és legítim, i per tant, faré tt allò que estigui al meu abast per contribuir a que algun dia puguem donar aquesta bona noticia. Avui, però, no ha estat possible.

Foto: durant la roda de premsa d’avui. Font: ACN.

-Ah!- com diria el gran Monegal,- Alerta amb la patent europea!

11

El ple del Parlament Europeu votarà avui l’informe Lehne (A7-0021/2011) relatiu a Patent única: primer pas cap a la cooperació entre un grup de Estats membres (Cooperació judicial).

La comissió d’afers jurídics va autoritzar fa unes setmanes que un grup de països prengués la davantera en l’aplicació d’un sistema de patents única a la UE (veure la nota que va fer el servei de premsa del PE). La Comissió Parlamentària va aprovar l’ús de la cooperació reforçada, que havien sol.licitat el desembre 12 Estats membres.

Si el Parlament i el Consell donen finalment llum verda a aquest text, la Comissió haurà de presentar dues propostes de Reglament: una sobre el règim lingüístic (procediment de consulta) i l’altra sobre la creació de la patent única (procediment de codecisió). La comisió d’Afers Jurídics ha demanat al Consell que s’apliqui el procediment de codecisió en ambdós casos.

Han estat diversos els intents de crear aquesta patent única, que sempre ha topat en l’apartat del Règim lingüístic. Aquest és, de fet, el motiu pel qual, per exemple, l’Estat espanyol s’hi ha oposat reiteradament, ja que l’esmentat règim no preveu tenir en compte la llengua espanyola sinó només l’anglès, el francès i l’alemany.

No deixa de ser curiós, però, que el mateix Secretari d’Estat per a la UE ens visiti un per un als diputats de la circumscripció estatal, tal i com va fer fa uns dies, per demanar-nos que votem contra aquesta proposta donat que el règim lingüístic no preveu l’ús del castellà! (veure, per exemple, aquesta notícia a Público, La UE margina de nuevo a España e Italia en el acuerdo sobre la patente única).

-Ah! -com diria el gran Monegal,- Alerta! ara sí que tenim motius per clamar drets lingüístics-. Deuen pensar.

La paradoxa es dóna quan els mateixos que ens demanen això ens responen quan demanem poder usar el català en les nostres intervencions en el Ple d’Estrasburg, que la nostra és una reivindicació supèrflua (pitjor, inútil). És clar, per tant, que per al govern espanyol hi ha llengües de primera (que mereixen una activa campanya de defensa) i llengües de segona (per les quals no val la pena suar massa), cosa que lamento profundament.

Sigui com sigui el nostre grup, Verds/ALE, hem decidit votar-hi en contra, tot i que no pels motius usats per part del govern espanyol, sinó pel fet que la proposta comporta, en paraules del mateix Advocat General de la Cort de Justícia, manifestes incompatibilitats amb els Tractats.

De fet, Verds/ALE hem demanat diverses vegades que es posposi la votació basant-se en la necessitat d’avaluar en profunditat quines són aquestes incompatibilitats. Els grans grups s’hi han oposat.

Foto: Diego López Garrido. Font: Presidència Espanyola UE

Traductor Comissió Europea al català: noves expectatives

1
Publicat el 15 de juny de 2010

Els eurodiputats catalans i catalanes acabem de mantenir una reunió amb la Comissària Reding per tractar l’afer de la no renovació de la plaça de traductor/a que la Delegació de la CE té a Barcelona. El tema va aparèixer als mitjans el passat febrer quan es va saber que el 31 de juliol s’acaba el contracte del seu únic traductor qui, des de l’1 de gener del 2007, tradueix al català publicacions, articles i comunicats de premsa i la web de la representació de la Comissió a Barcelona. Les dues convocatòries que s’han fet fins ara per trobar-ne substitut/a han quedat vacants i, en un primer moment, la intenció de l’executiu comunitari era transferir aquesta vacant a la delegació de Madrid.

En saber-ho, els eurodiputats catalans i catalanes vàrem manifestar la nostra discomformitat, vàrem fer notar el caràcter altament sensible de l’afer, i vàrem demanar una reunió amb la Comissària responsable de les delegacions externes (la Sra. Reding) per parlar-ne-hi.

És el que hem fet aquest matí.
Hi érem Badia, Obiols, Sánchez, Junqueras, Fisas, Tremosa i servidor. Li hem transmès la gran preocupació que per a la ciutadania catalanoparlant té aquest tema, i li hem fet arribar el sentiment àmpliament majoritari de la ciutadania catalanoparlant que el català sigui no només tingut en compte per les institucions europees amb l’entitat que es mereix com a llengua plenament europea sinó que no fer-ho comporta un creixent allunyament del projecte europeu.

La bona notícia és que allò que en la darrera carta que ens va enviar la Comissària semblava tancat, és a dir, el fet que la plaça de Barcelona simplement desapareixeria, ja no ho està.

La Comissària s’ha compromès a reobrir la convocatòria per Barcelona durant la tardor per mirar de cobrir la vacant que quedarà a partir del 31 de juliol. Entretant, els serveis comunitaris assumiran interinament la feina que aquest fa fins que no hi hagi una nova persona responsable.

A la tardor haurem de tornar a valorar si l’apertura mostrada per la Comissió en l’afer del traductor es confirma.

La mala notícia, però, és que un cop més ha lamentat que el Govern espanyol no hagi fet els deures i no hagi fet arribar la fórmula de la institució/òrgan que s’ha d’encarregar de garantir les traduccions dels textos oficials comunitaris al català tal i com es va comprometre en signar l’acord amb les institucions europees l’any 2005 sobre l’ús de les llengües. Sobre aquest tema, però és el govern espanyol qui ens ha de donar explicacions, les quals ja hem demanat.

Foto: Reunió amb la Comissària. Font: ACN

Comissió, traductor/a, iniciativa europarlamentària

2
Publicat el 27 d'abril de 2010

Comissió, traductor/a, petició europarlamentària, de Raül Romeva (per a Crònica.cat)

En una nova iniciativa de caràcter conjunt impulsada per diversos membres del Parlament que provenim de territoris de parla catalana, ens hem dirigit a les Comissàries Viviane Reding (que a més és Vicepresidenta de la Comissió) i Androulla Vassiliou, via carta, demanant una rectificació en relació a la recent decisió de transferir les responsabilitats de traducció en versió catalana des de l’oficina de la Comissió a Barcelona cap a la de Madrid. En la carta expressem la nostra preocupació i advertim de les conseqüències que aquesta mena de decisions comporten en relació a la promoció mde l’europeïsme en països com el nostre.

En concret, a la carta, que datem a 23 d’abril,
‘expressem la nostra incomoditat per la manera com des de la Comissió Europea s’està afrontant la qüestió del traductor assignat a l’oficina regional de la Comissió a Barcelona’.

A més a més, ‘compartim (…) que la millor manera d’aproximar la idea i el projecte europeu a la ciutadania és fer-ho en la llengua d’aquesta’. I insistim en què: ‘Tenint en compte  (…) la peculiaritat de la situació de la llengua catalana, que tot i ésser la llengua pròpia d’uns 9 milions de persones no compta amb un estatus oficial a les institucions europees, considerem de vital importància el manteniment de la figura del traductor ‘oficial’ de la Comissió assignat a l’oficina de Barcelona.’

Manifestem que ‘som conscients que el mecanisme dut a terme per a la renovació de la plaça sol ser l’habitual’ però que, tot i així ‘els comuniquem que la decisió que semblen haver acordat a la Comissió Europea de transferir aquesta responsabilitat a l’oficina de la Comissió a Madrid la considerem inadequada per, almenys, tres motius: un és tècnic (no respon de manera adequada i suficient a la complexa i creixent funció de garantir l’accés de la informació comunitària més rellevant en la llengua catalana), el segon és polític (envia novament un missatge a les institucions estatals i subestatals que només esdevenint un estat de ple dret dins de la UE es podria assegurar la normalització de l’ús d’una llengua com el català en les institucions europees), i el tercer és social (contribueix a alimentar la frustració, cada cop més gran, que existeix als territoris de parla catalana en relació al projecte europeu).’

Així mateix, en l’epístola ‘insistim en la sol·licitud d’entrevista que els fèiem en la nostra primera carta, en la data que ambdues considerin la més adequada, per poder-los explicar aquest punt de vista, de manera més detallada.

La carta la signem, per ordre alfabètic:  Maria BADIA i CUTCHET (S&D),
Rosa ESTARÀS FERRAGUT (EPP), Santiago FISAS AYXELÀ (EPP), Oriol JUNQUERAS VIES (Verds/ALE), Raimon OBIOLS i GERMÀ (S&D), Teresa RIERA MADURELL (S&D); Raül ROMEVA i RUEDA (Verds/ALE), Marie-Thérèse SANCHEZ-SCHMID (EPP) i Ramon TREMOSA i BALCELLS, MEP (ALDE).

Confio que aquesta iniciativa, sumada a totes les altres que fa anys que duem a terme, i a totes les que encara, malauradament, haurem de seguir duent a terme en les properes setmanes i mesos, contribueixin a resoldre una situació del tot injustificada i incomprensible com és la no normalització del català en el procés de construcció europea, almenys en els termes i presència que una llengua com la nostra mereix.

Foto: Comissària Vassiliou

Català a Europa: full de ruta

8

Els diputats i diputades catalans del Parlament Europeu hem assumit avui un full de ruta per a la millora del reconeixement de la llengua catalana a la UE proposat per Horitzó Europa. Val a dir que és un Full de Ruta que compartim amb nombrosos col.lectius de la societat civil que ens han demanat que assumissim aquesta responsabilitat, la qual entomem amb ganes i convicció. És molta la inquietud que existeix al voltant d’aquesta qüestió, fortament emocional, i molta la necessitat que resolguem quan abans millor aquesta mena de greuges històrics, lingüístics, culturals i nacionals.

FULL DE RUTA PER LA MILLORA DEL RECONEIXEMENT DE LA LLENGUA CATALANA A LA UNIÓ EUROPEA EN ELS PROPERS MESOS

Tenint sempre present l’objectiu últim d’assolir la plena oficialització de la llengua catalana a la Unió Europea (per mitjà de l’esmena del reglament 1/1958 del Consell), els sotasignants acordem i ens comprometem a aplicar una estratègia comuna per avançar en el reconeixement de la nostra llengua a les institucions europees mentre no arriba la seva plena oficialització.

El full de ruta per augmentar el grau de reconeixement de la llengua catalana a la UE en els primers 12 mesos de la propera legislatura del Parlament Europeu consisteix a treballar per:

1.     
Fer complir en la seva integritat els acords administratius que el Regne d’Espanya ha signat en els darrers quatre anys amb cinc institucions i òrgans de la UE per a permetre-hi un ús oficial (tot i que limitat) de la llengua catalana, en especial:

a.     
en allò relatiu a la traducció i publicació al lloc web de la UE dels actes legislatius aprovats per codecisió del Parlament Europeu i el Consell de la UE;

b.     
en la sistematització de les relacions escrites entre els ciutadans i les institucions i òrgans signants;

c.      
i en la relació entre el Defensor del Poble Europeu i els ciutadans europeus (possibilitat de dirigir-s’hi en català i la disposició a Internet del formulari de reclamació i altres documents informatius del Defensor del Poble Europeu).

2.      Fer complir la totalitat de les conclusions del Consell Europeu de juny de 2005, en el qual els caps d’Estat i de Govern de la UE van acordar permetre l’ús de la llengua catalana en les sessions plenàries del Parlament Europeu.

3.     
Actualitzar o complementar els acords signats per tal d’agilitzar i racionalitzar certs procediments. En especial, es demana:

a.     
Que els acords esmentin explícitament la llengua catalana i no s’hi refereixin com a “llengua distinta del castellà que tingui estatut de llengua oficial segons la Constitució espanyola”

b.     
que les institucions i òrgans comunitaris signants responguin directament en llengua catalana qualsevol comunicació escrita enviada en aquesta llengua per un ciutadà assumint-ne els costos i sense necessitat d’un òrgan espanyol que n’assumeixi la traducció a i des del castellà, com preveuen alguns dels acords signats;

c.      
que en totes les reunions oficials del Consell de la UE i en les sessions plenàries del Parlament Europeu i del Comitè de les Regions s’habiliti interpretació al català, sense necessitat de preavís;

d.     
que es pugui fer servir el català en els textos de caràcter jurisidiccional o que es refereixin a l’aplicació d’una norma legal en les relacions escrites entre els ciutadans i el Tribunal de Justícia de la UE;

e.     
que es pugui utilitzar el català en les sessions plenàries del Comitè Econòmic i Social.

4.      Impulsar la creació del portal web de la UE (“Europa”) en llengua catalana.

5. Garantir la presència dun/a traduictor/a al català a la Representació de la Comissió Europea a Catalunya i a les Illes Balears.


Font foto: Institut Ramon Llull

Multilingüisme, dret i llibertat

5

Amb la votació d’avui al Parlament Europeu hem evitat sentar un precedent que hauria pogut ser realment perillós. Recordo, tal i com ja vaig explicar en l’apunt del dia 16 de febrer ( Aliança catalana en favor de la llengua a Brussel.les ) que el tema motiu de controvèrsia era l’informe Graça Moura sobre la promoció del multilingüisme a la UE. El cas és que quan l’informe es va votar en Comissió CULT s’hi varen colar algunes esmenes proposades per l’eurodiputat espanyol Luis Herrero, segons les quals, per exemple, es contemplava la possibilitat que els pares i tutors puguin escollir la llengua oficial en la qual volen que els seus fills/es siguin educats/des en aquells països en què existeixin més d’una llengua oficial. Així mateix, el text sortint de la Comissió CULT advertia de l‘error de promoure una llengua a expenses dels drets de les persones que parlen una altra llengua. A ningú se li escapa que això és clarament un torpede dirigit a la línia de flotació del sistema d’immersió lingüística a Catalunya. És evident que l’intent del PP no tenia tant a veure amb la promoció del multilingüisme a la UE, com amb criticar i posar en entredit el model d’immersió lingüística de Catalunya, curiosament un dels que s’ha demostrat més eficaç a l’hora de promoure l’educació de diverses llengües tal i com posa de manifest el Segon Informe Periòdic presentat al Secretari General del Consell d’Europa en relació a l’aplicació a l’Estat espanyol de la Carta Europea de llengües Minoritàries i Regionals. Que el PP n’ha volgut fer bandera partidista ho demostra el fet que el dia de la votació a CULT van fer ple. Malauradament no vàrem ser prous a CULT per aturar-ho, però ens vàrem organitzar de cara a la plenària i vàrem coordinar un informe alternatiu a través de Maria Badia (PSE), Mikel Irujo (ALE), Ignasi Guardans (ALDE) i un servidor (Romeva, Verds), amb aportacions de l’exeurodiputat i avui Secretari General de Política Lingüística, Bernat Joan. Informe ha comptat amb 335 vots favorables en la votació d’avui , ja que també la GUE s’hi han acabat sumant, i per tant s’ha imposat al text de Graça Moura. Així doncs hem corregit el tret, i s’ha evitat, un cop més, que el PP usi el Parlament Europeu per a dur a terme la seva particular batalla nacionalista. Per altra banda, el text finalment adoptat fa propostes realment destinades a promoure el multilingüisme com que s’aposti per la subtitul.lació, l’etiquetatge en les diferents llengües i la promoció de l’ensenyament de llengües estrangeres.

Font foto: Parlament Europeu

Aliança catalana en favor de la llengua a Brussel.les

5

La Comissió de Cultura i Educació (CULT) del Parlament Europeu votarà demà l’informe del diputat portuguès del PP, Vasco Graça Moura sobre: “Multilinguisme: un avantatge per a Europa i una responsabilitat compartida”. En el paràgraf 8 de l’informe es diu el següent: Afirma que es esencial salvaguardar la posibilidad de que los padres y responsables de la educación elijan la lengua oficial en que han de educarse sus hijos en los países en que coexistan una o más lenguas oficiales o una o más lenguas regionales’. Es tracta, com us podeu imaginar, d’un tema especialment rellevant i sensible en el cas de Catalunya i que, en el cas d’aprovar-se, i malgrat que es tracta d’un informe d’iniciativa (i per tant no jurídicament vinculant) establiria un precedent preocupant a escala comunitària. Calia reaccionar, i així ho hem fet. A proposta de la col.lega Maria Badia, qui sí és membre de la Comissió CULT, els diputats catalans Badia, Obiols, Guardans i Romeva, hem cosignat una esmena conjunta amb la qual, senzillament, pretenem eliminar aquest article. Malgrat que no formo part de la Comissió CULT, he sol.licitat al meu Grup (Verds/ALE) poder exercir-hi un dels dos vots que ens pertoquen, cosa que se m’ha acceptat. Així que hi seré, i votaré. És important ser-hi, d’altra banda, per què una altra de les esmenes presentades per un altre membre, en aquest cas Luis Herrero-Tejedor (PP), sobre el mateix article, pretén convertir-lo en: ‘Afirma que es esencial salvaguardar el derecho a que los padres y tutores elijan la lengua oficial en en que han de educarse sus hijos en los países en que coexistan una o más lenguas oficiales o una o más lenguas regionales’. No cal dir que, en cas de no prosperar la nostra esmena (i per tant mantenir-se el text original) o, pitjor encara, de prosperar l’esmena d’Herrero-Tejedor, el meu vot final serà negatiu.

Font: Badia, Guardans i Romeva a la seu del Parlament Europeu a Barcelona