És l’hora de la paritat, també a Europa. Fa temps que fem tard!

Aquesta setmana, a Estrasburg, hem construït una coalició multipartit amb l’objectiu d’exigir als governs dels estats membres, als partits polítics europeus i les institucions de la UE que prenguin mesures creïbles per aconseguir una equitat de gènere en tots els nivells de presa de decisions europees. Més de 50 diputades i diputats dels cinc grups polítics del Parlament Europeu, representants de la pràctica totalitat dels estats membre, hem signat la declaració 50/50.

És inacceptable que més de la meitat de la població europea sigui exclosa de la presa de decisions. En l’àmbit privat, en el mercat laboral, però també en la política i l’administració pública, les dones han de deixar d’estar invisibilitzades, i és responsabilitat de tota la societat aconseguir això. Les dones europees tenen dret a decidir sobre qüestions que afecten la seva vida quotidiana. Aquesta declaració pretén pressionar els governs de la UE, els partits polítics i les institucions perquè reverteixin la situació i garanteixin que el 2014 la UE compti també amb una clara mirada femenina.

Els Tractats de la UE esmenten explícitament la igualtat entre dones i homes des de 1957! I tanmateix segueix sense complir-se. L’últim exemple el vivim amb la vacant en la direcció del Banc Central Europeu, i el fet que no es tingués en compte cap dona com a possible candidata. Això demostra com és de difícil trencar estructures dominades pels homes.

La coalició 50/50 augmentarà la pressió sobre les institucions i els governs en el període previ a les eleccions europees del 2014 perquè el 2014 no hi hagi més excusa per no nomenar a una dona.

La declaració fa una crida a que cada estat membre proposi dos noms, una dona i un home, per ocupar un dels càrrecs a la Comissió Europea el 2014, així com a tots els alts càrrecs en les institucions de la UE. També insta les parts a garantir la paritat de gènere entre els seus candidats i candidates per les eleccions europees de 2014, així com als grups polítics al Parlament Europeu perquè garanteixin la paritat de gènere en el nomenament dels presidents i les presidentes de les comissions parlamentàries i de la Mesa.

La declaració està oberta a tots els diputats i les diputades dels parlaments estatals a que signin i es lliurarà a la Comissió Europea i als governs nacionals a principis de l’any.

Font foto: Zita Gurmai.

Igualtat dona-home, també en els Consells d’administració

Una dada: en la darrera dècada, la gran majoria (60%) de persones que s’han llicenciat en carreres com econòmiques, dret o administració d’empreses són dones. No obstant, i malgrat l’habitual retòrica en favor de la igualtat d’oportunitats, la realitat mostra com la participació de les dones en els principals centres de decisió (incloses les principals empreses) no arriba al 14%. És evident que hi ha un problema de fons, estructural, que fa que a mesura que s’ascendeix en els nivells de decisió política/econòmica, la proporció de dones descendeix de manera alarmant. El sostre de vidre, el negui qui el negui, és un fet. I cal trencar-lo.

Més enllà de reduir el debat a un afer de quotes, per a mi és un afer de promoure la igualtat.

La igualtat ha de ser un dels principis centrals que regeixi la construcció europea, per això la Unió Europea necessita una legislació clara que asseguri la paritat en els diferents nivells de presa de decisió, també als consells d’administració. Això és el que ha proposat la vicepresidenta Reding, a petició d’una gran majoria del PE.

Demà, a les 12.30, la Comissió Europea ha de decidir sobre aquesta qüestió, la qual es pot explicar de la següent manera:

Així mateix, adjunto la nota relativa a la decisió sobre el Banc Central Europeu:

Press release – Strasbourg, 22 October 2012

 

ECB executive board

MEPs vote against candidate in move to address exclusion of women from Euro decision-making

 

The European Parliament’s economic and monetary affairs committee this evening voted to oppose a new nominee to the executive board of the European Central Bank, citing criticisms about the failure to consider any female candidates for the vacancy. The European Parliament as a whole will now vote on the proposal to reject nominee Yves Mersch in its plenary session on Thursday (1). Commenting after the vote, Green economic and finance spokesperson Sven Giegold (MEP, Germany) said:

“This vote sends a strong political signal to EU governments that they cannot continue to ignore the exclusion of women from the Eurozone’s highest decision-making bodies.

“There has been no female member of the ECB’s executive board since 2011, a situation compounded by the lack of any female presidents of Eurozone central banks, which sit on the governing council. The lack of any female representation in the highest decision-making bodies dealing with the Euro crisis is clearly not acceptable. The EP plenary must now endorse today’s vote and demonstrate to EU member states that they need to redress this situation, all the more so as there is no change anticipated to the ECB board until 2018.

“Regrettably, in spite of assurances from Eurogroup president Jean-Claude Juncker that candidates of each gender would be considered for the replacement of Mr Gonzalez-Palermo (2), no female candidate was finally considered. There is no shortage of qualified female candidates, so the failure to even consider any, in spite of these assurances, has left MEPs with no alternative. The ECB is already a body with far-reaching influence and limited accountability; filling a new position on its executive against the will of democratically-elected representatives would be a further step backwards in terms of European democracy in the Euro crisis.”


(1) The European Parliament has a consultation role regarding appointments to the executive board of the European Central Bank. Although not binding, this would represent the first time the EP had rejected a nominee to the board, and would as such be a strong political signal.

(2) The economic and monetary affairs committee had previously raised the issue of female representation and committee chair Sharon Bowles wrote to Eurogroup president Jean-Claude Juncker in May 2012 to this end asking him to ensure a female candidate be considered for the replacement of Mr Gonzalez-Palermo.

– Spot the error blog and picture montage of male-dominated economic decision-making: http://www.sven-giegold.de/2012/keine-frauen-in-top-positionen-in-der-europaischen-wirtschaftspolitik/

Directiva Drets Víctimes ben encarada. Ara toca Directiva sobre violència de gènere.

Després de diversos mesos de trílogs, la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Assumptes d’Interior (LIBRE) i la Comissió de Drets de les Dones (FEMM) del Parlament Europeu acabem d’adoptar tot just fa un parell d’hores la proposta de Directiva sobre les normes mínimes relatives als drets, el suport i la protecció de les víctimes de delictes.

Aquesta directiva és un pas molt important per a la consolidació d’un espai de justícia europeu on es garanteixin els drets de les víctimes, així com el seu suport i protecció. Es tracta de drets tan bàsics com la traducció i interpretació, l’accés a serveis mèdics i psicològics i l’accés a la informació pertinent sobre la situació del judici han quedat garantits.

Dos aspectes mereixen ser especialment destacats. Primer, cal tenir en compte les necessitats específiques de les víctimes en els processos penals, independentment de la naturalesa del delicte o del lloc en què s’hagi comès en la Unió Europea. Amb això es pretenen evitar discriminacions per sexe, gènere, religió, raça, lloc d’origen o tipus de residència, entre d’altres. La situació de les persones immigrades en situació irregular han estat una de les nostres màximes preocupacions.

En segon lloc, el text inclou nombroses mencions a la situació de les víctimes de violència de gènere. En aquest sentit s’ha guanyat una important batalla en incloure una protecció específica sobre les dones europees que pateixen encara avui la xacra social del patriarcat. No obstant això el text no és suficient per prevenir i protegir les víctimes de gènere en totes les seves dimensions i és per això que el Parlament i el Consell van acordar demanar una regulació específica sobre violència de gènere. Ara és la Comissió, concretament la Comissària Reding, qui ha de posar sobre la taula una directiva sobre violència contra les dones.

 

Nota de prensa en CAST

Tras la Directiva de Victimas, la Comisaria Reding debe proponer ahora una Directiva contra la Violencia de Género

Tras varios meses de trílogos, la Comisión de Libertades Civiles, Justicia y Asuntos de Interior y la Comisión de Derechos de las Mujeres adoptaron conjuntamente, hoy, la propuesta de Directiva sobre las normas mínimas relativas a los derechos, el apoyo y la protección de las víctimas de delitos. El Vicepresidente de Verdes/ALE y ponente en la sombra de la Comisión de Derechos de las Mujeres, Raül Romeva y Rueda, dijo después del voto:

“Ésta directiva es un paso muy importante para la consolidación de un espacio de justícia europeo donde se garanticen los derechos de las víctimas, así como su apoyo y protección. Se trata de derechos tan básicos como la traducción e interpretación, el acceso a servicios médicos y psicológicos y el acceso a la información pertinente sobre la situación del juicio han quedado garantizados.

Dos aspectos merecen ser especialmente destacados. Primero, deberá tenerse en cuenta las necesidades específicas de las víctimas en los procesos penales, independientemente de la naturaleza del delito o del lugar en que se haya cometido en la Unión Europea. Con ello se pretende evitar discriminaciones por sexo, género, religión, raza, lugar de origen o tipo de residencia, entre otros. La situación de las personas inmigradas en situación irregular han sido una de nuestras máximas preocupaciones.

En segundo lugar, el texto incluye numerosas menciones a la situación de las víctimas de violencia de género. En este sentido se ha ganado una importante batalla al incluir una protección específica sobre las mujeres europeas que padecen aún hoy la lacra social del patriarcado. Sin embargo el texto no es suficiente para prevenir y proteger a las víctimas de género en todas sus dimensiones y es por eso que el Parlamento y el Consejo acordaron pedir una regulación específica sobre violencia de género. Ahora es la Comisión, concretamente la Comisaria Reding, quién debe poner sobre la mesa una directiva sobre violencia contra las mujeres.”

Font Foto: Radio Netherlands

Romeva sobre igualtat de remuneració dones-homes / Romeva sobre igualdad de remuneración mujeres-hombres

Això és, en breu, el que he dit aquest matí durant el debat sobre ‘Igualtat de remuneració entre homes i dones per a feines iguals, o del mateix valor’. Té a veure amb l’informe recomacions destinades a la Comissió sobre l’aplicació del principi d’igualtat de retribución entre treballadors i treballadores per a un mateix treball o per a un treball d’igual valor

Esto es, en breve, lo que he dicho esta mañana durante el debate sobre ‘Igualdad de remuneración entre hombres y mujeres para trabajos iguales, o de igual valor’.
Tiene que ver con el informe recomendaciones destinadas a la Comisión sobre la aplicación del principio de igualdad de retribución entre trabajadores y trabajadoras para un mismo trabajo o para un trabajo de igual valor 

 

Dones i canvi climàtic / Mujeres y cambio climatico

Heus aquí la meva intervenció d’aquest matí, al Parlament Europeu, reunit en sessió plenària a Estrasburg, sobre l’Informe de Kiil-Nielson sobre ‘Dones i canvi climàtic’

Adjunto mi intervención de esta mañana, en el Parlamento Europeo, reunido en sesión plenaria en Estrasburgo, con relación al informe Kiil-Nielsen sobre ‘Mujeres y cambio climático’.

Cap a la paritat dones/homes en política europea

Vull dir-ho: estic molt content que el Parlament Europeu s’hagi compromès de forma clara a favor d’una major participació de les dones en els processos de decisió política.

En dos informes adoptats avui a Estrasburg s’emfatitza la necessitat de promoure la igualtat de gènere en tots els processos polítics, per la qual cosa suggerim, entre altres mesures, establir quotes en les eleccions estatals, nacionals, regionals, locals i europees i en els òrgans decisió europeus (Comissió Europea, Servei d’Acció Exterior Europeu, etc).

Aquest és un vot molt positiu per a les dones a Europa. Ara, el Consell i la Comissió tenen un clar mandat per seguir avançant cap a la igualtat de gènere a través de l’apoderament de les dones. És la primera vegada en la història que el Parlament Europeu apel·la la la UE a introduir un sistema de quotes femenines i llistes cremalleres per a les eleccions europees de 2014. Espero que després del 2014 la meitat d’aquesta cambra siguin dones.

Així mateix, celebro el suport majoritari que ha tingut també l’informe sobre igualtat on s’insisteix en la necessitat de reduir la bretxa salarial entre homes i dones, acabar amb la bretxa en el sistema de pensions, que les dones migrades s’integrin en el mercat laboral, garantir la independència financera de les dones, i la necessitat que la sortida de la crisi compti amb una perspectiva de gènere.

Finalment, reitero una vegada més la crida que fa el Parlament per tal que el Consell desbloquegi la Directiva Horitzontal sobre Antidiscriminació, de la qual en sóc el ponent. “

Font foto: Newzitiv

Romeva sobre Igualtat d’oportunitats / Romeva sobre Iguladad de oportunidades

Aquesta és la intervenció que acabo de fer al Parlament Europeu, reunit en sessió plenària a Estrasburg, durant el debat relatiu a Igualtat d’Oportunitats 

Esta es la intervención que acabo de hacer en el Parlamento Europeo, reunido en sesión plenaria en Estrasburgo, durante debate sobre Igualdad de Oprotunidades

8M: desigualtats salarials entre dones i homes, un tema que cal afrontar i trobar-hi solucions

Un any més, des d’aquell ja llunyà 1911, commemorem el dia de la dona treballadora. Enguany m’enganxa a Brussel·les, i el passo treballant en un dels temes que segueixo amb més entusiasme i tenacitat al Parlament Europeu: la igualtat.

El lema de la reunió interparlamentària que avui té lloc a la seu del PE és tan clar com determinant: “Equal Pay for work of equal value” (a treball d’igual valor, mateix salari).

No és un tema qualsevol, i menys en un context de crisi que s’acarnissa, sobretot, amb les dones.

Un dels càlculs que suscita més controvèrsies és el de la diferència salarial entre homes i dones, ho constato cada vegada que faig servir les xifres que se’n deriven, clarament desfavorables per a les dones.

Al voltant de cada 8 de març trobem els mateixos debats. Articles de tota mena proliferen arreu amb arguments, també de tota mena.

Alguns dels articles són força raonats
(acostumen a estar signats per dones, amb significatives i destacades excepcions) i tan defensen com critiquen alguns de les propostes que es fan per reduir les desigualtats, des de quotes a repartiment de les càrregues laborals/familiars. En efecte, no pel fet de ser dones han d’estar totes d’acord en determinats aspectes de com afrontar la desigualtat.

D’altres articles pretenen tirar d’ironia o desprenen directament ira contra la lluita pro-igualtat
(casualment, la majoria els signen homes), contesten qualsevol dada o estadística que posi de manifest l’existent desigualtat, i pretenen ridiculitzar qualsevol mesura destinada a combatre-la, sovint traient-la de context.

No puc, en aquest article, comentar totes i cadascuna de les dades que evidencien la desigualtat, ni les propostes que entenc que cal aplicar per eradicar-la (això ho faig regularment, a través d’aquest bloc, i agrupo els articles en la categoria Gènere i igualtat d’oportunitats). Allò que sí vull fer, però, és centrar-me en el tema de discussió d’avui: la desigualtat salarial.

Anem a l’arrel: com es mesura la diferència salarial entre homes i dones? Segons explica la Comissió Europea, aquesta diferència és un percentatge respecte dels ingressos de la població masculina i representa el promig de les diferències entre ingressos bruts per hora de treballadors de sexe masculí i femení. Els ingressos bruts són els pagaments o salaris que s’abonen directament a un/a treballador/a abans que s’apliqui la deducció (IRPF o Seguretat Social).

Calculat així, en tots els sectors de l’economia de la UE les dones guanyen, de mitjana, aproximadament un 17% menys que els homes (dades per a la UE,  http://epp.eurostat.ec.europa.eu/statistics_explained/index.php/Gender_pay_gap_statistics ).

Això és un fet, i mereix una reflexió per si mateix. A partir d’aquí cal avaluar les múltiples variables que composen aquesta xifra, i això és precisament el que estem fent avui al PE, amb arguments, dades i anàlisi.

Especialment important, per a mi, és emfasitzar que aquesta igualtat cal assolir-la en tots els àmbits, siguin aquests de caràcter productiu o reproductiu. En altres paraules, per tal d’aconseguir la igualtat dones i homes en l’àmbit públic/laboral, cal simultàniament treballar per tal que hi hagi també igualtat en les càrregues/tasques familiars i domèstiques. D’això en diem corresponsabilitat.

Sigui com sigui: entenc que la lluita contra les desigualtats com un eix de treball polític i social de primer nivell. L’eliminació de les diferències salarials entre dones i homes contribuiria (juntament amb d’altres mesures) a reduir els nivells de pobresa i augmentaria els ingressos que reben les dones al llarg de la seva vida, reduint així el risc a caure en la pobresa en el moment de la jubilació.

Una major igualtat entre dones i homes, en síntesi, no és només un tema de drets fonamentals, sentit comú i responsabilitat, sinó que suposa també més beneficis per a l’economia i per a la societat en general.

Font foto:© European Union 2012 EP/Pietro Naj-Oleari

El rol de la dona en l’economia verda

La Comissió de Drets de les Dones i Igualtat d’Oportunitats del Parlament Europeu està treballant en un informe d’iniciativa (INI) relatiu a com afrontar propostes per potenciar l’economia verda que tinguin en compte la perspectiva de gènere. Demà mateix, de fet, tinc previst participar en una de les reunions dels i les ponents a l’ombra que seguim aquest dossier.

Gràcies a la feina de dues de les meves assessores, la Delfina Rossi i la Blanca de Riquer, disposem d’una molt bona guia amb la qual afrontar aquest debat amb els altres grups.

El nostre punt de partida, que ja vaig defensar quan treballava en el meu informe sobre Crisis i perspectiva de gènere (veure per exemple L’Informe Romeva sobre crisi i gènere arriba al ple) consisteix a que l’actual crisi econòmica pot ser una bona oportunitat per canviar la nostra estructura de producció, consum i distribució cap a una economia verda, però que aquesta transició no es pot fer sense la participació de les dones.

L’economia verda ha d’estar intrínsecament lligada amb un canvi social i cultural que deixi de banda l’antropocentrisme i situï a totes les persones en peu d’igualtat.
 
No podem dissociar la visió verda de l’economia de la justícia social i la igualtat de gènere. El sistema econòmic i la visió del mateix ha estat creat sota el vel del patriarcat i, per tant, el canvi d’aquest requereix el canvi del paradigma cognitiu d’anàlisi de la nostra societat.

Que l’economia verda s’apliqui a ella mateixa la perspectiva de gènere implica, per exemple, que ha de tenir en compte que l’augment de llocs de treball verds, generalment tècnics i majoritàriament ocupats per homes, no pot suposar una perpetuació de la discriminació de gènere en l’àmbit laboral.
 
I això com es fa? Proposem una aproximació basada en una estratègia multidimensional que, de manera resumida, parteix del principi segons el qual la lògica dominant per a crear llocs de treball verds i indústries que siguin eco-friendly (disculpeu l’anglicisme) passa per incorporar elements d’acció afirmativa per a les dones que van des de la incorporació de la visió de gènere en les reformes laborals (jornades a temps parcial, etc…) fins a l’establiment de quotes en universitats tècniques o treballs en energia renovable.

Tot plegat però, ha d’anar paral·lel a la transformació del discurs dominant a la vegada antropocèntric i androcèntric.

A poc a poc, les polítiques europees, nacionals i locals han d’anar trencant la lògica patriarcal, promovent l’emancipació i apoderament de les dones. En aquest sentit salvaguardar i consolidar l’estat del benestar és central per garantir que les dones accedeixin al mercat laboral en peu d’igualtat, entre altres mesures.
 
Hi ha tres aspectes clau que cal no perdre de vista per avançar en aquesta direcció:

Primer, cal un canvi en la lògica econòmica. El concepte d’economia ha de canviar per tal de trencar la falsa dicotomia entre esfera pública i privada, treball reproductiu i productiu, pagament o no pagament. Adoptar una visió integral de la vida de les persones i de les seves necessitats és fonamental per crear una nova economia.

Segon, cal un canvi en el concepte de sostenibilitat. L’economia (les seves estructures i les seves activitats) ha de ser sostenible no només en termes mediambientals però també socials. La sostenibilitat entre homes i dones, intra i inter generacional, entre les societats.

I tercer, cal un canvi en el paper de l’Estat i les administracions públiques. L’Estat ha de ser un agent actiu de canvi social i cultural. I ho és a l’hora d’aplicar reformes. En aquest sentit, especialment durant la crisi, és central que les reformes estructurals de l’Estat no vagin en detriment de la igualtat entre homes i dones, al contrari, les reformes han de promoure la mateixa i redistribuir recursos i càrregues de manera justa. Així les polítiques europees de la sortida de la crisi no poden seguir sent “gender blind” (de nou, disculpes per l’anglicisme)

Però tot això es pot concretar encara més en propostes com les que segueixen (i que són les que proposem als nostres col·legues d’altres grups per tal de dotar-nos d’un informe que clarament serveixi per marcar camí, tant a la Comissió Europea com al Consell):

1. Reducció de la jornada laboral. L’economia neoclàssica presenta l’”homous economicous” com un individu totalment independent capaç de treballar tot el temps, sense considerar tot el procés afectiu i de cobrir necessitats bàsiques i sentimentals que hi ha darrere d’una persona. Contra aquesta visió, s’imposa cada vegada més una discussió sobre la distribució del temps. Això vol dir discutir sobre les relacions de gènere i de poder. Lamentablement, el valor que té la vida privada ha estat destruït en les nostres societats, fent que el treball reproductiu realitzat per les dones sigui invisible, la qual cosa fa que s’invisibilitzi també a les dones en general.

2. Impostos partir d’una perspectiva de gènere. Els impostos tenen un paper clau, no només per combatre els efectes de la crisi, sinó que les seves modificacions influeixen molt a la creació de desigualtats. Per això s’imposa eliminar les reduccions d’impostos que afavoreixin les desigualtats i redueixin les redistribucions de salaris (reduccions que per altra banda se solen fer sobretot a les persones amb més ingressos); una redefinició de l’IVA des d’una perspectiva de gènere (determinats productes sanitaris bàsics per a la dones tenen un 8% d’IVA (el mateix que, per exemple, el caviar o refrescos); o la reducció de l’IVA en els serveis de cures a persones.

3. Més democràcia en l’economia financera per més igualtat de gènere. Això passa, per exemple, per la creació d’un banc públic que, entre d’altres coses, permeti concedir crèdits públics a dones amb unes taxes d’interès de zero o per sota del mercat, així com per la creació de productes financers públics destinats a ajudar a les dones accedir a un habitatge. Però no només això, també cal paritat entre homes i dones en les diferents esferes de presa de decisions relatius als mercats financers, o la cancel·lació del deute exterior a països compromesos amb la igualtat de gènere i les polítiques de sostenibilitat mediambiental.

4. Sostenibilitat social i mediambiental de l’economia real. Això passa per fomentar polítiques d’intervenció pública a favor de la igualtat, el rescat o ajuda a companyies condicionat per polítiques d’igualtat de gènere, reducció de la petjada ecològica, la creació de beques per a dones en carreres tècniques, o la inclusió de la perspectiva de gènere en totes les àrees econòmiques (construcció, indústria, turisme, petites empreses, energia, consum privat, mobilitat, transport…)

5. Conflictes i reptes laborals des d’una perspectiva de gènere. Implica definir els estàndards sobre un treball mínim (inclou un salari mínim, més seguretat laboral), l’augment dels salaris mínims (molt rellevant per a les dones) per reactivar l’economia a través del consum, estendre la seguretat social a la gent més necessitada (sobretot a les dones sense feina i amb càrregues familiars), i promoure polítiques actives de creació d’ocupació sense discriminacions.

De tot plegat, veurem què queda al final de les negociacions.

Font foto: greenforall.org

Dones i política, una nova proposta de l’Eurocambra

La Comissió de Drets de les Dones i Igualtat (FEMM) del PE torna a reclamar quotes en les llistes i en els càrrecs polítics. Just fa uns minuts hem votat l’anomenat informe Pietikäinen sobre la participació de les dones en els processos de decisió política. A més de sol·licitar la creació d’un Institut Europeu de la Igualtat de Gènere i altres suggeriments per facilitar i promoure la igualtat de gènere en tots els processos polítics, l’informe remarca la necessitat d’introduir quotes en les eleccions nacionals, regionals, locals i europees i en els òrgans decisió europeus (Comissió Europea, Servei d’Acció Exterior Europeu, etc).

 

Trobo que aquest és un vot molt positiu que crida de nou als Estats Membres i a la Comissió a seguir avançant cap a la igualtat de gènere a través de l’apoderament de les dones. El reconeixement de les mesures d’acció positiva, les quotes i les llistes tancaments són centrals perquè les dones puguin estar en peu d’igualtat en la presa de decisions públiques.

En aquest sentit, en èpoques de crisi crec que és més important encara remarcar la participació de les dones en òrgans de presa de decisions de política econòmica. Per això vull lamentar que Espanya una vegada més hagi presentat a un home com a candidat únic al Banc Central Europeu, organisme la consell de govern està format exclusivament per homes.

 

Foto: Executive Board del BCE