Mujeres en el sector de la pesca: por una mayor visibilidad, reconocimiento y derechos.

Presentamos hoy, en el pleno, el informe sobre las medidas específicas en el ámbito de la Política Común para desarrollar el paper de la mujer (2013/2150 (INI)), del que que soy co-ponente, junto con la colega Dolores Garcia Hierro.

En primer lugar quiero agradecer especialmente a mi colega Dolores Garcia-Hierro, por haber liderado y trabajado tanto y tan bien en esta cuestión.

Personalmente es un tema que sigo desde los dos frentes del mismo, como miembro de las dos comisiones que le afectan, la de Derechos de la mujer e igualdad de oportunidades, y la comisión de pesca y asuntos marinos.

Este informe era necesario para poner de manifiesto la labor que desarrollan tantas y tantas mujeres en el sector de la pesca que ni se ve, ni se reconoce, ni se valora como debería y ello a pesar de que representa un indudable valor añadido económico, y que contribuye a la sostenibilidad social, económica y ambiental de numerosas localidades y regiones de Europa, en particular en las zonas más dependientes de la pesca.

Son más de 100 000 las mujeres que trabajan en el sector de la pesca en los Estados miembros, de las que un 4% lo hace en el sector extractivo (con trabajos vinculados a la actividad de los barcos pesqueros como rederas, neskatillas o empacadoras), un 30 % en el de la acuicultura (principalmente en el marisqueo de a pie), y alrededor de un 60 % en la industria transformadora. 

La dureza de los trabajos que realizan es a menudo enorme. He tenido ocasión de conocerlo de cerca a lo largo de estos años.

Por todo ello, con este informe aspiramos a cambiar la situación que sufren muchas de ellas.

Para ello, por ejemplo, es necesario contar con un programa estadístico específico para las regiones dependientes de la pesca, prestando particular atención a la pesca costera artesanal, con objeto de evaluar las necesidades específicas de la actividad de las mujeres y mejorar el reconocimiento social de estas profesiones de gran dureza.

Esta recopilación de datos debe ser desglosada por sexos y tener en cuenta indicadores como la edad, el nivel educativo y de formación, y la actividad de cónyuges o parejas colaboradores.

También pedimos que se reconozcan jurídica y socialmente el papel desempeñado por las mujeres en el sector de la pesca y la acuicultura, así como en el desarrollo sostenible de las zonas dependientes de la pesca, con el fin de eliminar todas las barreras económicas, administrativas y sociales que hacen más difícil su participación en condiciones de igualdad.

Urge, asimismo, regular y reconocer como enfermedades profesionales las lesiones en las articulaciones o la columna vertebral o las enfermedades reumáticas provocadas por las duras condiciones meteorológicas en las que tienen que trabajar mariscadoras, rederas, neskatillas, empacadoras, mujeres de empresas de transformación, procesadoras, pescadoras, comercializadoras, así como las derivadas del levantamiento de pesos excesivos.

No debemos olvidarnos tampoco de la necesidad de fomentar y apoyar financieramente el asociacionismo entre las mujeres mediante redes de mujeres a escala nacional y europea, con objeto de aumentar la visibilidad del papel desempeñado por las mujeres en el sector de la pesca, sensibilizar a la sociedad sobre la contribución de estas a dicha actividad, facilitar el intercambio de experiencias, así como para comunicar las necesidades y reivindicaciones de las mujeres desde las administraciones locales hasta los organismos europeos.

Por ello mismo, es necesario fomentar y reforzar la participación efectiva de las mujeres en los órganos consultivos, Consejos Consultivos y órganos decisorios, representativos, regionales y cofradías, garantizando su participación en la toma de decisiones tanto en el sector público como privado en igualdad de condiciones con los hombres.

Finalmente, los Estados miembros deben velar por el cumplimiento de los objetivos de la nueva Política Pesquera Común relativos al acceso a recursos pesqueros basado en criterios transparentes de carácter ambiental, social y económico, incorporando los principios de igualdad de trato y oportunidades entre mujeres y hombres.

Ello implica, entre otras cosas, reconocer el estatus laboral de las mujeres en los casos de cese temporal de la actividad, incluyendo las paradas biológicas, así como velar por el cumplimiento de la Directiva 2010/41/UE para que las mujeres del sector pesquero que trabajan a tiempo completo o parcial en las empresas familiares o apoyando a sus cónyuges o parejas, contribuyendo de esta forma a la sostenibilidad económica propia y familiar, así como las que realizan dicha actividad como medio de vida y no pertenecen a ninguna unidad familiar, reciban el reconocimiento legal y beneficios sociales equivalentes a los de las personas autónomas.

Font foto: Adrián Santasmarinas

Des del PE: en contra de la Llei Gallardón, a favor dels Drets de les Dones

Sr. Comisario,

La contrarreforma de la Ley de derechos sexuales y reproductivos y de interrupción voluntaria del embarazo que presenta el PP, en España, es un menosprecio a los derechos de las mujeres con una fuerte carga ultraconservadora y reaccionaria que se convierte en una imposición de corte machista que supone la restricción más dura del aborto en la época democrática.

 
La limitación del aborto en dos supuestos , el riesgo grave de la vida o la salud física o psíquica de la mujer y el de embarazo consecuencia de un delito de violación , sitúa el marco legal de España lejos de los tratados internacionales, las resoluciones europeas y las recomendaciones de la Organización Mundial de la Salud en materia de derechos sexuales y reproductivos , relegando los derechos de las mujeres a la cola de Europa al nivel de países que no suscriben los tratados internacionales y vulneran los derechos humanos.

La base ideológica de la contrarreforma concibe a las mujeres como sujetos sin derechos que hay que tutelar y donde su voluntad queda relegada por una supuesta defensa de los derechos ” del concebido ” . Este fundamentalismo misógino nos devuelve a los tiempos donde el aborto era privilegio de las clases altas ejerciendo así la discriminación por razones económicas que verterá las mujeres a aborto clandestinos aumentando el riesgo sobre la vida y la salud de las mujeres.

Es, por tanto, una ley, inecesaria, inoportuna, machista, clasista, retrógrada, anacrónica, improcedente e impropia de los tiempos que vivimos.

Y por ello insto a la Comisión Europea, a hacer todo lo posible para evitar que tenga lugar tal despropósito.       

El derecho de las mujeres a decidir sobre el propio cuerpo queda transferido a la tutela de los médicos o médicas a las que , a su vez , se les somete a una mayor presión y amenaza penal basada en criterios morales retrógradas que poco tienen que ver con la ética y los criterios científicos.

 Las leyes más restrictivas como la aprobada por el PP han demostrado inútiles para reducir los embarazos no deseados . Los datos demuestran que la tasa de abortos es menor en aquellos países donde las leyes son más permisivas . Es, por tanto , una ley que no afronta las soluciones efectivas para reducir el número de abortos , sino que es fruto de la hipocresía y doble moral con la que se impone el machismo institucional que promueve la derecha reaccionaria.

La promoción de la salud y la educación sexual son las medidas que las instituciones públicas deben priorizar y reforzar para garantizar los derechos sexuales y reproductivos . La interrupción voluntaria del embarazo y los métodos anticonceptivos deben ser derechos garantizados desde las redes públicas de salud.

El movimiento feminista continuará la lucha , no sólo para evitar cualquier paso atrás , sino para hacer todos los pasos que quedan para avanzar en los derechos de las mujeres aquí y en el mundo .

Sorpresa i indignació supina d’europarlamentaris/ies europeus/es davant la reforma que pretén Gallardón

Avui Verds/ALE hem fet la roda de premsa per explicar la nostra ferma oposició a la llei de l’avortament que proposa el govern espanyol.

La intenció era deixar clar el posicionament contrari del nostre grup a l’avantprojecte de Llei de la reforma de l’avortament aprovada pel Govern espanyol i donar suport a la iniciativa que ha pres el president de la Comissió dels Drets de les Dones a l’Eurocambra, Mikael Gustafsson, d’enviar una carta oberta signada per eurodiputats, eurodiputades i diputats dels Estats Membres al Govern de Rajoy. És urgent i necessari donar suport a les dones en la defensa del seu dret a decidir sobre la seva salut ja que el dret de la dona a decidir sobre el seu propi cos és un dret humà fonamental. 

Apel·lem als diputats i diputades de la Cambra a enviar un missatge clar al ministre Gallardón: la reforma de la llei és un procés que s’ha de frenar i que no pot continuar de cap manera.  

Igual com han fet també els dos diputats d’ICV al Congrés, Laia Ortiz i Joan Coscubiela, he signat aquesta iniciativa just la setmana que l’Eurocambra debat (demà), amb la Comissió Europea, el marc de protecció sobre els drets sexuals i reproductius de les dones.

El sentiment majoritari de la cambra en contra de la restricció dels dret de les dones a avortar es veurà en el debat, i posarà de manifest la sorpresa i la indignació supina dels i les eurodiputades europees davant el canvi a la llei que pretén el Govern espanyol.

Estem en un context de retrocés en comparació amb d’altres països europeus. L’estat espanyol ha passat d’estar a la vanguardia, a retrocedir 30 anys enrere. Dels estats membres, 21 països tenen una llei de terminis, 6 tenen una llei de supòsits i només 1 (Malta) té l’avortament sota prohibició.

De la mateixa manera, he volgut remarcar que, a més, en els països amb lleis més permissives i que tenen un bon marc legislatiu de salut sexual i reproductiva hi ha una reducció clara dels casos d’avortament.

No hi ha cap dada que justifiqui sota cap supòsit el canvi de marc legislatiu, com tampoc no hi ha cap demanda de la societat espanyola que reclami majoritàriament un canvi normatiu. Per tot això, el nostre grup parlamentari es mobilitzarà per reaccionar amb totes les energies perquè no avanci la reforma. Tants anys de lluita i de feina del moviment feminista no es poden llençar per la borda així com així, i encara menys per les obsessions tacticistes d’un govern que pretén amagar les seves vergonyes amb un debat extemporani i innecessari.

Aquest és el vídeo de la roda de premsa:

Victòria dolorosa del lobby ultraconservador i anti-Drets de les Dones al Parlament Europeu

Avui, Dia Internacional dels Drets Humans, el ple del Parlament Europeu ha mostrat una vegada més quines són les majories que el conformen en negar la salut sexual i reproductiva i drets afins, drets humans i legítims de les dones.

Al rebutjar l’informe sobre els drets de salut sexual i reproductiva (SRHR), també conegut com a informe Estrela, el PE s’inclina a la pressió dels polítics ultraconservadors i reaccionaris. Desgraciadament, els grups del PP i ECR, majoritaris en el ple, han aconseguit aprovar amb una lleugera majoria (334 contra 327 vots) una proposta de resolució que s’ha carregat bona part del text original i ha evitat que aquest fos sotmès a votació. El polèmic informe, amb el que teníem posades les esperances per frenar la dreta més conservadora d’impedir la plena consecució dels drets sexuals i reproductius de les dones en els diferents estats membres, s’ha buidat de continguts.

Els drets de salut sexual i reproductiva estan consagrats en diversos tractats (1) , que són de gran importància per a la persona i per a la societat en conjunt. La qüestió clau de l’informe que s’havia de votar avui és el benestar físic i mental respecte a totes les àrees de la sexualitat humana i la reproducció. No és, com es diu, un simple informe pro-vida, més aviat el contrari: l’informe posa èmfasi en la salut i el benestar de la dona i les nenes, mostra la seva preocupació per l’augment dels embarassos adolescents en diversos Estats membres de la UE, exigeix ??accés a un avortament segur i demana una educació sexual adequada a l’edat a l’escola.
 

 

La ponent de l’informe, Edite Estrela, ha declarat que ” la hipocresia i l’obscurantisme han sobreposat als drets legítims de les dones. Avui el Parlament Europeu té una posició més conservadora que al 2012. Però això l’electorat europeu no ho oblidarà” També ha demanat que es retiri el seu nom de l’informe.

Un Parlament que està compromès amb el benestar dels seus ciutadans hauria d’haver votat a favor d’aquest informe. Els drets en salut sexual i reproductiva són un element vital per a la dignitat humana i la UE només pot assolir els millors estàndards possibles de salut si es promouen i respecten aquests drets de salut sexual i reproductiva. No és l’informe, sinó aquesta actitud reaccionària i ultraconservadora, que posa la seva ideologia abans que la salut i el benestar de la dona i les nenes, la qual hauria d’haver estat rebutjada.

Des dels Verds / ALE lamentem aquesta batalla perduda però no deixarem d’insistir i reivindicar els drets de les dones. Per això, intensificarem les campanyes informatives i defensarem el dret a un avortament segur i a una educació sexual i reproductiva anem a on anem, perquè la religió deixi d’exercir aquesta tutela social inadmissible sobre les dones.

Plantarem cara a Europa, però també a Espanya, on Gallardón ja ha anunciat que pretén avançar amb la reforma de la llei d’avortament per penalitzar el dret de les dones a decidir lliurement sobre el seu propi cos .

( 1) Inclou , CEDAW , 1994 Conferència Mundial de Població de les Nacions Unides de 1994 i la Conferència de l’ONU sobre la dona de 1995

Contra l’Europa carca i testosterònica: sí als drets sexuals i reproductius

Entre tanta moguda, aquesta setmana, a Estrasburg, no havia trobat encara el moment per comentar un dels fets sens dubte més rellevants que expliquen l?actual deriva conservadora de les majories europees: la votació, dimarts, de l?informe del Parlament Europeu sobre Salut Sexual i Reproductiva (Informe Estrela). O més ben dit la no votació, ja que finalment, després d?un intens debat, plagat de gestos maleducats i expressions insultants, una lamentable majoria va decidir tornar el text a la Comissió pertinent (FEMM), deixant-nos en minoria als i les que sí volíem que el Parlament es pronunciés a favor dels drets de les dones a escollir.

Un cop més el Parlament Europeu va mostrar la seva cara més rància i conservadora. En un tuit m?hi vaig referir com la versió ?carca-tesosterònica? d?una Europa que està en plena etapa de repensar-se. Ja sé que, normativament i lingüística, aquesta expressió no és encertada, però, en aquest cas em va semblar que descrivia perfectament la situació.

Va ser una nova victòria de l?anomenat lobby pro-vida, liderat per una església catòlica i grups extremistes afins que, un cop més, ha convertit en croada la lluita contra els drets de les dones a decidir sobre el seu propi cos.

No és una cosa només del sud d’Europa, o de només uns pocs països que prohibeixen totalment l’avortament (Malta, Irlanda i Polònia). La taca s?ha estès, i avança inexorable.

Al Parlament Europeu aquesta majoria ha estat possible aquesta setmana gràcies a la coalició entre el Partit Popular Europeu, els conservadors euroescèptics (ECR), els euròfobs (EFD) i, de manera sorprenent, una bona part del grup Liberal i Demòcrates (ALDE), tot i que amb honroses i dignes excepcions.

Ara, l’informe Estrela torna a la Comissió de FEMM, on el vàrem adoptar per 60 vots a favor, 7 en contra i 7 abstencions. És esperable que aquesta majoria es mantingui, de manera que tornarem a votar, tornarem a guanyar, i tornarem a dur-lo al ple. Veurem si aconseguim revertir llavors aquesta situació.

Anant al contingut del text, convé destacar-ne 5 aspectes que el converteixen en un document prou important i que convé que sigui adoptat pel Parlament.

1. El dret a la salut sexual i reproductiva és un dret fonamental

Tota persona té dret a prendre les seves pròpies decisions, amb informació i responsabilitat, sobre la seva salut sexual i reproductiva, així com viure la seva sexualitat lliure de danys, perjudicis, violència i discriminació. La violació dels drets sexuals i reproductius vulnera el dret a la igualtat, a la no discriminació, a la dignitat, a la salut i a la llibertat per no ser sotmès a tractes inhumans i degradants.

2. Aquest dret NO està garantit a tota Europa.

Les dones europees, també a l’Estat espanyol, han de lluitar sovint, i cada vegada a més, pels seus drets sexuals i reproductius, ja que aquests no estan garantits. El text posa èmfasi en que, malgrat els compromisos internacionals, les normes de salut sexual i reproductiva segueixen sent molt diferents entre els Estats Membre. L?informe demana als Estats que garanteixin l?aplicació d?estratègies nacionals de salut sexual i reproductiva i destaca el paper de la UE en la sensibilització i la promoció de les millors pràctiques. Destaca que fins i tot quan l?avortament és legal, sol ser retardat o impedit a causa de temps d?espera innecessari, una orientació esbiaixada o la negativa a realitzar un avortament per raons morals o religioses (objecció de consciència).

3. Es necessita una posició forta i definida

Per primera vegada en més d?una dècada, el Parlament Europeu té l?oportunitat d?expressar la seva posició sobre la salut i els drets sexuals i reproductius, en un context en que aquests drets estan cada vegada més amenaçats a la UE i fora d?ella. L?informe arriba en un moment clau, quan els actors internacionals estan negociant polítiques globals sobre població, desenvolupament i igualtat de gènere. Els grups reaccionaris s?oposen a la diversitat sexual i a la recerca per restringir l?autonomia sexual i reproductiva i els drets de les dones.

4. És clau per aconseguir la igualtat de gènere. 

L?Informe destaca que la igualtat de gènere i l’empoderament de les dones es pot aconseguir mitjançant el respecte i la promoció dels drets sexuals i reproductius. L?informe també reconeix que quan a les dones se’ls nega el dret a decudir sibre el seu cos, no poden ser iguals que els homes quan se’ls nega el control de la seva fertilitat, la seva salut i el seu cos. Així, es subratlla que la promoció dels drets sexuals i reproductius contribueix a la prevenció i mitigació de la violència contra les dones.

5. És una condició per a l?eradicació de la pobresa i per la vida de les dones al Món

L?informe exigeix la incorporació dels drets a la salut sexual i reproductiva a les polítiques de cooperació al desenvolupament per tal d?eliminar les barreres a l?accés i garantir la qualitat, accessibilitat i acceptabilitat per totes les dones al món. Es destaca que les inversions en salut sexual i reproductiva son efectives i fonamentals en l’eradicació de la pobresa.

Foto: Acció dels Diputrats i diputades de verds/ALE a favor del dret a escollir de les dones, just abans de la votació.

More on protection order for women victims of gender violence / Més garanties de protecció per a dones víctimes de violència de gènere a la UE

Dear colleagues,

Allow me first of all to congratulate our colleagues, López-Isturiz and Parvanova, for having lead that important debate.

This is not a minor issue. According to the Council of Europe, among 20 and 25% of European women experience physical acts of violence at least once during their adult lives, 12-15% find themselves in a relationship of domestic abuse, and more than 10% suffer sexual violence.

Following Eurostat the rate of unreported crime is 60%. Following European Women Lobby, violence against women affects approximately 45% of all women across Europe. An estimated one-fifth of women in the EU suffer from violence within the home. Seven women die every day from ale domestic violence; the annual cost of domestic violence in the EU-27 could be as high as 16 Billion Euro. The Council of Europe estimates the total annual costs of domestic violence at 34 billion Euro.

This Regulation, thus, is intended to apply to protection measures ordered with a view to protecting a person when there exist serious grounds for considering that that’s person’s life, physical or psychological integrity, personal liberty, security or sexual integrity is at risk, for example as to prevent any form of gender-based violence and violence in close relationships, such as physical violence, harassment, sexual aggression, stalking, intimidation or other forms of indirect coercion.

The aim of the Regulation is to establish an efficient mechanism of recognition to ensure that all protection measures taken in civil matters in a Member State can circulate freely throughout the EU. To that end, the new rules will provide for a certificate which will act as a kind of ‘passport’ containing all essential information for a quick and easy recognition of the protection measure when the protected person moves or travels to another Member State.

Ther is clear legal base for it: Article 81(1) (TFEU): judicial cooperation in civil matters based on the principle of mutual recognition of judgements and of decision in extrajudicial cases (Recital 2).

Finally, I wish to point out some of the content issue that need to be signalled:

First: All victims are included irrespective whether they are victims of gender-based violence

Second: Protection measures include obligations or prohibitions imposed on the person causing risk, such as:

a prohibition or regulation on entering the place where the protected person resides, works or visits or stays regularly;

a prohibition or regulation of contact, in any form, with the protected person, including by phone, electronic or ordinary mail, fax or any other means;

and a prohibition or regulation on approaching the protected person closer than a prescribed distance

 

Some notes on Background:

On 18 May 2011 the EU Commissioner for Justice, Fundamental Rights and Citizenship revealed the Commission’s proposal of a ‘Victims’ Package’, which consists of a Directive establishing minimum standards on the rights, support and protection of victims of crime (meanwhile adopted, Directive 2012/29/EU), a Communication presenting the Commission’s current and future action in relation to victims of crime (COM(2011)274), and a Regulation of mutual recognition of protection measures in civil matters.

Spanish Presidency 2010: The European Protection Order (EPO) was originally initiated by Spain during its Presidency and supported by 11 Member States. On 11 May 2011 Coreper gave a positive go-ahead on the European Protection Order (EPO) which was seen as a clear signal to Council and Commission. Yet in its meeting Council afterwards gave only green light on criminal matters in EPO, the Regulation on mutual recognition of protection measures in civil matters as presented by the Commission in May 2011 consequently deals with civilian matters (orginally referred to JURI).

RULE 51 – European Parliament: As the fight for victims’ rights, support and protection of victims of crime and the fight against gender based violence are closely interlinked, mainly due to the fact that the majority of crime victims are women and girls, the Conference of Presidents in the end decided on Rule 51 for LIBE-FEMM committees for the Directives and JURI-FEMM for the Regulation.

Protection Orders are issued following criminal, administrative or civil procedures. If a person has been granted protection through a protection order in one Member State and wishes to move to another, they can request a European Protection order so that they can move securely around the EU. There are no official figures, but around 118.000 restraining orders (Jiménez-Becerril, rappteur EPO criminal matters), were issued in the EU in 2008 mostly for cases of gender-based violence, and all of them are potential EPO users if they decide to move from one Member State to another. 

Regulation EPO Civil: The ‘Civil European Protection Order’ follows the example of the criminal European Protection Order which was approved recently (Directive 2011/99/EU). The purpose is the same, but the Regulation will allow the mutual recognition of protection measures which are based on civil law rather than criminal law. It will allow a person benefiting from a protection order issued against another person in one Member State to benefit from the same level of protection when staying temporarily in another Member State, with a simple recognition procedure.

As the Commission underlines in its Communication, Victims must be able to benefit from the minimum level of rights without discrimination across the EU, irrespective of their nationality or country of residence and whether a minor or serious crime is involved, whether they have reported the crime and whether they are the victim or a family member.

Foto: neurope

La independent entrevista a Raül Romeva – Mujeres e inequidades de género en contextos de crisis

Bruselas, 6 de marzo 2013. En el marco de las jornadas europarlamentarias dedicadas al Día Internacional de las Mujeres, La Independent ha entrevistado a Raül Romeva, eurodiputado del grupo de los verdes, miembro del Comité Derechos de las Mujeres y equidad de género. Romeva nos da su impresión sobre las interrogantes posteriores de La Independent tras la entrega del eurobarómetro sobre “Mujeres e inequidades de género en el contexto de la Crisis”.

Realización de la entrevista: Fab Llanos
Enviada especial de La Independent – Bruselas

Mujeres y crisis vs responsables del austericido / Dones i crisis vs responsables de l’austericidi

Intervención en el pleno de Estrasburgo, 11.03.13

Oímos hablar a menudo de la crisis como quien habla del sexo de los ángeles: banalizando algo tan serio como la perspectiva de género y las políticas de igualdad. 

Es difícil atribuirle un sexo a la crisis. Y sin embargo la crisis tiene género. Tanto en sus causas como en sus consecuencias.

Por mucho que haya quien insista en negar la realidad, las instituciones económicas, financieras y politicas que causaron la crisis son, aún hoy, entes masculinizados. 

Pero lo más preocupante tiene que ver con quien la está sufriendo. Y aquí, nuevamente, una certeza: las mujeres. Sólo las mujeres? No, por supuesto. Pero sí fundamentalmente las mujeres. El paro, la precarización del mercado laboral y los recortes, sobretodo en políticas sociales, suponen una triple losa añadida sobre las mujeres, en tanto que trabajadoras y en tanto que usuarias mayoritarias de estas políticas.

Hablar de mujeres y crisis exige ir a la raíz de esta guerra ideológica, a las causas estructurales de la misma. Por ello, el peor de los cinismos es el de quienes, lamentandose de forma paternalista del sufrimiento de tantas personas, la mayoría mujeres, pretenden hacernos creer que el austericidio que tanto defienden y tan bien practican, no tiene nada que ver con ello.

Entrevista Raül Romeva – Mujeres y desigualdad de Género en el contexto de Crisis.

Raül Romeva i Rueda para La Independent, agència de notícies amb visió de gènere, especial desde Bruselas. Artículo completo castellano https://is.gd/jMOIJo y en català https://is.gd/ZQ7zMD

Bruselas, 6 de marzo 2013. En el marco de las jornadas europarlamentarias dedicadas al Día Internacional de las Mujeres, La Independent ha entrevistado a Raül Romeva, eurodiputado del grupo de los verdes, miembro del Comité Derechos de las Mujeres y equidad de género. Romeva nos da su impresión sobre las interrogantes posteriores de La Independent tras la entrega del eurobarómetro sobre “Mujeres e inequidades de género en el contexto de la Crisis”.

Realización de la entrevista: Fab Llanos

Enviada especial de La Independent – Bruselas

Elles i la crisi

Les retallades pressupostàries, i en particular les retallades en la despesa social, afecten les dones més que els homes. Aquesta és, de fet, una de les moltes conclusions d’un dels informes adoptats per la Comissió de Drets de les Dones i Igualtat de Gènere del Parlament Europeu. El text haurà de ser ratificat pel plenari reunit a Estrasburg la setmana vinent.

De fet, les polítiques d’austeritat han tingut, entre d’altres, un efecte especialment dramàtic en la forma de violència contra les dones, podríem fins i tot dir que d’alguna manera l’han institucionalitzada.

La resolució compta amb diverses propostes per fer front a l’impacte de la crisi en matèria d’igualtat. Aquest és un dels temes que vinc treballant des de fa anys, i de fet jo mateix vaig ser ponent d’un informe similar el maig de 2010 (La dimensió de gènere en la crisi financera i la recessió econòmica)

En positiu, cal destacar que el text de la Comissió de Drets de les Dones deixa clar que cal invertir en la formació permanent i crear nous llocs de treball, com ara en el transport públic o en les tasques de la cura. Tanmateix, i malgrat que juntament amb altres col.legues hem treballat per aconseguir un text més contundent, la correlació de forces actual en el PE no ens ha permès anar tant enllà com hauríem desitjat des de postures més progressistes.

Sigui com sigui, era necessari posar èmfasi en el fet que les dones s’enfronten a una crisi silenciosa: les mesures d’austeritat i les retallades en el pressupost públic, la desocupació, el treball temporal i els baixos salaris afecta molt més les dones que als homes.

Les retallades en les prestacions de seguretat social i el pressupost per a infraestructures socials, com l’educació, la cura infantil, la salut i els serveis d’atenció, deixa a sovint les dones en situació d’extrema fragilitat.

Europa s’enfronta de fa temps a un repte estructural: la lluita contra la pobresa, i la pobresa, avui més que mai, té rostre de dona.

Però la pobresa femenina no és només resultat de la recent crisi econòmica. Hi ha molts altres factors que la motiven, i la perpetuen: la discriminació i masclisme contra les dones, les diferències salarials entre homes i dones, les diferència en les pensions, i la restricció de les dones a l’esfera privada.

En l’informe del Parlament Europeu, entre d’altres coses, instem la Comissió Europea a que deixi de promoure les retallades pressupostàries, especialment en el sector públic, en les prestacions de la seguretat social i el benestar social, l’educació i els serveis de cura de nens i nenes. Així mateix reiterem l’exigència de promoure la iniciativa econòmica de les dones, facilitant l’accés de les dones als microcrèdits, així com la millora d’una política de transport públic que permeti a les dones moure’s per les ciutats i pobles sense restriccions.

En síntesi, ja abans de la crisi aspectes com la desocupació, el treball precari o a temps parcial, els baixos salaris i la càrrega del treball en les tasques de cura afectava molt més les dones que els homes, però el fet que avui, a més, com a resultat de les polítiques d’austeritat s’hagi institucionalitzat la violència contra les dones, ja que són les mateixes autoritats públiques les que les discriminen aplicant les polítiques d’austeritat, exigeix una mirada específica amb perspectiva de gènere que malauradament no és freqüent en les institucions.

Font foto: Parlament Europeu