Raül Romeva: “Per fer un litre de llet se’n gasten 1.000 d’aigua” (avui, al 9Nou)

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

Raül Romeva: “Per fer un litre de llet se’n gasten 1.000 d’aigua

L’eurodiputat calderí aposta per tornar a les arrels per estalviar aliments i energia

 

Ramon Solé, per al 9Nou

 

Raül Romeva, de Caldes de Montbui, és diputat al Parlament Europeu per ICV des de 2004. En una entrevista a EL 9 NOU a propòsit del Dia Mundial del Medi Ambient, Romeva aposta per tornar als hàbits de consum tradicionals per reduir el malbaratament alimentari i energètic que hi ha actualment.

 

Raül Romeva té 42 anys i viu entre Sant Cugat del Vallès, Brusel·les i Estrasburg. Des de 2009 és vicepresident del Grup dels Verds/ALE al Parlament Europeu. “Continuo sentint-me calderí: és on he crescut i he fet una part molt important de la meva vida”, assegura. Entre molts altres aspectes en què s’ha especialitzat, segueix especialment de prop la recuperació i el manteniment dels estocs marins i els afers energètics.

P. La producció mundial d’aliments supera àmpliament la demanda; tot i això, 870 milions de persones pateixen desnutrició. Com pot ser això?
R. Segons FAO, cada any es desaprofiten 1,3 bilions de tones de menjar. Aquesta xifra equival a la producció alimentària de tot l’Àfrica subsahariana. Alhora, una de cada set persones del planeta se’n va al llit famolenca i més de 20.000 nens de menys de cinc anys moren de fam cada dia. És clarament un problema de mal repartiment. Mentre hi ha llocs on existeix excedent, a d’altres no poden ni generar els aliments més bàsics, ja sigui perquè els entorns en què els han de produir estan contaminats o buits (poblacions que depenen bàsicament del mar), o bé perquè l’ús de la terra està en mans de grans multinacionals que prioritzen, per exemple, els cultius destinats a la generació de carburants per sobre de l’alimentació.

P. Més desequilibris: almenys un terç dels aliments que surten de la granja no arriba a la taula…
R. En efecte. Produir un litre de llet suposa gastar 1.000 litres d’aigua, i produir una hamburguesa, 16.000 litres… Totes aquestes emissions de gas durant el procés hauran estat debades si rebutgem aliments. En primer lloc, doncs, cal revisar la manera de produir i pescar, primant aquelles activitats que consumeixin menys energia i emetin menys emissions i contaminació.

P. Com es pot fer?
R. Acostant producció i consum. El problema és l’absolut domini del sector primari productor d’aliments per part de grans corporacions multinacionals que, a més, en molts casos en controlen també la distribució. Aquesta concentració de la producció d’aliments bàsics en mans –poques– que sovint prioritzen la lògica comercial, quan no directament especulativa, per davant de la necessitat de garantir l’accés universal als aliments, afecta tota la cadena alimentària.

P. Hi ha un problema cultural de percepció global al primer món? O és simplement insolidaritat?
R. Jo diria que és avarícia d’uns sectors que clarament fan un gran negoci a costa d’empobrir i mantenir en la pobresa milions de persones, però també ceguesa i irresponsabilitat de part d’aquells governs (i de qui els ha votat) que ho permeten i ho alimenten. La producció global d’aliments ocupa un 25% de la superfície habitable, un 70% de consum d’aigua, un 80% de desforestació i un 30% de gasos. És, per tant, una de les activitats que més afecten la pèrdua de biodiversitat i els canvis en l’ús del sòl a tot el planeta, la qual exigeix una consciència global, i no només local.

P. En el dia a dia, a Catalunya, avui, què fem malament?
R. No apostar clarament per una agricultura, una ramaderia i una pesca de proximitat. Seguim en mans de grans poders econòmics que cada vegada més controlen producció i distribució, a costa de quedar-nos sense productors locals, artesanals i amb voluntat de preservar la qualitat del producte, però també la vertebració del territori.

P. Habitualment, les solucions a aquests grans problemes comencen per petits gestos quotidians. Quins?
R. Hem de tornar a les arrels, canviar hàbits de consum i adaptar-lo a la temporalitat dels productes, ja siguin del mar o de la terra, prioritzar la proximitat, posar en valor la preservació del territori i del medi ambient, en lloc de considerar-lo una despesa evitable, especialment en temps de crisi. Tot això exigeix consumir sobre la base d’una informació millor i més ben orientada: orgànic abans que químic, pròxim abans que exòtic, local abans que multinacional, artesanal abans que industrial, etc.

 

Font foto: El 9Nou.

Extreure gas i petroli del mar: a quin cost?

El Parlament Europeu ha aprovat avui una nova Directiva sobre sobre la seguretat mediambiental en l’extracció de gas i petroli a alta mar. El Grup Verds/ALE hi hem votat en contra.

Les noves normes estan molt lluny de proporcionar un marc adequat que reflecteixi els riscos derivats de l’extracció de gas i petroli en alta mar. El Parlament Europeu ha perdut clarament una oportunitat.

La Directiva no diferencia entre regions de la UE. Els Verds demanàvem una moratoria en la explotació de gas i petroli en zones sensibles, turístiques i costaneres (com ara les Illes Canàries o el Mediterrani), on un vessament de petroli resultaria devastador per a les comunitats locals, la pesca, i el turisme. Tampoc s’ha adoptat l’esmene en què demanàvem una moratòria per a entorns sensibles com l’Àrtic.

Un dels dèficits de la nova norma és l’absència d’una estructura significativa de supervisió de la UE. No es dota l’Agència Europea de Seguretat Marítima amb cap competència de supervisió, i el seu paper es limitarà principalment a reaccionar quan hagi tingut lloc un accident. A més, tampoc es preveu cap mecanisme de seguretat financeraque garanteix que es cobrirà els danys efectuats en el cas d’un accident.

Així, la directiva no garanteix que les empreses extractores a alta mar acabin fent-se plenament responsables, tampoc financerament, si alguna cosa va malament. Qui ho acabarà pagant, com sempre, són les poblacions locals i el medi ambient. Simplement inacceptable.

 

 

 

Nota de premsa
Explotación de petróleo y gas

El Parlamento Europeo pierde la oportunidad de proteger las aguas del Mediterráneo y de las Canarias.

El Parlamento Europeo ha aprobado hoy una nueva Directiva sobre sobre la seguridad medioambiental en la extracción de gas y petróleo en alta mar. Los Verdes lamentan que la Directiva sea poco ambiciosa y no garantice realmente la seguridad ambiental en la aguas de la UE. El Vicepresidente de Verdes / ALE y eurodiputado de ICV, Raül Romeva Rueda, ha declarado tras la votación:

“Las nuevas normas están muy lejos de proporcionar un marco adecuado que refleje los riesgos derivados de la extracción de gas y petróleo en alta mar. El Parlamento Europeo ha perdido claramente una oportunidad.”

“La Directiva no diferencia entre regiones de la UE. Los Verdes pedíamos una moratoria en la explotación de gas y petróleo en zonas sensibles, turísticas y costeras (como las Islas Canarias o el Mediterráneo), donde un derrame de petróleo resultaría devastador para las comunidades locales, la pesca y el turismo. Tampoco se ha adoptado la enmienda en el que pedíamos una moratoria para entornos sensibles como el Ártico. “

“Uno de los déficits de la nueva norma es la ausencia de una estructura significativa de supervisión de la UE. No se dota la Agencia Europea de Seguridad Marítima con ninguna competencia de supervisión, y su papel se limitará principalmente a reaccionar cuando haya tenido lugar un accidente. Además, tampoco se prevé ningún mecanismo de seguridad financera que garantice que se cubrirá los daños efectuados en el caso de un accidente. “

“Así, la directiva no garantiza que las empresas extractoras en alta mar acaben haciéndose plenamente responsables, tampoco financieramente, si algo va mal. Quien lo terminará pagando, como siempre, son las poblaciones locales y el medio ambiente. Simplemente inaceptable. “

Font foto: expansión
  

Les abelles, una mica més protegides, però encara no del tot

El Comitè de Comitologia va votar ahir sobre la proposta de la Comissió Europea de limitar l’ús d’insecticides neonicotinoïdes. La votació era crucial, degut al seu impacte altament prejudicial per a les poblacions d’abelles. El resultat de la votació (15 governs van votar a favor -187 vots, inclosa Alemanya-, 8 governs en contra -125 votes, inclòs el Regne Unit- i 4 més es van abstenir) va posar de manifest que no hi havia cap majoria clara ni a favor ni en contra de la proposta de la COmissió, de manera que, d’acord amb el reglament, ara és la Comissió que té potestat per dur endavant la proposta i imposer una prohibició parcial via Actes d’execució.

En concret, la votació havia de determinar si s’aprovava el veto de dos anys a l’ús dels tres neonicotinoïdes més freqüents utilitzats com plaguicides en la sembra del gira-sol, la colza, el cotó i el blat de les Índies, pels riscos que plantegen per a la salut de les abelles. La Comissió Europea ja havia advertit que seguiria endavant amb el pla si els països que mantenien reserves no aconsegueien formar una majoria de bloqueig.

La proposta es basa en el principi de precaució a partir d’un informe de l’Agència europea de seguretat alimentària (EFSA, per les seves sigles en anglès) que assenyala tres plaguicides de la família dels neonicotinoides comercialitzats a Europa per Bayer i Syngenta: clotianidina, tiametoxam i imidacloprid, poden afectar el sistema nerviós dels insectes causant paràlisi i fins a la mort, però no suposen un risc per a la salut humana.

La mesura podria afectar un terç de les llavors preparades a la UE, de les quals Espanya és un dels principals productors i inicialment demanà ajornar qualsevol decisió fins a tenir més dades científiques concloents, encara que finalment es va pronunciar a favor en una primera votació celebrada a març.

Així doncs, la reunió d’ahir del comitè d’apel·lació de la UE era el segon intent del comissari de Salut i Consum, Tonio Borg, per intentar tirar endavant les mesures restrictives. Al març no va comptar amb el suport suficient dels governs europeus per el veto, però no va suposar el bloqueig de les mesures.

Aquest tipus de decisions s’emmarquen en el comitè de comitologia que permet a la Comissió Europea decidir sense el vistiplau dels Estats membres, sempre que no es produeixi un vot majoritari ni a favor ni en contra de la mesura.

L’Executiu comunitari era conscient de que es tractava d’una qüestió delicada i ha tractat de sumar el suport dels països, tot i que en tot moment ha manifestat la seva fermesa “en les seves posicions”, ta li com Europa Press recollia fa uns dies, de fonts pròximes al comissari: “Si no hi ha una majoria qualificada la decisió tornarà a mans de la Comissió, que adoptarà les mesures restrictives”, van afegir llavors.

El pla de Borg va rebre, en la primera votació en el mes de març, el suport de 13 Estats membres, entre ells Espanya, però altres nou van votar en contra i dos, Regne Unit i Alemanya, es van abstenir.

Diverses organitzacions ecologistes han pressionat en les últimes setmanes per intentar convèncer els governs reticents que acceptessin la mesura i per assegurar-se que els que van recolzar el pla al març, mantinguessin ahir el sentit del seu vot.

També el sector apícola, que a Espanya compta amb la major cabana de la UE i és el principal productor de mel dels 27, havia demanat restringir l’ús de químics. I un centenar de col·lectius a Espanya socials, ambientals i de consumidors van demanar al ministre d’Agricultura, Miguel Arias Cañete, que mantingués el seu suport al veto.

DETALLS DE LA PROPOSTA

En concret, la proposta de la Comissió advoca per revisar les condicions d’autorització dels neonicotinoides per a restringir l’ús “només als cultius no atractius per a les abelles i per als cereals d’hivern“, ja que l’exposició al seu pols a la tardor no es considera un risc per a l’insecte.

Borg també vol que es prohibeixi la venda de “llavors tractades” amb productes fitosanitaris que continguin els químics assenyalats, encara que aquesta mesura no s’aplicaria a les plantes que no atrauen les abelles, i vetar el seu ús als no professionals.

L’objectiu de l’Executiu comunitari segueix sent que el pla de mesures legislatives “ambicioses i proporcionals” estigui a punt per ser aplicat des de l’1 de juliol.

Des del grup dels Verds/ALE hem estat en tot moment amatents a aquesta qüestió, donant suport a la proposta de veto de la Comissió Europea. A continuació adjunto la reacció que vàrem fer pública ahir, després de la votació:

“Today’s new phase is a key step in efforts to address the decline of bee populations. The proposed neonicotinoid suspension is the only logical course of action in the face of the overwhelming and growing body of evidence on the disastrous impact of these insecticides on pollinators. Thankfully, some of the reticent EU governments responded to pressure from civil society and EU citizens by not blocking the proposals today, as had been feared following misleading lobbying from the insecticide industry (1).

“I applaud the the European Commission to defend the general interest in this case. The Commission is fully justified in its duty to follow the precautionary principle to protect the long term interests of the whole of society and the environment and not just the short term business model of the agro-chemical industry, which relies on farmer dependency and input heavy agriculture.

“The Commission’s proposal to suspend the use of 3 neonicotinoids came on the back of reports from the European Food Safety Authority (EFSA) on the toxicity risk to bees of the neonicotinoid insecticides. Suspending the use of these insecticides is the only responsible course of action in response to the report, which highlighted the failures of the European and national risk assessment and monitoring systems, which enabled neonicotinoids to harm bees for a long period.

“The partial ban itself was only a compromise due to the massive and aggressive lobbying efforts of the industry, and the smoke and mirror tactics it used to mislead and misinform based on questionable science, and relying on the fact that most decision makers and the public are not. The Avaaz petition of more than 2 million signatures is reassuring because it shows that the public cannot be misled as easily as the agro-chemical-seed lobby would have liked.

“In reality, the suspension proposed by the Commission is only a first step. A complete ban of all neonicotinoids is clearly essential to prevent the collapse of our bee colonies, as only a full ban will stop the exposure of non-target insects to these persistent, systemic compounds that stay in the soil and find their way to nectar and pollen over many years. A cross-party group of MEPs has written to health commissioner Borg to this end (2).”

(1) See this Green briefing dismantling some of the claims made by the industry in their arguments against the suspension: www.greens-efa.eu/syngenta-lies-pesticides-9372.html

(2) A cross-party group of 90 MEPs wrote to Commissioner Borg on a Green initiative, calling for a total ban on neonicotinoids: http://www.greens-efa.eu/total-ban-on-the-use-of-neonicotinoid-insecticides-needed-9097.html

 

I després de les abelles, nosaltres. Sembla que ho va dir Einstein (o potser no). Sigui com sigui anem pel camí.

Se li atribueix a Einstein (tot i que l’autoria de la cita no està clara): ‘el dia que desapareguin les abelles, a la humanitat li quedaran quatre anys’.

Sigui com sigui, el fet és que les abelles estan morint.

Més enllà del fet, ja de per sí dramàtic, que hi hagi espècies animals o vegetals que desapareguin per culpa de l’activitat humana, és necessari recordar que, a més, algunes d’aquestes espècies tenen una funció clau en els ecosistemes, i la seva desaparició suposa una amenaça per a la biodiversitat i la cadena alimentària.

Entre les causes d’aquest fet cal esmentar l’ús de plaguicides neonicotinoides. Aquests plaguicides afecten el sistema nerviós de les abelles, que perden el sentit de l’orientació, i els impedeixen tornar als ruscs, causant-los també paràlisi i fins i tot la mort.

Per això resulta estrany que la Comissió Europea, coneixedora de l’impacte tòxic d’aquests plaguicides, no hagi exigit als Estats membres el compliment de la Directiva 21/2010/UE, que modifica l’annex I de la Directiva 91/414/CEE pel que fa a disposicions específiques relatives a la clotianidina, el tiametoxam, el fipronil i l’imidacloprid, que obliga els estats membres a posar «en marxa programes de seguiment per verificar l’exposició real de les abelles mel·líferes a aquestes substàncies actives en zones comunament utilitzades per les abelles o per apicultors.

A més, el Reglament de la UE (CE) núm 1107/2009 sobre plaguicides estableix que cap plaguicida pot ser autoritzat si té un efecte perjudicial sobre les abelles (article 4, apartat 2, lletra b). L’objectiu d’aquest Reglament és garantir un nivell elevat de protecció del medi ambient i la base d’aquesta regulació és l’aplicació del principi de precaució. No obstant això, avui dia se segueixen autoritzant els neonicotinoides i el Govern de l’estat espanyol, fins ara, s’ha oposat a la prohibició d’aquests productes específics. Si bé és cert que la Comissió s’ha pronunciat sobre això, la mesura continua sent feble.

L’única solució passa per la prohibició total de l’ús d’aquests plaguicides per part de tots els Estats membres.

Les meves preguntes (que he fet arribar també a la Comissió Europea) són: integrarà la Comissió l’apicultura en la categoria d’actius prioritaris, dins de la seva política ambiental? Aplicarà la Comissió el principi de precaució? És conscient la Comissió que canviar els mètodes de producció cap a una agricultura sostenible, a més de garantir la supervivència de les abelles, crearia més d’1 milió de llocs de treball a la UE? Preveu la Comissió incitar els Estats membres a adoptar mesures de protecció de les abelles, no només en el cas dels cultius de colza, blat de moro i gira-sol?

 

Foto: Photo Illustration by The Daily Green / Original Photo: AP

Planeta escombraria? Depèn de nosaltres

La gestió dels residus (altrament coneguts com escombraries), esdevé un tema que trascendeix cada cop més la dimensió ambiental i ecològica per esdevenir un problema de primer nivell en termes socials i econòmics.

De fet, és una de les qüestions que es troba de ple en el cor de la proposta ‘Un Nou Acord Verd’ (A Green New Deal) amb al qual des de la família verda europea estem intentant aportar solucions concretes, pràctiques i viables a les crisi (en plural) econòmica, financera i ambiental.

En aquest context hem organitzat, per avui, una conferència al Parlament Europeu que, amb el títol ‘Towards Zero Waste‘, pretén situar el debat més enllà dels marcs tradicionalment relacionats amb la gestió de residus -implicacions per a la Directiva Marc de l’Aigua o la Directiva sobre control i prevenció integrada de la contaminació-, i tenir en compte tambe aspectes com l’eficiència energètica, la petjada ecològica o les emissions de CO2.

El lema de la conferència ‘If you are not for zero waste, how much waste are you for?‘ és prou explícit, i permet enmarcar-hi, entre d’altres, nombroses experiències (sobretot locals) sobre com gestionar els residus amb la clara voluntat que l’objectiu sigui minimitzar-los, fins a zero. La conferència comptarà amb diverses ponències (inclosa la del Comissari de Medi Ambient) que conclouran, al final, amb la projecció del film produit per Jeremy Irons: Trashed (veure el trailer).

Adjunto a continuació la presentació i el programa: 

PRESENTATION: If you are not for zero waste, how much waste are you for?

In times where finite raw materials and oil are getting more and more unaffordable, the recycling of energy and fuel-intensive materials like plastics or aluminium is crucial to reduce manufacturing bills. The waste logistics are also a relevant element of concern, whereas the externalising of waste handling to private agents has too often brought corruption in the sector and even the presence of organised crime, particularly in Southern Europe.

However, nowadays in many EU countries we are still constrained in short-sighted waste policies that entail an absolute squandering of huge amounts of financial resources in the mid-long run, something unacceptable in the current times of crisis; many of these resources used unwisely come from the EU structural funds. And too often, the situations depicted above pose severe social degradations or severe threats to the wellbeing of entire populations. On the contrary, a proper re-use and recycling policy could be an undeniable source of value-adding jobs. Again, if we insert it in the change of paradigm that the Green New Deal wants to bring forward, advanced waste management policies entail different levels of governance: from the local level of management to a more EU-wide and even global comprehensive approach on waste policies in connection to macroeconomic figures.

Therefore, in the framework of the Resource Efficiency Roadmap which aims at phasing out landfill and incineration of non-recyclable waste and move towards a circular economy the event wants to present best Zero Waste practices that have allowed for waste reduction and high recycling rates and minimising residual waste. Hence, illustrating practical examples of municipalities and communities that are moving towards Zero Waste can help to raise awareness about the latest developments in waste policy, including the institutional dimension. Moreover, we can count on updated overviews thanks to the expertise of organisations, enterprises and NGOs from the sector, which encompass many local and regional authorities as well.

DRAFT PROGRAMME

9:30 
Welcoming and introduction
MEP Raül Romeva (Greens/EFA)

9:45
Paving the road towards Zero Waste in Europe
Chair: MEP Reinhard Bütikofer (Greens/EFA) / MEP Judith Merkies (S&D)

Panelists: 

  • Joan Marc Simon (Executive Director Zero Waste Europe)
  • Enzo Favoino, Chair of Scientific Committee of Zero Waste Europe / Scuola Agraria del Parco di Monza

10:30
Local experiences on Zero Waste municipalities
Chairs: MEP Auken (Greens/EFA) / MEP Andrea Zanoni (ALDE)

Panelists:

  • Janez Potocnik, European Commissioner for Environment
  • Giorgio del Ghingaro, Mayor of Capannori, first European town to declare Zero Waste for 2020
  • Iñaki Errazkin, Environment minister of Gipuzkoa province in Spanish Basque Country

11:45
Designing the transition towards a ‘Zero Waste society”
Chair: MEP Bas Eickhout (Greens/EFA) / MEP Ana Miranda (Greens/EFA)

Panelists:  

  • Roy Vercoulen, Vice-president of Cradle to Cradle Products Innovation Institute
  • Stephane Arditi, Senior Waste Policy Officer European Environmental Bureau
  • Ariadna Rodrigo, resource campaigner at Friends of the Earth Europe

12:45
Conclusions
MEP Philippe Lamberts (Greens/EFA)

Afternoon Seminar

 

15:00 – 18:30 – Room A5E1

Presentation and exchange of Zero Waste experiences and best practices in society

15:00
Presentation
MEP Nikos Chrysogelos (Greens/EFA)

15:15
Zero Waste Office
Astrid Severin, Greenovate, REH, Brussels

15:00
Zero Waste Shop
Pietro Angelini
, Effecorta, Italy

16:10
Zero Waste Fashion
Reet Aus, Upcycling Design, Estonia

16.30
Break

Moderation:
MEP Ana Miranda

16:50
Zero Waste Family
Karen Cannard, UK

17:15
Zero Waste Reuse Center ? Pål Mårtensson, Kretslopp Reuse and Resource Recovery in Goteborg, Sweden

17:40
Zero Waste Electronics ? Claudio Tedeschi & Werter Boninsegni, DISMECO s.r.l., Italy

18:00
Debate

18:30
Closing

18h30 –  Presentation of the film ‘Trashed‘ by the producer Jeremy Irons  and Candida Brady

19h00 – Screening of ‘Trashed’

Font foto: Greens/EFA

La privatització de l’aigua més enllà de Catalunya: un problema europeu.

Open Letter to Presidents of Regional/Local authorities

Water is a public good: do not let the private sector act with impunity!

 

Dear Regional and local politicians,

On January 18th 2012, an antitrust procedure was opened in France on 18th of January 2012 by the European Commission’ Directorate General for Competition concerning a potential cartel on price between Suez, Veolia and La Saur. According to the press release, “the Commission will examine in the following weeks the behaviour of the targeted companies as well as the Professional Water Company Federation (FP2E)”. This case was opened following unexpected inspections led in France in April 2010. At this time, the Lyonnaise des Eaux (Suez) was fined EUR 8 million based on a EC breached seal.

According to the Treaty of Rome, article 101, horizontal agreements between companies are forbidden. The Directorate General for Competition can on its own initiative trigger a cartel case based on serious criteria which can then lead to fine the companies up to 10% of their annual turnover.

We are expecting the conclusions of the European Commission to be published during the first semester of 2013. In the mean time, we believe that the precautionary principle or rather the responsibility principle should apply until the Commission verdict, bearing in mind the contracts’ length (10-20 years) and the financial volume at stake (billions of Euros).

We can state as an example the selling conditions for the cession of 24,9% of RWE (THAMES WATER) in the Berlin Lander. The negotiated price based on business law of EUR 659 Millions for anticipated breach of provider’s agreement.

This amount does not reflect any sale of assets or infrastructure but opaque calculations of unrealised gains of a 30 years contract that was supposed to end in 2028. We are talking about taxpayers’ money spent for unrealised gains, without any activity, management costs or any performance in return. It is a form of golden hand shake that is simply unbearable at a time of public finances’ indebtedness.

We also notice in this contract with Berlin that the second private partner, Veolia, could also ask for a similar golden hand shake, which would then mean a potential overall amount of EUR 1,3 Billion

It is a real European issue: these multinational and worldwide companies are currently negotiating in 14 different cities in France, e.g. in Marseille (for a EUR 3 Billion financial volume), but also in Italy, Germany or Spain for equivalent amounts.

At a time of austerity measures and budget cuts, it would be irresponsible from local authorities, intercommunal structures or regional authorities to engage themselves and taxpayer’s money in 10-20 years agreements without having previously demonstrated real financial advantages and necessary transparency as well as a clear negotiation over the agreement termination clause.

In light of these elements, we appeal local, national and European politicians on economic challenges at stake and call them to suspend current pending negotiations between local authorities and the aforementioned companies until the end of the European Commission’s antitrust case.

 

Karim Zéribi, EELV/FR, Marseille

Heide Rühle, Greens/EFA, Germany

Raül Romeva i Rueda ICV, Greens/EFA, Catalonia

Més sobre Eurovegas, en clau europea

Ja el passat 14 de maig vaig informar/denunciar a la Comissió Europea el projecte Eurovegas. Disposo ara de nous arguments per fer-ne una altra de complementària.

Fet 1: La proposta del govern català situa el projecte Eurovegas en terrenys catalogats per Pla Territorial Metropolità de Barcelona com a connectors de la xarxa d’espais oberts a preservar de la urbanització. És un espai de protecció especial pel seu interès natural i agrari. I compta amb una protecció jurídica supramunicipal, essencialment pel fet que gran part d’aquest sòl està inclòs en el Pla Especial de Protecció del Parc Agrari, així com també parcialment en el PEIN-Xarxa Natura 2000.

Fet 2: El Pla Territorial Metropolità de Barcelona va ser sotmès a avaluació ambiental, segons estableix la llei catalana 6/2009 d’avaluació ambiental de plans i programes que és la transposició a Catalunya de la Directiva 2001/42 CE d’avaluació ambiental estratègica.

Fet 3: El Govern català afirma en declaracions públiques efectuades el dia 18 de juny de 2012, el conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, ha assegurat que Catalunya ha superat els problemes urbanístics per atreure el projecte Eurovegas. Aquesta afirmació contravé totalment la legislació europea en matèria d’avaluació ambiental estratègica ja que, per ser certa, s’hauria de modificar el Pla Territorial Metropolità de Barcelona i sotmetre aquesta modificació a l’avaluació ambiental segons estableix l’article 2 de l’esmentada Directiva 2001/42 que entén que s’han d’avaluar qualsevol modificació dels plans que tinguin efectes ambientals significatius.

Fet 4: El govern català, que no ha presentat públicament cap tipus de document oficial relacionat amb el projecte, afirma estar en disposició d’arribar a acords amb el promotor sense informar els ciutadans sobre els efectes ambientals probables d’aquesta actuació.

Havent ja presentat una pregunta sobre Eurovegas el 14 de maig de 2012 (E-004879/2012), de la qual encara no he obtingut resposta, demano ara a la Comissió Europea:

Considera la Comissió que el Govern català està vulnerant els drets dels ciutadans a disposar de la informació ambiental regulada per la Directiva 2003/4/CE que ha estat transposada al dret espanyol mitjançant la llei 27/2008 per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública id’accés a la justícia en matèria de medi ambient, sense fer pública aquesta informació?

Foto: Plataforma Aturem Eurovegas a l’Aeroport del Prat.

Rio + 20 acaba sense propostes concretes

La cimera de l’ONU sobre el desenvolupament sostenible de Rio de Janeiro (Rio +20) va conclure divendres amb una declaració conjunta firmada per tots els països participants.

Alguns dels qui no hi hem pogut ser en persona hem seguit l’evolució de la conferència gràcies a les delegacions que han anat comunicant puntualment des del terreny. En el meu cas he seguit especialment les anàlisi de Frederic Ximeno, a l’Ara, o de la delegació del Grup Verds/ALE desplaçada a Rio.
El text final i la forma en què s’ha negociat deixen de molt a desitjar, sobretot pel què fa a la opacitat amb la qual els negociador van redactar la declaració final.
Rio +20 és un fracàs monumental per a la política ecològica global. Només cal escoltar els moviments socials que han estat seguint la cimera, i que fa dècades que demanen majors compromisos per part dels governs.
Cal lamentar que la Unió Europea s’hagi quedat sola intentant aconseguir un acord més substancial i que finalment hagi acabat donant suport a un text ple de paraules boniques però sense acords blindats, ni amb una agenda temporal clara.
Enlloc de proposar un canvi substancial en la política internacional del medi ambient, la declaració només repeteix aspiracions anteriors. Es queda curta, i no atorga el control necessari per protegir la biodiversitat dels oceans. En aquest sentit hem de lamentar l’oposició frontal mostrada per països com els EUA o Canadà.

També hi ha hagut poca convicció a l’hora de portar a terme mesures mediambientals preventives per part d’alguns països del tercer món. Malauradament, molts països en desenvolupament temen que les solucions per protegir els recursos naturals de forma eficaç vagi en detriment del seu desenvolupament econòmic, sense entendre les conseqüències de la destrucció dels recursos naturals.

No obstant, també hi ha coses a saludar, i fins i tot celebrar. Per exemple, que la cimera hagi servit per mobilitzar i unir grups socials i ecologistes de tot el món. Per sort, milers de persones participen paral·lel de la cimera dels pobles i els moviments socials, d’esquerres i verds, i s’uneixen en la lluita d’un veritable futur sostenible per a tothom.

Finalment, hem de continuar treballant per tal que la Unió Europea escolti més atentament  les veus de la comunitat científica, dels camperols, de les joventuts i les ONG en general, per liderar un avenç més profund en les polítiques globals de preservació dels recursos naturals.

Exploracions de gas i petroli mar endins: s?imposa una moratòria

Fa només dos dies la Comissió Europea va
presentar les seves propostes per a enfortir les normes de la la UE en relació
a les exploracions de gas i petroli mar endins. El Grup dels  Verds/ALE, que vàrem engegar el debat
sobre les perforacions mar endins ja al juny saludem aquestes propostes, però
lamentem que la Comissió hagi fet marxa enrera en les propostes que clarament
demanaven una moratòria
.

La comunicació de la Comissió deixa ben clar
que la Unió Europea simplement no està preparada per afrontar l’altíssim grau
de risc que comporten les perforacions mar endins, així com les conseqüències
d’un accident de les característiques del del Golf de Mèxic. En aquestes
circumstàncies l’única actitud responsable hauria de ser congelar les
activista de perforació en profunditat a alta mar. La resposta lògica davant a
la constatació dels enormes riscos que presenta aquesta activitat hauria de ser
suspendre les llicències fins que les regles de la UE sigui revisades.

Malauradament aquest no és el cas.

Per altra banda, la Comissió també reconeix
que les normes sobre responsabilitat ambiental no són ni suficients, ni
s’apliquen amb el rigor que tocaria. És hora de reclamar, per tant, una revisió
de la Directiva sobre Responsabilitat Ambiental.

Donades les devastadores conseqüències que
comporta un vessament, urgeix modificar el marc normatiu per assegurar-nos que
no sigui el públic en general qui hagi de fer front a l’enorme cost que
suposaria un accident d’aquestes característiques.

Així mateix, la Comissió també ha posat de
manifest que, malgrat que alguns estats membres disposen de millors regulacions
que d’altres, les normes europees en termes de control de les perforacions mar
endins es troben massa fragmentades i sovint es queden curtes. Tenint en compte
que un accident per vessament traspassaria fronteres sense cap mirament, sembla
clar que s’hagin d’establir normes a escala comunitària i que aquestes siguin
tan estrictes com sigui possible.

En conclusió, mentre no s’hagin fet les
reformes normatives i jurídiques que pertoquen tenint en compte els riscos que
aquesta mena d’activitat comporta, allò que s’imposa és suspendre les
exploracions submarines.

Un cop més, les pressions dels grans grups econòmics vinculats a l’explotació
del gas i el petroli guanyen la partida a la responsabilitat política i al
respecte ambiental de l’actual generació i les futures. Fins quan?
Foto: Acció de Greenpeace davant dels edificis de la Comissió Europea, demanant la moratòria. Font: Greenpeace.

Paraula de Narcís Prat (de Raül Romeva, per a Crònica.cat)

Paraula de Narcís Prat (de Raül Romeva, per a Crònica.cat)

 

L’eminent catedràtic d’Ecologia de la UB, Narcís Prat, escrivia ahir un interessant article a El Periódico. Parlava de la Política d’Aigua que havia impulsat l’anterior govern (el primer tripartit) i havia continuat l’actual.

Explicava que dijous passat el consell de direcció de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va donar llum verda al pla de gestió del districte hidrogràfic de Catalunya (PGDHC), que aquest fet suposava la culminació de la planificació que es va iniciar quan el llavors conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Salvador Milà, va renunciar al transvasament de l’Ebre i va començar amb la Fundació Nova Cultura de l’Aigua (FNCA) un procés de canvi en la manera de treballar i pensar en la planificació de l’aigua a Catalunya i deixava pal·lès que el pla es va aprovar amb els vots en contra de les patronals del sector (inclosa l’agrícola) i dels representants del principal partit de l’oposició.

La notícia ha rebut molt poca atenció mediàtica, cosa que atribueix a l’actual situació hidrològica pròspera (els embassaments estan plens i plou), res a veure amb el que passava la primavera del 2008, quan les restriccions a l’àrea de Barcelona semblaven imminents.

Jo hi afegiria, però, que tal silenci es deu també a la clara voluntat d’alguns actors, mediàtics, comunicatius i socials, d’amagar les moltes coses que s’han fet bé en els dos governs tripartits, i especialment en aquelles conselleries encapçalades per ICV. Estem en pre-campanya i toca carregar contra els altres, pensaran alguns.

Doncs jo vull treure pit i reconèixer l’impuls que tant Salvador Milà com Francesc Baltasar han donat a un pla d’aigua fins a deixar-lo ‘gairebé perfecte’, en paraules de Prat.

Catalunya, afegeix, ja disposa d’un projecte per evitar angoixes de proveïment com les de 2008. I tot plegat sense necessitat de fer cap transvasament del Roine ni el minitransvasament de l’Ebre. Respecte a la dessalació, aquesta suposarà en el futur com a màxim el 15% dels recursos, i part d’aquests es destinaran a disminuir el transvasament del Ter a Barcelona; i tota la dessalació no arribarà al 2% de l’electricitat consumida a Catalunya.

Segons Prat, els arguments per oposar-se a aquest pla no tenen cap fonament i espera que el Govern aprovi definitivament el pla i que qui l’hagi de gestionar en el futur sàpiga valorar-lo en la seva justa mesura i posar-lo en pràctica per portar el país al segle XXI.

Francament, jo també ho espero, i ho desitjo. Així com desitjo que la ciutadania sàpiga posar en valor accions concretes com aquestes, a l’hora de votar. I és que garantir el subministrament general d’aigua, i que aquest es faci a més amb criteris de respecte del territori i la sostenibilitat, bé val algunes línees, alguns aplaudiments i, per què no, alguns vots, no?

Font dibuix: Maria Titos / El Periodico.