Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Arxiu de la categoria: Medi Ambient (Aigua, Suro, Natura 2000, criminalitat ambiental,...)

Acabar definitivament amb les bosses de plàstic és, des d’avui, més aprop.

0
Publicat el 16 d'abril de 2014

En la penúltima votació que hem fet al Parlament Europeu durant el present mandat, hem adoptat la nova legislació europea per reduir l’ús de bosses de plàstic d’un sol ús. És una gran i important victòria ecològica i intergeneracional.

Els diputats i diputades hem votat majoritàriament a favor d’enfortir significativament la normativa europea per reduir l’ús de bosses de plàstic i els residus plàstics. La mesura comporta l’obligació d’incloure a les legilsacions nacionals objectius europeus de reducció obligatoris i incloure el requisit que les bosses de plàstic tinguin un cost.

Els diputats i diputades hem votat a favor d’incloure objectius clars a la normativa europea per reduir les bosses de plàstic d’un sol ús en un 50% en 3 anys i un 80% en 5 anys. Països com Irlanda han demostrat que amb la política correcta aquests objectius són fàcilment assolibles. Els estats membres que vulguin anar més enllà i prohibir les bosses d’un sol ús podran fer-ho, en virtut de les propostes votades avui.

La proposta legislativa també inclou les bosses biodegradables en l’objectiu de la UE. En aquells estats membres que comptin amb un sistema de recollida selectiva de residus orgànics, com Itàlia o Alemanya, el preu de les bosses biodegradables es podria reduir fins a un 50% per tal d’incentivar la recollida selectiva dels residus orgànics.

Els eurodiputats i eurodiputades també hem donat suport a disposicions encaminades a garantir un preu obligatori de les bosses de plàstic en el sector de l’alimentació, així com una forta recomanació de fer-ho també en sectors no alimentaris. Posar preu a les bosses d’un sol ús és un instrument provat i molt eficaç per reduir el seu consum excessiu.

Font foto: Reuters.

Nou capítol de la batalla de l’Ebre

0
Publicat el 2 d'abril de 2014

Després de la gran manifestació de diumenge, toca denunciar de nou davant la Comissió Europea el Pla Hidrològic de l’Ebre

Aquesta setmana he presentat dues noves preguntes preguntes a la CE denunciant que el Pla Hidrològic del Ebre aprovat pel govern espanyol no mantindrà el cabal ecològic del riu Ebre i qüestionant la necessitat de construir 43 nous embassaments, majoritàriament per regadius, que es sumaran als 109 existents.

En les preguntes alerto del fet que “la construcció de nous embassaments farà retornar la bombolla de l’aigua ja que aquests no estan de cap manera justificats ni econòmicament ni socialment i tan sols beneficien als interessos privats de les grans constructores, als operadors d’aigua i als mercats als que respon aquest projecte”.

Fa uns mesos, la CE ja em va respondre a una pregunta sobre la pressió dels embassaments, que “només en el cas que un projecte sigui d’interès públic superior i quan es demostri que els objectius que planteja no es poden aconseguir per altres medis que suposin una opció ambiental significativament millor, es podrà dur a terme un projecte que pugui impedir el manteniment d’un bon estat ecològic o provoqui un deteriorament de les masses d’aigua”.

En cap cas podem considerar el Pla Hidrològic un projecte d’interès públic superior i els objectius que planteja són altament qüestionables i no beneficien ni al medi ni a la comunitat. Tampoc hem d’oblidar que el Delta de l’Ebre, ecosistema que es veurà greument afectat per aquest pla, és una zona d’alt valor ecològic que gaudeix de diferents figures de protecció estatals i europees.

Recordo també que el Pla per salvaguardar els recursos hídrics d’Europa (Blueprint) proposa “limitar els recursos que s’assignen als diferents usos humans i productius en aquelles conques que pateixen o poden patir estrès hídric”. Aquesta afirmació es contradiu clarament amb la previsió del pla d’augmentar 45000 hectàrees de regadiu que es sumarien a les 95000 existents i que farien augmentar de manera excessiva el consum de l’aigua del riu, reduint el cabal a uns mínims mai assolits.

Tal i com ha declarat el catedràtic d’ecologia de la UB, Narcís Prat, “El Pla Hidrològic no té en compte criteris científics i preveu una reducció del cabal que farà que no arribin sediments al Delta de manera que en 25 anys el Delta estarà per sota del mar”. El Blueprint també destaca la necessitat de definir un concepte de cabal ecològic i la CE, en resposta a una pregunta que vaig presentar al desembre del 2013, i afirma que “està treballant per acordar una definició de cabal ecològic que sigui comú per tota la UE i un mètode per calcular-lo que es plasmarà en un document orientatiu pels estats membres”.

Un cop més reitero la necessitat que la UE estableixi una definició de cabal ecològic avalada científicament i que sigui d’obligat compliment a tots els estats membres.

La gran manifestació del passat diumenge 30 de març a les terres de l’Ebre ens demostra que cal seguir insistint i treballant, des del territori i des de la Unió Europea, per assegurar el compliment de la normativa comunitària, mantenir la bona qualitat dels ecosistemes fluvials i aconseguir guanyar, una vegada més, la lluita per la preservació del Delta.

 

Foto: Instantània de la visita de la Plataforma al Parlament Europeu, ara fa uns mesos.

El govern del PP reactiva la batalla de l’Ebre

1
Publicat el 1 de març de 2014

Ahir, el govern espanyol va aprovar el Pla Hidrològic de l’Ebre. Aquest contempla una reducció important de la quantitat d’aigua que du el riu Ebre (un total de 11.000 hectòmetres cúbics anuals) per utilitzar-la per regar 1,4 milions d’hectàrees. El pla preveu que el riu Ebre, que actualment transporta uns 9000Hm cúbics d’aigua anuals, en porti tan sols 3000. La decisió és irresponsable socialment, ecològicament i políticament. Res que ens hagi de sorprendre, tanmateix, tenint en compte el tarannà de qui l’ha presa.

El riu Ebre mai ha dut menys de 4000hm cúbics d’aigua anuals. La reducció que planteja aquest pla, tal i com ja han advertit experts hidrològics i la Plataforma en Defensa de l’Ebre, posa en risc el manteniment del cabal ecològic i pot tenir greus impactes ambientals en tot l’ecosistema fluvial, sobretot en la seva desembocadura: el Delta de l’Ebre.

El Delta de l’Ebre és un espai amb un alt valor ecològic únic considerat Reserva de la Biosfera per la UNESCO, zona ZEPA de protecció de les aus per la Unió Europea i espai natural dins del Conveni Ramsar.

La Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE) té entre els seus objectius la promoció de l’ús sostenible de l’aigua, la protecció del medi ambient, la millora de la situació dels ecosistemes aquàtics, amb l’objectiu final d’aconseguir el bon estat ecològic i químic de totes les aigües comunitàries per al 2015 i aquest pla posa clarament en risc l’assoliment d’aquests objectius.

Per tot plegat m’he dirigit novament a les institucions europees, amb qui de fet hem comptat sempre en aquesta qüestió, per advertir d’aquest nou atac, i per instar-les a que facin valer al compliment de la normativa europea per assegurar la bona qualitat de l’ecosistema fluvial.

Aquí la pregunta (presentada ahir):

Considerando que hoy 28 de febrero el gobierno español ha aprobado el Plan Hidrológico del Ebro. Este plan contempla una importante reducción de la cantidad de agua (11.000 hectómetros cúbicos anuales) que lleva el río Ebro para utilitzarla para regar 1,4 miliones de hectáreas. El plan prevée que el río Ebro, que actualmente transporta aproximadamente 9000 hm cúbicos de agua anuales, lleve solamente 3000 hm cúbicos.

Teniendo en cuenta que el río Ebro nunca ha llevado menos de 4000hm cúbicos de agua anuales y según expertos hidrológicos, esta reducción pone en riesgo el mantenimiento del caudal ecológico del río y puede tener graves impactos ambientales en todo el ecosistema fluvial, sobretodo en su desembocadura: el Delta del Ebro. Considerando que la Plataforma en Defensa del Ebro considera insuficiente este régimen de caudales para garantizar la supervivencia final del río y del Delta.

Considerando que el plan también plantea la construcción de nuevos embalses que se sumarían a los 109 que hay actualmente, mayoritariamente para usos de riego, y prevé un augmento sustancial del consumo de agua del río.

Considerando que la Directiva Marco del Agua ( 2000/60/CE ) tiene entre sus objetivos la promoción del uso sostenible del agua, la protección del medio ambiente, la mejora de la situación de los ecosistemas acuáticos y la atenuación de los efectos de las inundaciones y de las sequías, con el objetivo final de alcanzar el buen estado ecológico y químico de todas las aguas comunitarias para 2015. Considerando que el Delta de Ebro es considerado Reserva de la Biosfera, zona de protección de las aves Zepa (Directiva 79/409/CE) y espacio del Convenio Ramsar.

(1)¿Qué opinión tiene la Comisión sobre el Plan Hidrológico del Ebro aprobado hoy por el Gobierno Español? (2) ¿Considera la Comisión que este plan pone en riesgo el mantenimiento del caudal ecológico del río Ebro y en consecuencia, la buena calidad ecológica de un ecosistema que goza de diferentes sistemas de protección de espacios naturales de carácter internacional? (3) ¿Considera la Comisión que el plan infringe la Directiva Marco del Agua? (4) ¿Qué medidas piensa tomar la Comisión para asegurar el cumplimiento de la normativa europea del plan aprobado y el mantenimiento del ecositema fluvial del río Ebro y del Delta?

Font foto: Nació Digital

El Parlament Europeu debat la primera Iniciativa Ciutadana Europea: “L’aigua es un dret humà” #bénscomuns #commons

0

Ahir, el Parlament Europeu va debatre la iniciativa ciutadana europea “l’aigua és un dret humà” que ha recollit 1,8 milions de signatures de 28 estats europeus superant amb escreix el milió de signatures mínim demanat. Es tracta de la primera iniciativa ciutadana europea que ha superat el milió de signatures en, almenys, 7 estats membres de la UE.

Malauradament no hi vaig poder ser, ja que em trobo de gira per difondre la necessitat d?aturar les prospeccions que algunes empreses extractores de petroli volen fer al Mediterrani. Tanmateix, el tema de l?aigua forma part del marc en el qual estic de fa temps centrant la meva activitat política i social: la gestió dels béns comuns.

Sigui com sigui, gràcies a les notes que va prendre la meva assessora per a temes energètics i ambientals, na Núria Moré, puc saber (i compartir) el què es va dir a la trobada.

De fet, la iniciativa, que ha estat impulsada per una forta reivindicació i mobilització ciutadana, demana garantir el dret humà i universal a l’aigua potable i al sanejament i aturar la liberalització dels serveis de l’aigua. Sol·licita a la UE que promogui l’aplicació d’aquest dret humà mitjançant la fixació d’objectius vinculants per tots els Estats membres amb l’objectiu d’aconseguir  la cobertura universal. L’aigua és un recurs natural i un bé públic essencial per la vida i per això, és necessari que la Unió Europea canvií la seva mentalitat centrada en la mercantilització de l’aigua i es preocupi per garantir l’accés universal a l’aigua potable i al sanejament.

Membres del comitè d’iniciativa ciutadana, del Parlament Europeu i de la Comissió Europea van debatre al voltant de tres grans eixos: (1) garantir l’aigua i el sanejament a tots els ciutadans de la UE (2) l’accés universal a l’aigua i al sanejament i (3) la no liberalització dels serveis relacionats amb l’aigua.

La portaveu del Comitè de la Iniciativa Ciutadana ‘Right2Water’, Anne Marine Perret, va destacar que: “tan sols en 8 mesos, ja s’havia aconseguit el milió de signatures requerit, fet que demostra que hi ha una demanda ciutadana per aconseguir l’accés universal a l’aigua potable i al sanejament públic”. “Els ciutadans han de poder tenir tarifes justes per l’aigua i no s’ha de fer servir un bé comú per enriquir a empreses privades: l’aigua no és una mercaderia”, va senyalar Perret.

La portaveu també va demanar a la UE que elabori un marc legislatiu vinculant per sobre de tots els existents en el que s’apliqui la resolució de les Nacions Unides al Juliol del 2010 que considera l’aigua un bé comú i universal, plantejant la gestió de l’aigua des de la perspectiva dels drets dels ciutadans i ciutadanes i no des del mercat.

L’Eurodiputat del grup dels Verds/ALE, Bas Eickhout, va advertir durant el debat que la Comissió no pot afirmar que l’aigua és un bé universal i que la gestió d’aquesta és competència dels estats mentre la Troika intervé amb les seves polítiques d’austeritat empenyent la privatització de l’aigua al sud d’Europa. L’eurodiputat verd també va recordar a la Comissió que el fracking, activitat exclosa recentment de la Directiva d’Impacte Ambiental, suposa la contaminació i una pèrdua de qualitat de les aigües.

Tal i com va afirmar Pedro Arrojo, de la Fundació Nueva Cultura de l’aigua, “el debat sobre l’aigua no és un debat sobre l’escassetat sinó que es tracta d’un debat sobre la insostenibilitat, la pobresa i la crisis de governança. La mercantilització de l’aigua ha convertit als ciutadans i ciutadanes en principals clients d’un bé comú bàsic per la vida. Aquesta privatització suposa un augment de la factura de l’aigua i fa créixer el nombre de famílies a les qui se’ls està tallant l’aigua per no poder pagar les factures. Els serveis d’aigua i sanejament no poden gestionar-se des de la lògica lucrativa”.

La Comissió té ara fins al 20 de març per explicar quines seran les actuacions que es duran a terme a partir de la iniciativa ciutadana europea. Tot plegat ha servit per posar sobre la taula un debat de gran importància i rellevància actual que requereix una resposta.

Gràcies Núria, per la feina i les notes.

La dimensió ambiental del PE: dues derrotes, dos avenços.

0

Al Parlament Europeu hem aprovat avui quatre textos de gran importància per al medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic. Dos d’ells (sobre residus de plàstic i sobre fraus alimentaris) els Verds hem votat a favor. Els altres dos (captura de carboni i les emissions de CO2 de les furgonetes) els hem votat en contra. A continuació exposo els motius per a cada cas:

 

La lluita contra els residus de plàstic. El Parlament Europeu envia un fort senyal sobre la necessitat de fer-hi front.

He votat a favor.

El Parlament ha posat de manifest la necessitat de la UE a fer més per fer front al problema generalitzat dels residus plàstics i l’impacte que suposen per la salut i el medi ambient.

Amb una legislació fonamental sobre les bosses de plàstic d’un sol ús, aquest informe suposa una senyal per aconseguir aquest objectiu, demanant una reducció radical i, dins de la mesura possible, una eliminació gradual de les bosses de plàstic. Les bosses són una presa fàcil per aconseguir reduir residus plàstics innecessaris i el seu impacte negatiu sobre el medi ambient. Com ja han demostrat diversos Estats membres, l’ús d’aquestes bosses pot disminuir de forma significativa amb polítiques eficaces. Tot i que cada Estat membre hauria de tenir la llibertat d’anar més enllà, cal que hi hagi uns objectius de reducció europeus obligatoris i ambiciosos i és necessari que les bosses de plàstic sempre tinguin un cost pels consumidors ja que en cas contrari el consum de bosses de plàstic seguirà creixent. Intentarem que es modifiqui la legislació per aconseguir aquests propòsits.

El residu més respectuós amb el medi ambient és aquell que no és produeix. En un context d’escassetat de recursos hem d’acabar amb la cultura del sol ús a través de la disminució de la producció de residus, l’estalvi energètic i el cessament del malbaratament”.

Fraus alimentaris. El Parlament Europeu demana més garanties per la seguretat dels consumidors europeus

He votat a favor.

Les conseqüències per a la salut dels fraus alimentaris poden ser greus: els animals que no haurien d’acabar als nostres plats i que han rebut tractaments mèdics poden ser perillosos per al consum. És per això que totes les parts implicades en la cadena de producció del producte han de fer-se’n responsables, fins a l’ús final del producte. Aquesta és la única manera de responsabilitzar a totes les parts de la cadena, des del productor de carn fins al processador, per evitar el frau .

També cal protegir a aquells que denuncien els casos de frau, ja que molt sovint els escàndols són denunciats per cartes anònimes. D’altra banda, s’han d’augmentar les sancions fins aconseguir almenys el doble dels beneficis econòmics que busca el frau alimentari, i s’ha de retirar el permís d’explotació d’empresa alimentària en cas de reincidència. El que estan exigint els consumidors és més transparència i poder saber les condicions en les què han estat criats els animals que mengen i si s’ha tingut en compte el seu benestar. La Comissió ha d’escoltar aquestes preocupacions i, en conseqüència, esmenar la legislació europea necessària.

Saludo per tant la votació d’aquest informe, que demana un etiquetatge específic per afavorir els circuits curts entre productors i consumidors. Un de cada tres consumidors europeus no confien en la informació de les etiquetes dels productes. Així doncs, la Comissió haurà de presentar solucions innovadores per tornar-se a guanyar la confiança de la població i evitar nous fraus.

Amb aquest informe, el Parlament Europeu reitera el seu compromís per millorar el control de la cadena alimentària. Seria desastrós que algunes de les lleis dels nostres socis comercials s’imposessin a Europa, en un moment en el que es negocia el Pacte transatlàntic. Hem de lluitar perquè l’autorització per la producció de carn d’animals clonats sense etiquetatge, que ja existeix als Estats Units, no creui les nostres fronteres.

La captura de carboni i l’emmagatzematge tecnològic no és la solució a l’addicció d’Europa als combustibles fòssils

He votat en contra.

La captura i l’emmagatzematge de carboni (CCS) és una tecnologia d’energia intensiva incerta i costosa que pretén capturar el diòxid de carboni (CO2) de les emissions procedents de la crema de combustibles fòssils, transportar-lo a un lloc d’emmagatzematge i dipositar-lo sota terra.

El sector energètic presenta alternatives viables als combustibles fòssils i les reduccions d’emissions s’haurien de fer mitjançant mesures d’eficiència energètica, una reducció del consum total d’energia i amb l’augment del percentatge d’energies renovables. La CCS es fa passar per una solució per fer front a les emissions de carboni però és, en realitat, una excusa utilitzada per justificar un negoci i per continuar amb la construcció de centrals elèctriques de carbó que fa molt poc per combatre l’addicció del planeta terra als combustibles fòssils.

L’informe adoptat comporta molts problemes ja que demana incloure els objectius de CCS en el marc de les polítiques energètiques climàtiques del 2030. Per altra banda, des dels Verds Europeus hem demanat constantment que s’adoptin tres objectius vinculants ambiciosos en matèria d’eficiència energètica, energies renovables i reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, una posició que la setmana passada va rebre el suport de la majoria de diputats a nivell de la comissió.

Un informe tan positiu en la CCS allunya el focus de les opcions per fer front a al canvi climàtic, en un moment crucial en el debat. Els Verds hem presentat esmenes a per demanar que no es destinin suports públics a la CCS en el sector energètic i pel modificar les disposicions per limitar la CCS als sectors industrials, en els que la tecnologia pot tenir un paper per determinar si se n’ha demostrat la seva eficàcia però malauradament aquestes esmenes han estat rebutjades pels pro-CCS del Parlament Europeu.

Cal seguir pressionat perquè augmentin les inversions en estalvi energètic i en energies renovables, i no en una tecnologia d’última instància incerta que perpetua una economia basada en combustibles fòssils.

 

Les emissions de CO2 de les furgonetes i l’eficiència dels combustibles. Una oportunitat perduda per aconseguir unes furgonetes més netes i eficients.

He votat en contra.

El Parlament Europeu confirmat avui l’acord legislatiu sobre les normes que estableixen els límits d’emissions de CO2 dels vehicles comercials lleugers (furgonetes). Aquest acord es caracteritza per la seva falta d’ambició, ja que es limita a confirmar els límits ja fixats anteriorment per al 2020 (la legislació confirma els 147 g de CO2 per km com a límit mitjà de la flota pel 2020).

Tal i com ho veig, hem perdut una oportunitat per aconseguir unes furgonetes més netes i eficients. Amb un límits més ambiciosos pel que fa a les emissions de CO2 s’aconseguirien, en sentit econòmic i ambiental, estalvis nets de 5000€ per furgoneta durant la seva vida útil a través de l’eficiència de combustible, així com una major contribució a l’assoliment dels objectius del canvi climàtic. Lamentablement, aquesta legislació es limita a confirmar límits poc ambiciosos per al 2020, que es van establir al 2011 en base a dades incompletes, i no estableix els límits de 2025.

Aquest resultat no permet estimular la innovació cap furgonetes més netes i eficients. Això privarà als consumidors dels beneficis de tenir furgonetes de baix consum, a més de no poder aprofitar plenament el potencial de reducció d’aquestes emissions de les furgonetes perjudicials per al clima.

Lamentablement, aquesta revisió legislativa tampoc ha aconseguit eliminar els buits legals (bons d’eco-innovació i súper-crèdits), que atempten contra la integritat del límit global de CO2. Tampoc aborda la diferència entre el consum de combustible en els automòbils de producció i els valors de la prova. Al no resoldre aquests buits, la UE està legislant perquè els fabricants puguin eludir aquests límits. En comptes d’arribar a una solució en la que tothom hi guanyi, subjecte a unes regles més ambicioses que beneficiarien als consumidors i al clima, el resultat final és una victòria per als lobbys de fabricants de furgonetes menys innovadors.

Foto: Nigel Tutt, Reuters

El caragol poma davant la Comissió Europea

0

L’espècie Pomacea insularum (Caragol poma) és una de les 100 espècies invasores més importants del món. Per la seva alta reproducció i la seva capacitat per suportar situacions anaeròbies i baixes temperatures, s’ha estès als arrossars, canals i desguassos del Delta de l’ Ebre (Tarragona) colonitzant també el riu Ebre.
 
L’augment de la població del Caragol poma afecta els productors de la zona , a la societat i a un ecosistema que es vol protegir i tenint en compte que aquest any aquesta espècie ha provocat la pèrdua del 70% de la producció d’arròs i ha ocasionat greus efectes en la flora i la fauna silvestre. L’estructura productiva basada en els arrossars es veu amenaçada i com a conseqüència, també la realitat del Delta, ja que sense arròs desapareixerien els camps inundats i tot el que ambientalment comporten.
 
És necessària una actuació, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha presentat un pla per combatre la plaga del Caragol poma en què una de les principals actuacions és l’assecat de 7000Ha d’arrossars del marge esquerre del Delta i la inundació amb aigua salada d’unes 2000Ha més.
 
La Comissió Europea ha comunicat que si els agricultors no mantenen inundats els camps no se’ls pagarà l’ajut agroambiental per aquest concepte i que això suposaria per als arrossaires deixar de rebre una subvenció d’uns 378.000 € (54 € per Ha).

Considerant que és el productor qui assumeix un cost major, ja que a més de veure reduïda la seva collita perd l’ajuda per voler lluitar contra la plaga .

Pregunto: 

Es planteja la Comissió Europea mantenir els ajuts agroambientals atès que aquestes tenen l’objectiu de protegir el medi ambient i que l’objectiu de l’assecat dels camps és precisament reduir la plaga del Caragol poma i així poder preservar el paisatge i l’elevat valor ambiental de la zona?

Considera que la riquesa ecològica que atorguen els arrossars al Delta de l’ Ebre i l’amenaça que suposa el Caragol poma per a aquests és un motiu suficient perquè la Comissió Europea inverteixi recursos en combatre la plaga?

Quines mesures proposa la Comissió per combatre la plaga del Caragol poma?

Font foto: naciodigital.com

Bosses de plàstic: un problema global, que té solucions locals

0

La Comissió Europea va presentar ahir la proposta d’esmena de l’actual regulació europea sobre les bosses de plàstic, amb l’objectiu de reduir-les. Fa ja molt de temps que aquesta hauria d’haver estat una prioritat. Sembla que, finalment, comença a posar fil a l’agulla. El problema, un cop més, és que s’ha quedat lluny, molt lluny del què pertocaria. La manca d’objectius clars posa en risc la idea, alhora d’aplicar-la en el conjunt de la UE.

La reducció/eliminació de les bosses de plàstic és una necessitat, no ja europea, sinó mundial. Molts països ja han demostrat amb èxits notables que és possible fer-ho, la timidesa de la Comissió és un mal símptoma. És legítim plantejar que sigui cada estat qui decideixi ‘com’ vol dur a terme aquesta reducció, però allò que calia, si més no, era establir uns objectius clars i obligatoris en termes de reducció. Altrament, només aquells països amb voluntat de fer-ho, i que de fet ja ho estan fent, actuaran.

Cada any, 8.000 milions de les 90.000 milions de bosses de plàstic venudes acaben a les escombraries, embrutant el medi ambient, embussant el mar i alimentant les autopistes de deixalles que deriven en illes artificials cada vegada més grans, i ingovernables. Per a qui encara tingui dubtes sobre el terrible impacte que generen les bosses de plàstic, li recomano que doni un cop d’ull al següent reportatge:

En definitiva: la Comissió ha malbaratat una magnifica ocasió per corregir una mancança estructural. Ara ens tocarà al Parlament Europeu corregir-ho, i confio que aconseguim les majories necessàries per a establir aquests objectius clars, i per fer la passa endavant que el planeta en el seu conjunt reclama. Però ajudaria molt, també, comptar amb nombrosos aliats entre els governs europeus, quants més països millor.

En aquest sentit, i donat que ara que parlem tant del futur del nostre país, i de la necessitat de guanyar aliats i credibilitat a l’arena internacional, considero que esdevenir referents en qüestions com aquesta, de responsabilitat ambiental local i global, hauria de ser una prioritat. Històricament sempre hem mirat els països amb una ferma i avantguardista responsabilitat ambiental amb enorme respecte, i admiració. Emmirallem-nos-hi, i presentem les nostres credencials per formar part dels ‘primers de la classe’, també en la dimensió mediambiental. ‘Que ens copiïn, perquè ho fem bé’, hauria de ser el nostre lema.

Font foto: Marta Amat http://www.martaamat.net/bolsas-plastico-audiovisual/

Moviments sísmics relacionats amb el Projecte Castor (explotació/emmagatzematge de gas, Vinaròs): res de nou, estàvem advertits/des

0
Potser hi ha qui s’ha sorprès amb les recents notícies relacionades amb els moviments sísmics que han tingut lloc a la costa, davant de Vinaròs, relacionats amb la planta d’emmagatzematge de gas, més coneguda com a Projecte Castor. No obstant, cal recordar que fa molt de temps que molta gent ens ve advertint dels riscos vinculats a aquesta mena d’explotacions, i que han fet arribar a les diferents institucions les seves preocupacions. Personalment, he intentat fer-me’n ressò des que en vaig tenir coneixement, ja el 2009, a través de preguntes parlamentàries dirigides a la Comissió Europea. Les adjunto a continuació per a coneixement públic:

2009 Possible vulneració de la Directiva 2006/21/CE per part del projecte Castor http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?pubRef=-//EP//TEXT+WQ+E-2009-4299+0+DOC+XML+V0//ES&language=es

2011 Impacte pesquer del projecte Castor

http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?pubRef=-//EP//TEXT+WQ+E-2011-011478+0+DOC+XML+V0//ES&language=es

media: http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/comarcas/europa-revisara-legalidad-de-las-ayudas-que-reciba-castor_834182.html 

2012
http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?type=WQ&reference=E-2012-005051&language=ES

2013
 http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?pubRef=-//EP//TEXT+WQ+E-2013-007642+0+DOC+XML+V0//ES&language=es

http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?type=WQ&reference=E-2013-007566&language=ES http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?type=WQ&reference=E-2013-004004&language=ES

http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?type=WQ&reference=E-2013-004005&language=ES

Font foto: proyectocastor.com

La plataforma per l’Ebre denuncia a Brussel?les el Pla Hidrològic del PP i li demana tutela

0
Membres de la Plataforma en Defensa de l’Ebre han fet sentir davant de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu els seus arguments contra el Pla de Conca aprovat la setmana passada pel Consell de l’Aigua de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre que limita el cabal final del riu per poder destinar més aigua a regar i això, segons la plataforma, posarà en risc la viabilitat del Delta de l’Ebre.

Cinc membres de l’organització han estat els encarregats d’exposar a la comissió els seus arguments contra el Pla Hidrològic del PP i han presentat els informes mediambientals que defensen el cabal ecològic al tram final del riu. La Plataforma ha denunciat que el pla hidrològic del PP va en contra de la normativa europea i ha demanat a Europa que tuteli el pla.

Després d’intervenir al comitè de Peticions de l’Eurocambra, la PDE ha avisat al govern espanyol que està “sent vigilat” per la Unió Europea. El seu portaveu, Manolo Tomàs, ha dit que el viatge d’aquest dimarts és un avís pel govern espanyol. “Es tracta que el govern espanyol sàpiga que, encara que no es pugui fer molta cosa, està sent vigilat”, ha destacat. Segons Tomàs, ara el Parlament Europeu “ja està avisat” de la situació i a Madrid li serà “molt més difícil colar” situacions irregulars.

A més, ja ha avançat està preparada per lluitar. Manolo Tomàs ha avisat: “Del 2000 al 2004 vam patir molt i vam lluitar. Ens agradaria que la cosa se solucionés d’una manera diferent, però si hem de tornar a patir, tornarem a patir perquè tornarem a lluitar”. Divendres, els antitransvasament han convocat un acte obert a la Cambra de Comerç de Tortosa per recuperar el suport social i polític del territori, el mateix que van aconseguir fa una dècada contra el Pla Hidrològic Nacional.

El projecte del Ministeri de Medi Ambient, que haurà de ser ratificat per un decret del govern espanyol, calcula uns cabals que no garanteixen el cabal ecològic del riu Ebre i que posen en perill el Delta, segons asseguren amb contundència els ecologistes i el govern català. Aquesta mesura preveu agafar grans reserves d’aigua del riu per a regadius, que els preveu ampliar en 450.000 hectàrees i destinar-hi 11.000 hectòmetres cúbics anuals d’aigua del riu, cosa que el deixaria sota mínims.

Part de la meva intervenció, recollida en video per EFE:

 

  

Font video i notícia: 3/24

Ebre: la credibilitat europea se la juga enfront la “bombolla de l’aigua”

0

L’inici de la primera campanya en la que vaig ser candidat al Parlament Europeu, l’any 2004, el vàrem fer a Tortosa. Llavors vàrem celebrar la victòria enfront a la política trasvassista del govern del PP, la qual havia estat possible gràcies a l’enorme movilització ciutadana (cívico-política), que va aconseguir un posicionament clar d’algunes administracions, entre elles l’europea. El lema era: ‘hem guanyat’. Erràvem. La bombolla de l’aigua sembla no tenir aturador per a alguns, encapçalats de nou per l’incombustible Ministre Cañete, el del ‘paseo militar’. El retorn del PP al govern de l’Estat ha tornat a posar sobre la taula la fragilitat del riu i els ecosistemes que en viuen. Sense manies, ni complexes, ni sentit democràtic, ni, encara menys, un mínim de sentit comú.

Un cop més, la Plataforma en Defensa de l?Ebre (PDE) ha demostrat la força de la convicció i la raó, movilitzant-se de nou per implicar la Unió Europea i aturar el pla hidrològic de la conca de l?Ebre, en el seu procés d’aprovació per part del Consejo del Agua i el Consell de Ministres espanyol. La demanda és clara: cal que s?aturin els regadius i embassaments previstos al document. Si no ho fem, i s’apliquen aquestes polítiques, la conseqüència és clara i dramàtica: el 80% del territori al voltant del Delta desapareixerà en 50 anys!

Poc m’imaginava, aquell ja llunyà 2004, que a les portes de finalitzar el meu mandat, gairebé 10 anys després, l’Ebre tornaria ser malaurat protagonista a les institucions europees. I és que avui la PDE compareix davant la Comissió de Peticions del Parlament Europeu, la qual, en un fet sense precedents, va acceptar incorporar el punt a l’ordre del dia, per a un debat, abans fins i tot que el tema hagués estat aprovat al país d’origen.

Jo hi seré, mostrant, un cop més, tot el meu suport a la Plataforma. Cal fer-ho, per sentit democràtic, de responsabilitat ambiental i intergeneracional i, què coi, també per simple sentit comú.

Raül Romeva: “Per fer un litre de llet se’n gasten 1.000 d’aigua” (avui, al 9Nou)

0
Publicat el 5 de juny de 2013

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

Raül Romeva: “Per fer un litre de llet se’n gasten 1.000 d’aigua

L’eurodiputat calderí aposta per tornar a les arrels per estalviar aliments i energia

 

Ramon Solé, per al 9Nou

 

Raül Romeva, de Caldes de Montbui, és diputat al Parlament Europeu per ICV des de 2004. En una entrevista a EL 9 NOU a propòsit del Dia Mundial del Medi Ambient, Romeva aposta per tornar als hàbits de consum tradicionals per reduir el malbaratament alimentari i energètic que hi ha actualment.

 

Raül Romeva té 42 anys i viu entre Sant Cugat del Vallès, Brusel·les i Estrasburg. Des de 2009 és vicepresident del Grup dels Verds/ALE al Parlament Europeu. “Continuo sentint-me calderí: és on he crescut i he fet una part molt important de la meva vida”, assegura. Entre molts altres aspectes en què s’ha especialitzat, segueix especialment de prop la recuperació i el manteniment dels estocs marins i els afers energètics.

P. La producció mundial d’aliments supera àmpliament la demanda; tot i això, 870 milions de persones pateixen desnutrició. Com pot ser això?
R. Segons FAO, cada any es desaprofiten 1,3 bilions de tones de menjar. Aquesta xifra equival a la producció alimentària de tot l’Àfrica subsahariana. Alhora, una de cada set persones del planeta se’n va al llit famolenca i més de 20.000 nens de menys de cinc anys moren de fam cada dia. És clarament un problema de mal repartiment. Mentre hi ha llocs on existeix excedent, a d’altres no poden ni generar els aliments més bàsics, ja sigui perquè els entorns en què els han de produir estan contaminats o buits (poblacions que depenen bàsicament del mar), o bé perquè l’ús de la terra està en mans de grans multinacionals que prioritzen, per exemple, els cultius destinats a la generació de carburants per sobre de l’alimentació.

P. Més desequilibris: almenys un terç dels aliments que surten de la granja no arriba a la taula…
R. En efecte. Produir un litre de llet suposa gastar 1.000 litres d’aigua, i produir una hamburguesa, 16.000 litres… Totes aquestes emissions de gas durant el procés hauran estat debades si rebutgem aliments. En primer lloc, doncs, cal revisar la manera de produir i pescar, primant aquelles activitats que consumeixin menys energia i emetin menys emissions i contaminació.

P. Com es pot fer?
R. Acostant producció i consum. El problema és l’absolut domini del sector primari productor d’aliments per part de grans corporacions multinacionals que, a més, en molts casos en controlen també la distribució. Aquesta concentració de la producció d’aliments bàsics en mans –poques– que sovint prioritzen la lògica comercial, quan no directament especulativa, per davant de la necessitat de garantir l’accés universal als aliments, afecta tota la cadena alimentària.

P. Hi ha un problema cultural de percepció global al primer món? O és simplement insolidaritat?
R. Jo diria que és avarícia d’uns sectors que clarament fan un gran negoci a costa d’empobrir i mantenir en la pobresa milions de persones, però també ceguesa i irresponsabilitat de part d’aquells governs (i de qui els ha votat) que ho permeten i ho alimenten. La producció global d’aliments ocupa un 25% de la superfície habitable, un 70% de consum d’aigua, un 80% de desforestació i un 30% de gasos. És, per tant, una de les activitats que més afecten la pèrdua de biodiversitat i els canvis en l’ús del sòl a tot el planeta, la qual exigeix una consciència global, i no només local.

P. En el dia a dia, a Catalunya, avui, què fem malament?
R. No apostar clarament per una agricultura, una ramaderia i una pesca de proximitat. Seguim en mans de grans poders econòmics que cada vegada més controlen producció i distribució, a costa de quedar-nos sense productors locals, artesanals i amb voluntat de preservar la qualitat del producte, però també la vertebració del territori.

P. Habitualment, les solucions a aquests grans problemes comencen per petits gestos quotidians. Quins?
R. Hem de tornar a les arrels, canviar hàbits de consum i adaptar-lo a la temporalitat dels productes, ja siguin del mar o de la terra, prioritzar la proximitat, posar en valor la preservació del territori i del medi ambient, en lloc de considerar-lo una despesa evitable, especialment en temps de crisi. Tot això exigeix consumir sobre la base d’una informació millor i més ben orientada: orgànic abans que químic, pròxim abans que exòtic, local abans que multinacional, artesanal abans que industrial, etc.

 

Font foto: El 9Nou.

Extreure gas i petroli del mar: a quin cost?

0
Publicat el 21 de maig de 2013

El Parlament Europeu ha aprovat avui una nova Directiva sobre sobre la seguretat mediambiental en l’extracció de gas i petroli a alta mar. El Grup Verds/ALE hi hem votat en contra.

Les noves normes estan molt lluny de proporcionar un marc adequat que reflecteixi els riscos derivats de l’extracció de gas i petroli en alta mar. El Parlament Europeu ha perdut clarament una oportunitat.

La Directiva no diferencia entre regions de la UE. Els Verds demanàvem una moratoria en la explotació de gas i petroli en zones sensibles, turístiques i costaneres (com ara les Illes Canàries o el Mediterrani), on un vessament de petroli resultaria devastador per a les comunitats locals, la pesca, i el turisme. Tampoc s’ha adoptat l’esmene en què demanàvem una moratòria per a entorns sensibles com l’Àrtic.

Un dels dèficits de la nova norma és l’absència d’una estructura significativa de supervisió de la UE. No es dota l’Agència Europea de Seguretat Marítima amb cap competència de supervisió, i el seu paper es limitarà principalment a reaccionar quan hagi tingut lloc un accident. A més, tampoc es preveu cap mecanisme de seguretat financeraque garanteix que es cobrirà els danys efectuats en el cas d’un accident.

Així, la directiva no garanteix que les empreses extractores a alta mar acabin fent-se plenament responsables, tampoc financerament, si alguna cosa va malament. Qui ho acabarà pagant, com sempre, són les poblacions locals i el medi ambient. Simplement inacceptable.

 

 

 

Nota de premsa
Explotación de petróleo y gas

El Parlamento Europeo pierde la oportunidad de proteger las aguas del Mediterráneo y de las Canarias.

El Parlamento Europeo ha aprobado hoy una nueva Directiva sobre sobre la seguridad medioambiental en la extracción de gas y petróleo en alta mar. Los Verdes lamentan que la Directiva sea poco ambiciosa y no garantice realmente la seguridad ambiental en la aguas de la UE. El Vicepresidente de Verdes / ALE y eurodiputado de ICV, Raül Romeva Rueda, ha declarado tras la votación:

“Las nuevas normas están muy lejos de proporcionar un marco adecuado que refleje los riesgos derivados de la extracción de gas y petróleo en alta mar. El Parlamento Europeo ha perdido claramente una oportunidad.”

“La Directiva no diferencia entre regiones de la UE. Los Verdes pedíamos una moratoria en la explotación de gas y petróleo en zonas sensibles, turísticas y costeras (como las Islas Canarias o el Mediterráneo), donde un derrame de petróleo resultaría devastador para las comunidades locales, la pesca y el turismo. Tampoco se ha adoptado la enmienda en el que pedíamos una moratoria para entornos sensibles como el Ártico. “

“Uno de los déficits de la nueva norma es la ausencia de una estructura significativa de supervisión de la UE. No se dota la Agencia Europea de Seguridad Marítima con ninguna competencia de supervisión, y su papel se limitará principalmente a reaccionar cuando haya tenido lugar un accidente. Además, tampoco se prevé ningún mecanismo de seguridad financera que garantice que se cubrirá los daños efectuados en el caso de un accidente. “

“Así, la directiva no garantiza que las empresas extractoras en alta mar acaben haciéndose plenamente responsables, tampoco financieramente, si algo va mal. Quien lo terminará pagando, como siempre, son las poblaciones locales y el medio ambiente. Simplemente inaceptable. “

Font foto: expansión
  

Les abelles, una mica més protegides, però encara no del tot

0
Publicat el 30 d'abril de 2013

El Comitè de Comitologia va votar ahir sobre la proposta de la Comissió Europea de limitar l’ús d’insecticides neonicotinoïdes. La votació era crucial, degut al seu impacte altament prejudicial per a les poblacions d’abelles. El resultat de la votació (15 governs van votar a favor -187 vots, inclosa Alemanya-, 8 governs en contra -125 votes, inclòs el Regne Unit- i 4 més es van abstenir) va posar de manifest que no hi havia cap majoria clara ni a favor ni en contra de la proposta de la COmissió, de manera que, d’acord amb el reglament, ara és la Comissió que té potestat per dur endavant la proposta i imposer una prohibició parcial via Actes d’execució.

En concret, la votació havia de determinar si s’aprovava el veto de dos anys a l’ús dels tres neonicotinoïdes més freqüents utilitzats com plaguicides en la sembra del gira-sol, la colza, el cotó i el blat de les Índies, pels riscos que plantegen per a la salut de les abelles. La Comissió Europea ja havia advertit que seguiria endavant amb el pla si els països que mantenien reserves no aconsegueien formar una majoria de bloqueig.

La proposta es basa en el principi de precaució a partir d’un informe de l’Agència europea de seguretat alimentària (EFSA, per les seves sigles en anglès) que assenyala tres plaguicides de la família dels neonicotinoides comercialitzats a Europa per Bayer i Syngenta: clotianidina, tiametoxam i imidacloprid, poden afectar el sistema nerviós dels insectes causant paràlisi i fins a la mort, però no suposen un risc per a la salut humana.

La mesura podria afectar un terç de les llavors preparades a la UE, de les quals Espanya és un dels principals productors i inicialment demanà ajornar qualsevol decisió fins a tenir més dades científiques concloents, encara que finalment es va pronunciar a favor en una primera votació celebrada a març.

Així doncs, la reunió d’ahir del comitè d’apel·lació de la UE era el segon intent del comissari de Salut i Consum, Tonio Borg, per intentar tirar endavant les mesures restrictives. Al març no va comptar amb el suport suficient dels governs europeus per el veto, però no va suposar el bloqueig de les mesures.

Aquest tipus de decisions s’emmarquen en el comitè de comitologia que permet a la Comissió Europea decidir sense el vistiplau dels Estats membres, sempre que no es produeixi un vot majoritari ni a favor ni en contra de la mesura.

L’Executiu comunitari era conscient de que es tractava d’una qüestió delicada i ha tractat de sumar el suport dels països, tot i que en tot moment ha manifestat la seva fermesa “en les seves posicions”, ta li com Europa Press recollia fa uns dies, de fonts pròximes al comissari: “Si no hi ha una majoria qualificada la decisió tornarà a mans de la Comissió, que adoptarà les mesures restrictives”, van afegir llavors.

El pla de Borg va rebre, en la primera votació en el mes de març, el suport de 13 Estats membres, entre ells Espanya, però altres nou van votar en contra i dos, Regne Unit i Alemanya, es van abstenir.

Diverses organitzacions ecologistes han pressionat en les últimes setmanes per intentar convèncer els governs reticents que acceptessin la mesura i per assegurar-se que els que van recolzar el pla al març, mantinguessin ahir el sentit del seu vot.

També el sector apícola, que a Espanya compta amb la major cabana de la UE i és el principal productor de mel dels 27, havia demanat restringir l’ús de químics. I un centenar de col·lectius a Espanya socials, ambientals i de consumidors van demanar al ministre d’Agricultura, Miguel Arias Cañete, que mantingués el seu suport al veto.

DETALLS DE LA PROPOSTA

En concret, la proposta de la Comissió advoca per revisar les condicions d’autorització dels neonicotinoides per a restringir l’ús “només als cultius no atractius per a les abelles i per als cereals d’hivern“, ja que l’exposició al seu pols a la tardor no es considera un risc per a l’insecte.

Borg també vol que es prohibeixi la venda de “llavors tractades” amb productes fitosanitaris que continguin els químics assenyalats, encara que aquesta mesura no s’aplicaria a les plantes que no atrauen les abelles, i vetar el seu ús als no professionals.

L’objectiu de l’Executiu comunitari segueix sent que el pla de mesures legislatives “ambicioses i proporcionals” estigui a punt per ser aplicat des de l’1 de juliol.

Des del grup dels Verds/ALE hem estat en tot moment amatents a aquesta qüestió, donant suport a la proposta de veto de la Comissió Europea. A continuació adjunto la reacció que vàrem fer pública ahir, després de la votació:

“Today’s new phase is a key step in efforts to address the decline of bee populations. The proposed neonicotinoid suspension is the only logical course of action in the face of the overwhelming and growing body of evidence on the disastrous impact of these insecticides on pollinators. Thankfully, some of the reticent EU governments responded to pressure from civil society and EU citizens by not blocking the proposals today, as had been feared following misleading lobbying from the insecticide industry (1).

“I applaud the the European Commission to defend the general interest in this case. The Commission is fully justified in its duty to follow the precautionary principle to protect the long term interests of the whole of society and the environment and not just the short term business model of the agro-chemical industry, which relies on farmer dependency and input heavy agriculture.

“The Commission’s proposal to suspend the use of 3 neonicotinoids came on the back of reports from the European Food Safety Authority (EFSA) on the toxicity risk to bees of the neonicotinoid insecticides. Suspending the use of these insecticides is the only responsible course of action in response to the report, which highlighted the failures of the European and national risk assessment and monitoring systems, which enabled neonicotinoids to harm bees for a long period.

“The partial ban itself was only a compromise due to the massive and aggressive lobbying efforts of the industry, and the smoke and mirror tactics it used to mislead and misinform based on questionable science, and relying on the fact that most decision makers and the public are not. The Avaaz petition of more than 2 million signatures is reassuring because it shows that the public cannot be misled as easily as the agro-chemical-seed lobby would have liked.

“In reality, the suspension proposed by the Commission is only a first step. A complete ban of all neonicotinoids is clearly essential to prevent the collapse of our bee colonies, as only a full ban will stop the exposure of non-target insects to these persistent, systemic compounds that stay in the soil and find their way to nectar and pollen over many years. A cross-party group of MEPs has written to health commissioner Borg to this end (2).”

(1) See this Green briefing dismantling some of the claims made by the industry in their arguments against the suspension: www.greens-efa.eu/syngenta-lies-pesticides-9372.html

(2) A cross-party group of 90 MEPs wrote to Commissioner Borg on a Green initiative, calling for a total ban on neonicotinoids: http://www.greens-efa.eu/total-ban-on-the-use-of-neonicotinoid-insecticides-needed-9097.html

 

I després de les abelles, nosaltres. Sembla que ho va dir Einstein (o potser no). Sigui com sigui anem pel camí.

0
Se li atribueix a Einstein (tot i que l’autoria de la cita no està clara): ‘el dia que desapareguin les abelles, a la humanitat li quedaran quatre anys’.

Sigui com sigui, el fet és que les abelles estan morint.

Més enllà del fet, ja de per sí dramàtic, que hi hagi espècies animals o vegetals que desapareguin per culpa de l’activitat humana, és necessari recordar que, a més, algunes d’aquestes espècies tenen una funció clau en els ecosistemes, i la seva desaparició suposa una amenaça per a la biodiversitat i la cadena alimentària.

Entre les causes d’aquest fet cal esmentar l’ús de plaguicides neonicotinoides. Aquests plaguicides afecten el sistema nerviós de les abelles, que perden el sentit de l’orientació, i els impedeixen tornar als ruscs, causant-los també paràlisi i fins i tot la mort.

Per això resulta estrany que la Comissió Europea, coneixedora de l’impacte tòxic d’aquests plaguicides, no hagi exigit als Estats membres el compliment de la Directiva 21/2010/UE, que modifica l’annex I de la Directiva 91/414/CEE pel que fa a disposicions específiques relatives a la clotianidina, el tiametoxam, el fipronil i l’imidacloprid, que obliga els estats membres a posar «en marxa programes de seguiment per verificar l’exposició real de les abelles mel·líferes a aquestes substàncies actives en zones comunament utilitzades per les abelles o per apicultors.

A més, el Reglament de la UE (CE) núm 1107/2009 sobre plaguicides estableix que cap plaguicida pot ser autoritzat si té un efecte perjudicial sobre les abelles (article 4, apartat 2, lletra b). L’objectiu d’aquest Reglament és garantir un nivell elevat de protecció del medi ambient i la base d’aquesta regulació és l’aplicació del principi de precaució. No obstant això, avui dia se segueixen autoritzant els neonicotinoides i el Govern de l’estat espanyol, fins ara, s’ha oposat a la prohibició d’aquests productes específics. Si bé és cert que la Comissió s’ha pronunciat sobre això, la mesura continua sent feble.

L’única solució passa per la prohibició total de l’ús d’aquests plaguicides per part de tots els Estats membres.

Les meves preguntes (que he fet arribar també a la Comissió Europea) són: integrarà la Comissió l’apicultura en la categoria d’actius prioritaris, dins de la seva política ambiental? Aplicarà la Comissió el principi de precaució? És conscient la Comissió que canviar els mètodes de producció cap a una agricultura sostenible, a més de garantir la supervivència de les abelles, crearia més d’1 milió de llocs de treball a la UE? Preveu la Comissió incitar els Estats membres a adoptar mesures de protecció de les abelles, no només en el cas dels cultius de colza, blat de moro i gira-sol?

 

Foto: Photo Illustration by The Daily Green / Original Photo: AP

Planeta escombraria? Depèn de nosaltres

0
Publicat el 7 de març de 2013

La gestió dels residus (altrament coneguts com escombraries), esdevé un tema que trascendeix cada cop més la dimensió ambiental i ecològica per esdevenir un problema de primer nivell en termes socials i econòmics.

De fet, és una de les qüestions que es troba de ple en el cor de la proposta ‘Un Nou Acord Verd’ (A Green New Deal) amb al qual des de la família verda europea estem intentant aportar solucions concretes, pràctiques i viables a les crisi (en plural) econòmica, financera i ambiental.

En aquest context hem organitzat, per avui, una conferència al Parlament Europeu que, amb el títol ‘Towards Zero Waste‘, pretén situar el debat més enllà dels marcs tradicionalment relacionats amb la gestió de residus -implicacions per a la Directiva Marc de l’Aigua o la Directiva sobre control i prevenció integrada de la contaminació-, i tenir en compte tambe aspectes com l’eficiència energètica, la petjada ecològica o les emissions de CO2.

El lema de la conferència ‘If you are not for zero waste, how much waste are you for?‘ és prou explícit, i permet enmarcar-hi, entre d’altres, nombroses experiències (sobretot locals) sobre com gestionar els residus amb la clara voluntat que l’objectiu sigui minimitzar-los, fins a zero. La conferència comptarà amb diverses ponències (inclosa la del Comissari de Medi Ambient) que conclouran, al final, amb la projecció del film produit per Jeremy Irons: Trashed (veure el trailer).

Adjunto a continuació la presentació i el programa: 

PRESENTATION: If you are not for zero waste, how much waste are you for?

In times where finite raw materials and oil are getting more and more unaffordable, the recycling of energy and fuel-intensive materials like plastics or aluminium is crucial to reduce manufacturing bills. The waste logistics are also a relevant element of concern, whereas the externalising of waste handling to private agents has too often brought corruption in the sector and even the presence of organised crime, particularly in Southern Europe.

However, nowadays in many EU countries we are still constrained in short-sighted waste policies that entail an absolute squandering of huge amounts of financial resources in the mid-long run, something unacceptable in the current times of crisis; many of these resources used unwisely come from the EU structural funds. And too often, the situations depicted above pose severe social degradations or severe threats to the wellbeing of entire populations. On the contrary, a proper re-use and recycling policy could be an undeniable source of value-adding jobs. Again, if we insert it in the change of paradigm that the Green New Deal wants to bring forward, advanced waste management policies entail different levels of governance: from the local level of management to a more EU-wide and even global comprehensive approach on waste policies in connection to macroeconomic figures.

Therefore, in the framework of the Resource Efficiency Roadmap which aims at phasing out landfill and incineration of non-recyclable waste and move towards a circular economy the event wants to present best Zero Waste practices that have allowed for waste reduction and high recycling rates and minimising residual waste. Hence, illustrating practical examples of municipalities and communities that are moving towards Zero Waste can help to raise awareness about the latest developments in waste policy, including the institutional dimension. Moreover, we can count on updated overviews thanks to the expertise of organisations, enterprises and NGOs from the sector, which encompass many local and regional authorities as well.

DRAFT PROGRAMME

9:30 
Welcoming and introduction
MEP Raül Romeva (Greens/EFA)

9:45
Paving the road towards Zero Waste in Europe
Chair: MEP Reinhard Bütikofer (Greens/EFA) / MEP Judith Merkies (S&D)

Panelists: 

  • Joan Marc Simon (Executive Director Zero Waste Europe)
  • Enzo Favoino, Chair of Scientific Committee of Zero Waste Europe / Scuola Agraria del Parco di Monza

10:30
Local experiences on Zero Waste municipalities
Chairs: MEP Auken (Greens/EFA) / MEP Andrea Zanoni (ALDE)

Panelists:

  • Janez Potocnik, European Commissioner for Environment
  • Giorgio del Ghingaro, Mayor of Capannori, first European town to declare Zero Waste for 2020
  • Iñaki Errazkin, Environment minister of Gipuzkoa province in Spanish Basque Country

11:45
Designing the transition towards a ‘Zero Waste society”
Chair: MEP Bas Eickhout (Greens/EFA) / MEP Ana Miranda (Greens/EFA)

Panelists:  

  • Roy Vercoulen, Vice-president of Cradle to Cradle Products Innovation Institute
  • Stephane Arditi, Senior Waste Policy Officer European Environmental Bureau
  • Ariadna Rodrigo, resource campaigner at Friends of the Earth Europe

12:45
Conclusions
MEP Philippe Lamberts (Greens/EFA)

Afternoon Seminar

 

15:00 – 18:30 – Room A5E1

Presentation and exchange of Zero Waste experiences and best practices in society

15:00
Presentation
MEP Nikos Chrysogelos (Greens/EFA)

15:15
Zero Waste Office
Astrid Severin, Greenovate, REH, Brussels

15:00
Zero Waste Shop
Pietro Angelini
, Effecorta, Italy

16:10
Zero Waste Fashion
Reet Aus, Upcycling Design, Estonia

16.30
Break

Moderation:
MEP Ana Miranda

16:50
Zero Waste Family
Karen Cannard, UK

17:15
Zero Waste Reuse Center ? Pål Mårtensson, Kretslopp Reuse and Resource Recovery in Goteborg, Sweden

17:40
Zero Waste Electronics ? Claudio Tedeschi & Werter Boninsegni, DISMECO s.r.l., Italy

18:00
Debate

18:30
Closing

18h30 –  Presentation of the film ‘Trashed‘ by the producer Jeremy Irons  and Candida Brady

19h00 – Screening of ‘Trashed’

Font foto: Greens/EFA